Un Pallars de pel·lícula

El Pallars és terra de tradicions, festes i llegendes mil·lenàries. Una terra rural, amb una gastronomia envejable i una natura esplèndida. Possiblement per tot plegat, des de fa dècades el Pallars també és una terra de cinema. I no només perquè dins les seves fronteres han nascut festivals com el Mostremp, el CurtÀneu i, enguany, a les Valls de Cardós, el Tabaca Film Fest.

També ho és perquè des de la dècada dels seixanta fins a l'actualitat, diversos indrets de les comarques pallareses han atret l'atenció de diferents directors, i s'han convertit en platós de rodatge de múltiples produccions del setè art. 
   

Verd madur (1961)

Possiblement, la primera pel·lícula de gran abast que es va gravar -en part- al Pallars va ser Verd madur (Siega verde en castellà), estrenada l'any 1961. Dirigida per Rafael Gil Álvarez, malgrat que la majoria d'escenes van ser filmades a la Val d'Aran, el film es basa en la novel·la del mateix títol d'un pallarès: Josep Virós, nascut a Llessui l'any 1905.
 
Però en aquesta pel·lícula de passió i rivalitat entre les famílies de Can Pujalt i Can Xanot, la de Virós no és l'única empremta pallaresa. Per una banda, algunes de les escenes van ser rodades a l'Estany de Sant Maurici (Espot) i als voltants de Sort. 

D'altra banda, un altre moment de la producció està protagonitzat per l'Esbart Pallarès de la Pobla de Segur. Es tracta d'una escena rodada davant l'església de Sant Andreu de Salardú, on apareixen els membres de l'esbart ballant una dansa típica del Pallars: La Bolangera. Verd madur, a més, va ser la primera pel·lícula estrenada en català durant el franquisme, l'any 1968.
 

Río Maldito (1966)

I d'un drama rural passem a una spaguetti western: Río maldito, també titulada Siete pistolas para un gringo. Una producció hispano-italiana dirigida pel basc Juan Xiol. En aquesta pel·lícula d'indis i pistolers, els paisatges muntanyosos del Canadà eren realment del Pirineu català, com per exemple el Parc Nacional d'Aigüestortes, mentre que els indis americans que hi apareixen van ser  de la zona. A més, i tot i ambientada al continent americà, a la cinta es pot veure com els personatges naveguen amb rais pel riu maleït.

 
 

La Dama del Alba (1966)

El mateix any, Francisco Rovira Beleta estrenava La Dama del Alba. El film, basat en l'obra d'Alejandro Casona i amb Juliette Villard com a protagonista, va ser rodada diversos pobles del Pallars Sobirà, com ara Alós d'Isil o Tor. En aquest drama ambientat a Astúries, però gravat al Pallars hi ha un personatge ben conegut.

En una escena (que es pot veure al vídeo) hi apareix muntat dalt d'un cavall un jove Jordi Riba Segalàs "Palanca", un dels cacics de la Muntanya de Tor. A més, i tal com va explicar Carles Porta a la sèrie Tor, foc encès, els rumors deien que Palanca havia tingut una aventura amorosa amb la protagonista i fins i tot havien desaparegut durant uns dies.

 
 

Misión en Ginebra (1968)

Però al Pallars també s'han rodat escenes de films d'acció. Un exemple és Misión en Ginebra, una modesta pel·lícula policíaca en clau d'humor dirigida per José Antonio de la Loma. A banda de ser gravada en llocs com Roma, Ginebra... i Tremp. Així és, el pantà de Sant Antoni va ser una de les ubicacions on es va rodar una escena de persecució d'aquesta producció d'espies.
   

El último día de la guerra (1970)

A l'inici de la dècada dels setanta, els Pirineus van tornar a ser escollits per emular un altre paisatge europeu a El último día de la guerra. En aquesta pel·lícula bèl·lica, novament dirigida per l'espanyol Juan Antonio Bardem, el Parc Nacional d'Aigüestortes es convertia en un indret muntanyós d'Àustria en plena Segona Guerra Mundial.

En aquesta ocasió, uns soldats del servei d'intel·ligència nord-americà han de trobar un científic alemany abans que sigui atrapat pels nazis que han sobreviscut al final de la guerra.
   

Guerreros (2002)

Avancem fins a principis del nou segle per trobar una altra pel·lícula bèl·lica, Guerreros, on el Pallars Sobirà torna a ser un plató per emular les valls de Kosovo. El film de Daniel Calparsoro i protagonitzat per Eduardo Noriega, narra la història d'una patrulla espanyola del contingent de pau de l'OTAN destinada a aquest país dels Balcans.

Va ser rodada als voltants d'Alós d'Isil i una trentena de pallaresos van participar-hi com a extres, fos fent de refugiats o de guerrillers kosovars. 

 

Les veus del Pamano (2009)

I tornem amb una altra producció basada en una novel·la, Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, també ambientada al Pallars Sobirà. Aquesta minisèrie de TV3, dirigida per Lluís Maria Güell, i ambientada al poble fictici de Torena, a la Vall d'Àssua, es va rodar en molts indrets de la comarca. L'església i la plaça de Casalta d'Isil, per exemple, però també a l'escola d'Enviny, als voltants de Llessui, Espot, l'estany de Borén, el cementiri de Tírvia o les bordes de Virós.

D'altra banda, de la cinquantena d'extres que hi apareixien, la gran majoria eren pallaresos, com per exemple els alumnes del professor Oriol Fontelles, interpretat per l'actor Roger Coma. Mentrestant, l'alcalde de Torena i gran antagonista, el falangista Targa, era Francesc Orella, amb orígens al poble d'Olp. La preestrena de la minisèrie va tenir lloc a Sort el 26 i 27 de setembre de 2009.
 

Gran Nord (2012-13)

Una altra sèrie de la televisió catalana que es va rodar al Sobirà va ser Gran nord. Dirigida per Jesús Font, està ambientada al poble fictici de Nord (Sorre), on és destinada una jove subinspectora dels Mossos d'Esquadra, Anna Obach (Aina Clotet). La comèdia neix del xoc entre modernitat i tradicions a la imaginada vall de Gran Nord, on uns habitants molt singulars es regeixen per una singular i antiga democràcia alpina.

Tot plegat, enmig d'un paisatge -Vall d'Àssua i el Parc Natural de l'Alt Pirineu- que té un gran protagonisme. De fet, segons el seu director "el 45% de la sèrie són exteriors dels Pallars, un dels grans valors de la sèrie". D'altra banda, cal no oblidar la participació de l'actor trempolí Eduard Muntada, "el Xancla".
   

Vulcania (2015)

Uns anys més tard, una gran producció cinematogràfica tornava a aterrar al Pallars Jussà. Vulcania, dirigida per José Skaf, és una pel·lícula de ciència-ficció amb tocs de drama rural que narrava una distopia ambientada en un poble perdut. Alguns dels escenaris principals van ser l'antiga fàbrica de ciment de Xerallo (Sarroca de Bellera) o les Botigues Museu de Salàs de Pallars, concretament la d'Ultramarinos y Coloniales, on apareixen alguns habitants del poble com a extres.
   

Maleïda 1882 i Canigó 1883 (2019/2024)

L'any 2019 s'estrenava Maleïda 1882, una pel·lícula documental d'Albert Naudín que narra l'expedició del poeta català Jacint Verdaguer fins al cim de l'Aneto. Protagonitzada per Lluís Soler, el film reprodueix les condicions i l'ambient de finals del segle XIX en els pobles per on va passar del Pallars, l'Alt Urgell i l'Aran.

Cinc anys més tard, i dins del mateix projecte, arribava Canigó 1883. La peça reprenia les excursions  que Verdaguer va fer als Pirineus, i que van originar el gran poema èpic Canigó. En aquest cas, Capdella, però sobretot l'Argenteria i el Congost de Collegats van ser protagonistes del film. En aquest lloc, el rodatge va comptar amb la participació dels Raiers de la Noguera Pallaresa, que van sortir a la pel·lícula baixant pel riu amb un rai.
 
 

Els encantats (2023)

El setembre 2022, un poble sencer es convertia en un set de rodatge. Antist, a la Vall Fosca, era l'escenari de la pel·lícula Els encantats, d'Elena Trapé. Protagonitzada per Laia Costa, Pep Cruz i Ainara Elejalde, va ser guardonada amb el premi al millor guió al Festival de Màlaga.

Però el Pallars no només té protagonisme en l'ambientació de la pel·lícula, sinó que també està present al títol. Elena Trapé va explicar que el va treure del llibre Guia dels Indrets Mítics i Llegendes del Pallars Jussà, de Pep Coll, on narra unes llegendes que diuen que al llarg de la Vall Fosca hi ha unes esquerdes on s'amaguen els encantats, petits éssers atrapats allà a dins i que només es poden veure quan surten a la nit a estendre la roba.
   

Escanyapobres (2024)

La darrera de les pel·lícules que -de moment- s'ha gravat a casa nostra és Escanyapobres. Aquest western basat en la novel·la homònima de Narcís Oller i dirigit pel lleidatà Ibai Abad, va tornar a escollir les Botigues Museu de Salàs de Pallars com a lloc de gravació d'alguna de les escenes. En aquesta ocasió, el rodatge va tenir lloc al bar, situat just davant de l'Ultramarinos y Coloniales.
 
Aquesta llista de pel·lícules o sèries rodades arreu del Pallars continuarà creixent al llarg dels anys. Al juliol, per exemple, el Cafè Salon de Salàs va acollir el rodatge d'un altre film, de moment de títol desconegut. A més, per aquest octubre també està previst gravar-ne una altra, ambientada als anys quaranta, a Sort i rodalies.

Però això no és tot, perquè el Pallars fins i tot podria arribar a Netflix. Aquest estiu, el pantà de Cellers va acollir el rodatge -amb estrictes mesures de seguretat- d'escenes d'una nova producció de la plataforma. Es tracta d'una pel·lícula romàntica basada en el llibre Gente que conocemos en vacaciones.

 I vosaltres, coneixeu alguna altra pel·lícula o sèries que s'hagi rodat per terres pallareses? Si és així, feu-nos-ho saber enviant un correu a participacio@pallarsdigital.cat.

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: