| « Entrades més recents | |
| A preguntes de les defenses, ha explicat que no tots els membres de la policia judicial van poder accedir al centre. Preguntat per si un agent va intentar entrar al centre saltant per sobre de la gent, la fiscal Consuelo Madrigal ha demanat aturar l'interrogatori. "S'està convertint l'interrogatori en un judici a l'actuació policial", ha dit la fiscal. Manuel Marchena li ha donat la raó al ministeri públic i ha demanat no fer preguntes sobre premisses que no estan provades. "Sabrem què va passar", ha assegurat el president del tribunal. | |
| El sisè agent ha anat en la mateixa línia. Ha explicat a la Fiscalia que va rebre un cop al cap amb una urna. "Vaig caure al terra i em van agafar per les cames", ha explicat, i ha dit que hi havia una setantena de persones assegudes al terra. L'endemà, ha dit, va anar al metge però no va tenir més transcendència. A la sortida, el testimoni ha explicat que quatre companys van patir lesions per cops. "Dos van rebre cops de puny, un altre va rebre una puntada, també esgarrapades...", ha dit, i ha denunciat la passivitat dels Mossos. | |
| En el torn de preguntes de les defenses, el testimoni ha admès que van enregistrar imatges, però s'ha desmarcat de l'atestat quan Jordi Pina li ha demanat si van aportar les imatges. A preguntes de Marina Roig, ha dit que van intervenir sobre i paperetes, però que les urnes no les van poder recuperar. "Els Mossos no van intervenir per a res", ha afirmat. | |
| |
| El cinquè agent del dia ha estat un policia que va intervenir a l'Institut Torreforta de Tarragona. Ha relatat escenes de tensió i agressions, i ha explicat que es va lesionar en una mà i a la cama. "Vam intentar treure les urnes però ens les van prendre tres cops", ha assegurat a preguntes del fiscal. Com la resta de testimonis, ha dit que hi havia Mossos d'Esquadra però que no hi va haver cap col·laboració. A preguntes de l'advocada de l'Estat, l'agent ha dit que en d'altres centres també van rebre agressions. | |
| El testimoni també ha dit que a l'escola Dolors Monserdà es va retirar gent "de la manera que es fa quan la persona es resisteix". "Els agafaven per les espatlles i no es van usar les defenses", ha explicat a preguntes de les defenses. | |
| Un quart agent que també va intervenir a Sarrià-Sant Gervasi ha reforçat el relat de l'anterior policia. Ha insistit en l'hostilitat dels votants i en la passivitat dels Mossos ens els centres on va intervenir en aquest districte. "A l'Escola Monserdà, vaig veure paraigües volant", ha relatat. També ha explicat que l'escola Disseny es va "barrejar" amb la massa: "Vaig veure com una persona feia recompte de molts vots pel 'sí' i molt pocs pel 'no'". L'agent també ha dit que a l'exterior hi havia un "vehicle camuflat" dels Mossos que es van emportar les urnes. | |
| Durant el torn de preguntes de l'advocat de Jordi Cuixart Àlex Solà, Manuel Marchena li ha retret la forma d'una de les preguntes i li ha recomanat canviar-la. L'advocat ha acceptat però ha recordat que a la Fiscalia se li ha permès preguntar d'aquesta manera -fent referència a allò que el testimoni hauria d'haver vist, i no a allò que realment ha vist. "No vagi per aquí", l'ha advertit el president del tribunal. Podeu veure el moment aquí. | |
| En el torn de les defenses, el testimoni ha dit que no va enregistrar res. "Al patí de Projecte hi havia molta gent gran i nens. Vam retirar-los amb cura", ha insistit, i ha assegurat que no va enregistrar res. "La gent parlava i se'ls convidada a abandonar el lloc", ha dit. A preguntes de Judit Gené, el testimoni ha dit que els agents dels Mossos eren de seguretat ciutadana i que tampoc va veure si cap policia espanyol es va dirigir als policies catalans. A preguntes de Jordi Pina, el policia ha dit que "havien de fer vigilància en general i informar del que veiéssim, res específic dels Mossos". L'agent ha explicat que va saber que actuaria al districte de Sarrià-Sant Gervasi a les 5 del matí de l'1-O. "Ens van dir que faríem tasques d'informació a l'espera de veure què passava", ha dit. | |
| |
| Al col·legi Projecte, l'agent ha dit que hi havia "una massa gran de persones" amb ancians i joves. "Em va cridar l'atenció un noi jove amb Síndrome de Down", ha relatat, i ha dit que van treure la gent de manera "curosa". "Vam trencar una xapa que hi havia a la porta per poder accedir", ha dit. Un cop dins, van requisar una urna, paperetes i una acta. La sortida, ha dit seguint el fil de la Fiscalia, va ser accidentada: "La gent va començar a colpejar els vehicles. Hi havia força gent que ens insultava", ha dit. En aquell centre també hi havia Mossos: "No ens van ajudar en cap moment". | |
| El testimoni ha dit que van utilitzar un mall per accedir al centre. A l'interior hi van trobar unes quinze persones. "Vam demanar que s'identifiqués la gent i vam començar a buscar urnes", ha explicat, i ha afegit que van requisar una urna i material informàtic. L'agent ha denunciat que els mossos que hi havia no van fer res: "Es dedicaven a observar què passava. Tenien una actitud merament contemplativa", ha assegurat. Durant la sortida, la gent va insultar els policies. "Vam sortir d'aquella manera", ha dit. | |
| El tercer agent que ha testificat aquest matí va intervenir al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Al col·legi Infant Jesús, l'agent ha explicat que van avortar l'operació perquè era un col·legi privat. El següent centre, als Serveis Centrals d'Ensenyament, ha dit que van trobar gent impedint l'accés al centre. Allà, l'agent ha dit que van identificar la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí. "Tenia una actitud bastant nerviosa. Deia que allò era casa seva i que volia entrar", ha relatat el testimoni, que ha assegurat que va veure que parlaven. Amb Ponsatí, l'agent ha dit que no va saber si eren escortes. "Després vaig saber que s'havien identificat com a escortes i que un d'ells era mosso d'esquadra", ha dit a preguntes del fiscal. | |
| En el torn de les defenses, l'agent ha assegurat que no va veure que s'utilitzessin les porres. Ha dit que va veure "gent que queia al terra quan s'abraonaven contra nosaltres". A preguntes de Marina Roig, ha dit que no duien càmeres. "Els equips que dirigien l'entrada sí que van fotografiar la gent de les meses", ha explicat, i ha dit que la primera actuació va durar uns 40 minuts. | |
| En la mateixa línia, a l'institut Tarragona, l'hostilitat va ser més gran. "Unes 200 persones es van abraonar sobre nosaltres", ha dit. Després van entrar més agents i van "calmar el col·legi". A la sortida, ha explicat, la gent els va llançar "ampolles, escopinades, encenedors...". "No ens van tocar", ha admès. El testimoni ha explicat que va rebre atenció mèdica: "Em van dir que havia rebut un fort cop o una lleu fissura i que hauria d'estar amb antiinflamatori. No vaig agafar la baixa perquè feia falta gent i no rebríem la col·laboració dels Mossos", ha explicat. A preguntes de Vox, el testimoni ha dit que no va veure ningú encaputxat ni va identificar ningú que dirigís la gent. "Es van reunir molt ràpidament, això està clar", ha assegurat. | |
| L'agent també va intervenir en altres centres. Al centre Sant Pere i Sant Pau, ha explicat que quan van arribar la gent va tancar les portes. "Es van asseure rere una porta metàl·lica per impedir la nostra entrada", ha dit, i ha explicat que van tancar unes portes de vidre de tal manera que "si les trencàvem, es lesionarien". En aquell centre, l'agent ha explicat que van parlar amb un home vestit de bomber per intentar que la gent els deixés passar. Ha dit que hi havia agents dels Mossos però lluny i sense col·laborar. | |
| El segon testimoni va intervenir al centre cívic de Campclar de Tarragona i va rebre un cop a les costelles. "Durant el forceig amb la gent, vaig notar un cop a les costelles i em vaig haver de retirar". Ha explicat que quan van poder obrir la porta ell va entrar per donar suport als altres agents. "Es va requisar material electoral i es va identificar els membres de la mesa", ha explicat, i ha denunciat que dins del centre hi havia dos agents dels Mossos que no van ajudar-los. "No hi va haver cap interacció amb ells", ha assegurat a preguntes del fiscal Jaime Moreno. En aquell centre, ha explicat, van rebre insults durant la sortida. | |
| A preguntes de les defenses, ha assegurat que no van utilitzar les defenses per moure la gent, però sí que van fer ús de la força. "Vam colpejar la gent de cintura cap avall", ha admès finalment, i ho ha justificat parlant de la "violència" dels votants. "Fins i tot ens van tirar una moto", ha assegurat, i ha dit que no va veure si algú intentava frenar la gent que tirava coses a la policia. Ha dit també que ell no va entrar al col·legi però que sí que va veure gent amb les mans aixecades. També ha negat que els agents donessin cops de puny o puntades de peu a la gent mentre eren a terra, i ha insistit que per servir les porres per entrar al centre, però no per colpejar la gent: "Era el que menys fèiem", ha dit a preguntes d'Àlex Solà, advocat de Jordi Cuixart. | |
| El primer testimoni del dia ha estat un agent de la policia espanyola que va intervenir a l'escola Pia de Sant Antoni el dia del referèndum. Ha explicat que va hi havia molta hostilitat i "resistència molt activa" al centre, però ha admès que no hi va haver "agressions directes". També va intervenir a l'institut Pau Claris, on ha assegurat que no hi va veure Mossos. A la sortida de les escoles, "hi va haver molta violència", ha dit. Ha relatat que els votants van colpejar vehicles i els van llançar unes llambordes que, segons ha dit, "estaven preparades". | |
| La sessió del judici ha començat puntual aquest matí amb la declaració de més agents de la policia espanyola citats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per mirar d'apuntalar el relat de la rebel·lió. Un relat que el Ministeri Públic creu que es va confirmant a mesura que passen els testimonis. Els agents d'avui recullen el testimoni dels d'ahir, que van justificar l'ús de pilotes de goma a l'escola Ramon Llull, van parlar de la violència dels votants, de la passivitat dels Mossos i van explicar algunes unes escenes que no es corresponien amb els vídeos dels fets de l'1-O. | |
| Un altre agent ha confirmat la tesi de la resta de testimonis policials que van intervenir a l'escola Ramon Llull. L'agent, que està sent investigat per l'actuació policial de l'1-O a Barcelona, ha assegurat que la gent no parava d'insultar la policia. "Vaig utilitzar la defensa durant un moment del replegament", ha admès. Després d'ell, un cinquè agent ha defensat la mateixa tesi, ha parlat de persones encaputxades i ha assegurat que es van utilitzar pilotes de goma com a últim recurs. | |
| Un tercer agent que va intervenir a l'escola Ramon Llull ha dit que hi havia unes 500 persones que dificultaven la visió de què passava al centre. "Ens vam quedar fent una línia perquè no hi hagués més gent per poder facilitar la feina dels companys", ha afirmat, i ha assegurat que la gent els insultava. "La gent insultava Espanya, això no ho havia vist mai en cap intervenció", ha ressaltat. "Vam aguantar molt, insults, amenaces, puntades, escopinades... I ho vam aguantar amb tota la professionalitat possible", ha reblat. L'agent ha dit que va patir una ferida perquè va rebre l'impacte d'un tros de llamborda. El testimoni també ha admès que es van disparar pilotes de goma, però no va veure si van impactar contra ningú. | |
| Un altre agent que va intervenir a l'institut Joan Fuster ha dit que va patir "una ferida oberta" a l'avantbraç i una tendinitis. "Vaig estar tres mesos de baixa", ha afirmat. La ferida a l'avantbraç se la va fer quan va intentar esbotzar la porta amb un ariet. L'agent ha relatat que van trobar-se unes 200 persones que no els van facilitar l'entrada al centre. "Els meus companys els van anar traient un per un", ha assegurat. | |
| El testimoni ha admès que van llançar pilotes de goma. "Les salves no funcionaven i teníem l'objectiu de marxar", ha assegurat, i ha afirmat que no va veure si les bales de goma van impactar contra algú. "Vam utilitzar-les com a últim recurs davant el llançament de pedres, tanques, llambordes...", ha insistit. | |
