S'arxiva el cas del ferit crític en un accident de pònting a Esterri

L'Audiència de Lleida ha arxivat el cas en què un jove de 25 anys va resultar ferit crític en trencar-se l'arnés que portava mentre feia pònting a Esterri d'Àneu, el 29 d'abril de 2017. La Sala descarta mala praxi de l'empresa encarregada de l'activitat, ja que l'arnés s'havia estat utilitzant amb normalitat durant dos anys i també el mateix dia de l'accident per un company de l'accidentat.

Quan van transcórrer els fets, el ferit anava amb un grup de vuit persones amb l'empresa Rafting Catalunya, que tenia menys de dos anys d'antiguitat. El jove, P. X., veí de Barcelona, va impactar contra el terra d'una de les lleres del riu després de fer el salt al buit des del pont d'Isil, d'uns 20 metres d'alçada i que passa per sobre del riu Noguera Pallaresa. Va trigar 314 dies a curar-se i avui en dia té seqüeles.

El Jutjat d'Instrucció 1 de Tremp ja va arxivar el cas el 10 de maig de 2018. L'afectat, però, va recórrer aquesta decisió i ara l'Audiència de Lleida s'ha pronunciat en el mateix sentit, ordenant el sobreseïment del cas, una decisió que ara ja és ferma.  

No s'aprecia infracció penal

Tot i que el denunciant entén que l'accident es va produir per una imprudència greu o professional dels organitzadors per no haver escollit l'arnés adequat per saltar i per una mala praxis del guia al moment d'ancorar les cordes de seguretat a l'arnés, la Sala no hi veu infracció penal en els investigats.

L'Audiència de Lleida té en compte que el pònting és una modalitat esportiva que no està regulada per cap norma específica que defineixi els criteris d'instal·lació, els paràmetres de seguretat ni els materials i equips que cal usar. La resolució també recull que tampoc existeix una formació reglada específica que habiliti un tècnic per fer l'activitat i afegeix que la pràctica d'aquest esport implica un risc que és assumit voluntàriament per la persona que el practica.

L'escrit de l'Audiència recull que l'arnés utilitzat era l'únic que disposava l'empresa i s'havia estat utilitzant per fer tots els salts durant els anys 2016 i el 2017. A més, el va utilitzar el company de l'accidentat, C. C., que va saltar abans que ell, sense cap tipus d'incidència.

Responsabilitat del fabricant?

L'informe de la Unitat d'Intervenció de Muntanya (UIM) dels Mossos d'Esquadra conclou que l'arnés es va trencar per les costures d'unió. Afegeix que les maniobres del salt es van fer seguint les normes de bon ús basades en l'experiència dels guies i que els dos errors van ser no escollir l'arnés adequat per fer el salt i que el guia no va respectar els punts d'encolatge que recomana el fabricant de l'arnés.

Per la seva banda, l'informe de Prolesogal conclou que l'arnés seleccionat era correcte, ja que permetia elements de subjecció per fer diferents tipus de salts. Tant Prolesogal com l'informe de l'UIM, conclouen que no es pot imputar als investigats els fets sinó, en el seu cas, al fabricant. Per tot això, segons la Sala, "no es pot exigir al guia un coneixement detallat de la normativa tècnica i menys quan el fabricant no facilita la informació necessària per evitar un ús inadequat". Així doncs, l'Audiència de Lleida considera que si existeix negligència, aquesta s'hauria de reclamar per via civil, però no penal.