| « Entrades més recents | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la cinquena setmana del judici. Aquest matí continua la declaració de Manel Castellví, cap d'informació dels Mossos durant l'1-O, que ha de respondre les preguntes de les defenses. Dijous el van interrogar les acusacions i la seva declaració no va deixar ningú indiferent. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins dilluns, quan continuarà la declaració de Manel Castellví que respondrà les preguntes de les defenses. | |
| La defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha presentat una queixa formal al tribunal del judici de l'1-O al Tribunal Suprem en què demana que es notifiqui el calendari complet de sessions de la vista oral a les parts. L'equip encapçalat per la lletrada Marina Roig ha denunciat que la manca de previsió "està obstaculitzant" l'activitat dels advocats. "Resulta innegable que un judici de tal complexitat i volum com el que ens ocupa no es pot anar preparant sobre la marxa a tan sols una setmana vista", ha afirmat la lletrada de Cuixart en un comunicat difós aquest dijous. Roig ha apuntat que els lletrats tenen un marge d'actuació "escàs" per preparar-se, ja que tenen sessions de dilluns a dijous matí i tarda, a més de les "dificultats objectives que comporta la privació de llibertat" de Cuixart, en presó preventiva a Soto del Real, la qual cosa comporta "limitacions de comunicació" amb la seva defensa. | |
| |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, Manel Castellví ha admès que el 20-S ja van preveure que l'1-O "hi podria haver resistència", i ha explicat que preveien que els centres estiguessin "oberts i ocupats". Les indicacions, ha dit, era que la parella de Mossos "mediés" amb els concentrats per impedir que s'obrissin els centres i, si no es podia, utilitzar la força. Castellví ha reivindicat la mediació que utilitza la policia catalana: "Sempre intentàvem parlar amb algú que s'erigís com a organitzador". | |
| A preguntes de la Fiscalia, Manel Castellví ha explicat que els Mossos van avisar el Govern que es podia produir una situació de "conflicte" entre els votants i les forces i cossos de seguretat de l'Estat. "Puigdemont va dir que comprenia la posició dels Mossos, però que hi havia un mandat i que el Govern havia decidit tirar endavant el referèndum", ha dit, i ha afegit que els Mossos, segons ell, van deixar clar que acatarien la interlocutòria del TSJC que prohibia el referèndum. "Vam aconsellar al Govern que no es podia celebrar el referèndum", ha reblat. | |
| L'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, ha desvetllat que les "armes llargues" que hi havia dins dels cotxes del 20-S eren per disparar "projectils de goma" per part de la unitat d'antidisturbis però que no portaven "munició convencional". Ha relatat que hi havia un "equip de seguretat" que donava protecció a la comitiva i que va estar custodiant els vehicles fins que "humanament va ser possible" i que llavors, per la massa de gent, el cap ordena "observar els vehicles des de dins de la conselleria". També ha reconegut que no van posar cap precinte al voltant dels vehicles, tot i que sí ho van fer en d'altres vehicles que estaven registrant altres punts el mateix dia 20 de setembre (hi va haver fins a 41 registres). A preguntes del lletrat Jordi Pina, Gozalo ha negat rotundament l'ús de gas pebre però sí ha dit que unitats espacials de control de masses van usar "esprais de defensa personal" l'1-O. | |
| Manel Castellví ha dit que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional havien d'actuar a instàncies dels Mossos. Ha donat els detalls de l'operatiu i ha dit que van treballar més d'11.000 mossos i 7.850 estaven destinats a l'operatiu de l'1-O. "No es va utilitzar la Brimo i 239 locals ja no van obrir", ha explicat. "Vam tancar 134 locals, a banda dels 239 que ja no van obrir per la demanda que els vam fer", ha dit a preguntes del Fiscal. També ha explicat que la parella de Mossos que hi havien als centres electorals havien de dialogar amb els concentrats i mirar de tancar els locals. "Ho va fer en 24 dels casos", ha dit, i ha assegurat que la policia catalana "no va fer vigilància de les patrulles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O". | |
