| « Entrades més recents | |
| Ferran López, número 2 de Trapero, explica que va oferir un "centre de comandament únic" per coordinar el dispositiu de l'1-O i insisteix que tot hauria anat millor si s'hagués fet així. | |
| Ferran López, número 2 de Trapero: "Es va decidir que els Mossos estiguessin a les entrades de les escoles i centres de votació l'1-O". | |
| Ferran López, número 2 de Trapero: "El 25-S vam celebrar la primera reunió de coordinació per al dispositiu de l'1-O. Sempre van ser reunions cordials, no hi va haver discrepàncies". | |
| |
| Ferran López, mà dreta de Trapero: "El 20-S vam donar suport als escorcolls que es van fer a Barcelona. Vam atendre les peticions". | |
| Ferran López, número 2 de Trapero, diu que sempre s'assegurava que les peticions d'ajuda de la Guàrdia Civil fossin ateses. | |
| Ferran López, número 2 de Trapero: "A Unipost vam enviar unitats d'ordre públic i un vehicle dels Mossos va quedar danyat". | |
| Ferran López, número 2 de Trapero, admet que la comitiva judicial va tenir dificultats per entrar i sortir d'Unipost el 19-S arran de la concentració que hi havia a la porta. | |
| Ferran López, número 2 de Trapero, parla ara dels escorcolls a Unipost. "A les 8 del matí del 19-S ens arriba la petició de suport de la Guàrdia Civil", ha dit a preguntes de Vox. | |
| |
| Ferran López, número 2 de Trapero: "Els Mossos estàvem absolutament disposats a complir amb el mandat judicial d'impedir el referèndum". | |
| Ferran López, número 2 de Trapero, explica que van dir a Forn que eren un "error" les seves declaracions en relació als Mossos i el referèndum. "Ens col·locava en una situació que no era on estàvem instal·lats", ha dit. | |
| Ferran López, número 2 de Trapero: "Mai vam rebre cap instrucció de Forn respecte a l'1-O". | |
| Ferran López, número 2 de Trapero, nega que el dispositiu Àgora tingués res a veure amb l'ordre de la Fiscalia d'impedir el referèndum. | |
| Ferran López, número 2 de Trapero: "El major va fer una nota interna per comunicar a tots els agents la interlocutòria judicial de la Fiscalia". | |
| Ferran López, número 2 de Trapero, explica que va demanar als caps de cada comissaria que s'impliquessin personalment per impedir el referèndum. | |
| Ferran López, número 2 de Trapero, respondrà primer a les preguntes de Vox. Explica que coneixia la instrucció judicial de requisar el material electoral de l'1-O. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la sessió d'aquest dimecres al Tribunal Suprem. Avui és el dia més important de la setmana i estarà protagonitzat per la declaració de Ferran López, el número 2 de Josep Lluís Trapero. Com el major, López posarà a prova el relat de la rebel·lió. Us donem les claus d'aquesta declaració en aquest article d'Oriol March i Sara González, que us informaran del que passi avui a Madrid. | |
| El «fruit de l'arbre enverinat»: la via de les defenses per tombar la causa al Suprem. Els advocats dels líders independentistes intenten demostrar que la fase d'instrucció estava plena d'irregularitats per emparar-se en aquesta doctrina legal. Per Sergi Ambudio. | |
| La culpa és de la víctima: les cinc claus de la sessió al Suprem. Els atacs als Mossos, una actuació suposadament escrupolosa a la seu de la CUP el 20-S i el clima "prerevolucionari" a Catalunya han marcat la jornada del judici d'aquest dimarts. Per Bernat Surroca. | |
| L'inspector que va analitzar les imatges gravades per la policia l'1-O admet que no sap si es van manipular. El testimoni diu que desconeix si els agents tenien alguna ordre d'encendre i apagar les càmeres que portaven. Informa Bernat Surroca. | |
| L'inspector ha explicat que va rebre un material derivat de la policia científica. "Vaig rebre el material bolcat per part de la policia científica", ha dit a la Fiscalia, i ha assegurat que va examinar tots els vídeos que li van ser entregats. En total, 66 vídeos repartits en 9 carpetes. "Vaig fer un visionat ampli, pràcticament vuit hores de vídeo", ha afirmat, i ha dit que va poder comprovar que eren imatges de les càmeres que duien els agents de l'1-O. | |
