| « Entrades més recents | |
| La primera part de la declaració de Diego Pérez de los Cobos s'ha centrat en criticar l'actuació del major Trapero els dies previs al referèndum. "La relació amb Trapero sempre va ser difícil", ha admès, i ha explicat que a la reunió de coordinació del 25 de setembre hi havia un "ambient complicat". "Ferran López em va dir que eren contraris al meu nomenament", ha explicat. Així mateix, ha recordat que Trapero deia el mateix que Quim Forn: que ells no havien sol·licitat el suport de les forces i cossos de seguretat. De fet, l'exconseller d'Interior deia que la Fiscalia s'estava excedint i que s'estava aplicant el 155 "per la porta del darrere". | |
| Marcel Mauri reacciona a la declaració d'Enric Millo, que ha dit que Òmnium va néixer com una entitat cultural que s'ha convertit en una eina política. "A un personatge de trist record per a aquest país com Millo, que ha gosat posar en dubte la nostra feina, li recordem que una entitat com al nostra va ser fundada el 1961 per defensar la llengua i la cultura, i ho va fer en ple franquisme. Sí, això és fer política. Fem política, no partidisme, perquè volem transformar la realitat del nostre país a través de la cultura". | |
| Diego Pérez de los Cobos, cap de l'operatiu policial de l'1-O, ha explicat que el 21 de setembre es va traslladar a Barcelona per encàrrec del TSJC per coordinar els dispositius policials per impedir el referèndum. "Trapero va expressar la seva disconformitat per la decisió de designar-me coordinador de l'operatiu policial de l'1-O", ha recordat, i ha explicat que el major va demanar una ordre per escrit sobre la meva designació com a coordinador policial de l'1-O. De cara a com impedir el referèndum, Pérez de los Cobos ha explicat que s'havia encarregat als responsables dels tres cossos policials que fessin un pla. "L'operatiu policial de Trapero, tal com estava redactat, no impedia el referèndum. Trapero va dir que jo no tenia potestat per donar-li instruccions", ha explicat a preguntes del fiscal. | |
| |
| Puigserver ha explicat que els operatius de la vaga del 8 de novembre van ser dissenyats íntegrament pels Mossos, perquè ja s'havia aplicat el 155. Durant la intervenció de l'autogovern, ha explicat Puigserver, "l'actuació dels Mossos sempre va ser lleial". La seva declaració ha durat poc més d'una hora i és el torn ara de Diego Pérez de los Cobos, cap de l'operatiu policial de l'1-O. | |
| A preguntes de les defenses, Puigserver ha dit que en les reunions prèvies a l'1-O, Puigdemont, Puig i Trapero asseguraven que es compliria la interlocutòria del TC per impedir el referèndum, però que després va veure que "l'Estat i la Generalitat interpretaven coses diferents". "La Generalitat volia preservar la convivència ciutadana i nosaltres impedir el referèndum", ha explicat. Ha dit també que va ser responsable del Departament d'Interior durant el 155, des del 3 de novembre fins a finals de maig del 2017. | |
| Juan Antonio Puigserver ha dit que, per ells, tancar els centres de votació era la millor manera de preservar la convivència ciutadana, tal com demanava Puigdemont. També ha explicat que Diego Pérez de los Cobos insistia que preservar la convivència ciutadana no podia impedir l'ús de la força. Després de molt insistir, Trapero va dir que no es faria ús de la força si hi havia persones grans i nens. Sobre els dies previs a l'1-O, Puigserver ha dit que van fer crides "a desconvocar l'1-O i tancar els centres i Puigdemont va dir que no tenien clar què fer". Per tancar la intervenció de la Fiscalia, l'alt càrrec d'Interior ha dit que no recorda que es fessin crides a defensar les urnes i que l'1-O van treballar uns 8.000 agents dels Mossos. | |
