| « Entrades més recents | |
| OPINIÓ Marchena, el gran improvisador. «Ens volen entretenir especulant sobre nombre de manifestants i nosaltres volem comptar vots. I això ja ho hem fet. I ho tornarem a fer. I millor. Hasta enterrarlos en el mar». Per Oriol de Balanzó. | |
| Tota la informació sobre aquesta què podem esperar aquesta sisena setmana de judici, en aquesta informació d'Oriol March. | |
| El reguitzell de guàrdies civils d'aquesta setmana només s'interromprà els dies 27 i 28 de març. El dia 27 estan previstes dues compareixences per videoconferència. La primera és la de Felix von Grundberg, exdiputat socialdemòcrata que va acudir a Catalunya per l'1-O i que va visitar els presos polítics a Lledoners. La segona és la de Manon Masse, diputada independentista del Québec. Tots dos han estat demanats per la defensa de Jordi Cuixart per la seva qualitat d'observadors del referèndum. | |
| |
| Bon dia! Comença la sisena setmana del judici amb sessions dimarts, dimecres i dijous. El Tribunal Suprem centrarà les dues últimes setmanes de març a escoltar el testimoni de 34 agents de la Guàrdia Civil que van acudir a Catalunya durant la tardor del 2017 per impedir el referèndum. Demanats per la Fiscalia, els funcionaris de l'institut armat explicaran el seu punt de vista sobre les càrregues en desenes de col·legis electorals que van derivar, segons les xifres oficials de la Generalitat, en un miler de ferits. El ministeri públic espera que el testimoni dels agents serveixi per afermar el relat de presumpta violència per part dels votants que hi va haver durant el referèndum. | |
| |
| Manuel Marchena suspèn la sessió i emplaça les parts per dimarts vinent a les 9.30h del matí. | |
| L'interrogatori l'ha tancat, fent ús de l'article 708 de la llei d'enjudiciament criminal, el magistrat Manuel Marchena, que ha volgut aclarir les reunions de Trapero amb la cúpula del Govern -Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn- i altres comandaments dels Mossos. En l'última trobada, segons el major, van deixar clar que no "acompanyaven" el "projecte independentista i que els Mossos "no trencarien mai amb la legalitat i la Constitució". "Que no s'equivoquin amb nosaltres", els va dir. "Els vam emplaçar a complir la legalitat, les ordres judicials, que no s'equivoquessin amb nosaltres. Tenia importància que hi fos Carme Forcadell: això anava més enllà del referèndum", ha asseverat el major del cos. "Els traslladem preocupació per l'ordre públic i la seguretat ciutadana. Dos milions de persones al carrer i 12.000 policies actuant. Això ocasionaria conflictes greus d'odre públic i de seguretat ciutadana", ha detallat l'exresponsable del cos, que ha definit com a "il·legal" el referèndum. | |
| ÚLTIMA HORA Trapero ha admès que el 27 d'octubre es va posar a disposició de la Fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel que fos necessari. El testimoni ha dit que els Mossos no tenien coneixement els detalls de la declaració validada al Parlament: "En desconeixíem la transcendència jurídica, què era allò i quins delictes es podien haver comès". | |
| |
| Josep Lluís Trapero ha recordat que ni el fiscal ni la magistrada del TSJC li van fer cap recriminació per l'actuació dels Mossos. I sobre la coordinació amb la resta de cossos de seguretat, ha dit que va començar a veure que aquesta es trencava quan van veure actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia que no havien demanat. "Per raons que desconeixem, algú va decidir trencar la coordinació l'1-O", ha dit, i ha ressaltat que "l'1-O va encarregar el màxim d'efectius". "Vam fer el màxim esforç que podíem fer", ha reblat. Preguntat pel llançament d'una ampolla a uns agents dels Mossos, ha dit que no era allà i que no sap si va ser de vindre o de plàstic, però que d'oïdes diria que va ser de plàstic. | |
| A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Josep Lluís Trapero ha dit que l'exconseller era molt poc intrusiu, però ha tornat a dir que les seves declaracions polítiques, en algun cas, "van causar malestar" perquè "confonien" a la gent sobre el paper dels Mossos. De tota manera, ha dit que "Forn va voler fer una separació entre el que feia o deia políticament, i el funcionament del cos de Mossos" i que la seva incorporació com a conseller "no va suposar canvis ni estructurals ni operatius". "I tampoc se li hauria permès", ha apuntat. També ha dit que "alguns sindicats dels Mossos van expressar malestar per tenir un Govern que impulsava un acte il·legal". | |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, Josep Lluís Trapero ha parlat principalment del 20-S. Ha dit que no va tenir la sensació que fos un problema d'ordre públic i ha recordat que la concentració d'Economia estava autoritzada. "El 20-S no estàvem en condicions de treure els vehicles de la Guàrdia Civil però sí de facilitar la sortida a la comitiva judicial", ha apuntat. Sobre l'1-O, ha recordat que el binomi [dos agents de Mossos a les portes dels centres electorals] era "part d'un dispositiu conjunt que començava al matí, seguia amb la resposta dels agents d'ordre públic dels Mossos i, després, amb la petició de suport a la Policia i la Guàrdia Civil". I preguntat sobre per què s'informava a la gent de l'arribada de la policia, Trapero ha dit que van pensar que això tindria un "efecte dissuasori". | |
 | El comentari de Joan Serra Carné Segona intervenció de Trapero que apunta directament a l'exconseller Forn: l'acusa de "confondre" els catalans sobre el paper dels Mossos l'1-O per les declaracions formulades quan accedeix al Departament d'Interior. Pel major, allò va construir una imatge de la policia catalana que encara no s'ha reparat: "Crec que encara ho estem pagant. Va ser irresponsable", ha sentenciat. Aquest dijous s'ha evidenciat la distància entre Trapero i Forn durant els fets d'octubre. |
| Preguntat per l'actuació prèvia dels Mossos l'1-O, ha explicat que no van entendre que l'ocupació de centres aquell cap de setmana com a "actes preparatoris del referèndum". "Si la resta de policies ho veien tan clar, haurien d'haver dit alguna cosa, però no van dir res", ha afirmat. "Nosaltres vam pensar que l'ordre judicial no donava cobertura per actuar als centres abans de l'1-O. Eren activitats de tipus lúdic, als patis...", ha apuntat. Ha admès també que el dia dos d'octubre va enviar una carta d'agraïment al cos. "L'1-O havia estat un dia dur per als Mossos, se'ls havia demanat un esforç molt gran", ha afirmat. | |
| Josep Lluís Trapero ha explicat a la Fiscalia que "l'1-O era previsible que algunes zones hi hagués una resistència activa, que aniria més enllà de la resistència passiva". "Que l'actuació policial davant de dos milions de persones provocarien problemes d'ordre públic era evident", ha dit. Ha recordat també que la jutge va dir que l'1-O s'havia d'actuar amb "paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social". "Aquesta és una manera de fer les coses per complir el mandat judicial", ha ressaltat. I ha preguntes del fiscal, ha deixat clar que els Mossos van complir amb el mandat judicial d'impedir el referèndum "tant com van poder". | |
| | El comentari de Joan Serra Carné La decisió del tribunal sobre el contingut de les reunions de la cúpula dels Mossos amb el Govern no ha impedit a Trapero detallar que va advertir l'executiu -ha citat explícitament Carles Puigdemont- que hi hauria "problemes d'ordre públic i de seguretat" durant l'1-O. En tot moment, el major ha defensat que els Mossos van complir amb el mandat judicial, abans i durant el referèndum, malgrat no requisar urnes abans de la votació. |
| Abans del recés per dinar, el fiscal Javier Zaragoza ha preguntat a Trapero per les reunions que va mantenir amb Puigdemont i membres del Govern els dies 26 i 28 de setembre. El major ha reconegut que les va demanar ell personalment les dues per tractar la posició dels Mossos davant la convocatòria del referèndum. Aquestes reunions han sortit abans en el judici, i els comissaris Emili Quevedo i Manel Castellví van assenyalar que es va demanar a Puigdemont que desconvoqués el referèndum i que ell es va escudar en què "tenia un mandat" de les eleccions i els va dir que tiraria endavant les votacions. | |
| El president del tribunal, Manuel Marchena –després d'una deliberació amb la resta de membres- ha decidit no deixar a la fiscalia preguntar a Trapero sobre dues reunions que va mantenir amb Puigdemont i membres del Govern dies abans del referèndum. El tribunal, per unanimitat, considera que com que la fiscalia no ha demanat aquest testimoni -i en aplicació de l'article 708 de la Lecrim- preguntar aspectes que no ha plantejat l'acusació que l'ha demanat (en aquest cas, Vox) "desborda els límits dels desenvolupament de la prova". Encara tenen opció de preguntar sobre aquestes reunions les defenses que han sol·licitat el testimoni del major: la de Sànchez, Cuixart i Forn. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné El tribunal ha decidit per unanimitat que la Fiscalia no pot incidir en les reunions entre la cúpula dels Mossos i el Govern abans de l'1-O perquè Vox, que havia demanat el testimoni, no hi ha fet esment en l'interrogatori. Finalment, el moviment de l'advocat de Joaquim Forn ha aturat un passatge de la declaració de Trapero que podria haver estat rellevant per les possibles discrepàncies amb l'executiu. |
| L'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové s'ha acollit al dret a no declarar davant del Tribunal Suprem, on estava citat com a testimoni. El que fou número dos d'Oriol Junqueras està investigat al TSJC per aquests fets i, per tant, fonts del partit apunten que declarar aquest dimecres li generaria "una clara situació d'indefensió". Apunten que no pot tenir un advocat que "contradigui res", ni aportar proves i que les acusacions poden aprofitar per "interpretar o tergiversar" el que digui. A més, apunten que si declara no només es pot perjudicar a sí mateix sinó a la resta d'acusats, ja que hi ha prop de 40 persones investigades al jutjat 13 de Barcelona pel mateix cas. Des del partit lamenten que, tot i haver comunicat al tribunal que no declararia, ha hagut de venir a Madrid per "una intervenció que dura un minut". | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. Quan es reprengui, Trapero continuarà responent les preguntes de les acusacions i, després, de les defenses. | |
| Josep Lluís Trapero ha explicat que amb Pérez de los Cobos "hi va haver certa tensió". "Teníem diferències de criteri en la utilització de la força", ha dit. També ha explicat que l'ordre del TJSC "deixava sense efecte la instrucció de la Fiscalia i equiparava els tres cossos policials". Sobre els dispositius de l'1-O, ha assegurat que "el dispositiu dels Mossos tenia la finalitat de complir el mandat judicial. Ens hauria agradat que hi hagués hagut més resultats". I ha assegurat que els Mossos van plantejar "un dispositiu en el marc d'un dispositiu conjunt amb una part que pivotava sobre els Mossos i una altra sobre la resta de cossos". | |
| | El comentari de Joan Serra Carné Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, ha aconseguit aturar, amb la seva intervenció, un moment àlgid del judici. Trapero es disposava a explicar el contingut de les dues reunions mantingudes amb el Govern just abans del referèndum, trobades fetes a petició del major. Com que Vox -que havia reclamat el testimoni- no li havia preguntat per les reunions a Trapero, Fiscalia no hi pot aprofundir perquè desborda la prova testifical. Ens hem quedat sense saber -per ara- què va transmetre el major a Puigdemont, Junqueras i Forn en els dies previs a l'1-O. Pels seus comentaris anteriors, no estava alineat amb el Govern. |
| Trapero també ha assegurat que estava "incòmode" amb l'horitzó del referèndum convocat pel Govern de cara a l'1-O. L'excap dels Mossos ha fet aquesta revelació en el moment en què Zaragoza li ha preguntat pel relleu de Jordi Jané com a conseller d'Interior. "No volia córrer riscos. Estava incòmode. Els dos estàvem incòmodes", ha destacat Trapero, que ha emmarcat la sortida de Jané per la "deriva política" del país. | |
| En el torn de preguntes de la Fiscalia, representada per Javier Zaragoza -el més contundent dels quatre que apareixen a la sala-, Trapero ha assegurat que "hi havia un punt d'irresponsabilitat" en les declaracions que va fer Joaquim Forn en els primers dies com a conseller d'Interior assenyalant que els Mossos garantirien l'1-O. Unes afirmacions que van caure "malament" dins del cos de la policia catalana. | |
| Josep Lluís Trapero ha explicat que hi havia diferències entre la instrucció de la Fiscalia i l'ordre del TSJC per impedir el referèndum. "Per complir la instrucció de Fiscalia d'establir un perímetre de 100 metres al voltant de les escoles calien 40.000 efectius. No els teníem", ha explicat, i ha afegit que "els 40.000 agents eren per un escenari que plantejava la Fiscalia que no té res a veure amb el que va plantejar després el TSJC". "Evitar l'1-O és moltes coses i es podia fer de moltes maneres", ha assegurat. | |
| Josep Lluís Trapero ha aportat dades. Ha dit que 139 col·legis es van tancar durant el dia: 24 que no van arribar a obrir a primera hora, un centenar d'actuacions d'Arro de Mossos (104 durant el dia) per impedir votacions. "A aquesta xifra cal afegir-hi uns 200 col·legis que no van arribar a obrir pel treball previ dels Mossos que es va fer el cap de setmana", ha explicat a Vox. "Vam requisar 432 urnes, 90.000 paperetes, 70.000 sobres, 4 ordinadors, 1 mòbil i documentació d'interès que explicava forces coses de com funcionava el procés del referèndum", ha afirmat també. I ha apuntat que "no és cert" que es modifiquessin 11.000 actes. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné El testimoni de Trapero -en el torn de preguntes de la Fiscalia- deixa en mal lloc Forn. El major ha revelat que estava "incòmode" amb la "deriva" dels esdeveniments previs a l'1-O -com l'exconseller Jané- i ha titllat d'"irresponsabilitat" les declaracions del titular d'Interior abans del referèndum. Trapero ha admès que els discursos del Govern "encaixaven malament" en la policia catalana. El major ha parlat clar, potser més clar del que esperaven les defenses. |
| Pel que fa a la figura de Diego Pérez de los Cobos, Trapero ha explicat que quan el van designar va demanar a la Fiscalia que la designació es fes per escrit i es comuniqués al Departament d'Interior. Ha dit també que va plantejar altres fores de coordinació. El major ha volgut deixar clar que va dir al fiscal que "no compartia la designació de Pérez de los Cobos, però sempre respectant la seva decisió". "La decisió de la Fiscalia es va respectar des de la primera reunió", ha afirmat, i ha afegit que va fer saber al fiscal que "compliria amb les ordres". | |
| Passades les 12.30h s'ha reprès la declaració del testimoni de Josep Lluís Trapero. El major ha parlat del dispositiu Àgora i l'ha desvinculat del referèndum. "És un dispositiu de seguretat en un moment de conflictivitat a Catalunya", ha dit. "El dispositiu Àgora no tenia cap intenció de felicitar el referèndum. No té res a veure aquest dispositiu amb el compliment de l'ordre judicial d'impedir l'1-O", ha afegit. | |
| LA CAVERNA, A JUDICI «Ai, els falsos testimonis». Els mateixos mitjans que van creure’s a ulls clucs les declaracions de Del Toro, Millo o Zoido ara descobreixen que hi ha testimonis que titubegen. Per Joan Canela. | |
| |
| | El comentari de Joan Serra Carné Trapero deixa clar que no compartia la designació de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador policial de l'1-O. El major dels Mossos sosté que era un comandament "més de tipus polític" i que "no venia del món operaatiu". Trapero insisteix que aquella posició, comunicada a la plantilla de la policia catalana, no implicava desatendre el que determinava la Fiscalia. El testimoni s'esforça a diferenciar les dues qüestions. |
| Sobre els fets del 20-S, ha desacreditat la versió de la secretària judicial del jutjat 13, Montserrat del Toro. "El jutge em va dir que la secretària judicial no podia sortir. Em va sorprendre, perquè des del CECOR no teníem la percepció que la secretària hagués acabat l'escorcoll i volgués sortir", ha dit, i ha afegit que els Mossos garantien la sortida la seguretat de Del Toro. "La informació que prové d'ella no coincideix amb la que teníem al CECOR", ha assegurat. Sobre el dispositiu, ha dit que el van plantejar perquè el consideraven segur. "Quan plantejo la fórmula d'una càpsula de vint és perquè no podem permetre que res que pugui passar toqui la comitiva judicial", ha afirmat. I sobre el que va dir Del Toro -que va haver de sortir amagada entre el públic del Coliseum- ha dit que no és cert. "Vam organitzar la sortida pel terrat el 20-S per estalviar-nos tot el temps de tornar a organitzar el cordó. No és cert que la secretària judicial hagués de sortir amagada entre el públic del Coliseum", ha assegurat. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné L'interrogatori de Javier Ortega Smith és el més extens fet fins ara per Vox a un testimoni. La formació d'extrema dreta intenta construir el relat que Trapero i, per extensió, els Mossos no van atendre les seves funcions el 20-S a Economia. El major rebat les imprecisions de Vox i aporta, fins ara, informació exhaustiva. Per les paraules de Trapero, els Mossos sempre van oferir alternatives a la comitiva judicial, per via dels comandaments de la Guàrdia Civil. |
| Comença la declaració de Josep Lluís Trapero. El major ha acceptat testificar malgrat que està sent investigat per l'Audiència Nacional pels fets de la tardor de 2017. "El 20-S, el conseller Forn em va avisar que em trucaria Jordi Sànchez per oferir-se a mediar pels fets d'Economia", ha explicat. I sobre les converses amb l'aleshores president de l'ANC, ha explicat que hi va parlar perquè els ajudés a fer "un cordó de voluntaris perquè hi poguessin passar els detinguts durant els escorcolls d'aquell dia". "Des de l'ANC es volia garantir la sortida de la comitiva judicial", ha deixat clar, i ha apuntat també que la intendent Teresa Laplana no depenia directament d'ell. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné Josep Lluís Trapero tenia ganes de declarar. Ofereix respostes detallades i precises. La primera rellevant, que els Mossos d'Esquadra consideraven segur el cordó policial per permetre la sortida de la comitiva judicial que el 20-S era a la seu d'Economia i que ell mateix s'hi va implicar. El testimoni del major desvirtua el relat trepidant de setge i desemparament de la secretària judicial del jutjat 13. |
| A preguntes de les defenses, Teresa Prohias ha dit que quan es va posar en marxa la campanya de registre de catalans a l'exterior, Jordi Turull no era conseller de la Presidència i que la campanya 'Civisme' era urgent perquè l'exercici pressupostari s'acaba al desembre i es va entregar al setembre. Així ha acabat la seva declaració, que ha durat poc més d'una hora. | |
| A preguntes de l'advocacia de l'Estat, Teresa Prohias ha insistit que no hi havia cap expedient de cap encàrrec fet des de la Presidència a la CCMA. "Sense expedient de contractació no podem tramitar res", ha reiterat, i ha afegit que necessita els expedients de contractació que emparin una factura. "Només puc respondre dels tràmits que fem de manera legal i ordinària. Només fem expedients d'acord amb la norma", ha reivindicat. En la mateixa línia, Prohias ha dit que les factures en què s'ha basat bona part de l'interrogatori de les acusacions "no consten perquè no hi ha expedient". "Mai no hem pagat res que estigués fora d'un expedient de contractació", ha reblat. I tornant a Unipost, ha dit a Vox que "la nota d'entrega d'Unipost no s'hauria pogut fer mai des de Presidència". "La Generalitat estava intervinguda", ha recordat. | |
| Teresa Prohias ha explicat que la CCMA va emetre uns anuncis determinats, però ha dit que no sabia si eren de la campanya "Civisme" perquè aquesta va quedar deserta. "Les factures de la CCMA no constaven en cap registre electrònic de la Generalitat", ha insistit, i ha explicat que no es poden assumir despeses i pagar factures si no hi ha un expedient de contractació. També ha parlat del web referèndum.cat, que ha explicat que no era de Presidència i que desconeix qui la va fer i qui hi podia accedir. "No sé qui va autoritzar l'ús del domini referèndum.cat per a promoure l'1-O", ha ressaltat. | |
| Teresa Prohias ha parlat principalment de les campanyes "Civisme" i "Registre de catalans a l'exterior". Sobre la primera, ha dit que la va impulsar la secretaria de Difusió Institucional i que l'expedient va quedar desert. "No sé quins anuncis es derivaven d'aquesta campanya", ha explicat. Sobre la campanya de registre de catalans a l'exterior, Prohias ha dit que es va impulsar des del Departament d'Exteriors. "El disseny de l'anunci el va realitzar l'estudi Dadà", ha dit. Ha admès també que es va emetre factura de la campanya, però no es va abonar. "L'assessoria jurídica del Departament ens va recomanar la suspensió del pagament de la campanya de registre de catalans a l'exterior", ha explicat. Pel que fa a Unipost, ha insistit que va conèixer-ne la informació quan li va arribar un requeriment de la Guàrdia Civil, i ha deixat clar que no es va fer cap comanda de 200.000 euros a aquesta empresa. | |
|
| El comentari de Joan Serra Carné La Fiscalia intenta demostrar que el Govern tenia recursos preparats per finançar accions vinculades al referèndum, com campanyes publicitàries. El testimoni de Teresa Prohias, directora de serveis del Departament de la Presidència, ha revelat que la despesa de la campanya de Registre de catalans a l'exterior -que la fiscal lliga amb el referèndum- "estava compromesa" i que el que es va suspendre va ser el pagament. Les factures mai es van pagar. És el fil, prim, del delicte de malversació. |