| L'últim testimoni del dia ha estat l'inspector de la policia espanyola que va analitzar les imatges enregistrades per la policia l'1-O. A preguntes de les defenses, el policia ha admès que no sap si les imatges que ell va rebre van ser editades o manipulades abans. Tot plegat ha vingut arran d'una pregunta de Jordi Pina, que ha insistit en saber si ell pot determinat si les imatges que va rebre de la policia científica havien estat editades prèviament. | |
| A preguntes de les defenses, l'agent ha dit que en els vídeos seleccions hi ha "de tot". "Vam fer una acta ressenya amb cadascuna de les intervencions assenyalant el més significatiu de cara a la investigació", ha dit en resposta a Xavier Melero. I a preguntes de Jordi Pina, el policia ha insistit que no van seleccionar imatges i que les gravacions íntegres "es van aportar sense modificacions". En el cas concret de Lleida i Tarragona, a preguntes de Benet Salellas, ha dit que "no hi ha imatges" i ha assegurat que en desconeix el motiu. | |
| Un dels testimonis d'aquest dimarts ha estat el policia espanyol responsable de la policia judicial de Barcelona l'1-O. Ha explicat que després de visionar els vídeos del dia del referèndum, van fer un informe explicant que els ciutadans van exercir una resistència "activa i passiva" contra l'actuació judicial. Durant la seva intervenció, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha hagut de cridar l'atenció del fiscal perquè el testimoni estava descrivint vídeos que, com ha dit Marchena en diverses ocasions, seran vistos per la sala durant la fase de la prova documental. | |
| Més tard ha estat el torn de l'agent dels Mossos que presumptament va increpar els agents de la Guàrdia Civil a Lleida. Ha explicat que va veure el grup de persones caminant i els miraven fixament. "El meu company em va dir, en veu baixa, que aquella gent podien ser piolins", ha dit, i ha afegit que una persona del grup es va girar i va fer gestos. Ha negat categòricament que aplaudissin ni insultessin els agents. "Pels gestos que van fer, gesticulant, vam deduir que podien ser agents de la Guàrdia Civil", ha explicat al fiscal. Ha dit també que, quan van marxar, va posar els fets en coneixement del seu superior. | |
| El cinquè agent ha estat un agent de la Guàrdia Civil que ha relatat un incident que va viure el 2-O a Lleida. Ha explicat que uns agents dels Mossos els van "aplaudir despectivament". Els agents van demanar explicacions: "Ens van dir que n'estaven fins al capdamunt de nosaltres", ha dit. Després, més gent es va sumar als aplaudiments. "Ens van dir 'fills de puta' i els vianants ens van aplaudir", ha explicat a preguntes de la Fiscalia, i ha afegit que van decidir marxar perquè s'acumulava gent que aplaudia. "Tres companys em van comentar que una patrulla dels Mossos els havia enregistrat amb e mòbil, però jo no ho vaig veure", ha dit. A preguntes de les defenses, ha dit que mai abans havia tingut problemes amb els ciutadans de Lleida. | |
| El quart testimoni de la tarda ha estat el cap de la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, que ha relatat, a preguntes de la Fiscalia, els fets del 20-S en aquell municipi. Ha dit que unes 100 persones es van concentrar a fora de l'edifici per protestar per les detencions d'aquell dia. Ha explicat que els concentrats no portaven cartells de l'ANC. Ha dit que hi va haver incidents "aïllats" amb algunes persones que els van increpar. | |
| El segon i el tercer testimonis d'aquest dimarts han estat dos agents de la Guàrdia Urbana de Badalona que van participar de la sostracció de cartells de l'1-O el 25 de setembre de 2017. En els fets hi van estar implicats el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el tinent d'alcalde de Badalona José Téllez. Els dos testimonis els han acusat d'impedir que fessin la seva feina i requisessin propaganda del referèndum a un grup de gent que els enganxava en un fanal. El primer testimoni ha assegurat que l'actuació de Cuixart els va fer sentir "desautoritzats", però el segon ha negat sentir-se així. Us ho expliquem aquí. | |
