Presenten el programa de l'Any Conxita Grangé per recordar la seva lluita contra el nazisme

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presentat aquest dimecres el calendari d'activitats de l'Any Conxita Grangé, una commemoració dedicada a difondre i reivindicar aquesta pallaresa destacada de la resistència antifeixista. "Conxita Grangé és un far que il·lumina la societat, especialment a les noves generacions", ha afirmat Espadaler. I ha afegit que "cal esforçar-nos en la transmissió de valors pedagògics per explicar als joves que la democràcia no va ser un regal".

L'Any Conxita Grangé és una de les commemoracions impulsades enguany pel Govern, coincidint amb el centenari del seu naixement. L'objectiu és retre homenatge a la darrera supervivent catalana dels camps nazis i destacar la seva trajectòria de lluita i compromís amb la democràcia.
 
En aquest context, el conseller ha subratllat la importància de preservar la memòria democràtica i ha asseverat que "la futura Llei de memòria democràtica, ara en tramitació parlamentària serà una eina fonamental per preservar la memòria i garantir que el Mai Més sigui un compromís col·lectiu".
 
A l'acte de presentació hi han participat el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el cap de l'Àrea de Continguts, Educació i Projectes, Josep Calvet, que també n'és el comissari, mentre que també ha tingut un paper destacat l'alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau. 
 

Una plaça a la Central de Capdella

L'historiador poblatà Josep Calvet ha assegurat que el llegat de Grangé "ens recorda que preservar la memòria és un deure col·lectiu. Que aquest any serveixi per mantenir viva la seva història i reafirmar el nostre compromís amb la llibertat i els drets humans". Per la seva banda, Dalmau ha anunciat que se li dedicarà una plaça situada a l'entrada de la Central de Capdella.

Els actes commemoratius es desenvoluparan al llarg de l'any en diverses localitats de Catalunya i Occitània, territoris fonamentals en la vida de Grangé, i comptaran amb la participació d'experts, institucions i familiars. Es preveuen tot un seguit d'activitats diverses, com ara exposicions, ponències i col·loquis, i la publicació d'una biografia oficial per aprofundir en la seva trajectòria i el seu llegat.
 
L'Any Conxita Grangé s'iniciarà el 14 d'abril amb un acte institucional a Tolosa de Llenguadoc, ciutat on Grangé va viure després de ser deportada. L'homenatge inclourà una cerimònia a la plaça que porta el seu nom, amb la presència de familiars i autoritats locals. El programa continuarà amb diverses iniciatives destinades no només a divulgar la seva figura, sinó també a aprofundir en la memòria democràtica amb perspectiva de gènere.

Algunes de les activitats més destacades són: la presentació d'un pòdcast sobre les dones deportades nascudes a Lleida i a l'Alt Pirineu; la Ruta Conxita Grangé a la Vall Fosca durant l'estiu, amb parades simbòliques en llocs rellevants de la seva vida, com la seva casa natal; una exposició al Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa de Llenguadoc, i la presentació de la seva biografia oficial, a càrrec de Josep Calvet. A més, es faran jornades acadèmiques a Barcelona i activitats educatives a instituts de l'Alt Pirineu per apropar la seva figura als joves.
 

Darrera catalana supervivent dels camps nazis

Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui el 6 d'agost de 1925 en una família de vuit germans. Als dos anys va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.

Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència als nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d'enllaç amb els guerrillers que combatien als nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
 
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès d'Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, van ser empresonades i torturades, a Tolosa de Llenguadoc, des d'on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d'un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).

 
Abans de l'alliberament, quan el camp va ser bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que van aconseguir trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.

Va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d'Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, advertir sobre les monstruositats que van significar el nazisme i el feixisme i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Després de la mort de Neus Català, Conxita es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va morir el 27 d'agost de 2019, a l'edat de 94 anys.

Altres notícies que et poden interessar