| « Entrades més recents | |
| Helena Catt ha dit que l'informe del referèndum no es tractava d'un informe que requerís un detall precís sobre les referències bibliogràfiques. "Vam incloure observacions sobre la cobertura mediàtica, el que vam presenciar, la legislació espanyola i catalana, i referències a llibres sobre ciència política", ha dit. I ha deixat clar que Diplocat no va fer cap comentari sobre l'informe: "Part del contracte és que tindríem plena independència sobre el que escriuríem", ha dit. | |
| La cap dels observadors internacionals, Helena Catt, ha admès que va cobrar del Diplocat per la seva feina de dirigir el grup d'experts que va elaborar l'informe sobre els fets que es van produir a Catalunya entre el juliol i l'octubre del 2017, inclòs el referèndum. Ha precisat que va rebre els diners a través de transferència bancària, que va facturar el seu salari al Diplocat i que també van sufragar-li les seves despeses d'estada. | |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, Helena Catt ha dit que no recorda amb qui es va reunir durant la seva estada a Catalunya, però ha explicat que es reunia am persones que feien reunir amb algunes persones que feien trobades informatives, però ha institut que no sap quin rol tenien en el referèndum. "Només em donaven informació", ha dit. | |
| |
| Helena Catt ha explicat que va facturar el seu salari, i les despeses les va facturar l'anterior responsable del grup d'experts internacionals. A preguntes de Consuelo Madrigal, Catt ha admès que Diplocat va pagar el seu salari per transferència bancària. | |
| La primera testimoni de la tarda ha estat Helena Catt, cap de la missió internacional de l'1-O, que ha explicat que va ser a Catalunya amb un grup d'experts en diverses matèries que procedien de països europeus i també del Canadà. Ha explicat que van ser contractats des del juliol fins a mitjans d'octubre pel Diplocat per dur a terme una investigació sobre què passava a Catalunya des d'una perspectiva històrica. | |
| L’advocat suís de Jordi Cuixart, Olivier Peter, ha anunciat aquest dimecres que portaran la presó preventiva del seu client davant d’una “instància internacional” en els pròxims sis mesos. “Confiem que aquesta instància reconeixerà que s’han vulnerat els drets fonamentals de Cuixart i els presos”, ha afirmat Peter des de Brussel·les. L’advocat ha preferit no revelar si, per exemple, acudiran a Estrasburg o a l’ONU però ha explicat que obrir una porta “significar tancar les altres” i estan valorant “quina porta obrir”. “Hi ha diverses instàncies però queda clar que molt probablement Estrasburg no prendria mesures provisionals a l’espera d’una decisió definitiva”, ha afegit, apuntant que és “possible” que llavors el seu client ja fos “al carrer”. | |
| El cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, va remetre el 14 de novembre de 2015 a la Fiscalia de l'Audiència Nacional un primer informe sobre possibles delictes de rebel·lió i sedició on apuntava als ajuntaments de la Seu d'Urgell i Celrà. Adjuntava dues notícies de premsa per acreditar que havien aprovat per ple mocions en suport a la declaració rupturista del Parlament del 9 de novembre. Us ho expliquem aquí. | |
| Els eurodiputats Mark Demesmaeker (N-VA) i Bodil Valero (Verds/ALE) que van ser a Catalunya pel referèndum de l'1-O han defensat que també van pagar les seves despeses per seguir la jornada. Preguntats per la declaració de dos observadors aquest dimecres al Tribunal Suprem, tots dos han reafirmat que van cobrir els costos del viatge. A més, Demesmaeker ha assegurat que durant aquells dies hi havia polítics "preocupats per la democràcia" que van voler veure en persona el desenvolupament de la votació. "El que vaig veure va ser impactant", ha dit l'eurodiputat que també participa en una missió d'observació de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya al judici de l'1-O. | |
| |
| |
| Bernhard Von Grünberg explica que tenia contacte amb Carme Forcadell i Raül Romeva, i ha ressaltat que dialogava amb membres de tots els governs de la Generalitat des de la presidència de Jordi Pujol. "M'he trobat amb molta freqüència amb Forcadell, però no puc assegurar que ens trobessin els dies previs a l'1-O", ha dit. L'interrogatori ha acabat i Manuel Marchena ha suspès la sessió fins a les 16h. | |
| Bernhard Von Grünberg ha destacat el paper de la ciutadania en l'organització i coordinació del referèndum el dia 1-O. Ha dit que no hi havia cooridnadors oficials sinó que tot ho feia la gent, que havia ocupat els centres els dies anteriors. "Les urnes les portaven els mateixos ciutadans", ha especificat. | |
| Bernhard Von Grünberg ha explica que van redactar un informe per part de tots els assistents de forma conjunta al final del dia 1-O. "Jo el vaig enviar a la direcció del meu partit polític [SPD] i crec que el vaig compartir a Facebook", ha explicat. La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat al testimoni alemany si ell s'ha preocupat dels problemes del seu país en relació a Baviera, i Marchena li ha hagut de cridar l'atenció perquè la pregunta no era pertinent. Per acabar l'interrogatori de la Fiscalia, el testimoni ha dit que no va veure cap policia ferit l'1-O, però sí diversos ciutadans. | |
| Bernhard Von Grünberg, expert en processos electorals, ha explicat que sabia que hi havia l'ordre de tancar els col·legis electorals i que el TC havia prohibit el referèndum. "Estava informat de les qüestions al voltant de la votació", ha dit a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, en referència a les ordres judicials relacionades amb l'1-O. | |
| A preguntes de la Fiscalia, Von Grünberg, ha explicat que va ser ell qui va contactar amb Albert Royo, amb qui mantenia un diàleg constant per l'interès que tenia en la situació a Espanya. La seva visita, ha matisat, no estava relacionada amb el meu càrrec a l'Alt Comissionat pels Drets Humans de l'ONU. | |
| Sobre el Diplocat, ha explicat que no recorda si li va oferir pagar-li l'estada a Catalunya. Ha deixat clar, però, que ell no ho hauria acceptat i que no li van pagar res. "Hauria estat una anormalitat democràtica", ha dit, i ha afegit que desconeix si Diplocat va pagar alguna cosa al seu company Andre Hunko. "Ara bé, com a diputat del Bundestag, Hunko compta amb els mitjans per pagar-se'l", ha afirmat. | |
| Von Grünberg ha insistit que la motivació per viatjar a Catalunya la tardor del 2017 era per un interès personal que no es limitava únicament a l'1-O, sinó que era més ampli i abraçava qüestions com la dels refugiats. "La meva voluntat era presenciar, sense partidisme, el que passava a Espanya", ha explciat a preguntes de Judit Gené. Ha admès, això sí ,que va plantejar una sol·licitud a Diplocat, que tenia per objectiu ser a Catalunya i parlar amb totes les parts involucrades. "No hi havia una voluntat d'observar ni validar la votació del referèndum", ha recalcat. Sobre el referèndum, ha apuntat que es veia que no era organitzada per l'Estat sinó per la societat civil i que no hi havia recursos involucrats en el referèndum. | |
| Von Grünberg ha ressaltat que ell i els seus companys van ser a Catalunya l'1-O per interès personal i polític, més que no pas per fer tasques d'observació electoral. Ha afegit també que ni les organitzacions per les quals treballa ni ell mateix són independentistes. | |
| Von Grünberg ha explicat que les activitats que va desenvolupar a Alemanya i Espanya en relació al procés català eren per potenciar el diàleg. Va intentar promoure iniciatives en aquest sentit, especialment amb el PSOE i el govern espanyol. "La qüestió catalana interessa molt a Alemanya", ha especificat. | |
| Bernhard von Grünberg s'ha referit a la "fèrria disciplina" de la gent. Ha dit que els votants tenien la determinació d'anar a votar, van mantenir la calma malgrat que van haver d'esperar moltes hores per exercir el vot i que existia una pressió i amenaça policial. Ha insistit també que no hi va haver comportaments violents tot i que la situació era adversa. | |
| Ha volgut afegir que, per les condicions en què es va votar, moltes dades s'puntaven a mà i això obligava a la gent a haver-se d'esperar molt. A això s'hi afegia també "l'amenaça de l'actuació policial". Malgrat aquesta "amenaça", ha dit que el comportament de la població no va canviar. "La gent no va modificar el seu comportament malgrat la situació adversa", ha assegurat. | |
