El sector veterinari està en lluita

Senyor director,

El sector veterinari està en lluita. De fet, sempre ha estat en lluita, però és ara amb l’entrada en vigor del Reial Decret 666/2023 que el col·lectiu veterinari d’arreu de l’Estat posa el crit al cel. 

Comencem pel principi. El col·lectiu veterinari durant anys s’ha sentit infravalorat per part de la resta de la societat: se l’exclou constantment de la presa de decisions en matèria de salut pública, els sous i les condicions laborals són precaris, hi ha una falta de coneixement de les seves funcions, més enllà de curar animals, etcètera. Segurament el col·lectiu, durant anys, no hem sabut explicar prou quin és el nostre paper a la societat i, també, segurament els governs no han sabut, o no han volgut entendre, les nostres funcions en el si de la nostra societat.

Les conseqüències resulten evidents en el nostre dia a dia: organització de xerrades sobre benestar animal sense tenir en compte l’opinió d’un veterinari, gestió d’una pandèmia zoonòtica (malaltia que passa d’animals a persones) sense tenir en compte l’expertesa d’un veterinari epidemiòleg, normatives i més normatives que s’elaboren sense coneixença de la realitat. I és llavors quan qui en surt perjudicat no només és el nostre sector, sinó el sector primari en general i també tot aquell que posseeixi d’animals. 

Per què el col·lectiu veterinari s’està mobilitzant? El passat 2 de febrer uns 3.000 professionals del sector van omplir els carrers de Barcelona per defensar el sector, un fet inèdit, no s’havia vist mai. D’ençà, el col·lectiu s’ha anat organitzant arreu de l’Estat i surt als carrers per demanar la derogació del RD 666/2023. Aquest RD lluny de facilitar la feina al veterinari la dificulta i, per si fos poc, posa en perill la vida dels animals de companyia. De fet, ja hi ha hagut un cas a Galicia en que una gossa ha mort esperant el cultiu microbià que amb aquest RD exigeix el Ministeri.

Una altra novetat amb aquest RD es que els centres veterinaris no poden vendre medicaments. Segons Luis Planas, ministre d’Agricultura, la raó és per disminuir l’ús i el malbaratament dels medicaments, un exemple més de desconeixement. Si són només les farmàcies que poden dispensar els medicaments, els clients hauran de comprar una caixa sencera de, per exemple, 12 pastilles, quan, per exemple, l’animal només en necessitaria 3. En canvi, si el centre veterinari pogués dispensar els medicaments, el propietari només compraria les 3 pastilles. Evident, oi?

He intentat explicar, de manera molt reduïda, la problemàtica que hi ha avui en el sector veterinari, tot i ser molt complexa perquè ve de lluny. Una vegada més veiem com la classe política elabora lleis sense tenir en compte l’opinió dels sectors afectats. Tard o d’hora el PSOE haurà de rectificar, 37.000 veterinaris d’arreu de l’Estat no callaran fins que el govern de Pedro Sánchez escolti i respecti la professió.

Roger J. Palacín
Veterinari, PhD