| Comença la declaració de Juan Antonio Puigserver, que va estar al capdavant dels Mossos mentre va durar el 155. Ha explicat que des de l'Estat es volia complir la sentència del TC i impedir el referèndum, però que hi havia objectius diferents entre les dues administracions. "Puigdemont deia que era imprescindible conservar la convivència ciutadana", ha explicat, i ha afegit que el major Trapero era partidari de complir el mandat judicial però que deia que només es podia utilitzar la força per "evitar danys a tercers". A preguntes de la Fiscalia, ha dit que no recorda si es va parlar "d'enfrontaments ni de violència" de cara a l'1-O. | |
| A preguntes de les defenses, Munté ha recordat que va veure molta gent davant d'Economia i que l'actitud era serena i es feien crides a la calma per part de Sànchez i Cuixart. També ha dit que va poder votar l'1-O amb total normalitat i que segur que va fer crides a la participació. Així mateix, ha deixat clar que cap dels acusats ha promogut mai la violència. D'aquesta manera ha acabat la declaració de Munté i Manuel Marchena ha ordenat un recés fins les quatre de la tarda, quan començarà la declaració de Diego Pérez de los Cobos, un dels testimonis clau del judici. | |
| |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, Munté ha explicat que Forcadell va assistir a una única reunió on es va discutir sobre la qüestió de confiança i el debat de política general, "dos temes molt importants per al Parlament". Vox -que també havia citat Munté malgrat que Marchena no ho tenia anotat- ha fet només dues preguntes: si Munté va participar del 20-S i si va votar l'1-O. Munté ha respost que sí a totes dues qüestions. | |
| Neus Munté ha explicat que mentre era al Govern no tenia la sensació que s'estava desobeint al TC. Ha admès que no estava d'acord amb el cessament de Jordi Baiget, que es va fer per "qüestions de confiança", tal com va explicar Carles Puigdemont al Parlament. Sobre l'agenda de Josep Maria Jové, Munté ha dit que no en tenia constància i que no sap si és veritat el que hi diu. "No recordo que es parlés del referèndum en les reunions de l'inici de la legislatura", ha dit a preguntes de la Fiscalia. I sobre els Mossos, ha dit que li sorprenia que se li preguntes sobre a qui obeirien: "Sempre deia que actuarien conforme a la llei i complirien els mandats judicials". | |
| Comença la declaració de Neus Munté, que lamenta que Vox exerceixi com a acció popular. A preguntes de la Fiscalia, Munté ha assegurat que no va ser cessada, sinó que va sol·licitar el seu relleu a Carles Puigdemont. ""No em van cessar, vaig demanar a Puigdemont que em rellevés perquè estava desbordada. Eren raons personals i de càrrega de feina", ha dit, i ha insistit que no va deixar el Govern per "motius polítics". "Estàvem buscant el diàleg i l'acord amb l'Estat, una via que comparteixo totalment", ha deixat clar. | |
| A preguntes de l'advocat Jordi Pina, Enric Millo ha admès que el 20-S no existien encara els CDR, malgrat que ell ha dit a preguntes de la Fiscalia que havien fet proclames aquell dia. "No existien els CDR? Doncs devien fer proclames les persones que posteriorment els van crear", ha dit. També sobre els CDR, ha estat incapaç de dir qui li va dir que hi havia gent violenta dins d'aquestes organitzacions. També ha dit que no té xifres sobre la gent que participa dels CDR, l'ANC i Òmnium, però que la seva participació és que "molta gent col·labora en diverses organitzacions al mateix temps". Sobre l'1-O, Millo ha dit que no pot donar xifres de qui va portar objectes que podia utilitzar contra la policia però que hi havia gent que tenia una finalitat violenta en la seva actuació. D'aquesta manera ha acabat la seva intervenció, que ha durat unes cinc hores. | |
| Preguntat sobre suposats "artefactes incendiaris", Enric Millo ha assegurat que li consta que existeixen però ha estat incapaç de concretar ni les dates ni els llocs on es van llançar. "S'utilitzaven contra casernes de la Guàrdia Civil", ha insistit. Benet Salellas li ha fet notar que només va ser un "artefacte" (i no diversos, com ha insistit Millo). Marchena ha tallat les preguntes de l'advocat. | |
| Sobre la violència i les amenaces, Millo ha admès que la majoria les va conèixer després i a través dels mitjans i les xarxes socials. "Estant present físicament, només he viscut les amenaces a la meva persona i a la meva família. La resta, les he conegut després", ha dit a preguntes d'Andreu van den Eynde. Sobre la pintada contra ell, ha admès que no sap qui la va fer. Millo ha aprofitat per ridiculitzar les activitats que es van fer el cap de setmana de l'1-O i ha admès que no es va poder reunir amb els civils ferits el dia del referèndum. Sobre el 20-S, ha dit que no hi va haver ni morts ni ferits davant d'Economia però ha insistit que hi havia gent violenta. | |
| Preguntat per la suposada violència del 20-S i l'1-O, que Millo ha defensat aferrissadament a preguntes de la Fiscalia, Xavier Melero ha fet constar que davant d'Economia no hi va haver cap detingut i el dia del referèndum només cinc persones. "Això es correspon amb el clima de violència que vostè a explicat?", li ha preguntat Melero, i Millo ha tirat pilotes fora, apuntant també cap a la inacció dels Mossos. Sobre Josep Lluís Trapero, l'exdelegat del govern espanyol ha dit que no contradeia la posició del Govern i, alhora, assegurava que compliria rigorosament el mandat judicial. "Trapero va dir que en cap cas utilitzaria la força per fer complir el mandat judicial", ha afegit. | |
| Després del recés habitual de les 12h, Xavier Melero ha continuat l'interrogatori a Enric Millo, que ha explicat que a partir del 27 de setembre "hi havia l'obligació d'impedir l'ús dels espais destinats al referèndum". Sobre això, ha ressaltat que l'activitat als centres escolars el cap de setmana de l'1-O va ser brutal: "Hi va haver una necessitat expansiva d'activitats absolutament inaudita en la història de la humanitat", ha exclamat, i ha constat que això "feia difícil complir el mandat judicial d'impedir el referèndum"."Poder tancar les escoles divendres hauria facilitat la feina, però aquesta ordre va desaparèixer i això va fer més difícil complir el mandat judicial", ha afegit. | |
| |
| Canvi de plans en el calendari de testimonis d'aquesta setmana al Tribunal Suprem. Aquest dimarts, després de Millo, intervindran Juan Antonio Puigserver, Diego Pérez de los Cobos -coordinador de totes les forces de seguretat durant l'1-O- i l'exconsellera Neus Munté. Els plans de demà es mantenen, de manera que s'obrirà la jornada amb Montserrat del Toro, la secretària judicial del 20-S a la seu d'Economia. Dijous hi van els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola, juntament amb comandaments dels Mossos d'Esquadra. | |
| A preguntes de les defenses, Enric Millo ha dit que la Guàrdia Civil va tancar uns 130 col·legis i els Mossos, "segons la seva informació", en van tancar més de 200. Amb tot, ha defensat que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van complir amb el mandat judicial "proporcionalment i amb professionalitat", i ha reivindicat que van dur a terme la seva actuació amb "eficàcia" tenint en compte la situació que es van trobar. "L'1-O hi havia gent que formava muralles per impedir l'actuació de la policia", ha assegurat. "En una trentena de col·legis la policia judicial va haver de fer servir la força", ha apuntat. | |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, Millo ha dit que en la publicitat que es va donar als actes relacionats amb el referèndum "s'apreciava la complicitat entre els CDR, l'ANC i Òmnium". Ha admès que "tenen relació", però no ha pogut demostrar que hi hagi una "relació jeràrquica o de comandament" entre les tres organitzacions. El cap de setmana de l'1-O, ha dit que hi va haver "moltes convocatòries d'actes per part d'entitats civils als centres on s'havia de votar l'1-O". I sobre el 3-O, ha dit que "es feien crides per demostrar que hi havia la capacitat real per controlar el territori per poder dur a terme la declaració d'independència". | |
| Acaben les preguntes de la Fiscalia. Enric Millo ha anat més enllà del relat que ha fet el Ministeri Fiscal. Ha acabat afirmat que també hi va haver violència el 3-O i que el Govern va ser permissiu davant d'unes accions que volien "paral·litzar Catalunya". Abans del 27-O, ha dit que va rebre un missatge de Puigdemont que li preguntava si, en cas de convocar eleccions, no s'aplicaria el 155. "Fes el que hagis de fer", li va respondre Millo. Segons ell, "la declaració d'independència no va ser simbòlica". | |
| Enric Millo ha carregat també contra TV3, que va fer un titular on deia que ell demanava disculpes per la violència policial. "Jo vaig dir que durant l'1-O la policia va complir la llei amb proporcionalitat i que la situació era lamentable però tenia un únic responsable: el president de la Generalitat". En aquest sentit, ha dit que va "demanar disculpes" però ho va fer "en nom del president de la Generalitat. A més, ha dit que mentre durava l'entrevista "es reproduïen 7 imatges en bucle" de la violència. | |
| Enric Millo ha justifica la violència policial de l'1-O perquè hi havia "persones que no volien votar, sinó que tenien per objectiu impedir l'actuació de la policia. Això va provocar els enfrontaments". "Al migdia de l'1-O vaig demanar públicament al president que desconvoqués el referèndum per evitar mals majors", ha dit, culpant sempre els votants de les càrregues policials. Ha recordat també que "Puigdemont va fer una crida implícita a defensar les urnes, com si algú les estigués atacant", ha dit, i ha recordat que la manera d'evitar més violència era desconvocar el referèndum. "L'1-O hi va haver enfrontaments i xocs. La policia es va trobar gent concentrada esperant la seva arribada per impedir que poguessin entrar. Algunes d'aquestes persones van dur a terme actuacions violentes", ha reblat. | |
| El comentari de Joan Serra Carné Era d'esperar que Millo assumís el relat de la violència construït per la Fiscalia. Però l'exdelegat del govern espanyol ha anat més enllà. A banda d'alimentar el relat de les fake news dels ferits de l'1-O, Millo hi ha posat salsa. Els ferits no eren els votants i els policies es van convertir en víctimes de relats "esgarrifosos" d'armilles esquinçades i claus marcials al carrer. Una actuació que ha generat cares de desaprovació de les defenses. |
| Molt dur Enric Millo contra els Mossos, a qui acusa d'inacció durant la tardor del 2017. Sobre la Junta de Seguretat de finals de setembre, ha dit que "hi havia una línia política" entre la voluntat del Govern i els plantejament dels Mossos que explicava el major Trapero -Quim Forn va negar que això fos així. "El major Trapero va dir que la seva obligació era complir amb el mandat judicial, però no va dir com. Va dir que no faria ús de la força", ha explicat. L'exdelegat del govern espanyol ha justificat també la violència policial: "Hi havia un clima de crispació que feia preveure que l'1-O hi hauria un risc per a la integritat de la gent si no s'atenia el mandat judicial". | |
| | El comentari de Joan Serra Carné Millo va afirmar l'estiu passat en una entrevista a NacióDigital que Puigdemont "va decidir que l'1-O fos un dia de confrontació". Avui, al Suprem, ha tornat a justificar la violència policial. Com? Assegurant que els ciutadans estaven concentrats no per votar sinó per impedir l'actuació de la policia judicial. "Això va provocar els xocs", ha dit a la Fiscalia. Els enfrontaments, per Millo, van ser culpa de la ciutadania. Només de la ciutadania. |
| | El comentari de Joan Serra Carné Millo afirma que hi havia una alineació entre les directrius polítiques del Govern i els "plantejaments d'actuació" dels Mossos. "Hi havia una línia política que es compartia", ha defensat. L'exdelegat del govern espanyol envia un torpede a la línia de defensa de Joaquim Forn, que insistia a separar l'actuació de la policia catalana dels objectius polítics de l'executiu. Fins ara, el testimoni més lesiu per als acusats. |
| Enric Millo ha recordat que hi havia l'ordre judicial de prendre "totes les mesures necessàries" per impedir el referèndum i que la interlocutòria del TSJC "deixava clar que el referèndum il·legal no es podia celebrar i ordenava que s'impedís l'ús dels centres fins a l'1-O". "L'ordre era requisar tot el material que s'estigués preparant per dur a terme el referèndum il·legal", ha insistit. Ha assenyalat també els Mossos: "No em consta que tanquessin cap col·legi els dies previs l'1-O". I ha dit també que "es va fer una campanya aparentment innocent i espontània per ocupar els centres i que estiguessin oberts l'1-O". | |
| Sobre les mobilitzacions de la tardor de 2017, Millo ha recordat que es feien crides a "defensar les institucions": "Això respon a la idea que t'estan atacant i qui atacava era la policia judicial. Era el món al revés", ha dit. Ha admès que hi havia grups que es manifestaven de manera pacífica, però també n'hi havia que es manifestaven amb "clara violència": "Pintar a la paret 'Millo muerte' no sé si és violència, però molt pacífic no és", ha afirmat. L'exdelegat del govern espanyol ha intentat assenyalar l'ANC, Òmnium i els CDR: "La capacitat de mobilització era extraordinària a través de les xarxes i els grups de WhatsApp. El 20 minuts podien ubicar 500 persones a un lloc i després canviar-les de lloc", ha ressaltat. I sobre els CDR, ha dit que "són aparentment cel·lules autònomes, però el seu funcionament permet veure que hi ha una estructura i una organització". "No són espontanis. En alguns CDR hi ha gent que no té cap inconvenient en utilitzar la violència", ha insistit. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné Tots els missatges de Millo musculen l'acusació de rebel·lió i sedició. L'exdelegat del govern espanyol assenyala Joaquim Forn i avala la tesi de la Fiscalia de la inacció dels Mossos. Sosté que el suport de la policia catalana als cossos i forces de seguretat de l'Estat abans de l'1-O va ser "ineficaç", com en l'escorcoll a Unipost. La Fiscalia es frega les mans. |
| Abans de l'1-O, Millo ha explicat que va enviar cartes a alcaldes i directors de centre per explicar-los la situació i quin era el mandat del TC. "Vaig fer un esforç d'informació perquè les autoritats pertinents prenguessin consciència de què no havien de fer i com s'havien de comportar", ha dit. Sobre els plens del 6 i 7 de setembre, ha explicat que es va generar molta incertesa: "Les lleis de desconnexió pretenien generar una il·lusió d'una doble legalitat paral·lela vigent a Catalunya. Es generava aquesta mena de ficció". "A partir del setembre van començar les accions d'assetjament que van durar fins a l'aplicació del 155", ha dit, i ha posat d'exemple que el president del TSJC va demanar que l'Estat protegís l'edifici. "A partir del 10 de setembre, quan hi havia una acció de la policia, sempre es concentrava gent per assetjar, amenaçar i fins i tot agredir", ha reblat. | |
| | El comentari de Joan Serra Carné El primer missatge d'Enric Millo és clar. Segons el seu relat, el Govern mai va tenir voluntat de negociar amb l'Estat i la jornada de l'1 d'octubre estava premeditada. I l'exdelegat del govern espanyol hi afegeix una derivada: l'independentisme havia creat un "clima de conflictivitat" per fer possible la votació, amb exemples de component "violent". En altres paraules, Millo avala la rebel·lió i la sedició. |
| Pel que fa a la relació amb Quim Forn, Enric Millo ha relatat la primera reunió que van tenir. Ha dit que li va fer tres preguntes, i Forn les va respondre totes tres. El conseller d'Interior va dir que "la relació entre Mossos i forces de seguretat de l'estat havia de ser positiva i de respecte", que estava "disposat" a complir els acords de la Junta de Seguretat perquè també els havia signat Puigdemont i que l'1-O "garantirien que la jornada electoral es desenvolupés amb total normalitat". "En aquesta tercera resposta, jo li vaig manifestar el meu desacord", ha dit Millo. | |