| La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha fet una crida perquè la resposta a una possible sentència condemnatòria en el judici de l'1-O sigui "del país i la societat civil" i que, per tant, vagi més enllà del Govern. Durant la roda de premsa d'aquest dimarts al migdia al Palau de la Generalitat, posterior al Consell Executiu, la portaveu ha subratllat que la reacció a una eventual condemna no es pot conformar amb una decisió del Govern. Budó creu que cal que l'executiu de Quim Torra, alcaldes i entitats municipalistes i de la societat civil vagin "a l'una" per treballar aquesta reacció. Pel que fa a les converses sobre aquesta estratègia, Budó s'ha limitat a dir que cal esperar al resultat del judici del Suprem. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. | |
| A preguntes de la Fiscalia ha explicat que ja feia anys que a Catalunya es produïen "incidents", però ha concretat que els fets de "més gravetat" es va començar a produir el setembre del 2017 amb la convocatòria del referèndum i l'aprovació de les lleis de desconnexió. Durant aquells dies, ha assegurat que hi va haver molts incidents en què els policies espanyols va nser víctimes d'"atacs" que "encara continuen". Més tard, a preguntes de les defenses, ha anat una mica més enllà i ha qualificat l'ambient previ a l'1-O com a "prerevolucionari". En els mesos de setembre i octubre, ha dit que hi va haver situacions de molta tensió, especialment el 20-S. | |
| El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola insisteix que l'1-O els ciutadans estaven "organitzats" perquè el seu comportament era similar en els diversos col·legis. | |
| A preguntes de les defenses, ha admès que ell no va ser present en l'intent de la policia espanyola a la seu de la CUP i ha reiterat que tot el material que es va requisar era "relacionat amb el referèndum". "Vam considerar que un cartell de remunicipalització de l'aigua podia ser també per promocionar el referèndum", ha explicat. | |
| El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola assegura que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van fer crides a votar l'1-O a través de les xarxes socials. | |
| Pel que fa al 3 d'octubre, l'agent ha qualificat l'ha definit com una "revolta general". Ha assegurat que aquell dia, a la Prefectura Superior de la Policia a Barcelona, els agents van ser "assetjats durant hores" per gent que els insultava i amenaçava, i ha dit que els manifestants tenien una "voluntat intimidatòria" amb "cridòria constant". "Allò va ser un 'escrache'", ha insistit, i ha assegurat que es van llançar "artefactes incendiaris, ampolles...": "No eren avions de paper", ha ressaltat. | |
| El cap de la Brigada d'Informació diu, a preguntes de les defenses, que els policies estan sotmesos a controls molt estrictes. "Si hi ha hagut algun excés per part d'algun funcionari, segur que els mecanismes de control funcionaran", ha dit. Ha admès també que hi va haver alguna "actuació desproporcionada" l'1-O. | |
| El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola admet que no sap quants agents van anar a l'hospital per les ferides que van patir l'1-O, però xifra en 72 els policies lesionats que van necessitar atenció mèdica. | |
| El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola diu que l'objectiu era que no s'obrissin els col·legis electorals i, després, requisar tot el material del referèndum. | |
| El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola l'1-O assegura que no va presenciar presencialment els incidents que diu que hi va haver durant el referèndum. | |
| A preguntes de les defenses, el testimoni ha dit que dels 229 vehicles camuflats de la policia espanyola es van detectar un seguiment a més de 200 per part dels Mossos. "Això no és normal", ha dit. | |
| Espionatge i passivitat: un comandament de la policia espanyola carrega contra els Mossos per l'1-O. El cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional relata un setembre i octubre d'"incidents greus i atacs" que encara continuen. Informa Bernat Surroca. | |
| El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola ha explicat que a la seu de la CUP va començar a arribar gent "amb actitud hostil" i van prendre la decisió d'enviar agents d'ordre públic per protegir els agents. "Es va fer una actuació molt mesurada sense l'ús de la força, això és el que va fer que els militants i concentrats poguessin entrar i sortir del local i organitzar una festa", ha apuntat. "Quan les nostres unitats es van presentar a la seu de la CUP van ser rodejats amb una actitud violenta, van rebre cops i llançament d'objectes", ha assegurat, i s'ha basat en vídeos que, ha diu, s'han aportat a la causa. | |
