El Centre de Cultura Popular Pirinenca podria ser una realitat

La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha presidit la primera reunió de treball per estudiar la futura creació del Centre Artur Blasco de Cultura Popular Pirinenca a La Seu d'Urgell. Aquest centre hauria de divulgar l'obra dels creadors del Pirineu d'una manera ''molt contemporània'', segons ha dit Borràs.

Borràs s’ha reunit amb representants de l’equip de govern d’aquesta localitat, membres del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). Artur Blasco, qui donarà nom al nou centre, ha estat present a la reunió i s'ha mostrat disposat a col·laborar amb el projecte i a aportar la seva recopilació de memòria musical, una tasca que porta realitzant des de fa més de 50 anys.

La consellera Borràs ha declarat que “quan disposem d’un patrimoni com aquest i a més tenim la sort de comptar amb la pròpia persona que genera aquest interès, hem d’ajuntar esforços per veure de quina manera ens posem a treballar tots per tal que aquesta riquesa sigui compartida i sigui un focus també d’atracció, de coneixement i de reconeixement, ja que totes les tres coses van plegades de la mà”.
 
1.600 meolidies pirinenques

La creació d’aquest equipament es proposa per sumar diferents recursos, tant del fons de l’actual Museu de l’acordió d’Arsèguel, com de l’arxiu generat pels treballs de camp d’Artur Blasco, i així poder bastir un complet centre d’interpretació de la música popular al Pirineu. El Centre Artur Blasco, per la seva naturalesa pública, comença com un projecte no només local de La Seu d’Urgell, sinó amb vocació de país.

Artur Blasco i Giné, de 85 anys, músic, investigador i divulgador del folklore català, entre d'altres projectes, és impulsor de la recuperació de l’acordió diatònic a Catalunya, de la creació del Museu de l’Acordió a Arsèguel i organitzador de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, que es celebra aquests dies. La seva fonoteca inclou més de 1.600 melodies populars dels pobles del Pirineu i ell mateix ha destacat que el 99% dels seus informants ja han desaparegut.