| « Entrades més recents | |
| Albert Fraile i Sergi Travé, directors dels hotels Gaudí de Reus i Travé de Figueres, respectivament, han comparegut al Suprem per explicar com van viure el fet que policies espanyols s'allotgessin en aquests establiments. Friale ha dit que no va rebre pressions perquè desallotgés els agents de l'hotel, mentre que Travé ha dit que va rebre trucades amb "insults i amenaces" per pressionar perquè els agents marxessin. Abans del recés per dinar també ha comparegut Pedro Buil, pràctic del Port de Palamós, que ha contradit la declaració de Josep Rull ha dit que era "perfectament viable" que els vaixells de policies espanyols hi atraquessin. | |
| Montserrat del Toro ha descrit un setge davant de l'edifici, pero ha comès inexactituds. La principal, que li va semblar escoltar la veu de Carme Forcadell des de l'escenari que les entitats van organitzar fora de la seu del Departament durant la tarda del 20-S, davant de milers de persones congregades. Forcadell ha rigut quan ha escoltat la revelació de Del Toro, i després la seva advocada, Olga Arderiu, ha repreguntat en diverses ocasions sobre la qüestió. El cert és que l'expresidenta del Parlament no va intervenir des d'aquell escenari, a diferència d'altres dirigents de partit que sí que van pujar a l'escenari el 20-S. "No puc recordar on era quan vaig sentir la veu de Forcadell", ha admès després la secretària judicial. | |
| A preguntes de l'advocat Andreu van den Eynde, Montserrat del Toro ha admès que té un perfil de Facebook, però no recorda si va fer un comentari titllant de destroyers a ERC. Del Toro, a preguntes d'Olga Arderiu, ha dit que no recorda on era quan va sentir la veu de Carme Forcadell el 20-S, però que probablement estaven al despatx de Josep Maria Jové, malgrat que les finestres estaven tancades. "En la fase d'instrucció no vaig dir que havia sentit la veu de Forcadell perquè era un moment de por i ansietat. Vaig prioritzar explicar què havia passat", ha dit. Preguntada per com pot ser que un any i mig després dels fets, ho recordi amb més precisió, Del Toro ha dit que el temps que ha passat li ha permès "reviure" el que va viure i "fixar-ho a la memòria". Així ha acabat la seva declaració. | |
| |
| L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha denunciat que la comitiva judicial del 20-S al Departament d'Economia es va "extralimitar". "La comitiva judicial no es va limitar a l'escorcoll dels quatre despatxos que tenia explícitament assenyalats en la interlocutòria", ha dit, i ha recordat que en un principi la Fiscalia va negar-ho. "Una de les conseqüències de l'ampli registre és que es va allargar fins a última hora de la tarda", ha apuntat la defensa de Cuixart. | |
| Montserrat del Toro ha explicat que no va sentir música de l'escenari, però sí que va sentir càntics. I ha especificat que eren "en tercera persona". "Només en algun descans vaig poder sentir soroll de l'exterior", ha dit. A preguntes de l'advocat Jordi Pina, ha dit que la interlocutòria per escorcollar el Departament d'Economia feia referència als delictes de rebel·lió i sedició, i ha dit que no va fer constar en cap sumari que va demanar un helicòpter per sortir del Departament, perquè, quan el va demanar, "van riure". | |
| |
| Montserrat del Toro ha dit que no va poder veure els periodistes enfilats a dalt dels cotxes policials i ha dit que a la tarda li va semblar sentir la veu de Carme Forcadell. També ha dit que al matí ja li van explicar que que es faria "un passadís perquè els detinguts poguessin entrar i sortir del Departament". Ha explica que sabia que es faria un escenari i que va sentir "el soroll típic d'un tumult". Pel que fa al nombre d'efectius policials d'aquell 20 de setembre, Del Toro ha explicat que la intendent Teresa Laplana va dir que ja n'hi havia prou. "Després em va semblar veure que reia i arronsava les espatlles". | |
| A preguntes de l'advocada Marina Roig, la secretària judicial del 13 ha admès que no va fer constar totes les incidències dels escorcolls per l'envergadura de l'escorcoll en si mateix. Roig ha fet un meticulós interrogatori per fer notar les irregularitats durant els registres del 20 de setembre a Economia, i Montserrat del Toro ha dit que ho parlava amb el jutge del 13, encara que no constava en la interlocutòria que pogués accedir a determinats espais. "Vaig parlar amb el jutge i em va dir que podia accedir a tot allò relacionat amb la feina del senyor Jové", ha dit. I pel que fa a la comunicació amb els Mossos, ha dit que el primer cop que hi va parlar va ser a la nit. | |
