Els ocells d'alta muntanya disminueixen un 21% a la península Ibèrica

Un estudi publicat a la revista Global Change Biology revela que en només 12 anys, les poblacions d'ocells d'alta muntanya han disminuït un 10% a Europa i un 21% a la península Ibèrica. Aquest percentatge és superior a la disminució d'ocells a cotes més baixes, que ha estat del 7%.

Tal com informa el portal 324, a l'estudi hi han participat investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), concretament el Sergi Herrando i el Lluis Brotons. Ells han definit en termes ecològics què és alta muntanya i han proposat les espècies que només poden viure en ambients d'alta muntanya i les que es poden adaptar a una varietat més gran de condicions ambientals.

En total s'han analitzat les poblacions de 44 espècies d'ocells de muntanya de la península Ibèrica, Europa central, Fennoscàndia (que inclou la península Escandinava, Finlàndia i una petita part de Rússia) i el Regne Unit, entre el 2002-2014. Concretament, a la península Ibèrica s'han estudiat 14 espècies, de les quals 11 estan en declivi. Les altres tres estan en augment. Entre les espècies que experimenten una pèrdua més destacada d'individus hi ha el grasset de muntanya, la merla roquera i el sit negre.

El canvi climàtic podria ser un factor determinant en la davallada d'ocells. A les muntanyes hi viuen éssers vius que no es poden observar en cap altre territori i alguns d'ells poden ser molt sensibles al canvi climàtic. Quan les condicions varien de forma negativa, les espècies busquen muntanya amunt un ambient amb temperatura i humitat òptimes, però aquestes zones cada cop van minvant més i es situen a punts més elevats.

En el cas de la península Ibèrica, l'abandonament de les pastures d'alta muntanya, que han afavorit la proliferació de bosc i la pèrdua d'espai oberts, sembla que ha tingut un paper molt important en aquesta davallada.