«La paella dels dijous»

Aplaudeixo que el teatre La Lira de Tremp participés aquest dissabte 22 de març de la iniciativa cultural Cap Butaca Buida, que celebrava la seva segona edició. Un total de 217 sales van oferir 252 espectacles buscant omplir tots els teatres de Catalunya, celebrant les arts escèniques i promovent-ne l’accessibilitat. Aquesta iniciativa s’assembla a la que es fa amb el cinema i la literatura.

En paraules dels mateixos organitzadors, el que es pretén aquest dia és “Que no quedi cap butaca buida. Un esdeveniment sense precedents per fer d’aquesta data la primera gran Diada del Teatre a Catalunya, un Sant Jordi de les arts escèniques que volem que es converteixi en una celebració anual.”

Tot plegat depèn de nosaltres, els espectadors, amb els quals confio plenament que es podrà assolir aquesta fita cada any i sempre. Perquè el teatre és directe, és el que més s’allunya del fenomen que coneixem com a “fake”, no hi ha engany possible, és transparent i pur. En un món ple de “fakes”, a mi em suposa un refugi agradable, vital, gairebé necessari. A vosaltres també us passa?

La paella dels dijous és un text molt divertit per a tot tipus de públic. Una mare separada convida als seus fills, en Guifré i la Lia, a dinar paella cada dijous a casa seva. És un hàbit més. Però aquest dijous decideix fer la paella de marisc i tot apunta a que serà especial. Efectivament, té una notícia que vol comunicar als seus fills, un canvi important a la seva vida. Ells pensen, equivocadament, que el que li passa és una altra cosa molt greu. I aquí comença l’embolic central. 

Més enllà de les situacions còmiques que es presenten per la precipitació dels fills a l’hora d’emetre un judici sobre què li passa a la mare, en aquest text hi ha missatges importants i gens banals. Per exemple hi surt la manera com, sovint, no cuidem als pares, els utilitzem en el seu paper d’avis i no pensem que també tenen vida, més enllà de la que han entregat a l’estima i educació dels fills.

La Lia és una noia soltera, feminista, sense filtre, que tracta amb poca delicadesa a la mare. La Núria Cuyàs clava el seu personatge. És tant antipàtica com dolça quan ho vol ser. I canta de meravella. El Guifré té dos fills i fa i desfà amb la disponibilitat de la mare per cuidar-los, bàsicament li diu quan els portarà a casa seva, sense ni demanar-li si li sembla bé. Però estima moltíssim a la mare, és clar, i s’estova molt quan pensa que té un problema greu. Fantàstic en Jordi Andújar, entranyable i trempat.

La mare és una afable Lloll Bertran, que està fantàstica. Ajusta perfectament el personatge de la mare que és pausada, dolça, tranquil·la, amorosa...però que està decidida a afrontar i viure la nova etapa que se li presenta, independentment del que opinin els seus fills. Se sent alliberada i forta i ha pres una decisió que els la pensa comunicar i tirar-la endavant, sense fissures.

Conec personalment a la Lloll des de fa una pila d’anys. És una actriu molt propera a tots nosaltres, entranyable, que no es pot deslligar del personatge de la Vanessa, aquella hostessa capbuida del programa “El joc del Segle”, programa de TV3 dirigit per Joaquim Maria Puyal, d’inicis dels anys noranta. És impossible. 

Em recorda al que li passava al pare, impossible deslligar-lo del personatge del Rafeques, del programa “Vostè Jutja”, aquest als anys vuitanta i també dirigit per Joaquim Maria Puyal.

La Lloll, com el Canut, és una actriu enorme amb molts més altres registres que el personatge que la va fer entrar a totes les cases catalanes. Sempre que la veig actuant m’arriba molt. I en aquest personatge també em fa sentir amb fermesa el que la mare està batallant: triar la seva felicitat per damunt de tot. Vol que els fills la comprenguin, però està disposada a renunciar-hi si no ho fan. Sap que se l’estimen, però les actituds vers ella la fan dubtar en alguna ocasió. Segur que els pares i mares sabeu de què parlo.

Us recomano molt aquest espectacle que està de gira. Algunes dates i llocs són el sis de juny a Sitges, el 14 de juny a Sant Boi de Lluçanès, el 10 de juliol al FRESC (Festival Sabadell) i el 8 de novembre a Capellades. S’aniran tancant molts altres bolos , informeu-vos-en i aneu a passar una estona ben alegre i amable.

Salut i teatre!

Altres notícies que et poden interessar