| |
| Es reprèn la sessió al Suprem. A preguntes de l'advocada de l'Estat, Montserrat del Toro ha dit que el 20-S es va limitar a fer la seva feina i que no sap per què es va acumular tanta gent davant d'Economia. Així mateix, ha dit que al final del dia la manifestació es va convertir en un tumult de gent i que no es podia sortir. Vox, que també havia demanat la declaració de Del Toro com a testimoni, no li ha fet cap pregunta. | |
| La número dos d'ERC a les europees i la parella de Raül Romeva, Diana Riba, ha lamentat aquest dimecres des de Brussel·les que el Suprem hagi decidit "no presentar les proves" en el moment en què els testimonis estan declarant. "Denunciem que no es pot testificar sense les proves al davant", ha dit Riba en una atenció als mitjans, coincidint amb la presentació de la coalició amb BNG i EH Bildu al Parlament Europeu. Segons ha indicat, cal veure "com avança" el judici a Madrid però ha insistit en el fet que el "factor clau" seran les proves. "De moment només s'han presentat proformes, tuits, un mur i un pot de Fairy", ha dit Riba, en relació a les declaracions de testimonis com el de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. | |
| El jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum de l'1-O, ha reclamat al Parlament l'informe de control de les subvencions que els grups parlamentaris reben de la cambra catalana. Segons avança Catalunya Ràdio, el jutge vol saber si el grup de Junts pel Sí va pagar amb fons públics el lloguer de la sala del Teatre Nacional de Catalunya on el 4 de juliol del 2016 va presentar el projecte de llei de referèndum. | |
| LA CAVERNA, A JUDICI «Per fi, la violència». Mentre a Catalunya la xarxa s’omple d’acudits i mems sobre el Fairy, hi ha qui no s’ho pren de broma. A la premsa de Madrid ja exhibeixen el pot de sabó com a prova irrefutable. Per Joan Canela. | |
| El jutge Marchena va oblidar aquest dimarts formular una pregunta obligatòria al coronel Diego Pérez de los Cobos abans que donés testimoni: no li va demanar, a l'inici de l'interrogatori, si havia estat mai processat, com és preceptiu -i ha fet Marchena- amb els altres testimonis. L'oblit és significatiu, perquè es dona el cas que De los Cobos va ser processat el 1992 per presumptes tortures a un membre d'ETA. | |
| Montserrat del Toro ha explicat així la sortida del Departament d'Economia: "Vam sortir al terrat, sempre em van demanar que m'amagués perquè la gent dels altres edificis no em veiés per evitar fotografies. Arribem a un mur que separa el terrat de la conselleria de l'edifici del teatre. El mur feia un metre. No ho podia saltar i em van ajudar. Des del mur miro cap avall i veig que el terrat del teatre era molt més alt i m'havia de despenjar. Des d'allà m'introdueixen als camerinos del teatre i m'hi estic més de mitja hora perquè el responsable del teatre s'havia penedit i no volia que passés per allà per sortir. No podia tornar enrere ni podia tirar endavant perquè el responsable no volia. La funció havia acabat i ja no hi havia ningú, només quedaven els actors. Convencen el responsable i sortim. Corrents, perquè a prop ja hi havia la manifestació. Vam córrer cap a la dreta fins al primer vehicle no logotipat". | |
| Aquestes són les tres ofertes que es van fer a la secretària judicial del 20-S: "La primera: jo sola, sortint per la porta principal custodiada per dos agents dels Mossos que em portarien fins al final de la multitud, entrés al metro i marxés com pogués. Era inadmissible aquesta oferta. La segona: es formava un passadís de civils i jo sortia, no sé fins a on. També ho vaig rebutjar perquè no hi havia cap seguretat per la meva integritat física, ni com a persona ni com a professional. La tercera: en comptes d'un passadís de civils, un passadís format per agents de la Brimo, també sortint per la porta principal. Aquest passadís només podia ser transitat per mi. I vaig tornar-ho a rebutjar". | |