| Pel que va el 20-S, el cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola ha assegurat que investigaven d'on sortia la propaganda del referèndum i van arribar a la conclusió que sortia, també, de la seu del partit anticapitalista. "Vam veure una furgoneta que descarregava uns palets amb el que semblava propaganda del referèndum", ha assegurat, i ha explicat que van sol·licitar una ordre d'entrada i registre a la seu per poder confiscar el material. | |
| El cap de la Brigada d'Informació ha acusat els Mossos de "mentir" quan deien que requisaven material del referèndum. "En alguns casos es deixaven o s'entregaven urnes i els Mossos deien que les havien requisat. Era mentida", ha assegurat l'agent. Ha relatat també que en algun cas els votants van encerclar un vehicle de la policia i que els Mossos no s'hi van presentar. "No es va atendre cap requeriment d'ajuda que vam fer als Mossos", ha assegurat. | |
| L'agent ha dit que van tenir accés a 271 comunicats en què els Mossos informen de la ubicació de les unitats de la policia espanyola a Barcelona. "Això va passar a les quatre províncies", ha dit. El policia ha dit que en alguns dels documents apareixien noms d'agents de la policia que havien estat objecte de seguiment. "Els Mossos ens van dir que tenien instruccions per identificar tots els policies nacionals que treballessin aquells dies a Catalunya", ha dit a la Fiscalia. | |
| L'actitud dels Mossos, ha dit, va ser "passiva" i en alguns casos d'"obstaculització" de la tasca de la resta de cossos policials. "Sento dir això perquè estic segur que en el cos des Mossos hi ha excel·lents professionals que haurien volgut col·laborar", ha valorat el testimoni, i ha afirmat amb rotunditat que els Mossos informaven dels moviments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. | |
| L'agent ha relatat més incidents en col·legis d'arreu de Catalunya. Ha assegurat que es va utilitzar la força "amb tota la mesura possible". Ha parlat, per exemple, de quatre agents ferits a Tarragona i, en un col·legi on un home va patir un infart, ha assegurat que va ser el cap de l'operatiu qui va intentar atendre'l "aturant tot el dispositiu" i "malgrat l'hostilitat". | |
| "Vam tenir incidents en la majoria dels centres on vam acudir per intentar impedir la votació", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. "Els més greus van ser a Barcelona, a l'escola Ramon Llull, on vam tenir dificultats per entrar i encara més per sortir", ha dit, i ha relatat un episodi de violència i agressions. "Els nostres policies van rebre cops, agressions, llançament de tanques metàl·liques", ha dit, per justificar l'ús de pilotes de goma, i ha acusat Español de tenir una "actitud hostil" i "agredir policies". | |
| El primer testimoni del dia ha estat el comissari en cap de la brigada provincial d'informació de la prefectura superior de la Policia Nacional espanyola a Catalunya durant l'1-O. L'agent ha relatat com es va viure el 20-S a la seu de la CUP i ha repassat els fets del dia del referèndum. Ell va ser l'autor d'un informe que va enviar al TSJC on va resumir els incidents més destacables de l'1-O. Ha fet especial èmfasi a l'escola Ramon Llull, on ha admès que van disparar pilotes de goma i van ferir un dels votants (Roger Español, que va perdre un ull per culpa del projectil). | |
| El número dos de Trapero irromp en la vuitena setmana del judici. Ferran López, que va assumir el comandament dels Mossos durant el 155, declara dimecres en una fase que segueix marcada pels testimonis de la Guàrdia Civil. Per Oriol March. | |
| L'agenda és atapeïda durant tot el mes d'abril, especialment la setmana de Sant Jordi. Hi estan citats, entre d'altres, el vicepresident Pere Aragonès i els consellers que van deixar el Govern durant el mes de juliol previ al referèndum. Es tracta, per exemple, de Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Jordi Jané. Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern fins tres mesos abans de la votació, també està citat aquella setmana. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
