L'
Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA ha conclòs que l'economia catalana va créixer un 3,3% durant el 2017, fet que segons els responsables de l'estudi confirma que s'ha accentuat la recuperació i que els registres de l'any passat ja superen els del 2007, quan es va iniciar la crisi.
Tot i així, el creixement ha estat dispar arreu de Catalunya. Els creixements menors s'han registrat a les comarques de muntanya (2,7%), el Pla de Lleida (2,7%), les comarques gironines (2,9%) i les Terres de l'Ebre (2,1%). En canvi, les comarques centrals són les que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis (3,6%), així com les comarques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (3,4%) i el Camp de Tarragona (3,6%). Es tracta d'un mapa similar al període acumulat entre 2013 i 2017.
Pel que fa a les dades concretes del Pallars, el Sobirà ha experimentat un increment total del 2,7%, mentre que la xifra del Jussà és menor, amb un 1,6%. Tret de l'Alt Urgell (1,5%), són les comarques de muntanya que han experimentar un creixement més baix, a diferència de l'Alta Ribagorça (3,2%) i la Val d'Aran (3,1%).
Entre les dades presentades, destaca que en les comarques de muntanya el sector serveis experimenta un creixement mitjà entre el període 2014-2017 del 1,9%, a diferència del sector primari, que en el mateix període cau un 4,2%.
El Pallars no ha superat la crisi, segons l'estudi
El valor afegit brut (VAB) del Pallars Jussà l’any 2017 va créixer un moderat 1,6%, tot i la forta expansió de la construcció (5,4%), ja que els dos principals sectors de la comarca van créixer moderadament: els serveis d’un 2,3% i la indústria d’un 1,0%, mentre que el primari va caure amb força (-10,0%). El resultat final de la dècada 2007-17 ha estat força pitjor al Jussà que la mitjana catalana.
L’augment del 2,7% del VAB del Pallars Sobirà el 2017 va ser el resultat, particularment, de l’empenta terciària (4,7%), el principal sector de la comarca (un 53,7% del VAB nominal del 2016), ja que tant la construcció (1,8%) com la indústria (0,3%) van avançar moderadament, mentre que el primari es va reduir d’un -6,9 %. El Pallars Sobirà mostra una clara dependència del sector primari, la producció d’energia i els serveis més directament vinculats a les llars, així com de la construcció. Amb això, el resultat final de la dècada 2007-17 també ha estat força pitjor que la mitjana catalana.
Amb aquests registres, es continuen sense haver-se superat els efectes de la crisi a la comarca, segons l’informe.
Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA by naciodigital on Scribd
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