| L'agent ha dit que els ciutadans es van asseure davant dels vehicles per evitar que la policia marxés. "Ens vam quedar engabiats, cada cop venia més gent", ha assegurat. Finalment, ha dit, la primera línia de la policia va utilitzar les defenses per poder sortir. "Aleshores ja va començar una pluja d'objectes... Jo vaig patir una lesió al peu i vaig ser atès al migdia al vaixell on ens trobàvem", ha afirmat, i ha insistit que la gent no parava de tirar-los coses. | |
| El setè testimoni ha estat un agent de la policia nacional espanyola que va participar de l'operatiu policial de l'1-O a l'escola Ramon Llull. Ha relatat que "tot va ser molt complicat", hi havia "unes 700 i 800 persones" amb una actitud "totalment hostil" que insultaven i amenaçaven de mort els agents. "Ens deien que ens havíem de morir, que hauria de tornar ETA per matar-nos...", ha relatat. | |
| VÍDEOS Les imatges de l'1-O contradiuen el relat d'un inspector de la policia espanyola al Suprem. Vegeu-ho aquí. | |
| L'agent ha dit que els votants sabien que la policia havia de complir l'ordre judicial, i que la gent es va quedar allà "expressament" per impedir l'actuació policial. "Cantaven i cridaven frases plenes d'odi. Ens van dir de tot", ha assegurat. A instàncies del fiscal, l'agent ha relatat que la gent tenia "una mirada que et volia matar": "Jo això només ho he vist al País Basc, quan el jutge Marlaska ens enviava a perseguir terroristes", ha relatat. Ha afirmat també que els treballadors del Port de Barcelona els van dir que moririen de gana perquè no els deixarien entra el menjar. A preguntes de les defenses, ha admès que cap comandament els va dir res sobre aquest conflicte. | |
| "Això només ho havia vist al País Basc, quan el jutge Marlaska ens enviava a perseguir terroristes". El cinquè testimoni ha estat un agent de la policia espanyola que va intervenir a l'escola Estel i a l'escola Trinijove de Barcelona. L'agent ha dit que va rebre "puntades i cops". "Vaig patir diversos cops que em va provocar que se m'inflés el genoll", ha afirmat, i ha explicat que va ser atès al vaixell de la policia. Va haver de posar-se genolleres i pomada, ha explicat a la Fiscalia. Quan va anar al metge, li van dir que tenia el menisc trencat arran de les empentes i cops que va rebre a l'escola Estel. El testimoni també ha dit que els Mossos no van col·laborar: "Es van amagar en uns arbustos". | |
| El quart agent ha estat un policia que va actuar a l'escola Estel i en un centre jove de Trinitat. A l'escola Estel ha relatat que van veure molta gent que els cridaven "no passareu" i "feixistes", però ha assegurat que no van utilitzar les defenses. A la sortida, ha dit, no van tenir problemes. "Ens van assetjar una mica, ens van perseguir i ens insultaven", ha assegurat. Al segon centre, la seva tasca va ser de "protecció" del grup que entrava, i ha assegurat que tampoc van utilitzar les defenses. L'agent ha relatat que va patir una sobrecàrrega al centre i que va rebre atenció al vaixell de la policia. | |
| A preguntes de Jordi Pina, l'agent ha admès que ell triava que gravava i què no amb la càmera. "Vaig enregistrar tota la intervenció però probablement en algun moment va deixar de gravar. Jo estava preocupat per gravar sempre", ha admès. Pel que fa al llançament de tanques, ha assegurat que van malmetre els vehicles policials. | |
| A preguntes de les defenses, ha dit que hi va haver ciutadans ferits "però també policies". Pel que fa a la seva ferida, va dir que el van atendre en un hospital de Barcelona, però no n'ha recordat el nom. El testimoni ha dit que li van llançar "una tanca" i "dues o tres cadires", i que "probablement" ho va gravar amb la seva càmera. "Allà ningú no aplaudia, només hi havia persones agressives i violentes. No vaig veure ningú que intentés aturar la gent que ens tirava cons". | |
| En referència a aquest centre, ha dit que hi havia tanques, pedres, cons d'obra... "A la sortida ens van llançar tanques contra els vehicles policials, els van insultar, ens van dir assassins...", ha afirmat. El testimoni, que no volia reproduir els insults, ha estat animat pel fiscal: "Digui-ho, està aquí per explicar-ho", ha dit Zaragoza. En aquell centre, l'agent ha admès que es van disparar salves. "El seu ús va ser absolutament necessari", ha assegurat, tot i que ha admès que no ho va veure. | |
| Pel que fa al segon col·legi, ha dit que no recorda res però que sí que es van utilitzar les defenses. Al tercer on va intervenir, a l'Institut Pau Claris, l'agent ha dit que hi va haver alguns problemes. "Vam rebre empentes i puntades. Dins i fora del centre. Ens deien assassins", ha afirmat, i ha dit que era l'insult que més mal li feia, "més que les ferides". Allà, ha dit, hi havia molta gent, "unes 500 persones", amb actitud molt hostil. "Era un acte més preparat. Hi havia gent concentrada fent cadenes humanes que impedia fer la feina a la policia", ha assegurat a preguntes del fiscal Javier Zaragoza. | |
| Al primer col·legi, ha explicat que van trobar molta gent que va oposar "resistència". Ha dit que els votants van intentar treure-li la càmera que portava, i que va rebre esgarrapades i cops. "Tinc una cicatriu que se'm va fer amb la punta d'un paraigües", ha reivindicat, però ha admès que la gent duïa paraigües perquè plovia. L'agent ha admès que els agents van utilitzar les defenses perquè la gent s'apartés de l'entrada. "Això implicava colpejar-los", ha ressaltat, i ha assegurat que no hi havia Mossos d'Esquadra. "Quan marxàvem va aparèixer una parella dels Mossos, al final". L'agent ha relatat que va patir també un traumatisme i va anar al metge a última hora del dia. | |
| "Em van fer més mal els insults que la cicatriu". El tercer testimoni del dia ha estat un agent de la policia espanyola que va participar de l'operatiu policial de l'1-O i que va intervenir, entre d'altres, a l'Escola Mediterrània. Ha explicat que van arribar a primera hora del matí al centre i, a preguntes de la Fiscalia, ha dit que va patir ferides al primer col·legi i a l'últim que va intervenir, on els van llançar tanques. Les ferides, però, no li van fer tant mal com els insults, segons ha relatat a preguntes de la Fiscalia. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h, quan passaran pel Suprem més policies espanyols. | |
| Per últim, a l'Hospitalet, l'agent ha dit que van haver d'utilitzar una massa per accedir al centre. "Hi havia gent fora, però no recordo si ens insultaven", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Ha explicat també que hi havia gent que intentava barrar-li el pas. "Unes 30 persones oferien resistència", ha explicat. El testimoni ha dit molts cops que no recordava els fets i, malgrat els esforços del fiscal per mirar de construir un relat, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha dit que no es podien acceptar les respostes de l'agent. | |
| Pel que fa a l'Escola Ramon Llull, ha dit que el seu grup no hi va intervenir però que hi van anar per si calia ajudar els agents que hi estaven intervenint. "No vaig sentir salves durant l'estona que hi vam ser", ha explicat a preguntes del fiscal. En un tercer centre on van intervenir, l'agent ha dit que no van poder intervenir peruqè hi havia una "muralla humana" que els ho impedia. "No vam utilitzar les defenses", ha insistit. | |
| Ha explicat que no van fer servir les defenses per treure gent i que els van insultar. Ha dit també que ell va rebre un cop a la mà. "Va haver-hi un moment que no podia tancar-la. Em va veure un servei mèdic i em va dir que podia tenir trencat un òs. Al final no hi havia res trencat", ha explicat. L'agent ha insistit que no va colpejar ningú. | |
| El segon testimoni del dia ha estat un agent de la Policia Nacional que va actuar l'1-O a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona. Ha explicat que hi havia unes 300-400 persones i, quan els van advertir que havien d'entrar per complir el mandat judicial, la gent es va asseure formant "un mur humà". "Vam intentar aixecar la gent, fer un passadís i vam aconseguir entrar". Ha explicat que no van fer servir les defenses per treure gent i que els van insultar. Ha dit també que ell va rebre un cop a la mà. "Va haver-hi un moment que no podia tancar-la. Em va veure un servei mèdic i em va dir que podia tenir trencat un òs. Al final no hi havia res trencat", ha explicat. | |
