| « Entrades més recents | |
| El conseller d'Acció Exterior Alfred Bosch ha defensat que el Consell de la Diplomàcia Pública, més conegut com a Diplocat, és una "eina crítica i vital" perquè Catalunya estigui "present al món", aprofitant que l'ens ha estat un dels protagonistes del dia al judici de l'1-O. En una atenció als mitjans a Ginebra aquest dimecres, el conseller no ha volgut valorar la declaració de l'exresponsable de l'òrgan sobre els pagaments de viatges a "visitats internacionals" l'1-O. "Sobre el que es va fer abans que jo fos conseller d'exteriors se'm fa molt difícil parlar perquè no hi era", s'ha limitat a dir. Pel que fa a la seva visita a la capital suïssa, Bosch ha assegurat que a Ginebra "hi ha molt d'interès" per conèixer "la situació de drets humans" a l'Estat espanyol en relació a la crisi catalana. "Estem obligats a venir a Ginebra que és la capital dels drets humans per explicar la nostra posició sobre el que està passant a Catalunya", ha dit el conseller. | |
| La jornada d'avui de judici s'ha limitat al matí. Amb els testimonis de Jaume Mestre i Albert Royo, Manuel Marchena ha donat per tancada la sessió i ha emplaçat les parts per demà a les 10h. Dijous es preveu un dia d'alt voltatge, amb les declaracions d'Antoni Molons i Josep Lluís Trapero, al matí, i Josep Maria Jové, Santi Vidal i Carles Viver Pi-Sunyer. És previsible, però, que algun d'ells es negui a declarar perquè estan sent investigats en altres jutjats. | |
| LA CAVERNA, A JUDICI «I com no podia ser d'altra manera, torna el 3%». La premsa de Madrid torna a perdre l’interès en el judici i mata el temps parlant del 3% i la Moreneta. L'article del periodista Joan Canela. | |
| |
| La declaració del director de The Hague Centre for Strategic Studies, Paul Sinning, i la portaveu de l'equip internacional que va fer una feina acadèmica encarregada pel Diplocat, Helena Catt, s'ha ajornat fins el 27 de març al matí (11h i 11.30h). Inicialment havien de declarar aquesta tarda però han comunicat al tribunal que viuen fora i tenen dificultats de venir, i han demanat que els busqui una altra data perquè tenen "el desig" de venir personalment, tal com ha relatat el president, Manuel Marchena. Aquell dia també declararan per videoconferència Felix Von Gründbergm i Manon Masse. Per tant, la sessió d'aquest dimecres al Suprem ja ha acabat i es reprendrà dijous, amb la declaració de l'excap dels Mossos, el major Trapero, com a plat fort. | |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, Albert Royo ha explicat que es va demanar a acadèmics que analitzessin què passava entre el Govern, que volia fer un referèndum, i l'Estat, que no l'autoritzava. Als experts els vam demanar que es reunissin amb totes les parts. Ha reiterat, a preguntes de Vox, que s'organitzaven xerrades sobre la situació política catalana i s'asseguraven que les veus que hi participessin fossin plurals. En aquest sentit, ha insistit que des de Diplocat no es van fer accions de suport a la declaració d'independència ni al referèndum. | |
| L'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, ha reconegut que des de l'organisme (que té entre 85-90% de participació de la Generalitat) es van pagar 40.591 euros per hotels i vols per un programa de "visitants internacionals" que va estar a Catalunya entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre. Ha negat, però, que vinguessin en missió electoral. "Va ser un programa de visites internacionals, no d'observació electoral", ha manifestat Royo, que diu que d'aquests programes en feien quasi tots els mesos i que aquest en concret es va organitzar a petició de diversos diputats estrangers. "No vam organitzar cap referèndum ni estàvem implicats", ha remarcat Royo, que ha desvinculat Diplocat de la Generalitat. També ha dit que van complir "escrupolosament" amb la intervenció del Ministeri d'Hisenda i que no es van fer pagaments al marge. De fet, ha dit que alguns projectes es van seguir pagant amb el 155 vigent. | |
| Albert Royo ha volgut deixar clar que una cosa és la conselleria d'Exteriors, que forma part del Govern, i l'altra el Diplocat. "He detectat certa confusió en aquest tema", ha dit a preguntes de la Fiscalia. En aquest sentit, ha explicat que "entre Diplocat i les delegacions hi podia haver alguna col·laboració puntual", però no hi havia "cap relació jeràrquica". En relació al referèndum, ha dit que no li consta que l'any 2017 es fes cap fòrum sobre l'1-O i que mai s'ha pagat ni contractat cap observador internacional. El Govern, ha explicat, va demanar a Diplocat si coneixia alguna entitat d'observadors internacionals per si acordava una consulta amb l'Estat. | |
| El segon testimoni del matí ha estat Albert Royo, ex-secretari general de Diplocat, que ha acceptat respondre les preguntes de les parts malgrat que està sent investigat al jutjat 13 de Barcelona. Ha explicat que el Diplocat és un consorci públic i privat que es regeix pel dret públic, i que es dedica a fer diplomàcia pública, que té a veure amb donar a conèixer el territori per atreure inversions i visitants. Ha afirmat també que el pressupost de Diplocat no el decidia la Generalitat, que tenia, això sí, el 50% dels vots al plenari de l'organisme. "El Diplocat és una entitat de capital públic i privat, no formava part del Govern", ha deixat clar, i ha especificat que "sempre es marcaven distàncies amb el Govern" perquè l'entitat es devia al ple. | |
| |
| A preguntes de Vox, Jaume Mestre ha dit que les campanyes de registre de catalans a l'exterior i de "Civisme" no tenien res a veure amb el referèndum. A preguntes de les defenses, ha assegurat que les factures no són la seva responsabilitat. | |
| Durant el testimoni de Jaume Mestre, Manuel Marchena l'ha advertit que podia estar cometent un delicte de fals testimoni. "Recordi que el fals testimoni no el comet només qui no diu la veritat, sinó qui l'altera de manera substantiva", ha dit el president del tribunal. Al final de les preguntes de la Fiscalia, el fiscal Jaime Moreno ha acusat Mestre de cometre fals testimoni. | |
| Jaume Mestre ha parlat de la campanya "Civisme" que va difondre la CCMA. "Vaig veure l'anunci de les vies del tren als mitjans, però no recordo les dates en què es va publicar", ha dit, i ha afegit que les campanyes de la CCMA poden ser de pagament o no. Preguntat per les factures de la Corpo, Mestre ha dit que va "sentir" que existien, però que mai les va veure. "Si vaig parlar de les factures de la CCMA ho vaig fer amb Antoni Molons", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Ha admès que La CCMA va prestar el servei, però ha assegurat que no sap si la campanya va ser de pagament ni si la CCMA ha cobrat les factures de la Generalitat. | |
| El primer testimoni del matí ha estat Jaume Mestre, responsable de Difusió Institucional de la Generalitat, que ha estat preguntat principalment per campanyes i publicitat relacionades amb el referèndum. Sobre la campanya de catalans residents a l'exterior, ha dit que l'estudi Dadà no va cobrar per l'anunci perquè Ignasi Genovès, director general, va dir que aquella factura no es podia pagar. "L'empresa no l'ha reclamat", ha dit. També ha admès que alguns proveïdors han perdonat factures, tot i que ha dit que no és una pràctica habitual. Mestre ha explicat que Teresa Guix va cobrar de la Generalitat, però per feines que no estaven relacionades amb el referèndum. Pel que fa a la campanya "Civisme", ha explicat que va ser una petició feta per Antoni Molons i que promovia "valors democràtics". "Era una campanya molt potent", ha dit, i ha recordat que el concurs públic va quedar desert. | |
| Al matí, el tribunal ha citat el responsable de Difusió Institucional de la Generalitat durant la legislatura de Puigdemont, Jaume Mestre, l'exdelegat del Govern a Brussel·les Amadeu Altafaj, i l'exsecretari general del Diplocat Alberto Royo. Els dos últims estan investigats al jutjat 13 de Barcelona. Altafaj, que viu a Bèlgica, no es desplaçarà fins a Madrid perquè ja ha avançat per un escrit que no declararà per estar investigat. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la jornada d'avui al Tribunal Suprem. Jornada de baix voltatge aquest dimecres: dos observadors internacionals que van estar a Catalunya durant la celebració del referèndum han demanat testificar un altre dia. Estaven citats a la tarda però han al·legat que tenien problemes per arribar (se'ls va comunicar el 6 de març que havien de comparèixer) i el tribunal estudiarà si assenyala la declaració per un altre dia. Es tracta de del director de The Hague Centre for Strategic Studies, Paul Sinning, i la portaveu de l'equip internacional d'experts electorals internacionals, Helena Catt. Els ha demanat la fiscalia i l'advocacia de l'Estat i estaven previstos per dimecres a la tarda. També hi ha tres testimonis al matí, i almenys un d'ells –l'exdelegat de la Generalitat a Brussel·les- no declararà per estar investigat. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió d'aquest dimarts i emplaça les parts a trobar-se de nou a demà dimecres a les 10h. | |
| L'exdelegat del Govern a Brussel·les Amadeu Altafaj no declararà com a testimoni al Tribunal Suprem aquest dimecres. Com que viu a Bèlgica i la notificació li va arribar al domicili dels pares, la seva lletrada, Judith Gené, ha avançat al tribunal que té intenció de no declarar perquè està investigat al jutjat 13 de Barcelona i que així ho ha comunicat en un escrit adreçat al Suprem. Per això, la lletrada de l'administració de justícia del Suprem ha fet una diligència adreçada al tribunal i a les parts per explicar la seva condició d'investigat i que hi ha parlat telefònicament per tenir la confirmació que no declararà. La Fiscalia –que l'havia sol·licitat- ha dit que "tècnicament no hi renuncia". Estava citat a dos quarts d'onze del matí i, per tant, no haurà de desplaçar-se fins a Madrid. | |
| El jutjat número 3 de Tortosa ha citat com a investigat un veí de Roquetes (Baix Ebre) per participar "activament" i formar part d'una mesa electoral del referèndum de l'1-O al pavelló municipal. Un atestat de la Guàrdia Civil al qual ha tingut accés l'ACN atribueix a l'home un suposat delicte desobediència, pel qual haurà de comparèixer davant del titular del mateix jutjat el pròxim 26 de març al matí. Segons el relat policial, que no en majors concrecions, l'investigat s'hauria oposat a les instruccions dels cossos de seguretat i autoritats judicials sobre el referèndum, mantenint una actitud de "rebel·lia" i negant-se de forma persistent a deposar-la. Recorden, en aquest context, que la consulta havia estat declarada públicament com a "il·legal" i que els cossos policials tenien la previsió de decomissar tot el material que s'utilitzés. | |
| Dos testimonis que han declarat al Suprem s'han contradit sobre si la Generalitat va contractar a través d'Òmnium empreses per imprimir cartells i material gràfic per a l'1-O. Un comercial de la impremta Artyplan, Enric Marí, ha explicat que va rebre una trucada d'un responsable d'Òmnium que el va preavisar que un dissenyador gràfic, Enric Vidal, li faria un encàrrec per imprimir uns cartells. Marí ha afegit que Vidal li va comunicar que ho pagaria la Generalitat. En canvi, Vidal prèviament ha declarat en sentit contrari. Segons ha afirmat, no li va dir a Marí que ho faria la Generalitat i ha negat que la petició vingués d'Òmnium, sinó d'un "tal Toni" que ha admès que "sospita" que és l'exsecretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons. Cap dels dos va facturar la feina i, per tant, no va cobrar res. | |
| El primer testimoni de la tarda ha estat Enric Vidal, dissenyador gràfic i possible mediador entre la Generalitat i impremtes per imprimir publicitat del referèndum. Ha tornat a parlar del tal Toni, que el va trucar per encarregar-li imprimir uns cartells que ja hi havia dissenyats. Fins que no va obrir l'arxiu, Vidal no sabia si era un cartell de la Generalitat o no. Ha explicat que el tal Toni li va dir que contactes amb tres empreses, Artyplan, Global Solutions i Marc Martí. "Vaig dir a les empreses que havien d'imprimir aquell cartell, que m'ho havia demanat un tal Toni", ha dit, i ha afegit que les empreses no van demanar més detalls i no es van estranyar de l'encàrrec ni van preguntar qui ho pagaria. "No sé quant costava aquell encàrrec a les impremtes. Jo no els facturava res", ha insistit. | |
| Manuel Marchena ha suspès la sessió fins a les 16h. Ha estat la més curta del judici i ha durat només 15 minuts. A la tarda continuaran declarant testimonis. | |
| La segona testimoni del matí ha estat Rosa María Sans, responsable de Recursos Humans d'Artyplan. Ha explicat que l'empresa va rebre l'encàrrec de material per a l'1-O, però que no sabia d'on va venir. Ha dit també a preguntes de la Fiscalia que la Guàrdia Civil li va demanar el pressupost del material que havia comissat i ha assegurat que no va veure aquest material perquè "estava tapat". "Òmnium figurava a la fitxa de contacte del material comissat. Són clients d'Artyplan de fa temps", ha afirmat. | |
| Un dissenyador gràfic i coordinador d'acció política d'ERC a Badalona, Enric Vidal, serà un dels testimonis que declararà aquest dimarts al judici de l'1-O. Segons ell mateix va declarar al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona en qualitat de testimoni, un alt càrrec de la Generalitat li va lliurar un temps abans de l'1-O un telèfon mòbil amb targeta SIM inclosa i un llapis de memòria USB amb cartells i material de difusió del referèndum –com ara el de les vies-, i li va encarregar que busqués impremtes i altres empreses per tirar endavant la campanya de publicitat de l'1-O. Es tractaria d'algú que es va fer anomenar 'Toni'. Durant la sessió també declararan una responsable i un treballador de la impremta Artyplan, i el propietari de Buzoneo Directo. Les dues empreses van ser escorcollades per la Guàrdia Civil | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la jornada d'aquest dimarts al Tribunal Suprem. El primer testimoni d'avui, Josep Oriol González, s'ha negat a declarar perquè està sent investigat en una altra causa. | |
| |
| Dos magistrats del tribunal que jutja l'1-O al Suprem, Luciano Varela i Ana Ferrer, formen part de la Junta Electoral Central (JEC) per a les eleccions general del 28 d'abril. Això ha obligat que el judici s'interrompi durant quatre hores per tal que puguin assistir a una reunió al Congrés dels Diputats, aquest dilluns a la una. La seva designació s'ha fet per sorteig i també formen part de la junta d'altres magistrats d'aquest tribunal, segons apunten fonts jurídiques. Ha estat el president, Manuel Marchena, qui ha dit la sessió es suspenia fins a les quatre de la tarda per "obligacions" de membres del tribunal. La llei de règim electoral (Loreg) determina que els membres de les juntes electorals són "inamovibles" i que perquè se celebri la reunió de la JEC es requereix la presència de set dels membres. | |
| Les acusacions tampoc poden demostrar la malversació amb els empleats d'Unipost. Extreballadors de l'empresa de missatgeria detallen que les cartes que la Guàrdia Civil va requisar a Terrassa eren de la Generalitat però estaven paralitzades perquè van arribar sense albarà ni ordre de repartiment. Informen Sergi Ambudio i Bernat Surroca. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió després que David Palanques, treballador del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) s'hagi negat a declarar perquè està sent investigat en una altra causa. El judici es reprendrà demà a les 10h. | |
| El tercer testimoni d'Unipost que ha declarat aquesta tarda ha estat Antonio Manuel Santos que ha explicat que va saber que estaven escorcollant la seu de l'empresa a Terrassa quan van entrar a escorcollar el seu despatx del carrer Filipines de Barcelona. "En els anys que vaig estar a Unipost mai vaig parlar amb la Generalitat", ha especificat. A preguntes de les defenses, Santos ha dit que la Guàrdia Civil no portava ordre judicial per escorcollar el seu despatx. | |
| Francisco Juan Fuentes ha parlat d'un tal Toni, però ha dit que no en sabia el cognom. "Abans de divendres 15, el tal Toni em va dir que ens arribaria una remesa i que tenien pressa perquè la comencéssim a repartir", ha dit a preguntes de l'Advocacia de l'Estat. Preguntat sobre factures, ha dit que no sap si se'n van emetre i "després es van anul·lar immediatament". Ha explicat també que ell personalment va anar a buscar uns palets a uns transportistes a prop d'un bar. "No era una forma habitual de procedir", ha admès. Així mateix, ha dit que la Guàrdia Civil no portava cap ordre de registre perquè deien que no els feia falta. "Deien que investigaven per ordre de la Fiscalia", ha dit. | |
| El segon testimoni de la tarda ha estat Francisco Juan Fuentes, exdirector de repartiment d'Unipost. Ha explicat que en l'escorcoll de la Guàrdia Civil a Terrassa no hi va haver cap problema i que ell va veure les cartes però no se'n va obrir cap en presència seva. "Per mi eren cartes ordinàries perquè la majoria no portaven justificant d'entrega", ha dit. Ha deixat molt clar que no hi havia albarà i que, per tant, l'enviament de les cartes estava aturat. "Com que l'encàrrec de la Generalitat no portava albarà, els enviaments estaven restringits", ha insistit. Ha parlat també d'un tal Toni, que trucava "de part de la Generalitat": "El client deia que repartíssim tan aviat com fos possible, però després vam constatar que no hi havia nota d'entrega", ha afirmat. | |
| Albert Planas ha explicat les cartes no tenien ordre de treball ni albarà, i que per això no es van facturar. Així mateix, ha dit que "no hi havia cap ordre de repartiment i per això les cartes estaven parades". Sobre la relació d'Unipost amb la Generalitat, ha dit que l'empresa tenia un contracte marc amb unes quantes conselleries durant dos anys. I preguntat per si es van esborrar imatges de les càmeres de seguretat, ha dit que no té constància que s'ordenés esborrar res. A preguntes de les defenses, ha explicat que la Guàrdia Civil els va demanar el mòbil i l'ordinador, i ell el va donar, i ha especifica que no va veure mai cap ordre d'entrada i escorcoll de la benemèrita a la seu d'Unipost. | |
| Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem amb la declaració d'Albert Planas, excap de producció d'Unipost. A preguntes de la Fiscalia per les cartes que va requisar la Guàrdia Civil (unes 52.000, segons la benemèrita), ha explicat que designaven els membres de les meses eletorals de l'1-O. "Eren cartes normals, amb sobres blanc i el logo de la Generalitat", ha dit, i ha deixat clar que no sabien que eren per a l'1-O. El dia que va entrar la Guàrdia Civil a la seu d'Unipost a Terrassa, Planas ha explicat que hi havia gent cantant i protestant. "Jo vaig entrar sense cap problema", ha dit, i ha afegit que no sap quant temps va trigar a entrar la comitiva judicial. | |
| Ja heu llegit l'entrevista que hem fet a Marta Rovira aquest cap de setmana? La secretària general d'ERC sosté que el cas català va "començar a significar alguna cosa fora" l'1-O, afirma que Puigdemont té un rol "fonamental" a l'exterior que vol coordinació i avisa que la unitat es "perverteix" si és "electoralisme". "Si a l'octubre n'haguéssim sabut més, ara tot s'entendria millor", defensa en la primera entrevista que concedeix a un mitjà. Llegiu-la aquí. | |
| El judici de l'1-O ja ha superat el centenar d'hores. Les sessions al Tribunal Suprem són, en molts casos, maratonianes i el ritme de testimonis és simplement brutal. Malgrat el clima de tensió que es respira a la sala segona de l'alt tribunal espanyol, dirigida amb mà de ferro per Manuel Marchena, hi ha un magistrat que no sembla patir en excés amb aquest ambient rígid i extremadament formal. Ell és Antonio del Moral García i és, sens dubte, el membre del tribunal més rialler. Us expliquem qui és en aquest perfil. | |
| Emili Quevedo ratifica a les defenses que era «poc realista» complir amb el mandat judicial. L'exresponsable de Planificació de seguretat dels Mossos defensa que els Mossos preveien la "possibilitat real" de no poder clausurar tots els col·legis electorals. Manuel Marchena ha ordenat un recés fins a les 16h, quan es reprendrà la sessió amb declaracions de més testimonis. | |
| A preguntes de les defenses, Emili Quevedo ha dit en el dispositiu dels Mossos l'1-O era "molt rellevant" comptar amb el suport de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Ha assenyalat també que el dia del referèndum, encara que s'haguessin mobilitzat tots els agents disponibles, "no s'haurien pogut tancar tots els col·legis". Sobre el 20-S, Quevedo ha dit que cap a les dues de la matinada hi va haver una "actuació contundent" dels Mossos davant dels incidents que s'estaven produint, i ha recordat que a aquella hora hi havia menys persones concentrades i amb una actitud "totalment diferent" de la que hi havia hagut durant bona part del dia. | |
| A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Emili Quevedo ha explicat que l'1-O es van mobilitzar unitats que mai s'havien desplegat abans, i també es va haver de llogar vehicles per cobrir tots els objectius. "La realitat és que no vam ser capaços de complir el mandat judicial en molts dels centres", ha admès, i ha reconegut també que eren conscients que hi havia una possibilitat real que, amb l'operatiu policial dels Mossos l'1-O, "no fos possible complir el mandat judicial" i impedir el referèndum. A preguntes de Vox, ha dit que no va rebre cap ordre de Trapero de reduir el nombre d'efectius destinats a l'1-O i que el dia del referèndum hi havia persones que "tenien la intenció d'impedir el mandat judicial". | |
| L'exresponsable de la comissaria tècnica de planificació i seguretat, el comissari Emili Quevedo, ha revelat que els Mossos van demanar en dues ocasions al Govern que desconvoqués l'1-O, preocupats pel clima "de tensió" i per la seguretat. La primera, va ser en una reunió el 26 de setembre entre l'excap del cos, el major Josep Lluís Trapero, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero i l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. Com que la reunió no havia tingut "èxit", segons ha dit, Trapero va demanar una nova reunió al Govern amb presència de més comandaments per "mostrar la unitat d'acció" del cos. Es va produir el 28 de setembre. "Són reunions sense precedents", ha reconegut. Llavors, van tornar a advertir el Govern que era "incompatible" que els Mossos actuessin com a policia judicial per evitar el referèndum i mantenir la convocatòria de l'1-O. | |
| El tribunal del judici de l'1-O ha ajornat la declaració del cap de la policia judicial a Catalunya, Daniel Baena, que és l'instructor dels atestats de la Guàrdia Civil que, en bona part, han estat la base de les querelles contra els líders independentistes. La seva declaració i la del secretari dels atestats estaven previstes per aquest dimarts, però les defenses van presentar un escrit la setmana passada demanant més temps per preparar la declaració. Així, el seu testimoni s'ha ajornat fins el 26 de març. El tribunal ja ha avançat el calendari de les properes setmanes, entre els quals hi ha més de 30 agents de la guàrdia civil i 5 dels mossos. Entre ells hi ha els agents de la guàrdia civil que el 20-S estaven a càrrec dels efectius de la investigació i del dispositiu de seguretat. | |
| Sobre la reunió del 28-S, Emili Quevedo ha explicat que es va insistir en la preocupació que dels Mossos pel clima de tensió i es va mostrar la disconformitat del cos davant certes declaracions del Govern. En aquella reunió, Puigdemont va dir, segons Quevedo, que entenia el posicionament dels Mossos però que el Govern tenia el mandat de fer el referèndum mentre que Junqueras va dir que no creia que hi hagués resistència a la intervenció policial als col·legis. | |
| Emili Quevedo ha desmuntat una de les tesis de la Fiscalia, que ha insistit en què els Mossos van dissenyar un operatiu per a l'1-O més propi d'unes eleccions normals. Quevedo ha recordat al fiscal que el dispositiu dels Mossos per a l'1-O va ser d'uns 7.800 agents. "En una jornada electoral normal se'n destinen entre 2.500 i 3.000", ha assenyalat, i ha explicat que la policia catalana tenia prevista la presència d'unitats en tots els centres de votació. Sobre la Brimo, ha dit que es va encarregar de vigilar altres actes i mobilitzacions que es van fer a Barcelona l'1-O. Pel que fa a reunions prèvies a l'1-O, ha explicat que el 26-S els alts comandaments dels Mossos es van reunir amb Puigdemont i Forn i els van comunicar la seva preocupació pel clima de tensió a Catalunya. Es va intentar convèncer els dos dirigents que calia desconvocar l'1-O. | |
| El marcat canvi de to de Manuel Marchena, especialment amb les defenses, tampoc està passant desapercebut entre els observadors internacionals que segueixen el judici de l'1-O. Aquest és el principal aspecte que assenyala International Trial Watch sobre la quarta setmana de la causa contra l'independentisme, que la plataforma va seguir amb quatre observadors des del Tribunal Suprem. "Aquesta manera de conduir el judici, que impedeix verificar la credibilitat d'alguns testimonis i limita l'interrogatori de forma lliure per part del President, està permetent, entre altres qüestions, la banalització de la violència policial desplegada l'1-O", remarquen des de la plataforma d'experts d'arreu del món, en referència al modus operandi de Marchena. | |
| Emili Quevedo ha admès que els dies previs a l'1-O hi havia la necessitat de "protegir" determinades institucions. Sobre el 20-S ha dit que la Guàrdia Civil va demanar suport als Mossos en diversos punts de Catalunya, i ha dit que no recorda intents d'agressió a la policia catalana durant aquella jornada. "El 20-S es van enviar unitats de suport per permetre la sortida de la comitiva judicial del Departament d'Economia", ha dit. També ha reiterat, com han fet molts altres testimonis, que Josep Lluís Trapero no estava d'acord amb el coordinador perquè creia que aquesta figura havia de recaure en un comandament operatiu. Sobre les dies previs al referèndum, Quevedo ha dit que els Mossos tenien el mandat de passar per les escoles. "Es van identificar dues mil persones, que es van declarar responsables dels centres", ha dit. I pel que fa a les valoracions de l'activitat dels centres abans del referèndum, ha dit que no era competència seva. | |