 | El comentari de Joan Serra Carné Montserrat del Toro ha posat guió al relat "pel·liculer" de la Fiscalia, que en el seu dia va denunciar Joaquim Forn al Suprem. La seva descripció del setge a la conselleria d'Economia durant el 20-S i de la sortida accidentada de les dependències de la Generalitat són, ara mateix, el principal testimoni per mantenir les acusacions contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les defenses intentaran fer evidents contradiccions en la declaració. |
| Del Toro ha explicat que des de dins de l'edifici, on van trigar en trobar un responsable que els atengués per localitzar els despatxos que havien de ser escorcollats, va sentir com les persones mobilitzades cridaven consignes com "Votarem", "No passaran" o "No sortiran". La secretària judicial ha relatat un incident que assegura que va veure des de dins de l'edifici. Segons ha explicat, una "persona jove" es va aprovar a l'agent de la Guàrdia Civil que custodiava la porta, "li va posar una bandera molt a prop de la cara, li va cridar alguna cosa i em va donar la sensació que el va escopir". Va ser aleshores quan va parlar amb el tinent de la Guàrdia Civil per demanar-lo que truqués perquè "hi havia avisos que es podia aglutinar molta gent". | |
| El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que el procés obert al Tribunal Suprem contra l'1-O ha mutat de "judici fake" a "judici de la vergonya". "Ens endinsem cada vegada més profundament en les sorres de la vergonya. Semblava impossible caure més baix. Les declaracions d'ahir [d'Enric Millo] fan una profunda vergonya a tots els catalans, independentistes o no independentistes, votessin o no votessin l'1-O", ha reflexionat Torra en la sessió de control celebrada aquest dimecres al Parlament. Informa Oriol March des del Parlament. | |
| Montserrat del Toro ha dit que mentre estava a Economia els agents de la Guàrdia Civil li van dir que no s'acostés al a finestra perquè hi havia gent amb càmeres. Ha dit també que "els detinguts mai no van arribar a Economia i no van poder estar presents durant els escorcolls" però el magistrat va dir que es podia tirar endavant. Del Toro ha explicat que no es podia sortir per qüestions de seguretat pel passadís que s'havia format. I sobre el menjar, ha dit que els va demanar a un agent que els portés menjar i va dir que era impossible perquè la gent del carrer sabria que era per nosaltres. Finalment, ha dit que "un agent de la Guàrdia Civil em van dir que una agents dels Mossos li havia donat menjar perquè havia tingut 'pietat' de nosaltres". | |
| | El comentari de Joan Serra Carné Montserrat del Toro, secretària judicial encarregada dels escorcolls a Economia el 20-S, descriu com un setge la protesta davant les dependències de la Generalitat. Verbalitza una situació d'espant, amb gent "aixafada" contra els vidres de la portada de la conselleria i "impactes" per ampolles d'aigua. La funcionària va demanar sortir en helicòpter. Els acusats somriuen. La Fiscalia es frega les mans. |
| Comença la declaració de Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat 13 i un dels testimonis clau per esclarir els fets del 20 de setembre davant d'Economia. La Fiscalia ha dit que està d'acord en què no s'emeti la imatge de Montserrat del Toro perquè "viu a Catalunya" i les defenses han denunciat el comentari del fiscal. Del Toro ha explicat que van arribar a les vuit del matí a Economia, que es van aparcar els vehicles de la policia judicial just davant de la porta i que ella havia de fer registres "als quatre punts més complexos de l'operatiu". "Vaig veure un incident desagradable: un jove es va acostar a un guàrdia civil, li va posar una bandera a prop de la cara i crec que el va escopir", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné La secretària judicial encarregada dels escorcolls durant la jornada del 20-S a Economia acusa els Mossos de minimitzar el dispositiu policial necessari, malgrat la concentració massiva a les portes de la conselleria. Per la funcionària, la Guàrdia Civil no compartia aquelles decisions, perquè no considerava adequades les condicions de seguretat. És un testimoni capital, que pesarà en la valoració del tribunal. |
| Pérez de los Cobos ha explicat que la proporcionalitat de la força depèn de molts factors, i un d'aquests podria ser el temps de què es disposi per intervenir. Així mateix, ha admès que l'1-O plovia en molts punts de Catalunya i ha estat incapaç de concretar si els "encaputxats" d'aquell dia eren gent que es tapava el rostre o que es protegia de la pluja. Pérez de los Cobos ha dit també que el mandat judicial es va complir perquè l'1-O no va ser un referèndum, i ha admès que es va poder votar però va ser un acte convocat per la mateixa gent que presidia les meses, que decidia qui votava i qui no. | |
| Preguntat per si es van dissenyar els operatius tenint en compte que es podien trobar gent en situació de manifestació als col·legis, Pérez de los Cobos ha insistit que totes les unitats que participaven l'1-O "eren expertes en concentracions de persones". "Estan molt acostumades a tenir intervenció i actuen sempre amb els criteris que recull la normativa", ha assegurat. Ha dit també que les forces i cossos de seguretat de l'Estat eren dos: l'actitud de la gent i la disposició dels Mossos a col·laborar. De tota manera, ha admès que no sabia quanta gent aniria a cada local. En la majoria de centres, ha explicat, "hi havia actitud hostil amb persones amb actitud d'agressió", però en altres centres, "el grau d'agressivitat va ser tan elevat que va aconsellar avortar la intervenció". | |
| | El comentari de Joan Serra Carné Pérez de los Cobos ha descrit una actitud "hostil" i "d'agressió" a la policia durant l'1-O en els punts de votació amb més conflictivitat. Segons el seu relat, en alguns col·legis, la hostilitat era tan elevada que es va aconsellar avortar l'operació policial. El coordinador dels cossos de seguretat busca les paraules per articular concepte de violència, necessari per sostenir la rebel·lió i la sedició. |
| Sobre les càrregues policials, Manuel Marchena ha esbroncat Jordi Pina per insistir-hi després que Diego Pérez de los Cobos hagi dit que, segons el seu criteri, no n'hi va haver. Pina ha protestat i ha quedat constància a l'acta. També sobre l'1-O, Pérez de los Cobos ha admès que "hi va haver actuacions policials que van afectar diverses parts del cos de gent que impedia l'accés als centres de votació" i ha explicat que no li consta que s'utilitzés gas pebre en col·legis electorals l'1-O. Així mateix, tampoc ha pogut assegurar que hi hagués gent amb pals durant la jornada del referèndum. | |
| A preguntes de Jordi Pina, Diego Pérez de los Cobos ha reiterat que, segons els criteris tècnics, el dia 1 d'octubre no hi va haver cap càrrega policial. "No es va dissoldre cap manifestació ni es va practicar cap desallotjament", ha dit. Ha explicat també que no coneix al detall les actuacions dels agents l'1-O i que els criteris eren els mateixos per a totes les autoritats. En aquest sentit, ha assegurat que no tenia informació de com els dos cossos de seguretat estatals de com els dos cossos de seguretat estatals es van repartir geogràficament l'actuació policial. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné Diego Pérez de los Cobos manté al Suprem el relat verbalitzat en la jornada d'ahir: les actuacions de la policia espanyola durant l'1-O no es poden considerar càrregues, els ciutadans que protegien els col·legis van utilitzar nens "com a escuts" i "totes les lesions" patides pels agents -difusament documentades- són atribuïbles als votants. Per les autoritats espanyoles, la violència de la jornada del referèndum va ser unidireccional. |
| Andreu Van den Enyde ha provocat que Diego Pérez de los Cobos s'encalli amb la seva declaració durant la fase d'instrucció. En un primer moment, va dir que el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana i, com a testimoni al Suprem, ha matisat aquestes afirmacions i ha afirmat que sense el compliment de la llei no hi ha convivència ciutadana. Manuel Marchena ha admès el canvi de parer, però ha dit que no és especialment rellevant. A pregunte de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Pérez de los Cobos ha dit que en la majoria de col·legis, la resistència passiva es va transformar en activa quan van arribar les forces de seguretat. "Crec que totes les lesions que van patir els 93 agents van ser causades directament pels ciutadans", ha afirmat. | |
| El diputat del PDECat al Congrés dels Diputats Jordi Xuclà ha carregat contra l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo que dimarts va comparèixer davant del Tribunal Suprem. "Va demostrar tenir molt desvergonyiment polític, intel·lectual i moral en l'evolució dels seus plantejaments", ha dit Xuclà en una atenció als mitjans aquest dimecres al matí. El diputat del partit demòcrata ha criticat la "incoherència en l'evolució política" de l'exdiputat del PP, i ha recordat el seu passat com a portaveu adjunt de CiU al Parlament. Xuclà ha afirmat que Millo hauria de tenir "una mica més d'humanitat" amb els seus excompanys diputats acusats de rebel·lió. A banda, el diputat del PDECat ha afirmat que les mencions al major dels Mossos Josep Lluís Trapero durant el judici de l'1-O generen "indefensió". | |
| L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha reivindicat aquest dimecres la professionalitat dels Mossos d'Esquadra i dels seus comandaments després dels testimonis al Tribunal Suprem de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar l'actuació policial l'1-O. "Després d'escoltar ahir Millo i Pérez de los Cobos només em venen ganes de destacar i reconèixer la professionalitat i el rigor del cos de Mossos i dels seus comandaments", ha apuntat Forn a través de Twitter, on ha destacat l'"orgull" que sent d'haver estat el seu responsable polític. "Gràcies Mossos", ha afegit. | |
| Es reprèn la sessió al Suprem i continua la declaració de Diego Pérez de los Cobos, que respon les preguntes d'Andreu Van den Eynde. Explic que va entregar els informes d'actuació policial de l'1-O, però no ha dit a quines autoritats, i diu que el pla d'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va canviar per estructurar tots els efectius que van arribar a Catalunya". Pel que fa a l'1-O, ha dit que els arribava que podien torbar-se gent concentrada per votar, però després van veure que hi havia molts individus que volien impedir l'actuació judicial. Pérez de los Cobos ha dit també que no hi havia cap informe del nombre de persones que podien anar a votar l'1-O i evita valorar la xifra de 2 milions de votants: "L'important no era la gent que anava a votar, sinó l'actitud que tenien". I assegura: "En un estat de dret és impossible la convivència ciutadana sense el respecte a la llei". | |
| La declaració de la secretària judicial que va estar present a la Conselleria d'Economia el dia 20 de setembre centra una nova sessió del judici al Tribunal Suprem. El tribunal ha accedit a no projectar la imatge de Montserrat del Toro, per preservar la seva identitat. Dins de la sala, però, sí que totes les parts podran veure el seu rostre però el Suprem modificarà la senyal institucional per evitar que la seva imatge sigui pública. Està citada a les deu del matí però abans caldrà acabar l'interrogatori -per part de les defenses- al coronel Diego Pérez de los Cobos ja que no va donar temps de fer-ho en la sessió de dimarts. Aquesta serà la cinquena jornada destinada a interrogar testimonis. Fins al moment, s'ha pres declaració a vint-i-nou testimonis dels més de 500 previstos. | |
| EL DESPERTADOR La cara més descarnada de l'Estat. Les declaracions de Millo i Pérez de los Cobos al Suprem evidencien fins a quin punt les institucions espanyoles estan disposades a forçar la màquina per frenar el procés. Per Ferran Casas. | |
| Toni Comín ha recordat en declaracions a TV3 i Catalunya Ràdio que l'informe que parlava de mil persones ateses a centres de Salut catalans durant l'1 d'octubre del 2017 es va penjar al web del Departament que aleshores ell comanava i, per tant, era públic. L'exconseller de Salut exiliat a Brussel·les ha considerat, per tant, "una vergonya" la versió de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo que, en declaracions davant del Tribunal Suprem, ha reduït aquesta xifra a la de quatre persones hospitalitzades. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut per explicar-vos tot el que passi aquest dimecres al Tribunal Suprem. Començarem amb la declaració de Diego Pérez de los Cobos, que a partir de les 9.30h continuarà responent les preguntes de les defenses. Des de Madrid us n'informarà Sara González. Us deixem algunes informacions per començar el dia ben informats. - Millo i Pérez de los Cobos lideren el darrer intent per sostenir la rebel·lió. L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya i el coordinador policial de l'1-O dibuixen un clima de violència i assenyalen l'"alineació" dels Mossos amb el Govern de Puigdemont per permetre el referèndum. - La falsedat de Millo i el número dos de Zoido sobre el 3-O: no es van ocupar les vies de Sants. Renfe no té registrat cap ocupació ni tall de vies a la principal estació de Barcelona durant la vaga general i aturada de país de la tardor del 2017. | |
