Restes de ceràmica trobades a la cova de l'Home Mort, a Soriguera, confirmen la seva ocupació en època romana

La darrera excavació al jaciment de la Cova de l'Home Mort, a Soriguera, ha tret a la llum restes de ceràmica que correspondrien a finals del neolític i al calcolític (fa 5.000-4000 anys), cosa que apuntaria a l'ocupació de la cova en diverses èpoques i el converteixen en un jaciment "d'alta rellevància científica".

La campanya d'excavacions, duta a terme per arqueòlegs de la UAB i del CSIC, també ha tret a la llum una singular punta de fletxa de bronze de més de 3.500 anys d'antiguitat, així com fragments de restes humanes del mateix període. La punta de fletxa es tracta "d'un objecte molt valuós per al patrimoni arqueològic pirinenc, donada l'escassetat de peces similars que s'hi ha trobat", ha detallat l'arqueòleg Ermengol Gassiot.
 
L'arqueòleg i director del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya (GAAM) de la UAB ha destacat el "potencial arqueològic" de la cova. Aquesta descoberta confirma que la cova de l'Home Mort, a banda de l'edat del bronze, va acollir ocupacions humanes al final de l'Imperi Romà (segle V dC) i "consolida les dades dels darrers anys, que indiquen que les valls del Pallars Sobirà no van quedar al marge de les dinàmiques històriques en època romana, com tradicionalment s'havia apuntat en diverses ocasions", ha assenyalat Ermengol Gassiot.
 
D'altra banda, s'han pogut recuperar nombroses restes humanes i objectes associats a l'edat del bronze, d'una antiguitat d'entre 3.500 i 3.600 anys. En aquest sentit, l'arqueòleg Xavier Sánchez apunta que "una primera avaluació mostra una elevada presència d'ossos d'individus infantils, si bé també se'n documenten de persones d'edat avançada".

La cova de l'Home Mort consta de dos galeries i està situada a 1.180 metres d'altitud. Va ser descoberta ara fa més de 10 anys per un veí del municipi. L'any 2008 ja es va realitzar una documentació arqueològica preliminar i el 2017 el Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya va realitzar un primer estudi en profunditat.
 
Les troballes d'enguany s'han fet en la totalitat de la Galeria 1, la mateixa en què l'any 2008 es va documentar per primera vegada aquest jaciment i s'hi van recuperar diverses restes humanes que l'any 2017 es van poder datar amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3600 anys. La quantitat de fragments humans recuperats fins ara és propi del caràcter sepulcral que la cova hauria tingut almenys durant 125 anys.
 
Ara com ara, les restes humanes de l'edat de bronze documentades i datades a la cova de l'Home Mort se situen entre les més antigues recuperades als Pirineus occidentals de Catalunya i tenen la mateixa cronologia que les de la cova sepulcral de Montanissell, al municipi de Coll de Nargó. El seu estudi ha de contribuir a entendre les condicions de vida de les poblacions humanes a les zones de muntanya i alta muntanya pirinenques en un període on es documenta la consolidació de l'impacte humà en els medis d'alta muntanya.
 

Altres notícies que et poden interessar