Els reptes de l’agricultura en el nou ordre internacional

Senyor director,

L’arribada a la Casa Blanca del president Donald Trump ha capgirat l’ordre internacional, més a prop avui de l’unilateralisme com a model i el transaccionalisme com a mètode. És a dir, el nou govern d’Estats Units ja no creu en un món conduït per regles compartides, sinó en un dominat pels més forts i les seves àrees d’influència, d’acord amb els seus interessos nacionals.
 
Per això, les seves polítiques s’albiren proteccionistes, amb l’aranzel com a mesura i paraula preferida del president electe, segons ha reconegut, en el marc d’una guerra comercial que perjudica tothom, sobretot el sector de l’agricultura i l’alimentació. Aquesta política negativa per al camp, per cert, compta amb el suport de la nostra dreta autoritària, tan defensora que diu ser de la nostra pagesia. 

En aquest context, és més necessària que mai una estratègia de reforç i acompanyament amb la força del diàleg i l’empatia, com ha declarat el conseller Òscar Ordeig, després dels acords a què ha arribat per reduir burocràcia, implementar ajudes i aplicar bonificacions fiscals. Aquest és el primer pas d’un seguit d’accions encaminades per ajudar la nostra agricultura, segons el president Salvador Illa. 

De fet, l’agricultura afronta dos reptes rellevants: la sostenibilitat i el relleu generacional. En aquest sentit, l’alineació de les administracions implicades (Comissió Europea, Govern d’Espanya i Generalitat) és fonamental per enfortir el sector del camp. Una bona mostra és el compromís del Departament d’Agricultura i el Ministeri per modernitzar el regadiu, ja que Catalunya s’ha quedat endarrerida amb només el 50% del seu regadiu modernitzat, una política necessària per a la competitivitat, l’eficiència i l’aprofitament d’un bé tan preuat com l’aigua. 

La llei de cadena alimentària, aprovada al 2021, és una bona eina per evitar les vendes a pèrdues, i encara ens cal fer un pas més per reforçar l’Agència d’Informació i Control Alimentaris, que ha augmentat en un 40% les sancions, sobretot en la baula majorista. El govern presidit per Pedro Sánchez ha estat pioner en reclamar les clàusules mirall a tercers països, i acaba de presentar l’Estratègia Nacional d’Alimentació, una altra eina esperada per impulsar el sector des de la seguretat, la qualitat i la innovació. 

La renda agrària ha pujat un 14,2% al 2024, mentre Espanya ha batut rècords en exportacions, situant-se entre els set grans països exportadors del món i el quart d’Europa. Per això, davant els aranzels anunciats per Trump, l’acord de la UE amb els països del Mercosur, que suma 750 milions de consumidors en la que serà la major zona de lliure comerç del món, pot ser una oportunitat també per a l’agricultura. Així ho esperen sectors com el de l’oli i el vi. L’acord preveu mesures necessàries per a sectors com la carn i la fruita, a través de quotes limitades d’importacions, revisions de preferències aranzelàries i fons de compensació.

Resten encara molts reptes, com l’impuls de la llei d’Agricultura Familiar per part del govern d’Espanya i la llei d’Alimentació per part del govern de la Generalitat, que han de servir per garantir la sostenibilitat, el relleu generacional, la seguretat alimentària i la cohesió territorial. 

Amador Marqués
Diputat del PSC al Congrés per Lleida, Pirineu i Aran