| |
| Acaben les preguntes de Xavier Melero i Manuel Marchena suspèn la sessió fins demà a les 9.30h, quan continuarà l'interrogatori amb les preguntes de la resta de defenses. Aquí podeu veure un resum de què ha dit el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O. Ho explica Sara González des de Madrid. - Pérez de los Cobos nega les càrregues de l'1-O i acusa Puigdemont d'atiar la «violència». El coronel de la Guàrdia Civil justifica la intervenció policial per la "inacció" dels Mossos davant l'actuació "organitzada" amb "gent encaputxada" durant l'1-O. | |
| Diego Pérez de los Cobos ha dit que el dia 30 de setembre no tenia les pautes d'actuació dels Mossos l'1-O. "Les vaig tenir el dia 9 d'octubre", ha explicat. I preguntat per com pensava coordinar res sense les pautes d'actuació, ha dit que la seva tasca no era impartir instruccions. "Abans de l'1-O, a les xarxes socials apareixien missatges sobre possibles actuacions dels Mossos", ha volgut especificar. Sobre el dia 1-O, ha dit que "d'enfrontaments amb ciutadans no n'hi va haver, en cap cas. Eren grups organitzats que agredien agents i vam haver d'actuar per mandat judicial". Pel que fa als votants ferits, Pérez de los Cobos ha volgut matisar: "Quan es parla de ciutadans lesionats l'1-O, jo corregeixo i parlo d'atesos". | |
| Sobre la prèvia de l'1-O, Pérez de los Cobos ha dit que les activitats lúdiques del cap de setmana, "aïlladament", no semblava que fossin per preparar el referèndum. "Però vist en global es va comprovar que sí", ha explicat. El coordinador de la violència de l'1-O ha admès que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no van tancar cap col·legi abans del dia del referèndum per un criteri d'eficàcia. "La funció de substitució era l'última opció, havíem d'esgotar totes les possibilitats", ha dit, i ha afegit que l'actuació de les policies espanyoles seria "un salt qualitatiu rellevant" pel que fa a l'assetjament que ja havien patit els dies anteriors. | |
| Pérez de los Cobos continua criticant Trapero. Diu que li va semblar "excepcional" la seva presència en l'última junta de seguretat abans de l'1-O. "No em va semblar procedent la presència de Trapero en aquella junta de seguretat, i encara menys les seves intervencions", ha afirmat a preguntes de Xavier Melero. En aquella reunió va ser quan Puigdemont va dir que calia preservar la normal convivència ciutadana l'1-O. "No pot utilitzar-se això com a excusa per aconseguir la inacció policial", ha insistit el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O. | |
| A preguntes de les defenses Pérez de los Cobos ha reiterat que Trapero posava "pals a les rodes" a la seva tasca de coordinació. Ha explicat que el cos de Mossos sí que va acudir a totes les reunions convocades per la Fiscalia o per mi, però Trapero no sempre hi era. Preguntat per les funcions que tenia com a coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, ha explicat que es convocava reunions que tenien com a objectiu posar en comú les accions dels tres cossos policials de cara a l'1-O. Sobre el pla presentat pels Mossos, ha reiterat que era adequat per cobrir unes eleccions normals, però no per impedir un referèndum il·legal. | |
| A preguntes de Vox, Pérez de los Cobos ha dit que l'agressivitat es va dur a terme contra les forces de seguretat, "que era qui vetllava pel compliment de les ordres judicials". Ha qualificat l'1-O com "l'acció convergent d'una activitat il·legal i el dispositiu d'inactivitat dels Mossos". I ha recordat que a les reunions prèvies a l'1-O la gran pregunta era: "Què faran els Mossos?". Així mateix, ha dit que el referèndum va ser una "fita fonamental en el procés cap a la independència". | |
