| « Entrades més recents | |
| Òmnium Cultural ha mostrat imatges de la càmera de seguretat del Departament d'Economia que contradiuen el testimoni d'un capità de la Guàrdia Civil sobre els fets del 20-S, que dilluns va situar Jordi Cuixart en una reunió a dos quarts de deu de la nit. En el vídeo, però, només es veu Jordi Sànchez. Cuixart apareix més tard, gairebé a la 1 de la matinada i el contacte amb la Guàrdia Civil dura poc més d'un minut, tot i que el capità, llavors tinent responsable de la comitiva judicial, assegura que la trobada amb Sànchez i Cuixart dura uns tres quarts d'hora o una hora. La defensa de Cuixart, exercida per Marina Roig, ja va negar dilluns que Cuixart estigués en aquest trobada de dos quarts de deu de la nit, i va assegurar que el president d'Òmnium no havia entrat a la conselleria fins a una hora més tard. Us ho expliquem aquí. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació sobre la 22a sessió del judici de l'1-O. Avui, amb un nom clau sobre la taula: Daniel Baena, més conegut com a Tácito. És el tinent coronel de la Guàrdia Civil, artífex del delicte de la rebel·lió contra els líders independentistes, i un trol de Twitter que atacava l'independentisme a través de les xarxes. Us el presenta en aquest perfil Sergi Ambudio. | |
| Sànchez i el cordó «suïcida» de l'ANC: les cinc claus del relat dels caps de la Guàrdia Civil el 20-S. Els agents carreguen contra els Mossos per delegar en un activista la seguretat en un relat que quadra amb les tesis de les acusacions però que flaqueja a preguntes de les defenses. Per Sara González i Bernat Surroca. | |
| |
| Marchena suspèn la sessió fins demà, dimarts, a les 10h del matí. La primera jornada de la setena setmana del judici de l'1-O al Suprem ha comptat només amb dos testimonis: al matí, el responsable de l'operatiu de la Guàrdia Civil en l'escorcoll del 20-S a Economia; a la tarda, el cap de seguretat de la Benemèrita en aquella mateixa data en el mateix escenari. | |
| VÍDEO Així ha tallat Marchena a Pina quan evidenciava les contradiccions d'un testimoni. El cap de Seguretat del dispositiu de la Guàrdia Civil el 20-S ha parlat al Suprem d'amenaces i insults greus dels manifestants, cosa que no va fer a l'Audiència Nacional un mes després dels fets. | |
| DADES L'empresonament de Puigdemont va generar el doble d'interès per Catalunya a Europa que el judici. La detenció de fa un any va generar moltes recerques a Google, sobretot a Alemanya o França, mentre que la causa al Suprem fa augmentar les notorietat als EUA. Un reportatge de Roger Tugas. | |
| El cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia insisteix, durant l'interrogatori de Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, que sobre els cotxes oficials retolats hi havia periodistes. Ara bé, matisa que aquest fet es va produir al matí, i que "immediatament" hi van pujar molts manifestants. "Això no ho havia vist mai en tots els meus anys de servei", remarca. | |
| La Guàrdia Civil assegura que sortir d'Economia el 20-S amb un passadís de l'ANC hauria estat «suïcida». El cap de seguretat del dispositiu ressalta les discrepàncies amb els Mossos a l'hora de gestionar la concentració davant del Departament. Informen Bernat Surroca i Sergi Ambudio. | |
| |
| A preguntes de Vox, el cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia ha assegurat que va "patir" per la "integritat física" dels agents en diverses ocasions al llarg del dia. | |
| En resposta a preguntes de l'Advocacia de l'Estat, l'agent relata que l'ambient de la manifestació va anar evolucionant cap a l'hostilitat. Des dels càntics com "votarem" i "democràcia" fins a, ja al vespre, "no marxareu d'aquí". | |
| El cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia assegura que sortir de la conselleria a través del passadís que havien fet els voluntaris de l'ANC era una opció "suïcida". "Si una sola persona el trencava, podria haver estat un desastre", afegeix. En resposta a preguntes de la Fiscalia, l'agent testifica que en cap moment van donar permís a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per pujar a un dels vehicles. No obstant això, ha destacat que "tal com estaven els cotxes, ja m'era igual". | |
| El cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia denuncia "crits, insults, humiliacions i amenaces" per part dels manifestants. "Alguns feien amb el dit el gest de tallar-nos el coll i ens deien que passaríem la nit allà", relata. | |
| L'agent assegura que Jordi Sànchez portava la veu cantant en el moment de decidir com fer entrar els detinguts a la conselleria. Qui en aquells moments era president de l'ANC va traslladar que havien muntat un passadís i que els permetria entrar "caminant fins a la porta". El membre de la Benemèrita ha denunciat que aquest pla era "perillós" i que la intendent Laplana "només assentia". | |
| L'agent que va dirigir el dispositiu de seguretat de la Guàrdia Civil el 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia explica que, sobre els cotxes, també hi havia periodistes. I assegura que la intendent Teresa Laplana no hi veia "cap problema de seguretat". | |
| El cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia explica, en resposta a preguntes del fiscal Jaime Moreno, per què duien armes llargues als cotxes. Ho atribueix al nivell de 4 sobre 5 d'alerta terrorista a Barcelona. L'agent explica que van deixar els fusells al cotxe perquè "no tenia sentit" entrar amb elles a la conselleria d'Economia per fer un escorcoll. | |
| Es reprèn la sessió del judici al Tribunal Suprem amb la declaració del segon testimoni del dia. Es tracta del cap del dispositiu de seguretat de l'escorcoll al Departament d'Economia el 20 de setembre de 2017. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. El primer testimoni d'avui s'ha allargat durant tot el matí i, de cara a la tarda, es preveu que passin pel suprem més agents de la Guàrdia Civil. | |
| El tinent de la Guàrdia Civil que era responsable de la comitiva judicial (TIP C57393S) el 20-S ha dit que era "esperpèntic" gestionar la seguretat amb el president d'una entitat, en referència a Jordi Sànchez. "Ell es podia presentar com a interlocutor o el que sigui, però això s'ha de gestionar entre cossos de seguretat", ha dit. Ara bé, a preguntes del seu lletrat, Jordi Pina, ha reconegut que això no li van recriminar als Mossos ni ho van fer constar en atestats. "Si els agents de mediació et porta un interlocutor de la massa se l'escolta però no era qui per gestionar temes de seguretat", ha remarcat. També ha reconegut que a partir de la tarda es podia "entrar i sortir" de la conselleria, a excepció de la comitiva i que no consten imatges de l'allau que ha relatat que va passar de matinada. Sobre la petició d'un helicòpter per part de la secretària judicial, ha dit que el tinent de seguretat ho havia "valorat" i ha reconegut que va fer broma de la proposta de la secretària "per treure ferro" perquè era una situació "de crisi i d'emergència". | |
| El tinent de la Guàrdia Civil que va participar en el registre al Departament d'Economia el 20-S –en aquell moment era tinent- ha assegurat que les armes que hi havia dins dels cotxes del cos que estaven aparcats a les portes de la conselleria eren de "munició real". Ho ha admès en resposta a l'advocada de Jordi Cuixart, Mariona Roig, tot dient que així li va traslladar el tinent responsable del dispositiu de seguretat. Aquesta afirmació és contradictòria amb la que va declarar també al Tribunal Suprem com a testimoni l'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo, que va afirmar que les "armes llargues" que hi havia dins dels cotxes aquell dia eren per disparar "projectils de goma" per part de la unitat antidisturbis, però que no portaven "munició convencional". | |
| Un capità de la Guàrdia Civil que ha fet tasques de supervisió i col·laboració de documents intervinguts a responsables de la Generalitat ha explicat que un document que es va trobar "trencat" durant l'escorcoll a Lluís Salvadó incloïa 41 mesures que s'havien d'aprovar "de forma urgent" en el qual se situava el mateix Salvadó, l'exconsellera Elsa Artadi i l'ANC com a "responsables" de la seva aplicació. A més, ha explicat també el contingut d'un altre document en què s'hi inclouien 176 mesures per a la creació d'un estat català. El capità ha afegit que, a través de correus electrònics, es veia una "certa supeditació" de l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a l'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva. | |
| |
| A preguntes de Vox, el testimoni ha dit que al seu parer Sànchez tenia incidència sobre "la massa" perquè podia organitzar passadissos de 200 metres enmig d'una concentració de 45.000 persones. "Cal tenir un paper de lideratge, per fer això", ha apuntat. Ha assegurat també que la intendent Laplana "acatava" les ordres de Sànchez, i ha explicat que els Mossos els van presentar l'aleshores president de l'ANC i Jordi Cuixart com a "mediadors amb la massa". Sobre "agressions", ha dit que no n'hi va haver, però que se sentien "els insults i amenaces" perfectament. | |
| El responsable de l'operatiu de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia recorda que hi va haver unes 20 accions contra comissaries de la Guàrdia Civil i també en llocs on s'allotjaven els agents. "Aquests incidents es van incrementar a partir del 19 i 20 de setembre", ha dit, i ha recordat les protestes a Unipost o a Bigues i Riells, on es van confiscar uns 10 milions de paperetes. Pel que fa a l'1-O, ha parlat d'una vuitantena d'"incidents violents" per "evitar l'actuació policial". Durant tot aquest període, l'agent ha dit va veure "crides" perquè es produïssin aquests incidents. A partir del 27-O es va rebaixar molt la tensió. A partir d'aleshores els Mossos van fer una tasca de seguretat molt bona. | |
| El tinent de la Guàrdia Civil ha afirmat que es van identificar grups d'observadors internacionals a Catalunya l'1-O. "Al programa de visitants internacionals se'ls marca que l'1-O han d'observar el referèndum d'autodeterminació", ha assegurat. Insisteix que es van pagar factures en relació a aquests observadors, tot i que admet que la interventora de la Generalitat ho va negar en el seu moment. També ha explicat que en els correus de Raül Romeva es gestionava la contractació d'observadors internacionals. "Es va presentar un esborrany de contracte, però no sabem si finalment es va pagar", ha admès. I també ha fet referència a Mèxic i a la intenció d'aconseguir suports allà per al referèndum de l'1-O. | |
| En un altre document trobat a Lluís Salvadó feia referència a 41 normes que s'havien d'aplicar immediatament després de l'1-O. Es detallava qui havia de dur a terme cada actuació. L'1-O a la nit havia d'actuar l'ANC. Pel que fa a les mesures a aplicar el 2 d'octubre apareixien com a responsables el mateix Salvadó i Elsa Artadi. Entre aquestes normes a aplicar en els primers dies hi ha la creació del banc central català, creació de places de magistrat en el nou Estat... | |
| El tinent de la Guàrdia Civil ha explicat a preguntes de la Fiscalia que van trobar un document al despatx de Lluís Salvadó on s'enumeraven les mesures per a un futur de l'estat català. "Les 176 mesures enumerades en el document estaven distribuïdes en els diferents departaments de la Generalitat", ha explicat l'agent, que ha concretat que en el document es parlava de l'ordenament jurídic del nou estat, del reconeixement internacional i del funcionament de l'estat català. | |
| El responsable de l'operatiu del 20-S a Economia, relacionat amb la investigació sobre els preparatius i pagaments del referèndum, explica que van localitzar un correu de Dolors Bassa amb un acord de Govern del 6-S per assumir de manera solidària les despese de l'-1O. Ha assegurat també que aquest acord incloïa la campanya de publicitat del referèndum -"Civisme"- i la de catalans a l'exterior. Sobre aquesta primera campanya, el tinent ha dit que s'havia de pagar amb fons de contingència. Pel que fa a l'escorcoll d'Unipost, el tinent -que també hi va participar- ha explicat que hi van trobar factures proforma sobre la campanya del referèndum amb el logotip de la Generalitat i dels departaments que les emetien. Ha assegurat que aquestes factures es van intentar cobrar. | |
| L'agent ha vinculat aquest moment "d'increment del murmuri" i del to de la manifestació a l'arribada de Jordi Sànchez a les portes del departament. Com han fet altres agents que l'han precedit com a testimonis, el guàrdia civil ha descrit una "multitud en actitud de fustigament, intimidant i cridant". Per aquest motiu, ha dit, no es donaven les condicions per traslladar els detinguts -Josep Maria Jové, Natàlia Garriga i Mercedes Martínez- amb "seguretat". | |
| "A les 10.30 hores del matí segur que hi havia gent pujada als cotxes i això era una bogeria". L'agent de la Guàrdia Civil responsable del dispositiu també ha carregat contra les persones que a primera hora del matí s'havien enfilat sobre els vehicles policials. "Ja era una bogeria la imatge de molta gent insultant i cridant 'fora les forces d'ocupació', però que pugessin sobre els cotxes era encara més bogeria", ha insistit. En cap moment l'agent ha precisat si les persones que havien pujat als vehicles eren fotògrafs o periodistes. | |
| "Els agents dels Mossos ens van dir: 'Esteu bojos? Si sortiu amb les caixes, us maten'". Així ha descrit l'agent de la Guàrdia Civil responsable del dispositiu a la conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017 la situació en la qual es van trobar un cop acabat l'escorcoll. L'escenari proposat per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart era que la comitiva judicial sortís pel passadís format pels voluntaris. "Aquells 200 metres els percebíem com a llarguíssims", ha insistit l'agent, que ha recordat que els mateixos Mossos els van advertir perquè tenien "la percepció objectiva de risc no només" la tenia la Guàrdia Civil. | |
| 41 senadors francesos dels principals grups polítics han signat aquest diumenge una petició per demanar "respecte pels drets i llibertats fonamentals a Catalunya". Al text, denuncien la "repressió" que pateixen "els representants polítics legítims" de Catalunya i demanen que França intervingui. El manifest, que podeu llegir aquí i s'ha fet a iniciativa de François Calvet, Roman Dantec, André Gattolin, Pierre Ouzoulias i Simon Sutour, consta de quatre punts. | |
| “No tenga la menor duda que este tribunal verá todos los vídeos con sumo interés”. No és literal, però aquesta és la idea que repeteix, sessió rere sessió i amb més o menys vehemència, el magistrat Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem que jutja els presos polítics. El que vol dir, a la pràctica, és que veta l’exhibició de documents i vídeos aportats per les parts durant la fase de la prova testifical, que és en la qual es troba a dia d’avui el judici de l’1-O. Per tant, els deixa tots pel final, durant la fase de la prova documental, que es preveu que arribi d’aquí a unes quantes setmanes. És greu, no poder veure ara els vídeos? En parlem amb experts i us ho expliquem aquí. | |
| Manuel Marchena s'ha convertit en un dels homes més populars de l'Estat. El seu nom ressona cada dia als mitjans de comunicació. És el president de la sala segona del Tribunal Suprem -la més polititzada- i la seva figura sembla situar-se per sobre del bé i del mal. No obstant això, qui havia de substituir Carlos Lesmes al capdavant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) gràcies a un pacte -fallit- entre el PP i el PSOE, no està sol en la causa contra els líders independentistes. L'acompanyen sis magistrats més que, almenys pel que fa a la sentència, tenen la mateixa autoritat que ell. Quin és el poder que té Marchena? Us ho expliquem aquí. | |
| Dilluns i dimarts, abans dels observadors i els Mossos, continuarà la desfilada de guàrdies civils. Demanats per la Fiscalia, els funcionaris de l'institut armat han anat explicant el seu punt de vista sobre les càrregues en desenes de col·legis electorals que van derivar, segons les xifres oficials de la Generalitat, en un miler de ferits. El ministeri públic espera que el testimoni dels agents serveixi per afermar el relat de presumpta violència per part dels votants que hi va haver durant el referèndum. Tots ells han descrit un "clima d'odi" a Catalunya contra ells, ja fos l'1-O o en els escorcolls de les setmanes anteriors que buscaven el material de la votació. | |
| El reguitzell d'agents de la Guàrdia Civil que han anat desfilant pel Tribunal Suprem s'aturarà momentàniament durant la setena setmana del judici de l'1-O. El dia 27, dimecres, estan previstes dues compareixences per videoconferència. La primera és la de Felix von Grundberg, exdiputat socialdemòcrata que va acudir a Catalunya per l'1-O i que va visitar els presos polítics a Lledoners. La segona és la de Manon Masse, diputada independentista del Québec. Tots dos han estat demanats per la defensa de Jordi Cuixart per la seva qualitat d'observadors del referèndum. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la setena setmana del judici. Una setmana marcada per les declaracions d'observadors internacionals, de Mossos i de més guàrdies civils. | |
| El judici de l'1-O es reprendrà el proper dilluns a les 10.00h, amb la setena setmana de causa al Suprem. Manuel Marchena ha suspès la sessió d'aquest dijous poc després de les 19h. | |
| Aquesta és la resolució judicial que tomba el relat de la Guàrdia Civil sobre l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada. Una interlocutòria del jutjat d'instrucció 2 de Manresa conclou que va haver-hi "excessos" policials amb cops de porra injustificats, i desmenteix el testimoni d'un tinent del cos armat al Suprem. Ho explica Sergi Ambudio. | |
| VÍDEO Aquesta és la «massa» de l'1-O a Sant Martí Sesgueioles. Les imatges de la jornada del referèndum contrasten amb les paraules de l'agent de la guàrdia civil que ha testificat al Suprem. | |
| El setè testimoni de la jornada, un agent que va participar en el registre de l'empresa Disnet, on es va confiscar material publicitari del referèndum, explica que l'empresa va voler entregar-lo de forma voluntària i que, per això, hi van anar: "La col·laboració va ser absoluta". | |
| El guàrdia civil explica que, segons va poder concloure de les converses intervingudes que li van ordenar analitzar, els treballs del web del referèndum es van fer tots amb mitjans de la Generalitat: ordinadors, llapis de memòria, telèfons, etcètera. | |
| L'agent de la Guàrdia Civil que va analitzar l'ús de diferents dominis per mantenir actiu el web del referèndum confessa a Andreu Van den Eynde que no té "coneixements d'informàtica". Assegura que es van gastar entre 6.000 i 8.000 euros per pagar tots aquests dominis, però no és capaç de relacionar-los amb fons de la Generalitat. | |
| En resposta a preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, l'agent de la Guàrdia Civil explica que els responsables de la web del referèndum "si havien de tancar un web, n'obrien una altra. Els responsables parlaven de tenir-ne a l'estranger perquè són més difícils de tancar". | |
| El sisè agent de la Guàrdia Civil que declara aquest dijous explica que Joan Manuel Gómez, responsable de l'Administració Oberta, tenia llapis de memòria amb informació sobre les meses electorals del referèndum. El membre de la Benemèrita, que va participar en l'escorcoll a la nau industrial de Bigues i Riells i que se'n va encarregar de seguiment de pàgines web, assegura que van descobrir que "s'havien gastat entre 6.000 i 8.000 euros en dominis" per la web del referèndum. | |
| Es reprèn la sessió de tarda de la vintena jornada del judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Aquesta tarda, igual que al matí, protagonisme absolut dels agents de la Guàrdia Civil. Està previst que declarin cinc membres més de l'Institut Armat, tots ells citats per la Fiscalia, que continua maniobrant per teixir un relat de violència que, per ara, brilla per la seva absència. | |
| L'Advocacia de l'Estat ha demanat l'expulsió de l'Ajuntament de Barcelona com a acusació popular per les càrregues policials de l'1-O en diversos centres de la ciutat. El jutjat d'instrucció número 7 ho ha rebutjat, però el representant de l'Estat ho ha recorregut, segons ha anunciat el tinent d'alcaldia Jaume Asens i han confirmat a l'ACN fonts judicials. Asens ha acusat el govern de Pedro Sánchez de voler "dinamitar" aquesta causa judicial, ja no només negant-se a col·laborar amb la justícia, sinó també "intentant obstruir-la". "Que demani ara que se'ns expulsi pel paper actiu que estem tenint és una mostra més del menyspreu del govern per les víctimes de l'1-O", ha conclòs. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. Encara falten per declarar cinc agents de la Guàrdia Civil. | |
| En cinquè testimoni ha estat un guàrdia civil que va participar en l'escorcoll de la nau industrial de Bigues i Riells el 20 de setembre per confiscar paperetes del referèndum. El testimoni ha comparat la concentració de gent que hi havia a fora de la nau industrial amb "el conflicte basc". "Jo per sort no l'he viscut però els meus companys em van dir que el que vam viure s'hi assemblava", ha assegurat a preguntes del fiscal. Durant la sortida, un cop acabat l'escorcoll, ha explicat que hi va haver insults i amenaces, i també escopinades. "Se'm va gravar a la ment la cara d'odi d'un senyor gran, era com si li estiguéssim robant alguna cosa de la seva família", ha afirmat. També ha explicat que els manifestants van donar cops al cotxe i el van moure, però no va patir cap dany. Ha afirmat que, quan volien sortir, el lletrat de l'administració de justícia tenia por. "Ens va demanar que ens traguéssim els distintius de la Guàrdia Civil i que li donéssim alguna cosa per tapar-se la cara", ha explicat, i ha dit que "era normal" que tingués por perquè la gent estava "molt exaltada". | |
| El quart testimoni, també implicat en l'escorcoll a Unipost el 19-S, ha avalat les tesis de l'anterior testimoni. Ha assegurat que va costar molt sortir de l'edifici i que els Mossos els van portar cap a una "ratera", en un carrer molt estret i en obres. Els ciutadans, ha dit, els van increpar i insultar durant els 20 minuts que van estar aturats allà. El paper dels Mossos, ha dit, va ser "col·laboradora". Van baixar dels vehicles i van carregar contra "la massa". "Van utilitzar la força per treure la gent", ha dit, i ha afegit que la Policia Local va facilitar també la sortida de la comitiva judicial. | |
| De l'odi a la calma: els relats oposats dels guàrdies civils al Suprem. Els tres primers testimonis del dia continuen sense justificar la violència vol provar la Fiscalia en les concentracions dels dies previs a l'1-O. Per Bernat Surroca. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