| Arrenca la sessió al Tribunal Suprem. Antoni Molons, secretari de Comunicació del Govern, s'ha acollit al seu dret a no declarar perquè està sent investigat al jutjat 13. Ha abandonat la sala saludant tots els acusats. El segon testimoni del matí és Teresa Prohias, exdirectora de serveis del Departament de la Presidència, que respondrà primer a les preguntes de la Fiscalia. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné El protagonista d'aquest dijous al Tribunal Suprem és Josep Lluís Trapero. Tot i que els acusats són els dirigents independentistes, fins ara s'ha celebrat un judici paral·lel als Mossos d'Esquadra per la seva actuació la tardor del 2017, dels quals Trapero n'era el màxim responsable. Els testimonis vinculats a la policia espanyola han assenyalat el major dels Mossos com el responsable que el referèndum finalment se celebrés. Trapero, encausat a l'Audiència Nacional, tindrà l'oportunitat d'aportar informació sobre el seu paper en el moment àlgida del procés i la seva relació amb el Govern. I, segons les fonts consultades, té ganes d'explicar-se. |
| |
| Una mica de resum. Què va passar ahir? Us deixem tres informacions rellevants per arribar informats a la sessió d'avui al Tribunal Suprem: - Royo desvincula el Diplocat de l'acció del Govern abans del referèndum; per Joan Serra Carné. - El responsable de Difusió diu que el Govern no va pagar factures de campanyes vinculades a l'1-O; per Joan Serra Carné. - El fiscal demana investigar el responsable de Difusió de la Generalitat per fals testimoni. Vegeu el vídeo dels moments de més tensió de la sessió. | |
| Trapero no és l'únic testimoni que està citat a declarar aquest dijous i que arriba al Suprem quan ja està investigat per un altre tribunal. Per exemple, estan citats l'exdirector general de Mitjans de Comunicació, Antoni Molons, el jutge i exsenador d'ERC, Santi Vidal, o el portaveu del Pacte nacional pel referèndum, Carles Viver Pi i Sunyer; tots ells investigats al 13. També ho està l'exnúmero 2 de Junqueras, Josep Maria Jové, investigat al TSJC. Alguns no declararan, com és el cas de Molons i Vidal i també s'hi podrien afegir Viver Pi i Sunyer i Jové. | |
| Abans de començar la sessió del judici, us recomanem aquests dos articles d'opinió. El primer, de Josep-Lluís Carod-Rovira, que reflexiona sobre les mentides que s'estan dient al Tribunal Suprem; el segon, de Montserrat Nebrera, que parla del delicte de fals testimoni, que ahir va sobrevolar la sala segona de l'alt tribunal en la declaració de Jaume Mestre. | |
Trapero està citat a les onze del matí a petició de Vox i diverses defenses (Cuixart, Sànchez i Forn) i tindrà l'oportunitat d'explicar-se abans no sigui jutjat a l'Audiència Nacional (el judici no té data encara). El major dels Mossos s'enfronta a 11 anys de presó en aquell tribunal, acusat per la fiscalia de rebel·lió. Fonts properes al major apunten que té ganes de declarar però la seva defensa no aclareix quina opció prendrà. | |
| La declaració de l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, és el plat fort de la sessió d'aquest dijous al Tribunal Suprem. El que fou responsable de la policia catalana fins l'aplicació del 155 està investigat a l'Audiència Nacional per rebel·lió (li demanen 11 anys de presó i està pendent de judici). Per això, fonts de la defensa no volen desvetllar fins que li toqui declarar què farà: acollir-se al dret a no declarar, respondre totes les parts o seleccionar les preguntes per evitar aquelles que el pugui perjudicar. Fins ara, el seu nom ha sortit en nombroses ocasions al judici. També estan citats altres investigats al jutjat 13 de Barcelona com Santi Vidal, Josep Maria Jové, Antoni Molons o Carles Viver Pi i Sunyer. Alguns no testificaran, com és el cas del jutge Vidal o Antoni Molons. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació del judici al Tribunal Suprem. Avui, dia gran. Estan citats a declarar Antoni Molons, secretari de Comunicació del Govern i que algun testimoni ha relacionat amb "el tal Toni" que trucava per encarregar imprimir propaganda del referèndum. En principi, Molons no declararà perquè també està sent investigat en un altre jutjat. El plat fort del dia, però, serà el de Josep Lluís Trapero, que també ha estat citat a declarar aquest matí. No se sap, però, si el major declararà, ja que ha de ser jutjat a l'Audiència Nacional. Us informaran de tot plegat Oriol March i Joan Serra Carné, enviats especials a Madrid. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