| Pérez de los Cobos ha dit que en alguns col·legis es van col·locar nens i persones grans com a escuts, i ha arribat dir que un agent de la Guàrdia Civil va haver de protegir un menor. També ha assegurat que en alguns casos van veure com els Mossos subjectaven les urnes mentre els ciutadans votaven i que té constància que hi havia vehicles dels Mossos camuflats fent accions de vigilància. Sobre l'"hostilitat", Pérez de los Cobos ha dit que es va disparar a partir del setembre i es va estendre fins a les casernes de la Guàrdia Civil i les comissaries de la policia espanyola. A preguntes de l'advocacia de l'Estat, Pérez de los Cobos ha dit que des que es va fer la junta de seguretat, "la desconfiança va anar 'in crescendo'". | |
| Segons Pérez de los Cobos, els Mossos van activar un sistema d'actuació més encaminat a facilitar el referèndum que no pas a evitar-lo. El 10 d'octubre, ha explicat, va rebre un informe de Trapero que deia que els Mossos havien tancat 99 col·legis. "Dels locals tancats pels mossos, un 80% corresponia a municipis molt petits amb només una mesa on ja s'havia acabat la votació", ha explicat. I ha afegit que en la majoria de casos, els Mossos van actuar amb "passivitat absoluta". "En alguns casos van intentar obstruir l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat", ha reblat. | |
| Diego Pérez de los Cobos ha dit que l'1-O hi havia grups de gent perfectament organitzada formant "muralles humanes" per impedir l'accés de la policia als locals electorals. Ha reivindicat la tasca de la policia, que va fer "un ús exquisit de la proporcionalitat" i només van intervenir contra aquelles persones que intentaven impedir l'accés als col·legis electorals". "No hi va haver cap càrrega policial l'1-O", ha dit, i ha insistit que "l'actuació de la policia va intentar ser sempre professional i proporcional". Així mateix, ha assegurat que en cap moment es va donar cap ordre de parar l'actuació policial, i ha assenyalat Puigdemont com a responsable de la brutalitat policial: "Quan Puigdemont va fer una crida a defensar les urnes, la virulència d'algunes persones va augmentar encara més i per això era millor no actuar". | |
| Diego Pérez de los Cobos ha explicat que tenien dos plans pensats. El primer, per si els Mossos col·laboraven i impedien el referèndum. En aquest cas, només actuarien per ajudar la policia catalana. I un escenari B, per si el dispositiu dels Mossos era insuficient i inadequat, i en aquest cas actuarien per pròpia iniciativa. "Durant la matinada de l'1-O vam constatar que el dispositiu dels Mossos era insuficient, inadequat i ineficaç. No estaven impedint el referèndum i per tant havíem d'actuar", ha dit a preguntes del fiscal, i ha tornat a carregar contra els la policia catalana: "La parella de Mossos a cada col·legi electoral semblava més aviat la imatge d'unes eleccions normals que no pas per impedir un referèndum il·legal". | |
| Pel que fa a l'última junta de seguretat, convocada pocs dies abans de l'1-O, Pérez de los Cobos ha dit que va ser "kafkiana". Puigdemont va agrair l'assistència i va explicar que l'objectiu de la reunió era "acordar com havia d'actuar la policia judicial per complir la interlocutòria i garantir la convivència ciutadana". Pérez de los Cobos ha explicat que en aquella reunió ell va ressaltar que "l'objectiu era impedir el referèndum" i que es podia parlar "de com es feia". De fet, ha dit que l'Estat insistia que per preservar la convivència ciutadana només calia desconvocar el referèndum. "A la junta de seguretat va haver un ambient molt tens perquè els que seien a l'altra banda de la taula eren els qui havien convocat l'acte il·legal que havíem d'impedir", ha afirmat. | |
| L'Audiència de Barcelona veu «violència desmesurada» en càrregues de l'1-O. Planteja la possibilitat d'imputar les lesions als responsables operatius que van actuar a l'Escola Estel de la capital catalana arran d'un recurs de l'Ajuntament de Barcelona. | |
| Diego Pérez de los Cobos ha dit que vista la reticència que generava el seu nomenament, ell sempre va voler deixar clara la diferència entre la funció de comandament i la seva funció de coordinació. Sobre els locals de votació, ha explicat que les forces de seguretat de l'Estat van facilitar un llistat dels espais on s'havia de celebrar el referèndum, i que el major Trapero va dir que seria complicat tancar-los tots. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