| Al segon centre que va anar, prop de la Ramon Llull, Von Grünberg ha explicat que la situació era molt "emotiva" per les carregues que s'havien fet amb bales de goma. "Un company meu en va tenir una a les mans, i vam poder veure també els casquets de bala", ha relatat. També ha reivindicat que els organitzadors del referèndum explicaven a la gent que calia mantenir la calma quan arribés la policia i ha tornat a parlar d'una "situació tranquil·la" malgrat les actuacions de les forces i cossos de seguretat. | |
| Sobre el comportament dels votants, ha dit que li va sorprendre la "contenció i la tranquil·litat" dels votants. "Era evident que estaven molt impressionats per l'actuació policial", ha explicat a preguntes de Benet Salellas, i ha afegit que no va percebre una "actitud violenta" sinó una "admirable situació de contenció i tranquil·litat". | |
| Bernhard Von Grünberg, observador internacional de l'1-O explica que va veure com la policia espanyola esbotzava la porta del col·legi Ramon Llull i, en un altre centre, va poder observar ferits per bales de goma. Ha dit que ell va arribar als centres poc després que comencés l'actuació policial i, per tant, no sap si els agents van advertir prèviament la població. | |
| Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem amb la declaració de Bernhard "Felix" von Grünberg, exdiptuat del partit socialdemòcrata alemany i observador internacional de l'1-O. Explica que els costos de la seva estrada a Catalunya van ser sufragats "íntegrament" per ell personalment. "Ho acostumo a fer així perquè vull mantenir la meva independència", ha dit, i ha fet extensiva la seva resposta a la resta de companys que van ser a Catalunya l'1-O. | |
| En principi també estaven previstes per a aquest dimecres dues declaracions més de testimonis estrangers, que finalment no es podran fer. Eren la de la diputada del Parlament del Quebec Manon Massé, per Québec Solidaire (que no s'ha pogut citar) i també la de del director de The Hague Centre for Strategic Studies, Paul Sinning (proposat per fiscalia i advocacia de l'Estat). | |
| Segons el calendari del Suprem, a la tarda declararà un guàrdia civil i, per primera vegada, dos agents dels Mossos d'Esquadra. Es tracta d'agents que van resultats ferits durant una actuació per donar suport a la Guàrdia Civil en l'escorcoll d'un assessor de Meritxell Borràs a Governació. Es tractava de Joan Ignasi Sànchez i el registre s'estava efectuant a casa seva, a Sabadell. | |
| La portaveu de l'equip internacional que va fer una feina acadèmica encarregada pel Diplocat, Helena Catt, i un diputat alemany de l'SPD, Felix Von Gründbergm, declararan aquest dimecres al Tribunal Suprem. La primera ho farà a petició de la fiscalia i l'advocacia de l'Estat i el segon, a petició de la defensa de Cuixart. Testificaran presencialment i el tribunal facilitarà traducció consecutiva. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la sessió d'avui al Tribunal Suprem. La portaveu de l'equip internacional que va fer una feina acadèmica encarregada pel Diplocat, Helena Catt, i un diputat alemany de l'SPD, Felix Von Gründbergm, declararan aquest dimecres al Tribunal Suprem. | |
| La Guàrdia Civil fa evident al Suprem la causa general contra l'independentisme. Daniel Baena, cap de la investigació policial del procés, revela que la investigació arrenca el 2015 mentre que Manuel Marchena impedeix qüestionar els informes que van alimentar les acusacions. Per Sara González i Bernat Surroca. | |
| Del «polvorí» de Baena als informes (sense pes) de la Guàrdia Civil: les claus de la jornada al Suprem. L'autor dels atestats sobre els fets de la tardor del 2017 dibuixa un escenari "insurreccional" que no va comportar detencions, mira de refermar el valor de l'EnfoCATs i es desvincula de l'usuari "Tácito". Per Bernat Surroca i Sara González. | |
| El testimoni de Daniel Baena ha acabat poc abans de les 18h i Manuel Marchena ha suspès la sessió perquè el segon testimoni previst per avui es trobava "indisposat". L'advocada Marina Roig ha demanat al tribunal que garanteixi que Baena no podrà posar-se en contacte amb l'altre testimoni previst,el seu número 2. La sessió es reprendrà demà a les 10h amb les declaracions dels observadors internacionals. | |
