Ecce homo i la cara del rei

Senyor director,

L'últim dia de març vaig veure, en una notícia a la televisió, que el rei havia aparegut a la V edició del Foro Económico Español Wake up, Spain, com un perdigot, amb la cara vermella com un pebrot, un tomàquet, la bandera comunista o les calces de la Vídua Reposada al Tirant lo Blanc i, com que altra feina tinc, no hi vaig donar massa importància. Però anaven passant els dies i no em podia treure la imatge del cap (i de l'enrenou que va causar; desconec si a les tertúlies se'n va parlar tant com quan l'Elionor «va agafar el fusell»).

Després de Diumenge de Rams (a Catalunya fem vacances escolars, no en altes territoris que les comencen dijous sant, però s'agafen una setmana sencera) ha vingut un 14 d'abril que, fa molt de temps, va portar la II República i esperant els dies forts de la Setmana Santa, m'ha vingut al cap la figura de l'ecce homo. M'estalvio tota la discussió si el Sant Sudari de Torí és prova fefaent  del calvari que va patir Jesús i també m'estalvio tota l'explicació (entre d'altres motius perquè en desconec la traçabilitat filològica: lèxica i semàntica) del significat que ha anat adquirint aquesta expressió, en principi atribuïda a Ponç Pilat en què, possiblement tenia un caràcter expositiu: «heus aquí l'home, aquí teniu l'home, voilà.., guaita...» quan s'adreça al poble jueu i els mostra un Jesús de Natzaret, després que fos vexat i humiliat al palau governamental amb escopinades i corona d'espines; el significat ha derivat a posar èmfasi en l'estat (mal estat, físic) de la persona.  Una mica semblant a algunes persones que havien passat per la comissaria de Via Laietana a Barcelona o per Intxaurrondo, al País Basc, com el cadàver de Mikel Zabalza, que va aparèixer al riu Bidasoa, al 1985, fet un ecce homo.

En tots aquests dies he anat pensant en el rei. Començo pel que va dir (més o menys, lo siento mucho, no volverá a pasar) i passaré al que vaig pensar. Sembla ser que el rei va aplicar aquell principi tan vulgar (vull dir del poble menut) que la millor defensa és un bon atac. I, penso, que va dir que havia estat esquiant a l'Aragó sense protecció, en uns dies en què (segons alguna informació periodística) hi havia alertes per vent fort.

Perdoneu-me el rampell, però jo aquí hi veig el principi freudià de matar el pare, a no ser que n'apliqui un altre, el del superhome de Nietzsche.

Una família que té una Pleta a la Vall d'Aran ha d'anar a esquiar, de lloguer, al Pirineu aragonès?

Que no sap que la neu de l'Aragó és un blanqueig de la política de PP i VOX?

Hauria gosat anar amb aquestes pintes a una audiència amb el Papa, al Consell General del Poder Judicial, a la RAE o a l'Assemblea de la Nacions Unides?

No es pot interpretar com una mena de menysteniment cap a l'organització?

Que no sap, segons el llicenciat en Filosofia i actual President Illa que el «procés ha mort» o ha estat «cautivo y desarmado» (suposo que dels arguments); encara que la Vall d'Aran tingui un estatus propi dins de Catalunya?

Que no sap que fins i tot l'irreductible Oliu i mitja Caixa han tornat i ja no tenen por?

Per mi que el rei, com a bon telefonista, va marcant creuetes a les empreses que tornen i ell es guarda el gest honorífic de ser el darrer.

Però hi ha més coses. He sentit dir que les elits tenen de tot, fins i tot  allò que no ens podem imaginar altres mortals: que si els faraons ja usaven preservatius fets amb budell de corder; que quan no hi havia pa, a la cort castellana menjaven tortas; que la primera xocolata era entre addictiva i pecaminosa (al preu que està arribant potser serà prohibitiva), i que un etern príncep (ara rei) s'excitava pensant que sucava el tampó de l'amant (no de la dona) a la tassa de te... Amb tants avenços, ¿a la Zarzuela no han descobert una crema que et faci una cara nova? Sé que n'hi ha que dissimulen arrugues, ulls plorosos... ¿no saben que al Polònia hi ha un equip de maquillatge-figuració que seria capaç de fer passar gat per llebre, autèntic per figurat? Modestament, penso que no és tan complicat i que podria tenir una certa relació amb la relació (mala relació) que, segons es diu i es publica en algun lloc, tenen la parella monàrquica espanyola. (Si mono vol dir un, parella monàrquica deu ser un oxímoron).

No sabem si a la neu també hi va anar la mitja taronja o va ser una sortida de «campamentos» (pregunta que, com qui va matar Kennedy i on era Mazón el dia de la Dana, penso que formen la tríada que tota persona del món del periodisme voldria donar com a primícia).

Més preguntes que poden dur a un estudi científic:

Partint que la mitja taronja fes el mateix que l'altra mitja: ¿hi ha algun component a la sang blava que provoqui aquesta reacció cutània mentre que si es té sang republicana (encara que hi hagi pogut haver alguna transfusió) s'hi tingui immunitat?
¿És una rebequeria domèstica tipus Pimpinela?

Fa anys, no podria jurar si a Le Monde (he, he) es va publicar una fotografia d'un home solitari en un iot de nom Fortuna, amb el cul a l'aire (vull dir al sol), vermell com una gamba... A Espanya van ser imatges prohibides (censurades), però se'n va parlar una mica. No cal dir que jo no vaig tenir ni l'oportunitat ni l'esma d'anar a Perpinyà a comprar la publicació com en altres temps s'hi anava pel Tango (tampoc no he anat a Perpinyà per tangos, boleros o fados més actuals, com els del president Puigdemont).

Errare humanum est. De jove, quan a l'estiu em tocava regar algun tros sembrat d'esparceta (com en deia el pare) em treia la samarreta. Tot i els Aftersun, l'endemà vermell, als dos dies la pell amb extrema tibantor em queia a trossos fent crec-crec.

Ara, si vols aprendre, a la tele, a l'escola, als casals, també de gent gran... s'expliquen mesures preventives respecte de la radiació solar. Jo, de moment, si puc passo les hores fortes de sol a casa i si no, màniga llarga de cotó o lli. Respecte de la monarquia no sé si sé prendre totes les prevencions.

Ah, en català normatiu, quan algú fa accions amb desvergonyiment, no diem que té molta cara, ni molt morro, diem: quines galtes! Com que som en període de declaració de renda, si em ve al cap la família (extensa) reial, altres famílies i molts noms il·lustres, he de parar; em sortirien molts epítets, potser no normatius.

Josep Manel Fondevila Tolo