75 anys de l'arribada del tren al Pallars

Senyor director,

El 8 de setembre del 1950 el ferrocarril va arribar per primer cop a Tremp, la capital del Pallars Jussà. Aquest any se celebra, doncs, el 75è aniversari l'arribada del tren al Pallars. Tot i que les inauguracions s'anaven fent per trams, a mesura que la construcció el ferrocarril progressava cap al nord de Balaguer, i, en conseqüència el primer poble del Pallars on va arribar el tren va ser Cellers, una petita agrupació de cases amb 20 habitants, es considera que va ser el 1950 quan el ferrocarril va arribar al Pallars, per ser Tremp el seu capital comarcal.

Ja em vaig ocupar fa un any d'aquesta meravellosa i sorprenent línia: https://blogs.lavanguardia.com/cambiar-para-seguir-viviendo/2024/02/02/cien-anos-de-la-linea-de-la-pobla-de-segur-con-exito-28128/.

En aquest nou apunt llançaré propostes de futur. Des que se'n va completar la rehabilitació el 2016, a càrrec dels pressupostos del govern català, aquesta línia, que el primer govern de Felipe González volia veure morta el 1984, no ha donat sinó satisfaccions i es constitueix com un gran exemple per a altres línies fèrries regionals d'Espanya, la vida de les quals penja sempre d'un fil per la negligència de Renfe. Més ben dit, perquè Renfe no té un model d'explotació específic per a línies de trànsit dèbil.

Recentment, l'operadora de la línia, FGC, va convocar les institucions i els col·lectius d'usuaris a una reunió de valoració dels resultats del 2024. Per mi el punt més rellevant del balanç és que la línia va aconseguir atraure l'any passat 446.000 viatgers, un valor que dobla el màxim dels temps de Renfe.

Des que FGC va agafar el comandament de la línia, l'oferta s'ha multiplicat, 10 trens a Balaguer des de Lleida, des dels quals 5 s'estenen fins a la Pobla de Segur; els temps de viatge s'han reduït sensiblement fins a 1 h 35 minuts; la qualitat dels trens i la confortabilitat del viatge ha millorat espectacularment, i cada any es donen millores a la infraestructura, també a les estacions.

Davant d'aquesta millora de l'oferta, la demanda ha respost de manera satisfactòria i el passatge ha pujat com l'escuma. I més que pujarà al futur. La línia de la Pobla ha aconseguit el que cap altra línia de tren regional de baixa densitat ha aconseguit a Espanya, una captació al corredor de 3 viatges per habitant i any.

Aquest és el nou paràmetre objectiu de captació per a totes les línies regionals a Espanya, 3 viatges per habitant i any, per a una oferta de 10 trens diaris per sentit. És a dir, si en un corredor ferroviari hi ha, per exemple, una població distribuïda al llarg de l'eix de 330.000 habitants –n'hi ha molts d’aquests a Espanya– fins que el ferrocarril no capti un milió d'usuaris a l'any, la línia no es pot considerar ben explotada.

Hi ha una demanda constant de totes les autoritats pallareses i molt especialment dels usuaris, per millorar el servei els caps de setmana. Dos trens diaris en dissabtes i tres en festius és una xifra molt pobra que tothom deixa insatisfets. Els que viuen entre Lleida i Balaguer no poden queixar-se com els pallaresos, perquè FGC els manté l'oferta constant cada dia de l'any.

Però ara que celebrem el 75è aniversari de la línia cal ser ambiciosos i pensar en gran. Només pensant en gran s'assoleixen grans objectius.

Un milió d'usuaris a la línia de la Pobla

Un milió d'usuaris a la línia de la Pobla, aquest l'objectiu que plantejo per a la propera dècada. De fet, línies de muntanya semblants a altres països han assolit objectius de passatge molt superiors a aquest. No és una quimera, és un objectiu realista, inspirat en les millors pràctiques d'Europa.

S'ha demostrat que la demanda creix de manera relativa amb la qualitat de l'oferta ferroviària, però també de manera absoluta amb la quantitat d'oferta. Avui la de FGC és el doble dels temps de Renfe i, per tant, la demanda ha crescut el doble. Hi ha una clara correlació.

Però alhora que creix la demanda, també corre el boca-orella entre els usuaris potencials. “Escolta, que això funciona molt bé i a molt bon preu!!”. Estic convençut que encara avui ni el 10% de la població del Pallars coneix de manera detallada les prestacions del tren. Hi ha, doncs, un gran marge per créixer. Però cal augmentar l'oferta i, alhora, millorar les connexions amb Barcelona, amb l’alta velocitat a Lleida, i amb les altres línies regionals cap a Cervera-Manresa-Terrassa, Montblanc-Reus i Aragó. Cada dia 2.000 persones es mouen entre Barcelona i el Pallars i la Noguera.

A més, l'abonament regional de transport a preu únic que va anunciar el ministre de transports Oscar Puente per al 2026, els asseguro que produirà meravelles, com tots els productes amb tarifa plana, estirant de la demanda.

Les operacions que plantejo per assolir aquest objectiu es descriuen a continuació

Una nova oferta 16 serveis diaris per sentit entre Lleida i Balaguer, cadenciats cada hora exacta, entre les 6 i les 22 hores. D'aquests trens, vuit es prolonguen fins a la Pobla de Segur, també en tots dos sentits. Els de la Pobla no es poden cadenciar perquè el temps de viatge a la secció Balaguer-Pobla no és múltiple natural del de la secció Lleida-Balaguer.

Aquesta operació requereix crear dos punts d'encreuament de trens, aproximadament a Àger i Térmens. A més, cal reduir el temps de volta dels trens. Han de millorar l'actual velocitat comercial, 57 km/h, per la qual cosa caldrà electrificar la línia. Amb catenària entre Lleida i Balaguer i amb bateria entre Balaguer i la Pobla de Segur. A més de reduir el temps de viatge, s'estalviarà la meitat del consum i dos terços de la factura de l'energia, i el tren de la Pobla passarà a engrandir la llista de ferrocarrils amb zero emissions.

Mesures complementàries a executar són: assegurar un mínim de connexions amb vehicle de transport públic dels municipis veïns a la línia amb l'estació més propera o, com en el cas d'Àger, amb la seva estació que dista 8 km del nucli urbà. Per a aquesta tasca hi ha un clar candidat a realitzar-la, el vehicle autònom que ja està trucant a la porta en recorreguts interurbans. El vehicle autònom realitzarà serveis de transport a la tercera part del cost actual i, per tant, farà possible que totes les persones de qualsevol nucli del Pallars i la Noguera puguin accedir al tren i, en conseqüència, a Lleida i Barcelona.

Aquestes idees les detallaré properament en una conferència pública a Tremp i les faré arribar a la direcció de FGC.

Salutacions cordials,

Salàs, 13 d’abril de 2025

Pau Noy Serrano
Enginyer industrial i president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura