Membres de l'associació
Lo Pedrís, de Baix Pallars, han presentat al·legacions a la
sol·licitud de permís d'investigació minera de l'empresa
Cobalt Rock al seu municipi. Montserrat Perelló, de Lo Pedrís, ha explicat que temen que la investigació pugui afectar l'aigua de boca dels pobles de Sellui i Peramea, ja que les canalitzacions passen per la zona d'estudi plantejada.
Perelló ha dit que volen garanties que la font d'aigua salada que brolla a Gerri de la Sal no es veurà afectada, així com tampoc les zones humides del Prat de Comú de Peramea i l'estany de Montcortès. L'entitat ha demanat a l'
Ajuntament de Baix Pallars que convoqui una reunió per informar sobre el seu posicionament i sobre quines actuacions pensa emprendre, i convida la
Direcció General d'Energia i Mines a visitar el territori. A més, Perelló ha manifestat que com a associació demanen que abans de qualsevol intervenció que pugui afectar les reserves hidrològiques es faci un estudi dels aqüífers de la zona.
L'Associació Lo Pedrís ha fet arribar les al·legacions presentades a les administracions locals i comarcals i altres organismes i entitats com el
Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l'
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya o el
Cinquè Llac perquè s'hi adhereixin o presentin les seves pròpies al·legacions.
Preocupació mediambiental
A tocar de la zona plantejada per fer l'investigació minera s'hi troba l'estany de Montcortès, que s'alimenta d'aigües freàtiques en un sistema càrstic d'una fondària màxima de 30 metres i una àrea de 0,14 quilòmetres. Aquest, juntament amb el llac de Banyoles i els estanys de Basturs, són els únics llacs càrstics de Catalunya.
També cal tenir en compte que l'estany de Prat de Comú és una zona d'aiguamolls a tocar del poble de Peramea i punt de parada d'espècies migratòries d'ocells. Així doncs, als habitants de la zona també els preocupa l'impacte ambiental que puguin causar les possibles prospeccions mineres. A més, temen que s'autoritzi aquesta fase d'investigació, per a la qual caldrà fer sondatges per perforació i es necessitarà poder fer arribar a la zona camions per transportar la maquinària necessària.
Antecedents miners a la zona
Recordem que al poble de Peramea ja van existir mines de cobalt actives durant un petit període del segle XX, concretament la mina Solita. Però en aquestes explotacions no es beneficiava el cobalt, sinó els carbonats de cobalt, utilitzats amb finalitats ornamentals. La mina va començar a funcionar cap al 1952 i va tancar l'any 1959 per conflictes interns entre els propietaris, els explotadors i l'Administració.
La
Societat Internacional de Geologia i Mineria Ambiental per al Desenvolupament i l'Ordenament del Territori (Sigmadot) ja es va posicionar fa uns mesos en contra d'aquestes prospeccions i va notificar que "no és aconsellable" l'autorització d'explotacions mineres en la seva superfície. També demana que la Generalitat no autoritzi aquestes investigacions.
Un informe d'impacte ambiental més complet pel projecte de Salau
Tal com hem explicat a
Pallars Digital,
el projecte d'explotació minera al Port de Salau, a l'Alt Àneu, es troba en un estadi més avançat. En aquest sentit, la
Ponència ambiental del
Departament de Territori i Sostenibilitat, va acordar el desembre del 2018 fixar l'obligació de sotmetre el permís d'investigació minera en aquest municipi, sol·licitat per l'empresa
Neometal Spania per a tungstè i altres metalls associats, com coure i or, a avaluació d'impacte ambiental ordinària.
Després d'haver revisat la documentació que ha presentat l'empresa, les respostes als informes demanats a diferents òrgans i entitats, i les al·legacions rebudes, l'òrgan col·legiat ha considerat que no n'hi ha prou amb una avaluació simplificada, tenint en compte les característiques del projecte, la seva ubicació, la capacitat de càrrega del medi i el seu potencial impacte.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi