| « Entrades més recents | |
| La setmana al Suprem, en tot cas, arrenca amb els testimonis del comissari en cap de la brigada d'informació de la comandància superior de policia de Catalunya i del comissari en cap de la brigada provincial de policia judicial de Barcelona. Quan acabin, serà el torn d'un inspector de la policia espanyola, de dos guàrdies urbans de Badalona i de guàrdies civils i Mossos d'Esquadra. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la vuitena setmana del judici de l'1-O, que estarà marcada per la declaració del comissari Ferran López, el número 2 de Josep Lluís Trapero. Això serà dimecres. Aquesta setmana també declararan agents de guàrdia civil –citats per les acusacions- que van actuar el diversos col·legis electorals de municipis com Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta, Garrigàs, Sant Carles de la Ràpita o Montroig del Camp. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió, que es reprendrà dimarts vinent a les 10h. | |
| |
| L'artefacte va ser llançat en un pati d'accés als garatges, amb fulles i cables. "Patia perquè no es propagués", ha explicat, i ha afegit que el llançament d'aquest objecte va afectar la gent que vivia a la caserna i moltes famílies van ubicar les habitacions dels nens a la part interior de l'edifici. "Podia ser una escalada. Un dia et llancen un artefacte i un altre dia ves a saber què", ha dit. "Bona part de la ciutadania es va preocupar per nosaltres, però no recordo si ho va fer cap polític", ha dit. | |
| L'agent ha explicat que el 28 de setembre es va llançar un "artefacte incendiari" a l'interior de la caserna. "Vaig veure com a l'interior hi havia flames i vaig avisar els bombers. Els companys ràpidament van apagar el foc", ha dit, i ha admès que no sap de què estava fet l'"artefacte". A les diligències, ha dit, consta l'informe sobre l'artefacte, i ha dit que li consta que estava impregnat amb benzina. "Des de fora es pot veure què hi ha dins de la caserna", ha dit a preguntes de la Fiscalia, i ha dit que a la persona que va llançar l'artefacte "no se li veia la cara". | |
| L'agent desplaçat a la caserna de la Guàrdia Civil a Igualada ha dit que les concentracions que es van produir al voltant de l'edifici durant la tardor de 2017 afectaven el dia a dia de les famílies que hi vivien. Ha explicat que el 2 d'octubre hi va haver una concentració amb presència dels bombers amb les sirenes activades. "Vaig veure bombers enregistrant la caserna", ha dit | |
| A preguntes de les defenses, ha admès que les concentracions coincidien amb les dues vagues generals que es van fer aquells dies (el 3 d'octubre i el 8 de novembre). Pel que fa a la pintada de "votarem", que el guàrdia civil ha dit que eren dues persones encaputxades, no ha sabut dir perquè es va relacionar amb els atestats de la violència. En resposta a Andreu van den Eynde, no ha sabut dir per què la pintada no consta ni a la premsa ni a les xarxes socials. | |
| El cap de la caserna de la Guàrdia Civil a Gandesa ha relatat incidents que van viure durant la tardor del 2017 davant de l'edifici. Ha dit que en alguna de les concentracions hi havia una actitud de "fustigació" i d'insults contra els agents. "Uns desconeguts van fer una pintada a la caserna que posava 'Votarem'", ha dit, i ha explicat que el 3-O va haver una concentració d'unes 300 persones amb tractors i material agrícola. "Ens cridaven assassins, fills de puta, fora les forces d'ocupació...", ha dit. "No era possible ni aconsellable sortir de la caserna", ha afegit. També ha parlat d'una concentració el dia 8 de novembre, en els mateixos termes que la del dia 3 d'octubre. | |
| |
| En el torn de l'interrogatori de les defenses, ha dit que no li consta que es llancés cap objecte ni que hi hagués cap agent ferit. A preguntes de Marina Roig, l'agent ha especificat que ell va ser a la caserna la nit del 21 i Roig li ha fet notar que, segons les diligències, la concentració d'aquell dia va acabar poc més tard de les 12h, i no a les 4h com ha relatat ell a preguntes del fiscal. | |
| El policia ha dit que aquestes concentracions afectaven les famílies que vivien a la caserna. "Estaven limitats per sortir. La gent els increpava", ha assegurat a preguntes de la Fiscalia, malgrat que ha admès que ell no hi vivia. L'agent ha dit que desconeix com es convocaven les manifestacions: "Jo no estava avisat ni res. Arribava a la feina i m'ho trobava allà", ha dit. A preguntes de Vox, ha dit que no va veure cap intent d'assalt a la caserna. | |
| L'agent ha explicat que va acabar a les 6h el seu servei, i ha dit que les concentracions solien durar fins a les 4h. Aquestes concentracions es produïen amb certa freqüència durant la tardor de 2017. La gent concentrada, ha dit, "impedia el pas permanentment" i cridaven i insultaven als agents. "Suposo que van desconvocar la concentració pel desgast i el cansament", ha dit a preguntes de l'advocada de l'Estat, i ha dit també que no hi va haver cap perímetre de seguretat. "Jo estava al meu lloc de feina, no sé quin va ser el perímetre dels Mossos, però vaig veure que hi havia dues patrulles", ha dit, i ha afegit que per poder entrar i sortir amb cotxes a la caserna necessitaven de la col·laboració dels Mossos. | |
| El primer testimoni de la tarda ha estat el cap policial de la caserna de la Travessera de Gràcia de Barcelona i s'ha centrat principalment en els fets del 21 de setembre. Ha explicat que ell va entrar a la caserna a les 22h i ja hi havia centenars de persones, moltes d'elles assegudes a terra. Aquell dia hi havia alts càrrecs detinguts el 20-S a la caserna. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. | |
| |
| L'onzè testimoni ha estat el cap policial de la caserna de la Guàrdia civil a Valls. Ha fet referència a una concentració el 20-S a Valls en què la gent feia crits de "votarem", "llibertat" i "fora les forces d'ocupació", entre d'altres, i també insultaven els agents. Ha relatat que van tancar les portes i els van posar cinta adhesiva perquè no poguessin sortir. Ha criticat que alguns concentrats van enganxar cartells i va quedar pintura a la façana de l'edifici: "Va haver danys", ha dit. Ha destacat també la tasca de la policia local. | |
| Sobre el 3-O, ha explicat que 15.000 persones van participar d'una mobilització. "El cos del Bombers portava uns quants dies col·laborant amb aquelles concentracions", ha assenyalat. Ha denunciat també que aquelles concentracions afectaven la vida quotidiana de la gent que vivia a la caserna i dificultava la feina als agents de la Guàrdia Civil. | |
| L'agent ha explicat que hi havia "rebombori" a Catalunya perquè molts mitjans informaven del reforç del cos de la Guàrdia Civil. Tot plegat, ha dit, va "esclatar" el 20-S pel que fa a concentracions a la caserna de la Guàrdia Civil, i va durar aproximadament fins a les 3 d'octubre. Ha relatat una altra concentració els dies 27 i 28 de setembre d'estudiants independentistes. "Van estar una bona estona interrompent la sortida", ha dit. | |
| El testimoni ha dit que hi havia entre 6 i 8 agents dels Mossos, membres de l'ARRO i membres de la policia local que acompanyaven la concentració. Ha explicat que els concentrats cridaven consignes contra la Guàrdia Civil, i l'agent ha dit que es va generar una sensació de "temor" per les famílies. "A mi em generava intranquil·litat perquè no saps si pot haver algú en aquella massa que vulgui fer un pas més", ha dit. El guàrdia civil ha dit que va ordenar retirar la bandera espanyola: "Així evitàvem mals majors o que algú volgués fer alguna cosa amb la bandera", ha dit, i ha afegit que es va hissar una estelada -"això va ser força sorprenent", ha dit- que després els manifestants es van endur. | |
| El desè testimoni del dia ha estat el cap policial de la caserna de Manresa. L'agent de la Guàrdia Civil ha dit unes 2.000 persones es van concentrar davant la caserna, on hi viuen unes 160 persones de totes les edats. "La gent es va quedar enganxada a la paret de la caserna, ocupaven tota la via i l'acera. Un cop allà va començar una 'performance' en què es van posar urnes a les portes de la caserna", ha explicat. L'agent ha explicat que va ordenar tancar la porta perquè creien que el perímetre de seguretat no es faria com tocava. | |
| «Escraches» i agressions per l'1-O: el Suprem se centra en els testimonis policials.Una bateria d'agents citats per les acusacions relaten episodis de violència i tensió en diversos punts de Catalunya. Per Bernat Surroca. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 12.30h. | |
| El següent testimoni ha avalat les tesis del testimoni anterior. Ha explicat que van arribar a les 9.45h al lloc i, després de tres hores, hi havia unes 700 persones. Ha dit també que van intentar tres cops obrir un passadís per fer sortir la comitiva judicial de l'edifici que s'estava escorcollant. "Quan la gent veia que arribàvem al portal, s'asseien i s'enllaçaven els braços", ha dit. També ha parlat dels moviments de "la massa" per impedir l'actuació policial, amb "bastanta agressivitat". Finalment, la comitiva va poder sortir pel pàrquing. | |
L'agent ha explicat que "la massa" els va empènyer i ell va rebre un cop amb un casc de moto. "Ens van insultar, però no vaig sentir amenaces", ha dit. La seva lesió va ser "una petita distensió al genoll", però va poder anar a treballar el dia següent. Ha precisat que el van sacsejar i el van agafar per l'armilla antibales. També ha dit que la mobilització no estava organitzada i era "molt espontània", i ha situat l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, entre els concentrats.
| |
| El setè testimoni ha estat un agent dels Mossos que va resultar ferit lleu en els escorcolls de Sabadell el 20-S. Es registrava el domicili de Joan Ignasi Sànchez, assessor del Departament de la Presidència. Ha explicat que la Guàrdia Civil els va demanar suport per fer un passadís policial per treure la comissió judicial de l'edifici. "Havíem de fer un cordó de seguretat. Els concentrats seien en actitud pacífica. Hi havia unes 700 persones", ha explicat l'agent a preguntes del fiscal. | |
| La sisena testimoni del dia ha estat Alexandra Peralta, una agent dels Mossos que presumptament hauria enviat missatges de WhatsApp amb dades d'on s'allotjaven agents de la Guàrdia Civil. "No recordo que enviés les dades d'on s'allotjaven guàrdies civils a Lleida", ha dit a preguntes del fiscal. L'interrogatori, molt intens, ha hagut de ser aturat per Manuel Marchena, que ha recordat al fiscal que està interrogant una testimoni, i no una acusada. La testimoni ha admès que era la titular del telèfon des d'on es va enviar un WhatsApp on es deia fer "convertir Lleida en la Calella de Ponent". | |
| El cinquè agent de la Guàrdia Civil citat aquest dijous al Tribunal Suprem ha estat el cap de la caserna de Girona, que ha explicat que el dia 2 d'octubre feia serveis de paisà i un vehicle dels Bombers el va insultar i increpar. Ha relatat que era "relativament habitual" que passés això des de vehicles particulars, sobretot després de l'1-O. | |
| En el torn de les defenses, l'agent ha admès que no van fer cap investigació per determinar si la persona de la furgoneta tenia cap relació amb el Govern. Ha explicat que entre el 26 de setembre i l'1 d'octubre va sortir de l'hotel i no va ser increpat per ningú ni va rebre cap insult, ni ell ni els seus companys. | |
| Els dos agents han dit que es van publicar fotos seves a Facebook amb una diana. Les fotos, ha dit, les va fer la persona que els seguia al carrer. "Hi havia un text en català que deia que els agents havien pegat la gent del seu poble i feia crides a la gent perquè anés a l'hotel on creia que estàvem allotjats", ha explicat. El fiscal Jaime Moreno li ha recordat què més deia el text i ha assegurat que els titllava d'"animals" que volia "fora del seu país". A preguntes de les defenses, Benet Salellas li ha recordat que al missatge també deia: "No caiguem en provocacions, calma, calma, molta calma". L'agent ha dit que això no ho recorda. | |
| A preguntes de la Fiscalia, el tercer testimoni ha dit que els dies posteriors al referèndum una persona els va seguir i enregistrar pel carrer mentre ells anaven de paisà. "Ens va insultar i ens va dir que ens mataria", ha dit l'agent. Ha afegit que el mateix individu, minuts més tard, els va insultar i amenaçar, aquest cop conduint una furgoneta "a tota velocitat" i cridant a altres persones perquè també "increpessin" els agents. "Vam tornar a l'hotel i li vam explicar al cap què havia passat", ha explicat. | |