| El president del tribunal, Manuel Marchena, ha avisat en diverses ocasions a les defenses que els atestats fets pel cap de la policia judicial, el tinent coronel Daniel Baena, no tenen "cap mena de rellevància" per al tribunal a l'hora de dictar sentència. Segons Marchena, aquells informes contenien "valoracions indiciàries" per als primers moments de la investigació però ha deixat clar que el judici "comença a partir dels escrits d'acusació". Per això, ha dit que és "estèril" per a les defenses intentar "neutralitzar" o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial. Tot i els comentaris de Marchena, la lletrada de l'equip de defensa de Sànchez, Ana Bernaola, ha insistit per aquesta línia perquè sosté que els indicis de Baena s'han usat en les tesis d'acusació de fiscalia. | |
| El tinent coronel Daniel Baena ha dit ressaltat la importància de la mobilitzacions socials durant el "període insurreccional" per arribar a la desconnexió. Durant aquest període, ha insistit, "no hi va haver cap incident". En concret, sobre la protesta convocada per l'ANC al TSJC, Baena ha dit que no li consta que el tribunal se sentís amenaçat. Als atestats, la Guàrdia Civil va definir la protesta com a "escrache", però Baena no ha sabut explicar per què. A preguntes de l'advocada de Jordi Sánchez, Ana Bernaola, ha admès que recopilaven tuits, publicacions i comunicacions que reforçaven l'acusació, però no els de descàrrec. Com a detall sorprenent, Bernaola ha fet notar que Baena va situar Sánchez com a convocant d'una manifestació quan l'expresident de l'ANC ja era a la presó. | |
| El tinent coronel Daniel Banea ha explicat que investigaven malversació relacionada amb la creació d'Estructures d'Estat i, en relació a l'ANC, ha dit que si la investigaven era perquè els ho havia ordenat la Fiscalia. De tota manera, ha dit que no van trobar indicis d'aportació de diners públics a l'entitat independentista i s'ha remès a les diligències. "S'investigava l'ANC per altres tipus de delicte, no per malversació", ha dit. Sobre l'època "insurreccional", ha dit que no es van provocar detencions abans de l'1-O malgrat que ha insistit que Catalunya era "un polvorí". | |
| Continua la declaració del tinent de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que respon a les preguntes de Xavier Melero. "El CTTI no va fer res l'1-O perquè estàvem allà per impedir-ho", ha dit només començar. El tinent ha explicat que les conclusions de la investigació coincidien amb el que van veure al document EnfoCATs. Malgrat el clima insurreccional que ha definit a preguntes de la Fiscalia, el comandament ha admès que no hi va haver cap detenció abans de l'1-O. Així mateix, ha reconegut que totes les concentracions "són organitzades", malgrat que abans ha posat un èmfasi especial en ressaltar que les mobilitzacions de la tardor de 2017 no eren espontànies. Baena ha explicat també que "cap de les 17 mesures previstes al document de Salvadó es va arribar a desplegar" i ha dit que a l'agenda de Jové hi havia una anotació en què es deia que els Mossos obeirien sempre les ordres judicials. Aquesta informació no l'ha donat a preguntes de la Fiscalia no s'ha recordat de dir-ho. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió, que es reprendrà a les 16h amb més preguntes de les defenses al tinent coronel Daniel Baena. | |
| El tinent de la Guàrdia Civil Daniel Baena ha dit, a preguntes de les defenses, que no recorda per què es va començar a investigar José Sallent i ha admès que "potser" es va autoritzar la intervenció del seu telèfon perquè va parlar sobre un software amb una empresa de recompte de vots. Ha explicat també que no investigaven ANC i Òmnium, malgrat que així consta en documents aportats a la causa, sinó a persones relacionades amb aquestes entitats. "Investigàvem persones que feien coses", ha dit, i ha admès que no van trobar cap missatge d'Oriol Junqueras o Raül Romeva que incités a la violència i que l'independentisme va fer del pacifisme el seu lema. | |
| El lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, però, ha insistit i ha demanat a Manuel Marchena poder exhibir a la sala aquest perfil de Twitter i, concretament, la fotografia de l'usuari, una mena de serp de cascavell. Marchena ha accedit a la petició i Van den Eynde ha fet notar que aquesta foto es va publicar al Facebook personal de Baena el 25 d'agost de 2015 i també al seu Instagram. "Crec que no... Tinc moltes fotos. No sé si aquesta concretament l'he publicat", ha dit Baena. L'usuari "Tácito" es definia a Twitter com a politòleg i Baena ha dit, en la primera pregunta de Van den Eynde, que ell també era politòleg. | |