| Manel Castellví, visiblement nerviós, ha dit que la interlocutòria del 27 de setembre deia que s'havien de tancar els centres on s'havia de celebrar el referèndum, i confiscar el material electoral. "Els centres s'havien de tancar sense interrompre ni obstaculitzar les activitats que s'hi estiguessin duent a terme", ha afirmat. Castellví també ha dit que no es va tancar cap centre de votació abans de l'1-O perquè no van detectar que s'hi estés preparant res relacionat amb el referèndum. "Segons consta en els informes que vam enviar al TSJC, vam aixecar 4.469 actes i minutes policials, i es van identificar 943 responsables", ha apuntat, i ha admès que l'ANC i Òmnium feien crides a ocupar ens centres de votació per evitar-ne el tancament. | |
| |
| Sobre el 20-S, Manel Castellví ha explicat que una sèrie de vehicles de la Guàrdia Civil i dels Mossos van patir "danys considerables". Ha dit també que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estaven com a organitzadors de l'acte, ordenant els cinturons de seguretat de les persones, però ha reconegut que no els van prendre declaració. "Em consta que es va produir algun incident", ha dit Castellví. | |
| El primer representant dels Mossos que ha testificat ha estat Manel Castellví, ex-comissari general d'informació dels Mossos. A preguntes de la Fiscalia, ha explicat que quan Quim Forn va arribar a la conselleria va reunir els comandaments dels Mossos per crear un grup de treball sobre l'1-O, la Diada i el 12 d'octubre. "Poc després de ser nomenat conseller, Forn enviava un missatge de normalitat per a la celebració de l'1-O", ha dit. Preguntat amb insistència pels CDR, Castellví ha dit que els van detectar per primer cop a través de les xarxes socials el juny de 2017. "Fins a l'1-O, teníem constància de 42 CDR. Eren persones que provenien d'un àmbit molt heterogeni i transversal del món nacionalista", ha explicat, i ha afegit que a mesura que s'acostava la data del referèndum, el nombre de CDR creixia i "cada cop estaven més presents." | |
| A preguntes de les defenses, Gozalo ha explicat que el 20-S es van fer un total de 41 registres i només hi va haver una "hiperconcentració" davant d'Economia. Sobre els fets del 20-S, ha admès que els agents no van posar cap precinte al voltant dels seus vehicles però ha dit que, en principi, les armes llargues hi havia als cotxes de la Guàrdia Civil estaven custodiades. Sobre l'1-O, ha dit que no ha observat imatge d'agents colpejant ciutadans de forma irregular, i preguntat per l'ús de gas, ha admès que se'n va fer servir. "Les unitats especials d'ordre públic tenen un esprai de defensa personal. Entre les eines que té l'agent, té la porra, aquest gas, l'arma, l'escut...", ha explicat per respondre l'advocat Jordi Pina. Tot i així, ha dit que no li consta cap denúncia per ús d'aquest tipus de gas "i menys amb per gas pebre". "El gas que va utilitzar la Guàrdia Civil té com a objectiu incomodar el ciutadà perquè li irrita parcialment els ulls", ha reblat. | |
| Gozlao ha explicat que el 20-S, a les 8 del matí estava previst l'inici del dispositiu policial, i uns minuts abans van avisar els Mossos. Sobre l'arribada a Catalunya dels agents de la Guàrdia Civil, ha dit que van començar a arribar a partir del 22 de setembre i fins al 28. En la reunió del dia 29 de setembre, abans de l'1-O, Gozalo ha dit que es va decidir mantenir l'esquema inicial: els Mossos eren els competents en matèria d'ordre públic i des de la Guàrdia Civil es donaria suport quan se'ls demanes. Pel que fa a l'1-O, es va valorar que precintar els col·legis ho havien de fer els Mossos. "No volíem fer una interferència poc amistosa en el cos competent", ha explicat a preguntes de Xavier Melero. Gozalo també ha reconegut que la Guàrdia Civil investigava el procés des del 2014, abans de la consulta del 9 de novembre, i ha dit que té entès que el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va començar a investigar el cas a partir de 2016. | |
| Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem i continua la declaració d'Ángel Gozalo, màxim responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya l'1-O. A preguntes de les defenses, Gozalo ha dit que tenia constància que existia una "gran excitació" i es feien crides a través de les xarxes perquè la gent acudís prematurament als centres de votació, abans de l'1-O. "Sabíem que hi hauria molta gent, però no teníem la mesura del grau de resistència, que podia ser testimonial però finalment va ser forta", ha explicat. Ha dit també que els centres hi havia "maniobres d'oposició activa" per fer front a la tasca de la Guàrdia Civil. | |
| A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Ángel Gozalo ha dit que va comptabilitzar 131 mostres de desafecte a la Guàrdia Civil i ha parlat de concentracions davant de casernes. Ha assegurat que aquest "assetjament davant de les casernes" es van fer amb el suport de representants institucionals i mitjans de comunicació. A preguntes de Vox, ha explicat que hi va haver "algun cas d'enfrontament" entre Mossos i Guàrdia Civil i que els efectius de la benemèrita eren "objecte de vigilància". Gozalo ha volgut matisar les seves declaracions sobre el llenguatge "prebèl·lic" dels CDR: "Per mi, fer crides a defensar les urnes i la República és llenguatge prebèl·lic, però no en els sentit que ho interpreta l'acusació popular de Vox". | |
| Ángel Gozalo ha dit que els CDR utilitzaven un llenguatge "prebèl·lic" en les crides a ocupar les escoles abans de l'1-O. El dia del referèndum, la Guàrdia Civil va decidir actuar quan van constatar que les escoles eren plenes de gent. "El dia del referèndum vam veure que en alguns centres no hi havia presència policial i en d'altres la presència no era suficient", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Quan van arribar als centres de votació van trobar "una actitud de resistència" que després va mutar "en un grau de major violència". En aquest context, segons Gozalo, "l'actitud dels Mossos l'1-O va ser passivitat i, en casos puntuals, de resistència davant l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat". "La Guàrdia Civil va fer 71 intervencions. En 20, les incidències van ser menors. A la resta la resistència va ser més determinada i en 14 centres el grau d'oposició va impedir-los l'entrada. El balanç, segons Gozalo, va ser de 55 policies ferits, cinc dels quals van agafar la baixa: "Hi havia un cert grau de ganes a la Guàrdia Civil", ha assegurat. | |
| Ángel Gozalo ha explicat que van establir que totes les unitats estiguessin preparades per donar suport al Mossos i, si era necessari, intervenir directament. Ha dit també que el 29 de setembre van decidir que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional faria tasques de suport a la policia catalana, però ha admès que la desconfiança anava creixent. "Quan la comitiva judicial va anar a Unipost, va trucar els Mossos i van trigar 40 minuts a respondre. Això em va fer pensar que alguna cosa no anava bé", ha explicat. El 20-S, després que els cossos de seguretat els avisessin, els Mossos també van trigar molt i "els dubtes van créixer més". | |
| El següent testimoni ha estat Ángel Gozalo, ex-general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya i màxim responsable del cos durant l'1-O. Ha explicat que els criteris per organitzar el dispositiu van ser establir equips seguint les antigues demarcacions policials de Catalunya i ha afirmat també que Josep Lluís Trapero va mostrar la seva "disconformitat de manera taxativa" davant la figura del coordinador dels cossos policials, Diego Pérez de los Cobos. "Per a nosaltres, Pérez de los Cobos era un coordinador per unir esforços, però el comandament era de cada cos", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Gozalo ha recordat que el fiscal va criticar el pla de Mossos presentar per Trapero, perquè considerava que era un pla "per a unes eleccions normals", però no per un referèndum que s'havia d'impedir. "No sé si el pla dels Mossos es va modificar, perquè no en vaig veure cap", ha dit. | |
| Sebastián Trapote ha explicat la intervenció a la seu de la CUP del 20-S. Ha dit que van requisar propaganda al partit relacionada amb el referèndum, però no ha especificat si era propaganda institucional o del partit. "Vam demanar a la Fiscalia una ordre per escorcollar la seu de la CUP. La resposta va trigar hores i al final va ser denegada", ha explicat a preguntes de les defenses. "Sospitàvem que la CUP amagava propaganda", ha afegit, i ha recordat que la Fiscalia parlava d'actuacions immediates, com el decomís de material electoral. Sobre l'actuació de la gent el dia 1-O, ha explicat que "s'asseien al terra, s'enllaçaven els braços, colpejaven als policies i els tiraven tanques". Així ha acabat la seva declaració, que ha durat unes tres hores. | |
| La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert diligències d'investigació per la publicació en xarxes socials per part de "col·lectius radicals" de la fotografia i dades personals de la secretària judicial del 20-S, Montserrat del Toro, que va declarar aquest dimecres com a testimoni en el judici per l'1-O al Tribunal Suprem. La declaració de Del Toro es va emetre sense cap imatge de la testimoni, que ho havia demanat expressament al tribunal. El jutge Marchena també va ordenar que no es prengués cap imatge de la secretària judicial. | |
| Preguntat sobre la força policial, Sebastián Trapote ha deixat clar que la policia "va utilitzar la força de manera congruent, racional i proporcionada". "La força s'utilitza quan no hi ha més remei de fer-ho", ha assegurat. Segons ell, l'1-O "l'actuació de la policia no altera l'ordre públic" "Es va utilitzar la força mínima imprescindible. La policia no es dedica a colpejar de manera gratuïta", ha afirmat. Trapote ha dit també que només es va utilitzar la força per entrar i sortir dels col·legis i que no es va intentar cap mediació. | |
| |
| A preguntes de Jordi Pina, Trapote ha dit que hi ha 50 processos oberts respecte a les actuacions de la Policia Nacional. També ha insistit que els ciutadans actuaven amb "agressivitat", però ha matisat que això és segons la informació que li van facilitar. Pel que fa a l'activació del pla B, ha dit que els col·legis van obrir i ningú no intervenia. Trapote ha explicat que "el fet de no intervenir a més llocs és perquè el nostre objectiu era tenir els efectius concentrats per no perdre efectivitat" i ha dit també que l'ús de material antiavalots el decideix el responsable de cada equip. Malgrat posar molt d'èmfasi en el nombre de policies ferits, ha admès que cap d'ells va ser hospitalitzat. I preguntat per si es van detectar armes de foc, ha dit que l'escorta d'un alt càrrec de la Generalitat sí que en portava. | |
| El comentari d'Oriol March El judici té una nova data clau: 14 de març. És el dia que el Suprem ha citat Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra i cap del cos durant el referèndum, per tal que declari com a testimoni. En els últims dies ha estat especialment protagonista perquè tots els alts càrrecs del Ministeri de l'Interior l'han situat com a còmplice d'una "activitat il·legal" com ho era, segons ells, la votació de l'1-O. |
| LA CAVERNA, A JUDICI «L’horror». La premsa madrilenya es deleix amb la història de terror de Montserrat del Toro i la converteix en màrtir vivent que demostra el salvatgisme català. Per Joan Canela. | |
| ÚLTIMA HORA El major Josep Lluís Trapero ha estat un dels protagonistes d'aquesta setmana al judici de l'1-O, perquè tant José Antonio Nieto com Diego Pérez de los Cobos, alts responsables del ministeri de l'Interior durant el referèndum, l'han assenyalat com a col·laborar imprescindible per tal que se celebrés la votació. Dijous vinent, 14 de març, tindrà oportunitat d'explicar-se com a testimoni davant del Tribunal Suprem. Tota la informació, aquí. | |
| A preguntes d'Andreu van den Eynde, Sebastián Trapote ha dit que la gent "intentava per tots els mitjans" que els policies no entressin als centres i no complissin el mandat judicial. "L'actuació de la policia era molt complicada perquè la virulència i l'agressivitat, fins i tot fent cadenes humanes per impedir l'accés dels als centres de votació, en ocasions va ser molt forta", ha dit. També ha insistit que la majoria de policies ferits ho van ser a conseqüència d'entrar als centres de votació per practicar-hi els escorcolls. | |
| A preguntes de les defenses, Sebastián Trapote ha dit que en cap moment va conèixer el pla d'actuació dels Mossos, però que el toc d'atenció de la Fiscalia a la policia catalana sobre la insuficiència dels seu pla va ser "prou clara". Sobre l'1-O, Trapote ha dit que no sap si els Mossos van precintar escoles o no, però ha deixat clar que aquesta ordre estava dirigida a la policia autonòmica, no a la policia espanyola. Ha dit també que van aplicar el pla B de substitució dels Mossos perquè hi va haver "inacció" de la policia catalana. En total, ha explicat que la policia espanyola va actuar en 50 centres: "Ignoro la quantitat de ciutadans ferits que hi va haver", ha reblat. | |
| A preguntes de Vox, Trapote ha dit que no pot confirma que hi hagués una xarxa de coordinació entre els locals electorals de l'1-O, però ha reiterat que les actes d'aquell dia expliquen que les concentracions als col·legis sí que estaven organitzades i hi havia líders. Sobre el dispositiu dels Mossos, ha dit que van fer un dispositiu encaminat a salvaguardar la seguretat col·lectiva, i era impossible que així poguessin intervenir dins d'un col·legi i impedir el referèndum. "L'actuació dels Mossos va ser passiva". | |
| A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Sebastián Trapote ha reiterat que "l'objectiu del dispositiu policial era donar compliment al mandat judicial per tots els mitjans, intentant garantir la seguretat ciutadana". Ha explicat també que quan el coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, va saber els incidents que hi havia l'1-O, va informar que es passava al pla B i els Mossos van quedar "desactivats". En aquest sentit, ha dit que els Mossos "pràcticament no van col·laborar" en les intervencions de la policia espanyola, i ha assenyalat que els "les convocatòries a través de les xarxes les feien sectors radicals i independentistes" però no ha concretat més. | |
| | El comentari d'Oriol March Sebastián Trapote, excomissari en cap de la Policia Nacional espanyola a Catalunya, no es mou del relat de "l'alta virulència organitzada" dels ciutadans que van anar a votar, però no la concreta i aporta pocs detalls. Revela, això sí, que a primera hora de l'1-O es va activar el pla B del Ministeri de l'Interior, que passava per "substituir" els Mossos. Precisament el que el cos de policia catalana denunciava quan es va nomenar Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de les forces i cossos de seguretat a Catalunya just abans del referèndum. |
| Sebastián Trapote ha assegurat que el dia del referèndum hi havia individus als centres de votació amb una actitud "de molta virulència" contar la policia. També ha dit que la gent estava perfectament organitzada i coordinada per dificultar l'actuació policial i que en un centre de Barcelona, al carrer Campoamor, els agents van haver de desistir perquè la virulència era tal que les conseqüències "haurien estat greus tant per a la policia com per als ciutadans". En aquest sentit, s'ha remès a les actes d'aquell dia per afirmar que els Mossos van dificultar la tasca de la policia en alguns casos. | |
| Sebastián Trapote ha explicat que tenien previst que, si els Mossos no actuaven, la Policia Nacional els substituiria. Sobre el dia del referèndum, el cos de la policia espanyola va veure que els efectius dels Mossos eren els d'unes eleccions normals i que els centres estaven oberts. "L'actuació dels Mossos prèvia a l'1-O no va ser eficaç perquè els centres estaven oberts", ha dit. En aquest sentit, ha explicat que des de coordinació se li va dir que calia posar en marxa el pla B, és a dir, substituir els Mossos. També ha explicat que a través de les xarxes socials es feien crides a impedir l'actuació de la policia. | |
| L'exdirector general de l'empresa de missatgeria d'Unipost, Pau Raventós, s'ha acollit al dret de no declarar al judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem. La seva declaració estava previst per dilluns 11 de març, però finalment s'ha fet aquest dijous a l'inici de la sessió. Estava citat com a testimoni a petició de la fiscalia i l'acusació popular (VOX) però, pel fet d'estar investigat en un altre procediment, té dret a no sotmetre's a l'interrogatori. En la declaració al jutjat 13 de Barcelona el passat 25 d'abril, Raventós va explicar al jutge que l'encàrrec de la Generalitat entrava dins del contracte marc -que es renovava any a any almenys des del 2015- i que no van saber que els enviaments eren per l'1-O fins que la Guàrdia Civil va obrir les cartes certificades. També va recordar que és delicte obrir el correu postal sense autorització judicial, i que per això desconeixien el contingut dels sobres. | |
| Sebastián Trapote ha parlat del dispositiu de l'1-O i ha dit ell no va veure mai cap dispositiu dels Mossos, perquè no hi va tenir accés. "Nosaltres estàvem disposats a ajudar-los", ha explicat, però ha reconegut que la policia catalana no els va demanar ajuda: "Els Mossos no ens van demanar suport. Forn ens va dir que no necessitaven ajuda i que no calia que vingués personal operatiu de fora". A preguntes del fiscal, ha recordat que les forces i cossos de seguretat de l'Estat havien de prendre les mesures oportunes per evitar que es produís el referèndum, però havien de tenir una "sensibilitat especial" perquè calia s'havien de conjugar dos factors: "Garantir la seguretat col·lectiva i donar compliment a un mandat judicial". Pel que fa a l'allotjament dels policies a Catalunya, ha dit que van tenir problemes en hotels de Figueres i del Maresme: "Hi havia gent que cridava i insultava els agents i no els deixava descansar". | |
| L'arquebisbe de Barcelona i cardenal, Joan Josep Omella, ha confirmat aquest dijous que va fer de "pont" i de "correu" entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont durant la tardor del 2017. En declaracions a TV3, ha apuntat que ell s'ocupava de "portar la preocupació d'un i de l'altre" per ajudar una mica en el diàleg entre els dos governs, i ha lamentat que finalment no sortís bé. "Vaig fer el meu esforç per ajudar, perquè a mi el que em preocupava sobretot és la convivència i la no confrontació, anar tots junts a una solució. Això és el que vaig intentar fer d'un costat i de l'altre", ha argumentat. En preguntar-li si ho va fer per iniciativa pròpia, s'ha quedat en silenci uns segons i ha acabat responent que "d'alguna manera sí". "Vaig prestar la meva persona i vaig dir: 'si puc col·laborar jo encantat d'ajudar aquesta societat que tant estimo'", ha explicat Omella, que ha subratllat que ell només buscava "la comunió, el pont d'unió i la no confrontació" entre les dues parts. El seu "pont", ha dit, va ser "petit", més que el del lehendakari, Íñigo Urdullu, que està en contacte amb la política i té "més elements per acompanyar" en aquest tipus de situacions. | |
| Comença la declaració al Tribunal Suprem de l'ex-comissari en cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote. A preguntes de la fiscalia, ha explicat que el 20-S la policia espanyola va actuar a prop de la seu de la CUP a Barcelona. Ha relatat diverses reunions i ha dit que el major Josep Lluís Trapero era "reticent" a ser coordinat per un responsable del Ministeri de l'Interior. Sobre Trapero, ha recordat que la Fiscalia li va retreure que el pla que havia presentar de cara a l'1-O era el d'unes eleccions normals, no un dispositiu per impedir un referèndum que s'havia declarat il·legal. Així mateix, ha admès que existia una "preocupació" sobre el que podia passar l'1-O: "Sabíem que seria un dia molt complicat". | |
| El president d'ERC Oriol Junqueras serà el candidat a presidir la Comissió Europea de l'Aliança Lliure Europea (EFA), el partit europeu de la formació, segons ha pogut confirmar l'ACN. La decisió, que formalitzarà el consell del partit europeu en una reunió aquest dijous al migdia a Brussel·les, s'anunciarà formalment en un acte al vespre. És la primera vegada que EFA, que normalment s'agrupa amb el partit dels Verds al Parlament Europeu, presenta un Spitzenkandidaten a les europees, un procés informal pel qual cada partit designa un candidat a la presidència de la Comissió i els eurodiputats es comprometen a només avalar pel càrrec aquells que prèviament hagin estat designats. | |
| Enric Millo utilitza un vídeo retallat per carregar contra Òmnium i Cuixart. L'entitat sobiranista respon a l'exdelegat del govern espanyol amb el vídeo complet. | |
| El tribunal també ha assenyalat ja els testimonis per a dilluns i dimarts de la setmana que ve. Dilluns declararà Pablo Raventós, administrador d'Unipost, i altres dirigents i treballadors de l'empresa com Albert Jaime Planas, Francisco Juan Fuentes i Antonio Manuel Santos. També ha estat citat David Palanqués, responsable de projectes del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) del Departament de Treball. Per dimarts, el tribunal preveu que declarin com a testimonis Josep Oriol González, propietari de l'empresa Buzoneo Directo; Rosa Maria Sans, responsable de Recursos Humans d'Artyplan; Enric Vidal, coordinador d'acció política d'ERC a Badalona i dissenyador gràfic, i Enrique Mary, treballador d'Artyplan. | |
| La setmana d'interrogatoris al Tribunal Suprem conclou aquest dijous amb els testimonis dels màxims responsables a Catalunya de la Guàrdia Civil, Àngel Gozalo, i del Cos Nacional de Policia (CNP), Sebastián Trapote, durant l'1-O. Cap dels dos ocupa actualment aquest càrrec. Inicialment estaven previstos per dimarts però el tribunal va fer una reordenació del calendari i declararan aquest dijous a partir de les deu del matí. A la tarda, les parts podran interrogar els comissaris dels Mossos Manuel Castellví i Emili Quevedo. Pel que fa la comissària Cristina Manresa, que inicialment estava citada, ha caigut perquè la fiscalia hi ha renunciat per estar investigada a un jutjat de Sabadell. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb l'última sessió de la quarta setmana de judici. Avui declararan com a testimonis, entre d'altres, els responsables de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional durant l'1-O, Àngel Gozalo i Sebastián Trapote. També passaran pels Suprem els comissaris de Mossos Manuel Castellví i Emili Quevedo. Us n'informarà Sara González, enviada especial a Madrid. Per començar el dia ben informats, us deixem un resum de la sessió d'ahir. - La Fiscalia intenta apuntalar la sedició i naufraga en la malversació. El testimoni de la secretària judicial del 20-S descriu una situació de setge i dona ales al relat que criminalitza la mobilització a les portes d'Economia, una jornada que va portar Sànchez i Cuixart a la presó. | |
| |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins demà a les 10h, quan declararan com a testimonis més comandaments policials en relació als fets de l'1-O i als dies previs. | |
| Olga Solanas, directora de l'agència de comunicació Focus, i Ferran Burriel, director de l'agència Nothingad Comunicació, han negat haver cobrat les feines relacionades amb les campanyes del registre de catalans a l'estranger i amb la de Civisme, aquella de les dues vies de tren prèvia a l'1-O. Xavier Xirgu, director d'El Punt Avui, ha explicat que van publicar l'anunci del referèndum tant a la web com a la televisió fins que van rebre un requeriment judicial. "No va tenir cost, va ser sense ànim de lucre", ha argumentat el periodista, que ha explicat que el rotatiu publica de vegades publicitat de forma gratuïta quan es tracta de "valors fonamentals socials, ètics o democràtics" | |
| Guix ha remarcat que aquesta web és la del Pacte Nacional pel Referèndum, del primer trimestre del 2017, i que "no és el web del referèndum". En respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, ha explicat que ha tingut contractes menors amb la Generalitat de manera "regular" i que a principis del 2017 li van encarregar el disseny d'aquest web, pel qual va fer una factura al maig i que va anul·lar al juliol "per no cobrar la feina". "Em van citar a la Guàrdia Civil i vaig pensar que per prudència millor anul·lar la quantitat", ha explicat. | |
| La dissenyadora informàtica Teresa Guix ha explicat que va decidir emetre una "factura negativa" a la Generalitat després de ser citada per la Guàrdia Civil. Guix ha explicat que va rebre l'encàrrec per part de Roc Fernández de dissenyar el web del Pacte Nacional del Referèndum i que va emetre una factura al maig del 2017. Posteriorment, al juliol d'aquell any, la va retirar perquè la Guàrdia Civil la va citar. "No m'havien citat mai, i després em va citar el jutjat d'instrucció número 13, la quantitat no era tan elevada, 2.700 euros, i vaig pensar que preferiria no tenir cap problema", ha explicat. També ha explicat que "se li va demanar" que un informàtic que va comprar les URL del web perquè aquest últim no tenia un contracte obert amb la Generalitat com sí tenia ella. | |
| Franquesa ha explicat que a finals d'agost va mantenir una reunió amb tècnics del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat. "Anàvem a presentar l'anàlisi tècnic", ha explicat, "però els tècnics del CTTI no estaven gaire disposats a desenvolupar un projecte d'aquestes característiques". "No van donar el seu vistiplau", han dit. Tots dos ja van declarar davant la Guàrdia Civil i han reconegut que els van ensenyar fotografies per identificar més assistents a la reunió, però no han assenyalat cap altre nom a banda de Puigdemont, Junqueras i Rovira. | |
| Els informàtics Vicent Nos i Quim Franquesa han concretat que només van fer una proposta i que van avançar que tindria un pressupost de 400.000 a 500.000 euros. Passades dues setmanes, Nos ha assegurat que ningú li havia aclarir com s'havia de concretar la facturació si es formalitzava l'encàrrec. Per això, ha dit que per "falta de temps i diners" no va anar més enllà i que no van fer cap contractació. També ha explicat que tampoc li van donar detalls de com es faria el pagament. Una versió que ha reiterat després Quim Franquesa. L'informàtic també ha explicat que a principis de setembre, "abans que s'aprovés la llei de la Generalitat", van veure que el projecte "no anava enlloc" i es van "fer enrere". Franquesa ha dit al fiscal que el calendari era massa just per fer una aplicació per a la votació per al vot electrònic. | |
| Els primers testimonis de la tarda han estat Vicent Nos i Quim Franquesa, desenvolupadors informàtics. A preguntes de la Fiscalia, Nos ha dit que el 16 d'aogst es va reunir al Palau de Pedralbes amb Oriol Junqueras, Carles Piugdemont i Marta Rovira, entre d'altres, però ha deixat clar que no es va quedar de cap contracte. "Precisament perquè no hi havia diners i no sabia ni qui em pagava", ha explicat. En la mateixa línia, Franquesa ha explicat que Xavier Vendrell va contactar amb ell "per desenvolupar un sistema de votació electrònica". "Ens van deixar clar que la Generalitat no pagaria res d'això. Ens van dir que ho pagaria una tercera part", ha dit. | |
| La dona que va ser agredida pels cossos policials estatals l'1-O i que inicialment havia afirmat que li havien trencat els dits, Marta Torrecillas, ha negat aquest dimecres que es disculpés per haver donat aquesta informació inexacta, com va assegurar l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. "Estem valorant amb el meu advocat la possibilitat de presentar una denúncia contra Millo [per fals testimoni]", ha explicat a Rac1. Segons ha recordat en l'entrevista, la policia la va agafar pel braç dret i la va tirar per les escales. "Quan ens parem a mitja escala és quan m'agafen la mà esquerra i em fan allò dels dits. Quan surto a fora porto el mòbil agafat amb la mà dreta però tota l'estona el que em fa mal és la mà esquerra. Sempre és l'esquerra el que em fa mal", ha insistit, i ha afegit: "Quan estàvem parats a mitja escala em podia agafar per molts llocs, però m'agafa pel pits". Un fet denunciat per diverses organitzacions feministes com una agressió sexista. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
