Història d'un ou de Caramelles

A la Pobla de Segur ja fa uns quants anys que el dia Caramelles, Diumenge de Resurrecció, compta amb un acte o millor dit un ritual que ja s'ha convertit en tota una tradició. Després de les diverses parades en el recorregut que fan pels carrers del poble, els i les cantaires tenen una parada obligada al número 5 de la plaça de la Pedrera.

Allà, una munió de gent es congrega davant d'una petita botiga, on esperen expectants la sortida d'una figura que és, sense dubte, una de les grans protagonistes durant la Setmana Santa: un ou de Pasqua de xocolata. Aquest, però, val a dir que marca la diferència: és gegant.
 
Però la mida no és l'únic que destaca i crida l'atenció d'aquest gran dolç ovalat. El seu disseny canvia any rere i any, i a banda de la seva originalitat i detallisme, i ser una ofrena cap a les Caramelles, ha esdevingut una manera de plasmar sobre la xocolata la realitat i l'actualitat de la Pobla de Segur, de Catalunya i també del món.
 
Els seus artífexs són l'Aleix Tormo i la Maria Sabarich, que l'any 2007 van fundar Postres de Músic, una pastisseria artesanal que compta amb productes de qualitat i proximitat, com ara tota mena de pastissos, galetes o torrons, i que alhora combinen tradició i innovació. 
 
La idea de crear aquest curiós ou va sorgir quatre anys després d'obrir la botiga, gairebé per casualitat o potser fruit de la improvisació. Era un gest cap a les Caramelles de la Pobla, una tradició molt arrelada al poble que des de fa dècades reuneix cantant a grans i petits abillats amb camises blanques i barretines.

Així doncs, aquell diumenge 24 d'abril de 2011 tenia lloc per primera vegada una escena que s'ha repetit gairebé ininterrompudament durant els darrers 14 anys. La sortida de l'ou gegant de la botiga carregat per dos cantaires, l'ovació del públic i el pendó de Caramelles onejant al vent.
 
Des d'aleshores, els dissenys de l'ou de Postres de Músics han sigut variats i molt al compàs amb la realitat del moment. L'any següent hi resava el lema "Volem lo tren", una reivindicació històrica al Pallars que aquell 2012 va tornar a sorgir amb força després de les retallades a la línia del tren de la Pobla.

Després n'han vingut d'altres, cada cop més elaborats: un amb l'estampat d'una vaca (2013), la figura d'un caramellaire (2014) o bé l'escut de la Pobla de Segur amb el pal i la cistella de Caramelles (2015). Evidentment, les altres tradicions del poble tampoc hi han faltat: l'ou del 2016 es va dedicar a les falles després de ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
 
El 2023, i també fruit del mateix reconeixement internacional, va ser el torn dels Raiers de la Noguera Pallaresa i l'any passat, novament, la figura va reconèixer els Cantaires de Sant Miquel del Pui. També hi ha hagut ous, però, que han volgut deixar testimoni de l'actualitat política catalana.

El del 2018 duia un llaç groc en record als presos polítics del procés independentista, i l'any següent, l'ou es va convertir en una ampolla de Fairy, també com a homenatge (si bé no tan agraït) a les acusacions d'Enric Millo, l'aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya.
 
Tot plegat comença el dilluns després Rams a l'obrador de Postres de Músic, on l'Aleix i la Maria dediquen unes quantes hores al procés de creació, en el qual, des de fa uns anys també hi participen les seves filles. Enguany, la temàtica és el 50è aniversari de l'EPS, l'agrupament escolta de la Pobla de Segur on tots dos van ser-hi com a nens i caps.

A l'ou d'aquest any tampoc li manca detall: l'escut rodó de l'EPS presideix el centre de l'ou. No és precisament un disseny fàcil i cal tenir un pols ferm per dibuixar amb la xocolata de diferents colors cadascun dels motius: la bandera catalana, l'arbre, les inicials de l'entitat...
 
Un cop dret i col·locat sobre una base (feta també d'ous), arriba el moment d'afegir-hi els altres elements indispensables: el fulard groc i negre de l'agrupament que rodeja la part alta de l'ou com si fos el coll d'un escolta. Evidentment, hi posen un 5 i un 0 per recordar què se celebra enguany a la Pobla i, finalment, dos tendes de campanya canadenques blaves i taronges.
 
Tot és a punt per al gran dia. L'ou ja ha iniciat el camí cap a la botiga, on el diumenge cap al migdia serà l'autèntic protagonista. Però el ritual no acabarà a la plaça de la Pedrera. Al final la cantada, als jardins de l'ajuntament, arribarà un altre dels moments més esperats, especialment pels més xics: la trencada de l'ou. Amb un cop de puny ben dirigit, doncs, començarà el compte enrere d'una dolça tradició que cada any fan possible des de Postres de Músic.
 

Altres notícies que et poden interessar