| Si els dos primers testimonis del dia han denunciat "escraches" a la Seu d'Urgell després de l'1-O, els dos següents han situat l'acció a Lleida i han parlat d'una persona que els va seguir i enregistrar pel carrer just després del dia 1 d'octubre. Tots dos van participar en l'operatiu policial de l'1-O a Lleida i han relatat que els van insultar, increpar i amenaçar, i que tot plegat va fer que haguessin de prendre més mesures de seguretat. "Sortíem menys i sempre en grup", ha dit, i han denunciat que es van publicar fotos seves a Facebook. | |
| L'agent també ha dit que el propietari de l'hotel els va dir que es trobava sota molta pressió per les concentracions que hi havia davant dels hotels. També ha explicat que no entenia "l'odi d'aquella gent": "La nostra intervenció en aquells col·legis l'1-O va ser molt lleugera", ha conclòs. | |
| "L''escrache' va consistir en impedir l'accés de qualsevol persona. Ens insultaven i ens deien assassins", ha explicat a preguntes de la Fiscalia, tot plegat amb el vehicle dels Bombers fent sonar les sirenes. "Els companys ho van passar força malament", ha dit, i ha assegurat que la mobilització estava "organitzada, estructurada i orquestrada". | |
| El segon testimoni ha explicat que estava allotjat a l'Hotel Nice de la Seu d'Urgell i ha denunciat que va veure des de la seva habitació que una "multitud" va fer un "escrache" als agents de la Guàrdia Civil. "Hi havia uns 50 agents de la Guàrdia Civil", ha explicat. A la mobilització hi havia unes 150 persones i un camió de Bombers. | |
| El guàrdia civil ha dit que tot plegat li va generar "temor" perquè "no podien sortir de l'hotel" i no ha concretat si els Mossos van col·laborar amb ell. Preguntat per si els fets de la Seu d'Urgell es van repetir en més municipis, ha dit que això va passar en més llocs de Catalunya. Així mateix, ha dit que el propietari de l'hotel se sentia "pressionat" i que els va dir que no renovaria la seva reserva. "Vam marxar cap al dia 4 i 5 d'octubre", ha explicat. | |
| L'agent ha dit que això va passar més dies. En les concentracions es cridava "fora les forces d'ocupació", entre més càntics i insults. "No va haver cap amenaça, però sí càntics contra nosaltres", ha afirmat. "Les persones estaven organitzades", ha assegurat, i ha denunciat que hi havia "cartells" per tot el municipi fent crides a la mobilització amb la imatge "d'una cara amb una franja que la creuava en diagonal". | |
| El primer testimoni ha estat un agent de la Guàrdia Civil que va estar allotjat en un hotel de la Seu d'Urgell la tardor del 2017. Ha relatat que el dia 3 d'octubre un grup de persones "organitzat" es va concentrar a l'hotel i van fer crits i insults, i també una cassolada. "Això va començar al es 17.30h i van estar allà prop d'una hora", ha dit a preguntes de la Fiscalia, i ha assegurat que hi havia unes 1.000 persones i també un vehicle de Bombers. A preguntes de les defenses, ha admès que no sap si cap dels líders independentistes estava darrere d'aquestes convocatòries. | |
| OBSERVADORS INTERNACIONALS Gràcies a Borrell i a Valls. El manifest dels 41 senadors francesos no hauria tingut cap ressò a França sense l'ajut inestimable del ministre d'Exteriors espanyol i el candidat a l'alcaldia de Barcelona. Per Germà Capdevila. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la 24a sessió del judici de l'1-O. Avui declararan més agents de la Guàrdia Civil per mirar de refermar els relats de les acusacions. | |
| De la «no violència» al sou pagat pel Diplocat: les cinc claus de la jornada al Suprem. Dos observadors internacionals subratllen el caràcter pacífic dels manifestants l'1-O i un d'ells admet haver cobrat 8.000 euros per un "treball d'investigació". Per Sara González i Bernat Surroca. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a demà a les 10h, quan declararan més testimonis. | |
