Campanya de sensibilització davant la davallada de la població de gall fer

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb l'entitat Paisatges Vius, ha iniciat una campanya divulgativa per donar a conèixer la fragilitat del gall fer i divulgar bones pràctiques a l'hora de conviure amb aquesta espècie amenaçada. A Catalunya es concentra sobretot al Parc Natural de l'Alt Pirineu (120 mascles).

Ara, s'ha editat cartells informatius per instal·lar a l'estació d'esquí de Port Ainé, per promoure accions que potenciïn la conservació de l'entorn. L'objectiu de la iniciativa és sensibilitzar la ciutadania per contribuir a conservar les poblacions de gall fer al Pirineu i Prepirineu català, on la davallada d'exemplars ha sigut més dràstica, d'un 20% en 10 anys. Una de les causes d'aquesta disminució és la interacció amb l'activitat humana.

Aquest mes de febrer i durant el març, doncs, el Parc Natural de l'Alt Pirineu té previst dur a terme prospeccions de les zones d'hivernada, per tal de precisar millor la delimitació d'aquestes zones sensibles. L'objectiu és minimitzar a l'hivern les activitats en aquests espais d'ús públic, sobretot en les àrees properes a zones freqüentades.

Properament també s'instal·laran cartells divulgatius sobre el gall fer a altres estacions d'esquí nòrdic i alpí, com Espot i Guils-Fontanera. A més, es treballarà per instal·lar-los la propera tardor a les estacions de Sant Joan de l'Erm, Virós-Vall Ferrera i Tavascan. A més, s'ha editat un pòster que ja es troba disponible, de forma gratuïta, a la seu del parc a Llavorsí i a la Casa dels Parcs dels Pirineus a la Seu d'Urgell per a distribuir entre les persones visitants interessades.

En aquesta línia, l'entitat Paisatges Vius treballa paral·lelament en una campanya de sensibilització sobre aquesta espècie, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica i el Departament de Territori i Sostenibilitat, per tal de fer més compatibles aquestes activitats amb la conservació de l'espècie. Així, l’entitat també ha dissenyat unes estovalles individuals de paper per als refugis guardats i altres establiments i, properament, s'editaran uns tríptics i es crearà una exposició itinerant.

Al mateix temps, l’entitat estableix acords de custòdia amb propietaris de finques privades per tal d'evitar una gestió que vagi en detriment de la conservació del gall fer i alhora reduir impactes i amenaces, com la retirada de filats d'espines, la senyalització de filats ramaders o la regulació de l'accés de vehicles motoritzat a zones sensibles.

La gallinàcia més gran a Catalunya

El gall fer (Tetrao urogallus) és una espècie amenaçada a tot l'Estat, i representa la gallinàcia més gran a Catalunya (5 kg els mascles i 2-2,5 kg les femelles). Als Pirineus la majoria de les poblacions es troben en boscos de pi negre i en la zona alta de les pinedes de pi roig entre 1.600 i 2.200 metres d'altura. Durant l'època de reproducció necessiten zones amb un dens sotabosc d'arbustos com el nabiu, el neret, el boix, la boixerola o el ginebró. En canvi, durant l'època d'hivernada, utilitzen boscos relativament madurs a la seva cota més alta.

La població del Parc Natural de l'Alt Pirineu es va estimar, l'any 2015, en uns 120 mascles adults, que representen un terç de la població catalana i un 20% dels mascles de tota la península Ibèrica. Les dades dels últims censos indiquen que entre el 2005 i el 2015, la població al Parc Natural de l'Alt Pirineu ha disminuït prop d'un 20%, passant dels prop de 150 mascles el 2005 als prop de 120 mascles el 2015.

Pel que fa a tot el Pirineu català, ha experimentat una regressió de prop del 30% en 10 anys. Dels prop de 550 mascles censats l’any 2005 la població ha disminuit fins als prop de 360 mascles, de manera que els mascles censats a Catalunya no arriben als 400 exemplars.
Per comarques la situació més greu la trobem a la comarca de la Cerdanya on la reducció d’efectius ha estat del 71%, seguida de l’Alt Urgell, amb una redució d’un 55%, i la Val d’Aran, d’un 50%. En la resta de comarques, les reduccions són menors, entre el 10 i el 20% (Pallars Jussà, Ripollès), o presenten una situació de certa estabilitat (Alta Ribagorça, Berguedà).