| "No sóc el titular del compte de Twitter 'Tácito'". El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, testimoni clau pel paper que va tenir en la investigació del procés, ha negat tenir res a veure amb aquest compte trol de Twitter, que carregava contra el procés i contra periodistes. Baena ha dit, a preguntes de l'advocat Andreu van den Eynde, que el compte no és seu i que només el seguia. "Una informació va associar-me a aquest compte. Això s'ha desmentit a la premsa, al Congrés, al Senat... No soc propietari d'aquest compte", ha assegurat, i ha negat també que hi tingués accés o tingués debats a Twitter amb periodistes de l'àmbit policial. | |
| |
| La regidora Eulàlia Reguant i l’exdiputat de la CUP Antonio Baños han presentat un recurs al Tribunal Suprem per demanar la nul·litat de les sancions per negar-se a respondre a Vox durant el judici del procés. Els dos, citats com a testimonis per l’acusació popular del partit d’ultradreta i també per algunes defenses, han al·legat “objecció de consciència” per no pagar una multa de 2.500 euros per no voler contestar. En roda de premsa aquest dimarts al matí, Reguant i el seu advocat, Daniel Amelang, han explicat que respondre a les preguntes “d’un partit xenòfob i masclista” suposaven a la regidora “un perjudici moral”. La cupaire ha assegurat que el seu partit “farà tot el possible perquè no es normalitzi” la presència de Vox en aquest judici. | |
| Daniel Baena ha assegurat que les concentracions de la tardor de 2017 no eren espontànies, sinó que estaven organitzades. Sobre observadors internacionals, ha dit que les factures a Helena Catt es van pagar des de la delegació del Govern a Brussel·les i ha dit que la seu de Diplocat hi havia despeses que no estaven incorporades a la investigació i que es van haver d'investigar. | |
| El tinent coronel Daniel Baena ha assegurat que el 20 de setembre del 2017 tenia l'ordre del jutge d'instrucció número 13 de Barcelona d'actuar en cas que la "integritat física" dels membres de la comitiva judicial que estaven dins del Departament d'Economia estava "greument en perill". A preguntes de la fiscal, ha explicat que va valorar el perill, però que no va prendre la decisió d'intervenir "perquè no es va arribar a accedir a dins de la conselleria". Baena ha relatat un escenari de "polvorí" a Catalunya a partir dels registres del 20 de setembre, en què "qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable". El tinent coronel, però, ha admès que "afortunadament no va ser així" i, de fet, en referència concreta a la concentració davant d'Economia del 20-S, ha reconegut que no es va produir una situació que l'obligués a ordenar una intervenció d'ordre públic per part de la Guàrdia Civil. | |
| Daniel Baena ha assegurat que a l'escorcoll del despatx de Salvadó hi havia tot un seguit de mesures per implementar-se el 2 d'octubre, un cop s'hagués declarat la independència. Ha parlat d'un inventari d'actius i passius, d'un llistat de béns de l'Estat a Catalunya i de documents sobre com incrementar el control del territori. Ha assegurat també que hi havia esborranys de lleis i decrets per al nou estat independent. Pel que fa a l'1-O, ha explicat que Puigdemont va trucar al CTTI per dir que el referèndum s'havia de poder celebrar. Ha explicat que no estava previst un cens universal, sinó que el referèndum era "ordinari" però l'actuació de la Guàrdia Civil al CTTI "va fer caure el cens". També sobre l'1-O, ha dit que el registre de catalans a l'exterior era "una eina bàsica" per permetre la participació en el referèndum dels ciutadans a l'estranger. Ha afegit també que els observadors es van contractar per deixar constància de la declaració d'independència. | |