| Acaba la declaració del número dos de Baena, que ha ressaltat la importància de l'EnfoCATs i de la Moleskine com a documents clau per al procés. | |
| A preguntes de Benet Salellas, s'ha emparat en la Moleskine per dir que Jordi Cuixart va assistir a dues reunions. "Potser m'he equivocat, si és un error, és un error de la declaració", ha dit. Ha admès que els tallers de resistència que organitzava En peu de pau es presentaven com a tallers de resistència "pacífica". | |
| L'agent ha admès que no sap per què van vincular Jordi Sànchez amb vaga del 8-N, quan l'expresident de l'ANC ja estava en presó preventiva. "A Sànchez el vam vincular a les mobilitzacions al carrer i per la seva capacitat de convocatòria", ha explicat. | |
| El testimoni ha explicat que van incorporar als atestats les diades independentistes des del 2013 però ha dit que no recorda si hi va haver incidents. A preguntes de Bernaola, ha dit que no van incloure les crides a la mobilització pacífica durant les concentracions i manifestacions perquè "no entrava" dins de la seva investigació. | |
| Sobre la reunió "Últim intent", ha admès que es va celebrar el primer trimestre de 2016 i que el document EnfoCATs era posterior. Pel que fa als membres de la reunió, ha admès que no tenien res a veure amb els comitès d'organització del procés. L'advocada ha fet notar que en aquella reunió no hi va participar Junqueras, malgrat el que ha dit abans el testimoni. | |
| El número dos de Baena ha dit que sobre l'EnfoCATs es va complir el referèndum i la declaració d'independència, però ha admès que els terminis van canviar. "El document EnfoCATs es va crear el 2016 i plasma una realitat que nosaltres estaven investigant", ha dit, i ha afegit que el document no cita Jordi Sànchez. "Tampoc em consta que participés en la seva elaboració", ha ressaltat. | |
| A preguntes de l'advocada Ana Bernaola, el testimoni ha admès que es va començar a investigar les estructures d'Estat l'any 2015-2016. A la investigació inicial ordenada per Fiscalia, l'agent ha admès que no recorda si hi apareixia Jordi Sànchez. "Aquesta investigació no es va reprendre a partir dels fets del 20-S", ha assegurat. | |
| Manuel Marchena ordena un recés fins a les 12.30h. | |
| En el torn de l'advocada Judit Gené, l'agent ha dit que no sap si Forn responia a Trapero quan el major li enviava les instruccions de Fiscalia. Després ha admès que no li responia ni li feia comentaris. "No vam detectar resposta del senyor Forn a Trapero sobre l'operatiu policial que establia la Fiscalia per a l'1-O", ha acabat dient. L'agent ha admès també que els Mossos van participar de les reunions per planificar l'operatiu de l'1-O. Pel que fa a l'agenda Moleskine, el testimoni ha dit que no recorda si hi havia una anotació que feia referència als Mossos i deia que obeirien el mandat judicial. | |
| A preguntes d'Andreu Van den Eynde el testimoni ha començat a perdre la memòria. Preguntat per diverses ordres la Fiscalia o atestats, l'agent ha respost que no ho recorda. Pel que fa les estructures d'Estat, l'agent ha dit que van començar investigant qüestions econòmiques. "Això no tenia res a veure amb el Govern", ha dit, i ha admès que van incloure Oriol Junqueras perquè "tenia a veure amb persones que feien coses". "El 2016, quan comencem a investigar les estructures d'Estat, no sabia que Junqueras era vicepresident del Govern". | |
| A preguntes de les defenses, el número dos de Baena ha dit que hi havia una instrucció de 2015 en què la Fiscalia sol·licitava als cossos policials que informessin de qualsevol delicte de rebel·lió o sedició. Ha admès que "pot ser" que demanessin una intervenció telefònica, i ha dit que la primera va ser el juny o juliol de 2017. "Va ser en base a les declaracions de Santiago Vidal", ha dit, i ha dit que no recorda si abans es va demanar intervenir el telèfon a Josué Sallent. "No recordo quin objectiu tenien les diligències de la Fiscalia del 2017", ha insistit. | |
| Entrades anteriors » | |
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
