| « Entrades més recents | |
| Les defenses han protestat en diversos moments per la declaració del número dos de Baena. En un primer moment, Andreu Van den Eynde ha interromput el testimoni per dir que estava definint un document -l'EnfoCATs- que el tribunal "podia llegir" sense necessitat d'escoltar l'agent. Més tard, Benet Salellas ha retret al testimoni que estava actuant com un "pèrit". Manuel Marchena ha rebutjat totes dues peticions i ha quedat constància de les protestes. | |
| El guàrdia civil ha parlat també d'un "escenari de guerra i un escenari de guerrilla", com a possibles vies en cas de conflicte. "Es parla de passos a tenir en compte per finançar el nou estat. Parlaven d'opcions a l'estranger, préstecs internacionals...". També ha assegurat que es parlava del control del territori. "Van trobar un Excel amb 52 decrets lleis sobre com s'hauria de dur a terme la implementació de la República, havien d'entrar en vigor el dia 2 d'octubre", ha dit. En un document de Lluís Salvadó, ha assegurat, es parlava d'un "exèrcit català". | |
| Ha explicat que va investigar persones en relació al referèndum de l'1-O. Sobre el referèndum, Jové parlava directament amb Oriol Junqueras, ha assegurat. "Jové va ser l'origen per poder arribar al a nau de Bigues i Riells on van trobar les paperetes del referèndum", ha explicat a preguntes de la Fiscalia, i ha afirmat també que es va encarregar de la gestió dels locals de l'1-O. "Jové va enviar una carta als ajuntaments on deia als alcaldes què havien de fer si els demanaven tancar els col·legis per l'1-O", ha assegurat. Pel que fa al registre de catalans a l'exterior, ha explicat que era una ampliació per fer "un registre de les persones a l'exterior". | |
| |
| L'agent ha dit que en un document de Josep Maria Jové es parlava de la viabilitat d'un referèndum unilateral. "El referèndum sempre era el pas previ per a la declaració, però inicialment es plantejava que fos pactat amb l'Estat", ha dit a preguntes del fiscal Fidel Cadena. Ha recordat també que les eleccions del 27-S es plantejaven com a plebiscitàries i ha fet referència a diversos reunions "importants". "En la reunió del 7 de gener veiem que es decideix una cosa que es materialitza dies després", ha dit. També ha fet referència a una reunió del juny de 2017 on es parla de la unilateralitat -hi van participar Junqueras, Turull, Mas i Rovira, entre d'altres, ha assegurat. | |
| El número dos de Baena, que va ser jutjat (i absolt) per un delicte de tortures, ha explicat que "EnfoCATs era un document estratègic i la Moleskine un document executiu". El primer, es basava en acció política, acció de participació ciutadana i acció de comunicació. Hi apareixien els Mossos i el CTTI com a estructures d'Estat, i altres estructures que estaven desenvolupant-se, com l'Agència Tributària. El testimoni ha dit que l'estratègia passava per un "conflicte amb l'Estat". "El conflicte s'havia de ponderar en funció de la resposta de l'Estat. A l'agenda es preveien una sèrie d'escenaris i, en funció d'això, s'augmentaria o no el conflicte", ha explicat. | |
| Desena setmana del judici de l'1-O amb més policies i un protagonista clar: el secretari dels atestats de la Guàrdia Civil i número dos del tinent coronel Daniel Baena. El testimoni ha elevat a "document estratègic" l'EnfoCATs que, juntament amb l'agenda Moleskine, van trobar a casa de Josep Maria Jové. Ha desgranat el document i ha assegurat que recollia el pla de la desconnexió, un pla que passava per una "doble legislació, una possible desobediència civil, un referèndum i, finalment, la declaració de la República". Aquest document ha estat usat per la Fiscalia per elaborar el relat de la rebel·lió. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la desena setmana de judici de l'1-O. Està previst que desfilin pel Suprem més de 60 policies coincidint amb la campanya electoral. El protagonista, però, serà el número 2 de Daniel Baena, secretari dels atestats de la Guàrdia Civil. | |
| Òmnium Cultural ha demanat al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que elevi a instàncies internacionals l'informe sobre el 20-S elaborat per Scotland Yard que el Tribunal Suprem no ha admès com a prova. L'informe anglès conclou que aquell dia no hi va haver violència i que la Guardia Civil no va actuar amb criteris professionals. El vicepresident de l'ens, Marcel Mauri, ha denunciat la "vulneració flagrant" de drets i llibertats que al seu parer pateix Catalunya des d'abans del referèndum de l'1-O. Mauri també ha afirmat que l'informe és una prova "clau" que "trenca el fals relat de violència". També ha lamentat que el Suprem ha denegat "desenes de testimonis, proves i informes a la defensa de Cuixart", i en canvi "a l'extrema dreta de Vox li accepta tot". | |
| |
| La jornada d'aquest dijous al Suprem ha estat marcada per dures crítiques als Mossos i relats de violència dels votants. Han desfilat per la sala segona inspectors i agents de la policia espanyola que van intervenir a Barcelona, Girona i Lleida, i tots ells han coincidit en assenyalar la complicitat de la policia catalana amb els votants i la passivitat a l'hora d'impedir el referèndum. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a dilluns vinent a les 10h. | |
| Un subinspector de la policia espanyola ha explicat un suposat assetjament el dia 2 d'octubre a un comboi a Girona. "Hi va haver una col·lisió i es va haver d'aturar el trànsit. Moltes persones van sortir dels seus vehicles i van venir cap a nosaltres de forma hostil", ha explicat a preguntes del fiscal. Ha relatat un "assetjament" de la massa: "Era una comunicació no verbal, ens insultaven, ens escupien... Vaig optar pel replegament i abandonar el lloc". | |
| El tercer agent va intervenir "de manera activa" a la Caparella, Joan Carles I i Can Pont de Lleida. En el centre Joan Carles I, l'agent ha dit que va veure com una persona tenia un infart i ha explicat que li va practicar maniobres. "Li vaig buscar el pols i no vaig trobar res. Vaig trucar a la sala de coordinació per demanar una ambulància", ha explicat. Al final, ha explicat, uns homes que es van identificar com a metges el van atendre. | |
| El segon agent va intervenir al col·legi Ronda i a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida. Ha explicat que va haver-hi agents lesionats i insults, i que van tenir molts problemes en la sortida. "A l'EOI hi havia oficials dels Mossos però no van intervenir en cap moment", ha explicat. A preguntes de les defenses, ha assegurat que desconeix per què les imatges que van enregistrar els policies a Lleida no han aparegut. | |
| "No em consta que hi hagués ciutadans lesionats", ha dit en resposta a les defenses, i ha assegurat que no recorda si algun agent va colpejar els ciutadans amb una porra extensible. "Vam fer una intervenció molt neta", ha assegurat a Benet Salellas, i ha dit que no va veure cap ciutadà "llançat al terra" per part dels agents. | |
| Al col·legi Caparrella, "l'actitud va ser molt violenta". Ha explicat que mentre retiraven gent, un home "amb una corpulència important" va arrossegar un agent cap a l'interior del col·legi. "Va haver-hi diveross agents lesionats", ha assegurat a preguntes del fiscal. En aquell centre hi havia dos Mossos: "Vaig acostar-m'hi i els vaig demanar el carnet professional. Me'l van donar", ha explicat. A preguntes de Vox, ha dit que no recorda que hi hagués llançament d'objectes ni persones encaputxades. | |
| "Vam veure nens petits en braços de persones adultes a l'interior dels centres", ha explicat a preguntes del fiscal, i ha afegit que el replegament va ser "ràpid". Pel que fa als Mossos, ha dit que estaven davant del col·legi: "No ens van ajudar en cap moment. Jo no em vaig dirigir a ells perquè havíem de travessar tota la massa i corria risc la nostra integritat física", ha assegurat. | |
| També ha passat pel Suprem una agent de la policia espanyola que va participar en l'operatiu de l'1-O a Lleida. Va intervenir als serveis territorials del departament de Treball i al col·legi Caparrella. En el primer, ha assegurat que hi havia gent que bloquejava l'entada del centre. "Principalment hi havia gent gran a la primera línia", ha explicat. Ha relatat que els votants els insultaven però que van poder confiscar urnes, paperetes i més documentació electoral. | |
| El quart agent ha anat en la mateixa línia. Ha assegurat que l'actitud de la gent era "molt violenta" i que els van "estirar i empentar". "A la sortida vam seguir rebent puntades de peu i insults", ha explicat l'agent, i ha explicat, com ha fet abans el seu company, que en un dels vehicles els ciutadans van llançar-hi un test. | |
| El tercer agent ha estat un policia nacional espanyola que va actuar a l'operatiu de l'1-O a Girona. Ha explica que durant l'actuació van demanar ajuda a les UIP per poder complir el mandat judicial, que era "confiscar tot el material que poguéssim trobar als centres de votació": "Ens van fer una mena de passadís per poder entrar la centre. A un agent li van donar un cop de puny a l'ull", ha explicat a preguntes del fiscal. "Sense els antidisturbis no hauríem pogut entrar al centre de votació", ha assegurat, i ha dit que un home li va "arrencar" la GoPro que portava. | |
| El segon testimoni de la tarda ha estat un altre agent de la policia nacional que va participar en l'operatiu de l'1-O. Ha explicat que en un dels centres on va actuar hi havia persones amb "actitud aparentment hostil" i també ha fet referència a barricades. També ha dit que van veure persones grans i alguna persones amb discapacitat "col·locades aparentment per impedir el pas". L'agent ha explicat que van van entrar al centre, les perosnes estaven assegudes al vestíbul. "Vaig retirar una persona gran que em va dir que no li pegués", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. Sobre la gent, ha dit que tenien "una actitud irada": "No violenta, però sens dubte complicada", ha assegurat. | |
| L'agent que va redactar l'acta de l'1-O al districte de Sant Martí ha assegurat que els Mossos actuaven en connivència amb els votants. Ha fet referència a un vehicle de color gris que el va fer sospitar, i que després va saber que era del Departament de la Presidència. Ha dit que les persones que hi havia al vehicle estaven observant la resta de cotxes que ens van acostar a la zona i al carrer on eren. "No miraven el col·legi", ha assegurat. | |
| El sisè testimoni ha estat un agent que va intervenir al centre Aiguamarina. Ha assegurat que el col·legi estava tancat, amb gent a dins, i que van haver de trencar la porta. El policia també va intervenir a l'escola Àgora, i ha dit que a mesura que avançaven les intervencions a Nou Barris, augmentava també l'agressivitat. | |
| El cinquè agent també va intervenir al centre Víctor Català. Ha dit que hi havia gent que va fer resistència activa i que dins del col·legi hi havia unes quinze persones encaputxades. "Actuaven junts", ha assegurat. També ha dit que el van empentar i es va fer una lesió a la mà esquerra. | |
| El quart testimoni del matí ha assegurat que al centre Víctor Català hi havia gent encaputxada. Ha relatat que li van llançar una cadira que li va fer mal a la cama i ha parlat de murs humans per impedir la tasca de la policia espanyola. | |
| Al centre Aiguamarina, l'agent ha dit que hi havia "un plus d'hostilitat i resistència". El testimoni ha dit que ja hi havia les portes d'accés tancades . "No podíem obrir la porta perquè faríem mal als concentrats", ha dit, i ha explicat que van haver d'entrar per una porta auxiliar. En tots els centres ha dit que hi havia Mossos en actitud "passiva". "La seva actitud era d'inactivitat, no ens van ajudar". Més enllà d'insuls i cops a les furgonetes, l'agent ha dit que no van tenir més problemes. | |
| L'agent, que va intervenir al districte de Nou Barris, ha explicat la intervenció al centre Tibidabo i Prosperitat i ha dit que va ser "fàcil". "Vam requisar urnes i material electoral", ha dit a la Fiscalia. En el tercer centre, el Freire, ha dit que van començar a percebre "hostilitat". "Continuava havent-hi resistència passiva, però més hostilitat i insults", ha dit. "Tenien un mur popular de persones amb braços entrellaçats. Quan vam entrar vam identificar la els membres de la mesa", ha relatat, i ha afegit que els van insultar però ningú els va agredir. "A la sortida van continuar els insults i van colpejar la furgoneta", ha assegurat. A preguntes de les defenses, l'agent ha admès que no va ser al centre Prosperitat i tot el que ha explicat li han relatat altres agents. | |
| Ha parlat del centre Tomàs Muro, on ha assegurat que també hi havia murs organitzats de persones. En tots els centres, ha dit, hi havia gent fen "tasques de vigilància", pèrò no ha pogut assegurar que fossin agents dels Mossos. "No anaven uniformats", ha afirmat. També ha relatat que a les 20h va veure agents de la policia catalana posant urnes en vehicles policials. "Els col·legis ja havien tancat, ja no tenia sentit". A preguntes de les defenses, l'agent ha admès que no va ser al centre Tomàs Muro i que tot el que ha relatat li han explicat altres agents. | |
| L'inspector de la policia espanyola que va redactar l'acta de l'1-O al districte de Nou Barris ha assegurat que a mesura que avançava la violència dels votants anava in-crescendo. Ha parlat de murs humans organitzats amb una actitud "bel·ligerant" contar la policia, i ha denunciat la passivitat dels Mossos i la cordialitat amb els votants. Entre d'altres centres, el testimoni -el tercer del matí- ha relatat que al col·legi Àgora hi havia "quatre murs de persones" i ha assegurat que estava "organitzat". "Vam haver d'utilitzar la força per apartar-los i accedir al centre", ha assegurat, seguint el fil de la fiscal Consuelo Madrigal. A la sortida, el testimoni ha dit que la gent es posava davant dels vehicles policials, que van patir desperfectes. En tots els casos, ha insistit l'agent, els Mossos no van col·laborar. | |
| Un segon testimoni de la Policia Nacional espanyola (que va entrar al Mas Casanovas i al Marenostrum, però no a l'Escola Oficial d'Idiomes) ha assegurat que els Mossos a Horta-Guinardó sabien que les unitats d'intervenció estaven actuant i que no van fer res. "Ni van tallar el trànsit per nosaltres", ha denunciat a preguntes de la Fiscalia. Al Marenostrum, ha dit, van rebre insults i "els Mossos no van fer res". Amb tot, ha admès que més enllà dels insults, els ciutadans no els van agredir. | |
| Pel que fa al centre Marenostrum, l'agent ha assegurat que els Mossos tampoc van col·laborar. La policia catalana, ha dit, no va parlar amb la gent ni van facilitar el compliment del mandat judicial. "En cap moment van intervenir", ha insistit. A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, ha explicat que en aquest centre i a l'Escola Oficial d'Idiomes hi havia una representant de l'administració, però que no va mostrar cap acreditació, i també ha assegurat que no va veure unitats d'ordre públic dels Mossos en cap dels centres d'Horta-Guinardó. A preguntes de Vox, ha dit que no va veure llançament d'objectes. | |
| El testimoni ha dit que va veure Mossos, ha admès que no els van demanar ajuda i ha dit que la policia catalana tampoc es van oferir per ajudar-los. "Tenien una actitud contemplativa", ha assegurat. Ha explicat que un cop al col·legi van identificar els membres de les meses. En aquell centre, ha relatat l'agent, van trobar una persona que duia una acreditació de "visitant internacional". "Ens va preguntar pel motiu de la nostra presència aquí", ha dit, i ha assegurat que en tots els centres on va intervenir, l'actitud de la gent era "hostil" i de "nul·la col·laboració". | |
| L'agent també va intervenir al centre Mas Casanovas. "Vam veure molta gent dispersada, però quan van veure que arribàvem tots es van agrupar a la porta d'accés a l'edifici", ha ressaltat, i ha dit que actuaven d'una manera "organitzada". "Va costar molt apartar-los. Hi havia molta gent i oposaven molta resistència", ha assegurat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. | |
| El primer testimoni ha estat l'instructor de l'acta número 7 de l'1-O a Barcelona, pel districte d'Horta-Guinardó. Ha explicat que van intervenir a l'Escola Oficial d'Idiomes. "Vam intervenir material electoral i la gent ens insultava i ens va escopir", ha explicat a preguntes de la Fiscalia, i també ha dit que va rebre "cops" amb paraigües. "Jo no vaig patir cap lesió i vam aconseguir requisar el material. No vam tenir problemes a la sortida", ha assegurat. | |
| El Suprem tanca aquest dijous la novena setmana del judici amb la declaració de més policies nacionals espanyols que van intervenir en els diferents districtes de Barcelona l'1-O. Fins ara, tots ells han apuntalat la tesi de la rebel·lió de la Fiscalia a través de dues idees: la violència dels votants i la passivitat i obstrucció dels Mossos el dia del referèndum. Els testimonis d'avui han anat en la mateixa línia. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la sessió del judici de l'1-O. Avui tanquem la setmana amb la declaració de 16 policies espanyols que van actuar a Catalunya la jornada del referèndum. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins demà a les 10h. | |
| L'agent dels Mossos diu que no va rebre cap ordre de facilitar el referèndum i acaba la seva declaració. | |
| L'agent dels Mossos diu que no va veure urnes ni paperetes en cap moment. "No vam veure incidents. Vam veure gent agrupats pacíficament a l'entrada", explica. | |
| eclara ara una agent dels Mossos que assegura que va estar en un centre a Cardedeu i hi havia 300 persones a l'entrada. "No vaig impedir que votessin. No vam demanar ajuda a la policia nacional ni a la Guàrdia Civil", diu. | |
| Un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona diu que Cuixart li va «exigir» que retornés uns cartells comissats. Reconeix que el president d'Òmnium no va cridar però que va "colpejar el capó" del cotxe de la policia. | |
| Un inspector de la policia espanyola diu que l'alcaldessa de l'Hospitalet els va recriminar l'ús de violència. El comandament diu que els Mossos feien "d'espectadors" durant l'actuació. | |
| Desfilen ara més agents de la Guàrdia Urbana de Badalona per explicar el mateix fet: la requisa de cartells del referèndum a Badalona el 25 de setembre, on hi havia Jordi Cuixart i José Téllez. | |
| L'agent de la Guàrdia Urbana de Badalona diu que José Téllez va agafar els cartells del cotxe i els va passar a Cuixart i a una altra persona. "Els van repartir a la gent i van marxar cantant i cridant 'Hem guanyat'", ha dit. | |
| L'agent de la Guàrdia Urbana de Badalona diu que Cuixart els demanava que no actuessin i no requisessin els cartells. "Ens deia que fèiem el ridícul i que ho deixéssim estar", ha explicat. | |
| L'agent de la Guàrdia Urbana de Badalona diu que una senyora va trucar a l'alcaldessa Dolors Sabater. "Va començar a arribar gent fins que van ser unes 50 persones. Al principi bé, però després l'ambient estava més tens", diu. | |
| L'agent de la Guàrdia Urbana de Badalona explica que va introduir el material decomissat als seients de darrere. "Jo vaig redactar l'acta", diu a preguntes de Vox. | |
| L'agent de la Guàrdia Urbana de Badalona diu que van requisar cartells d'un grup de gent que els estava penjant. "Es van comportar d'una manera excel·lent", admet. | |
| Declaren ara agents de la Guàrdia Urbana de Badalona. Els ha citat Vox per relatar la retirada de cartells del referèndum. | |
| Com la resta de testimonis, l'agent que va intervenir a l'institut Vilumara de l'Hospitalet diu que els Mossos no els van ajudar ni abans d'entrar al centre ni a la sortida. | |
| L'agent a qui li va quedar atrapada la cama a l'institut Vilumara diu que la gent els va insultar i escopir, i que cridaven "som gent de pau". "No vaig veure cops al cotxe", admet. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
