«Santa Cecília»

Nou espectacle d’arts escèniques a la llibreria Byron al carrer Casanova 32 de Barcelona, a qui s’ha d’agrair sempre la iniciativa i l’espai íntim i càlid que han creat al fons de l’establiment.

En aquesta ocasió es tracta de Santa Cecília, un text interpretat per la gran Marieta Sánchez. I quan algú és gran ho és de moltes maneres. En el seu cas, especialment, té l’ànima gran, que ha anat nodrint en la seva llarga trajectòria d'ençà que es va graduar el 1989 a l’Institut Superior d’Art de Cuba, a l’Havana. Té una experiència molt completa com a actriu, directora, docent en les especialitats d'Interpretació, Comunicació Oral i Comunicació no verbal, “coach” d'interpretació i rondallaire, desenvolupades a totes dues bandes de l’atlàntic.

A la seva terra va aprendre moltes històries de la cultura afrocubana que va transmetre en força espectacles infantils, dedicació que també va desenvolupar quan va venir a Catalunya, com a rondallaire d’històries cubanes. Aquest pou de coneixença es fa palès en les seves interpretacions, tan properes, seductores, reals i pures.

Santa Cecília és un monòleg escrit per l’Abilio Estévez el 1995. Aquest escriptor cubà té publicacions de teatre, novel·la, assaig, poesia, contes i ha estat premiat en totes aquestes categories. La seva obra ha estat traduïda a molts idiomes i destaca, entre d’altres, la novel·la Tuyo es el reino, del 1997.

La protagonista d’aquesta peça teatral està morta al fons del mar i rep la nostra visita, espectadors també morts que pertorbem la seva pau i, com ella, ens deixem trair per la mala memòria dels difunts, que diuen coses fora de lloc. Massa temps buit sota l’aigua, sense vida, lluitant entre els bons i els mals records, que dispersen la percepció de les coses perquè ens fan ballar el cor i la raó.

Cecília ens narra com va patir un pare autoritari que l'oprimia, per al qual la vida havia de ser patiment, absoluta entrega a uns principis i una submissió que la van fer patir i perdre part de la seva innocència. També ens fa partíceps de com va estimar una mare amorosa que li donava aire i l’ajudava a trobar al·licients davant la violència i crua realitat del pare opressor. Tot i així, mentre la mare és de cos present, ella se’n va a ballar enlloc de vetllar-la. 

Una mica com les dues versions que ens presenta de la ciutat de l’Havana. La de la ciutat que per ella era llum, flam de carabassa, olor de bacallà, de pinya, i una alegria imparable. Però que a la vegada tenia un rerefons d’amargor i de sensació de presó. Dolça, però presó al capdavall.

La Marieta narra el text de forma magistral. És discreta en el to i els moviments quan és necessari, en el recolliment, la tristor, els records del patiment d’infantesa. I és exagerada, contundent, expansiva, tant en l’esclat de l’alegria que també li proporciona la vida com quan es presenta la tempesta.

Acompanya a l’actriu la Maria Lilia Cano, al piano i amb la veu, parlant i cantant en diversos moments. Està tot molt ben embastat, la música crea un clima preciós, tenebrós a estones. És molt agradable el piano en directe i tan a prop.

Tot plegat és una hora màgica que fa que descobreixis l’Havana en tota la seva essència. I l’amor, l’alegria, l’opressió, el destí i les ganes de viure dels seus habitants. Transmès amb molta veritat per una actriu de les que s’ha de gaudir en algun moment a la vida.

Jo vaig conèixer a la Marieta quan interpretava Adossats al teatre Romea, un text de Ramón Madaula dirigit pel Jordi Casanovas. La resta del repartiment eren el Jordi Bosch, el mateix Madaula, la Rosa Renom, el Guillem Balart i el Canut. El pare i ella es marcaven un ball caribeny molt tendre, en un moment en què el Canut ja estava malalt i encara treballava. Quan va ser necessari, el Camilo García el va substituir. La Marieta tenia una relació molt bonica amb el pare i ens ha unit aquell moment i aquesta relació. En acabar l’espectacle, que vaig poder gaudir a primera fila (us ho recomano en aquest espai en concret), ens vam abraçar allà mateix i em va dir, a cau d’orella: “al Canut li hauria encantat aquest text”.

Estigueu a l’aguait de quan es torna a posar en escena. Programadors d’arreu del món, feu-vos un favor a vosaltres i als espectadors i contracteu aquesta petita gran obra.

Salut i teatre!

Altres notícies que et poden interessar