| Al llarg de la setmana, estan citats a declarar el major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, que està pendent de judici a l'Audència Nacional acusat de rebel·lió, i també l'instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, Daniel Baena. Entre d'altres, també estan citats a declarar l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové, que està investigat pel TSJC, l'exsenador d'ERC i jutge, Santi Vidal, i l'excomissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. | |
| El segon testimoni del matí ha estat Emili Quevedo, excap de Planificació de la Seguretat dels Mossos, que ha acceptat declarar malgrat estar investigat en una altra causa. A preguntes del fiscal ha explicat que l'ex-director general de la Policia Albert Batlle va comunicar que deixava el càrrec perquè "no se sentia còmode amb el relleu a la conselleria". Quevedo ha dit també que quan Quim Forn va arribar al Departament va dir que tenia clara la separació entre l'activitat política del Govern i el compliment de la llei per part de la policia. Tot i així, ha admès que no va estar d'acord amb el conseller quan va dir que l'1-O "els Mossos actuarien com una jornada electoral normal". "No podíem actuar com una jornada electoral normal davant d'una activitat política [l'1-O] que havia estat prohibida", ha assenyalat, i ha dit que des del cos van fer patent la queixa a Forn, Junqueras i Puigdemont. | |
| A preguntes de les defenses, Castellví ha explicat que la iniciativa Escoles Obertes la formaven pares i mares d'alumnes i que va convocar actes lúdics a les escoles els dies previs a l'1-O. Ha dit que en cap moment es van fer crides a enfrontar-se ni actuar de manera violenta. "L'ANC i Òmnium sempre ha convocat actes amb la consigna de la no-violència", ha explicat a preguntes, i ha assegurat que les previsions van fallar i que els grups considerats "violents" no es van mobilitzar per a l'1-O. | |
| Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem i continua la declaració de Manel Castellví, excap d'Informació dels Mossos. A preguntes de Xavier Melero, Castellví assegura que "les circumstàncies de l'1-O no van desbordar les previsions" que s'havien fet en reunions prèvies. Recorda que la Fiscalia va dir que el dispositiu dels Mossos per a l'1-O era "insuficient", però ressalta que ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional no van tancar cap centre abans del referèndum. "Les activitats dels dies previs a l'1-O no estaven orquestrades ni finançades pel Govern. Eren autònomes", ha explicat, i ha afegit que es van supervisar tots els col·legis on es feien activitats abans de l'1-O i no es va considerar que es fes res relacionats amb el referèndum. | |
| ENTREVISTA Andreu Van den Eynde: «El testimoni de Castellví és una evidència de com ha calat el terror als Mossos». L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva denuncia que Manuel Marchena està "restringint molt el debat" al judici i avisa que les defenses no poden oblidar que es tracta d'una causa política. Per Sara González. | |
| L'aparell exterior català i observadors de l'1-O aterren al Tribunal Suprem. A banda del testimoni clau de Trapero, responsables de la diplomàcia catalana i representants internacionals que van viure el referèndum declaren en la cinquena setmana del judici. Per Oriol March. | |
| El Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos d'Esquadra és la secció d'elit del cos de la policia catalana. Durant la tardor del referèndum, per exemple, protegien Carles Puigdemont. L'acompanyaven quan, en la jornada de l'1-O, va despistar la vigilància de les forces i cosses de seguretat de l'Estat canviant de cotxe en un túnel de Sarrià de Ter. Aquells dies, però, els GEI no només monitoritzaven la seguretat de l'expresident de la Generalitat. També vetllaven per la del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Centrat ara en tasques administratives, Trapero s'ha convertit en protagonista al Tribunal Suprem a l'espera que arrenqui el judici contra ell a l'Audiència Nacional. En parlem en aquest article d'Oriol March. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