| El cinquè testimoni del dia ha estat un subinspector dels Mossos que va ser present en la detenció d'un alt càrrec del Departament de la Presidència el 20-S a Sabadell. Ha relatat un escenari de tensió i agressivitat, i ha assegurat que els van insultar, agredir i clavar puntades de peu. En el seu cas, es va fer mal al dit. Ha admès que bona part de la gent estava concentrada en una actitud pacífica, però ha xifrat en una setantena de persones com les més agressives. Ha explicat que al cap d'un mes dels fets van identificar algunes persones i les van citar a declarar. A preguntes de Vox, ha dit que hi havia moviments de "la massa" que necessàriament havien d'estar "dirigits". | |
| Les defenses de Cuixart, Romeva i Junqueras han mantingut la protesta que ja van formular quan es va evitar projectar la imatges dels agents espanyols. En canvi, la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i Vox han fet costat al tribunal perquè consideren que "no es restringeix el principi de publicitat" perquè a dins de la sala no hi ha cap element que tapi el testimoni i només es modifica la senyal institucional que emet el Suprem. | |
| El president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, ha anunciat que tampoc emetran per la senyal institucional la imatge dels agents dels Mossos d'Esquadra que testificaran al Tribunal Suprem. Ho fan a petició de la prefectura dels Mossos, que ha enviat un escrit al tribunal sol·licitant aquesta mesura, que també s'ha aplicat fins al moment amb els agents i comandaments de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP). | |
| L'agent de la Guàrdia Civil ha dit que va sentir una angoixa profunda i que algun dels concentrats li va aixecar el puny. "La gent no ens deixava sortir del domicili", ha dit, però ha admès que no van intentar accedir al portal. A preguntes de les defenses, ha confirmat que la gent estava asseguda al terra i amb els braços entrellaçats. Malgrat tot, no va haver ferits ni danys als vehicles policials, i ha destacat la bona feina dels Mossos aquell dia per facilitar-los la sortida. | |
| El tercer testimoni de la tarda, un agent de la Guàrdia Civil responsable de l'escorcoll i detenció d'un alt càrrec de Presidència el 20-S, ha relatat que durant l'escorcoll hi havia una "crispació exagerada" a la concentració que es va fer a l'entrada del domicili del detingut, a Sabadell Ha assegurat aquella mobilització no era espontània i que "algú havia trucat" per convocar-la. Més tard, ha relatat, va saber que també hi havia l'alcalde del municipi. | |
| Marchena ha aturat l'interrogatori i ha criticat que Salellas fes una pregunta que no és pertinent perquè la testimoni no havia estat citada per parlar d'aquella qüestió. "La sala té material probatori per determinar si va haver vulneracions de drets humans", ha dit el president del tribunal. | |
| L'interrogatori a Helena Catt, la cap dels observadors internacionals l'1-O, ha acabat amb tensió entre Benet Salellas i Manuel Marchena. L'advocat de Jordi Cuixart ha volgut preguntar sobre si a l'informe que van elaborar els experts en relació als fets del dia del referèndum van fer referència a vulneracions de drets humans. | |
| Helena Catt ha deixat clar que el seu projecte no era una observació electoral, sinó un projecte d'investigació. "En una observació electoral el propòsit principal és elaborar un veredicte sobre si la votació ha estat justa i el resultat ha estat vàlid", ha explicat. I ha insistit que en cap moment se'ls va demanar això. "El fet que nosaltres presenciéssim el referèndum no fa que la nostra tasca fos la d'una missió internacional", ha reblat. | |
| Helena Catt ha admès que hi va haver pagaments que tenien a veure amb un període anterior a quan ella va arribar. "No estic familiaritzada amb aquests pressupostos", ha dit a preguntes de Vox. | |
| Helena Catt ha explicat que en una de les reunions informatives a què va assistir hi havia l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, i ha dit que també es va trobar diverses vegades amb Albet Royo, ex-secretari general de Diplocat. | |
| Entrades anteriors » | |
Â
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