| El tinent Daniel Baena ha situat entre el 20 de setembre i l'aplicació del 155 el període de "clima insurreccional". Durant aquest temps, ha dit, es van produir la majoria de setges i "escraches" a casernes de la Guàrdia Civil. "Davant les casernes hi havia concentracions de gent que ens deia coses i no ens deixava entrar i sortir. També hi va haver 47 setges a casernes, on hi viuen famílies amb nens". ha relatat a preguntes de la fiscal Madrigal. Baena ha definit la situació a Catalunya prèvia al 155 com un "polvorí". En concret, ha parlat dels dies 20-S, 1-O i 3-O. "Qualsevol incident podia derivar en una escalada incontrolable," ha assegurat. | |
| Daniel Baena ha detallat que a l'agenda de Josep Maria Jové hi havia anotacions que després es van complir. "Es deia que Forcadell havia de ser presidenta del Parlament", ha dit, com a exemple, el tinent de la Guàrdia Civil. A la Moleskine també es deia que s'havia d'incrementar "el grau de conflictivitat amb l'Estat". En qualsevol cas, en tots els documents que es van trobar, quedava clar que "el referèndum s'havia de celebrar sí o sí", segons ha relatat. D'altra banda, Baena ha dit que no van investigar els CDR perquè el seu objectiu era investigar la malsversació i els delictes que van aparèixer posteriorment. Durant l'interrogatori, Marchena ha hagut de cridar l'atenció a la fiscal Consuelo Madrigal per les preguntes que feia al testimoni. | |
| Daniel Baena ha explicat que van descobrir que el referèndum no era "l'objectiu", sinó la "pedra angular" sobre la qual pivotava tot un procés que va ser públic. "El referèndum era la condició imprescindible per la declaració d'independència o per posar l'Estat en una situació de conflicte", ha dit. Tot això, ha relatat, apareixia al document EnfoCATs i a l'agenda de Josep Maria Jové. "L'EnfoCATs i la Moleskine van ser la ratificació de la nostra investigació", ha assegurat. Aquests documents, ha dit, deixaven clar que hi havia un nivell directiu i un nivell executiu. "Cadascú tenia la seva missió", ha afirmat. | |
| Daniel Baena ha explicat a preguntes de la Fiscalia que a les investigacions van començar a aparèixer noms d'alts càrrecs del Govern i, quan els van començar a interrogar, van començar les concentracions en un clima de protesta. "A partir del 19 i 20 de setembre, quan vam fer actuacions importants, va canviar tot", ha relatat. "Les concentracions es van incrementar i ja podíem parlar d'un clima insurreccional", ha assegurat. En els escorcolls d'aquell dia, ha dit, "va aparèixer material que implicava persones que eren aforades". Sobre els fets del 20-S, Baena ha dit que es va produir trucades, correus electrònics i comunicacions en general, i que va demanar a la magistrada del TSJC autorització per poder-ho investigar en profunditat. Abans, arran dels fets d'Economia, el jutge ja havia demanat que es fessin unes diligències. "Em va dir que hi veia indicis de sedició", ha explicat el tinent coronel de la Guàrdia Civil. | |
| Comença la declaració de Daniel Baena, "Tácito", que respon les preguntes de la Fiscalia. Explica que explica que el jutjat 13 va obrir diligències el març de 2017 per unes declaracions de Santi Vidal. ""El jutjat 13 investigava si eren certes les declaracions de Santi Vidal. També investigava Lluís Salvadó i Carles Viver i Pi-Sunyer", ha dit. Ha assegurat també que després del 9-N va començar el procés d'independència i es van començar a crear estructures d'Estat. Sobre l'1-O, ha dit que la interlocutòria del TSJC deia que les infraestructures destinades al referèndum havien de ser "neutralitzades". També ha apuntat que el CTTI era en "centre neuràlgic" sobre el que pivotava el sistema informàtic del referèndum. | |
| El cap de la policia judicial a Catalunya i instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena (TIP T43166Q), declara aquest dimarts a partir de les deu del matí. Els seus informes són, en bona part, la base de les querelles de la Fiscalia General de l'Estat contra els líders independentistes. Baena està citat a petició de les defenses de Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat. La defensa de Junqueras i Romeva també va demanar com a prova pericial que es pogués rastrejar el compte de Twitter del perfil Tácito per determinar si al darrera hi ha el tinent coronel, ja que era un compte des del qual es carregava contra l'independentisme. El tribunal, però, no va acceptar aquesta prova. A la tarda, està citat el seu número dos (TIP N29100C), secretari dels atestats. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
