Senyor director,
Cada 22 de març se celebra el Dia Mundial de l'Aigua, un recordatori de la importància del recurs i la necessitat de gestionar-lo de manera sostenible. Encara que el 75% de la superfície terrestre està coberta d'aigua, només el 2,5% és dolça, i d'aquesta, només l'1,2% es troba en rius, llacs i humitat del terra. El 80% és superficial i la resta subterrània. La seva disponibilitat és limitada i desigual, però essencial per a la vida i el desenvolupament de les societats.
D'altra banda, només el 3% de la superfície terrestre és terra fèrtil i la seva disponibilitat per habitant disminueix cada any. El 1961 hi havia 1,6 hectàrees per càpita; avui, només 0,60 ha/cap. La població creix mentre els recursos disminueixen.
El regadiu és clau en la producció agrícola, permetent multiplicar per cinc o més la productivitat respecte al secà i garantint la seguretat alimentària. A Espanya, la gestió eficient de l'aigua és una necessitat estratègica a causa del clima mediterrani, amb sequeres recurrents i desigualtats territorials en els recursos hídrics. Des del segle XIX, amb Joaquín Costa i els regeneracionistes, fins avui, s'han impulsat deu plans hidrològics per garantir el proveïment i transformar secans en regadius. Actualment, Espanya compta amb 3,86 milions d'hectàrees de regadiu.
Catalunya, per la seva geografia, ha desenvolupat un model de gestió hídrica propi. Les conques internes estan gestionades pel Govern de la Generalitat mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua, mentre que la conca de l'Ebre és compartida amb altres comunitats.
Els sistemes de regadiu catalans tenen arrels medievals, i es van consolidar i projectar nous regadius amb la modernització agrària dels segles XIX i XX. Entre les infraestructures més importants destaquen el Canal d'Urgell, amb 70.000 ha, i el Canal de Piñana, amb 15.000 ha, tots dos a Lleida; el Canal d´Aragó i Catalunya, que rega 104.000 ha. entre Osca i Lleida (40%); el Canal Segarra-Garrigues, dissenyat per transformar fins a 70.000 ha. de secà en regadiu; els Canals del Delta de l'Ebre, que reguen 27.500 ha.; el Canal de l'Esquerra de l'Ebre, amb 12.690 ha; i els sistemes del Ter i Llobregat, essencials per al proveïment humà de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Aquests sistemes, però, enfronten desafiaments com la reducció del cabal dels rius a causa del canvi climàtic, sequeres severes, infraestructures obsoletes i la creixent competència entre el consum agrícola i urbà.
Per afrontar aquests reptes, el Govern de la Generalitat està impulsant un pla ambiciós per garantir l'abastament d'aigua a la població, amb mesures com la construcció de dessaladores, i la modernització del regadiu a Catalunya. La inversió es destina a la rehabilitació de canals, l'optimització del reg i el foment de l'ús eficient de l'aigua. Entre les estratègies destaquen la digitalització dels sistemes de reg, la instal·lació de sensors d'humitat, l'expansió del reg per degoteig i aspersió i la reutilització d'aigües regenerades.
L'aigua és un recurs essencial per a la vida i el sector agrari. La seva gestió adequada és clau en un context de canvi climàtic, on sequeres persistents i episodis de pluges extremes n'afecten la disponibilitat i la qualitat. Modernitzar el regadiu és fonamental per garantir la sostenibilitat del sector agrícola i la seguretat hídrica de les properes generacions.
José Luis Noguera Jiménez
Secretari de Món Rural i Agroalimentari del PSC de Lleida, Pirineu i Aran
Avís:
Els continguts publicats a la
secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de
Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi