El 8-M a Senterada

Senyor director,

A Senterada, per tercer any consecutiu, el dia 8 de març vam celebrar el Dia Internacional de les Dones.

Aquest any, al ploure, vam decidir que els actes els faríem dins l’església, en tràmit de restauració, construïda al costat del Monestir de Santa Grata, i d’origen romànic segons consta en el llistat publicat per Domènech i Montaner al 1904. 

Per ser un municipi petit, hi va haver força afluència de gent.

Segons el protocol habitual, en una primera trobada llegim la biografia d’una dona internacional, donem una passejada pel costat dels rius, que formen part de la vida del poble, i tornant al punt d’encontre llegim una biografia d’una dona nascuda a Catalunya que hagi sigut pionera en alguna tasca que hagi afectat a la societat en general. 

Lo bo d’aquest any és que les treballadores del SIAD s’han ajuntat a nosaltres ja que fa uns anys el Consell Comarcal del Pallars Jussà va decidir descentralitzar els actes i fer-los itinerants pels diferents pobles de la comarca. I ha resultat la mar d’enriquidor: l’Anna Batllés va llegir un manifest a favor de la dona, i la Begoña San Martín (que en les seves estones lliures fa teatre) va fer una performance d’uns poemes de l’autora canadenca Rupi Kaur, acompanyada al violí per la jove promesa Gina Pijoan. La Rut envia les fotos.

Jo vaig parlar sobre Hipàcia, la matemàtica, astrònoma, mestra i inventora romana que tant va fer per la ciència i morí, per mor de l’enveja, sent espellada primer, després esquarterada i finalment cremada. És a dir, que els cristians se’n van assegurar de que quedés ben rematada. 

Finalment ens vam reunir a la Vicaria, un espai multifuncional i acollidor on la Gloria, veïna intermitent del poble, ens va llegir un tendre text sobre els records de quan va començar l’escola de petita que ens va fer somiar a la majoria en aquelles fragàncies i colors de la infantesa, i jo vaig acabar exposant una mica de la vida d’Elena Maseras i Ribera, la primera dona en l’estat espanyol que va entrar a la Universitat de Barcelona el 1872 a estudiar Medicina... vestida de dona! Algunes poques alumnes que l’havien precedit, ho havien fet vestides d’home. Ai, quines coses passen!

Finalment en un ambient distés i amigable vam fer un vermut sense alcohol.

Que ho passéssim tan fenomenal és fruit del bon enteniment que en tot moment es donà entre homes i dones assistents. 

Guillermina SJ