| Enric Millo també ha parlat de reunions informals amb Oriol Junqueras, i ha assegurat que li confessava que "no era partidari que el procés anés tan de pressa" però que tenia "un compromís". "Junqueras era partidari i defensor del referèndum. Em deia que ell sempre havia estat independentista i no ho havia de demostrar i, en canvi, hi havia membres del Govern que no ho havien estat mai i que ara ho havien de demostrar", ha explicat a preguntes del fiscal. Sobre els canvis al Govern, ha explicat que es van fer quan Puigdemont va demanar als que no volguessin continuar que marxessin. "Em va preocupar", ha admès. | |
| La declaració d'Enric Millo ha començat amb la petició de la Fiscalia que ha demanat que no aparegui la seva imatge per televisió. Millo ha dit que no tenia cap problema en aparèixer per la tele. La primera part de les preguntes del fiscal s'ha centrat en la relació amb Carles Puigdemont. Millo ha parlat de diverses reunions. "En la primera reunió amb Puigdemont em va dir que la seva intenció era trobar una solució que no impliqués una situació de conflicte amb l'Estat", ha dit, i ha recordat que va intentar persuadir-lo perquè no se saltés la llei. "A l'altra banda de la taula em vaig trobar una cadira buida. No hi havia res més que no fos fer un acte il·legal com un referèndum", ha lamentat, i ha afegit que "per mi no hi ha cap mandat basat en un programa electoral que impliqui saltar-se la llei". "Hi va haver una última trobada en què Puigdemont em va dir que ja no podia fer marxa enrere. Em va dir que convocaria el referèndum i que després podríem seguir parlant. Li vaig dir que això no seria possible", ha afirmat l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de l'11è dia de judici. Avui amb dos noms clau: Enric Millo i Diego Pérez de los Cobos, que declararan com a testimonis a partir de les 9.30h. Us n'informarem amb Sara González, enviada especial a Madrid. Abans, algunes informacions per començar la jornada ben informats: - El número dos de Zoido posa cara a les càrregues de l'1-O i apuntala el relat de la Fiscalia. José Antonio Nieto situa els Mossos en el punt de mira com a "col·laboradors" del referèndum i revela que Rajoy va oferir poder votar fora dels col·legis electorals. Informa Oriol March. - OBSERVADORS INTERNACIONALS «Rufián, Roca, Abascal i Guerra... debat al 'The New York Times'»; per Germà Capdevila | |
| |
| Acaba la sessió d'aquest dilluns al Tribunal Suprem. Marchena emplaça les parts per demà dimarts a les 9.30h, amb la declaració d'Enric Millo. El seguiran Juan Antonio Puigserver i Neus Munté, i serà el dia també de Diego Pérez de los Cobos, el cap de l'operatiu policial de l'1-O, que serà un dels testimonis clau. | |
| El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha explicat que no hi ha precedents d'admissió a tràmit d'iniciatives a la Mesa amb un informe contrari dels serveis jurídics. Muro ha explicat que no sempre es fa un informe i que només es pronuncien si hi ha "algun defecte de gravetat" o si la Mesa demana algun informe (que no és vinculant). També ha explicat que va advertir en diverses ocasions per escrit i també verbalment els membres sobiranistes de la Mesa perquè considerava que algunes iniciatives incomplien ordres del Tribunal Constitucional (TC), com en el cas de les lleis de desconnexió. Durant l'interrogatori ha dit que la Mesa pot tramitar qualsevol iniciativa dels grups si està ben formulada però que pot entrar en el fons i evitar qualificar-la si va en contra de la Constitució de forma "palmària i evident", tal com recull jurisprudència del mateix TC. | |
| A preguntes de les defenses, Xavier Muro ha explicat que el 6 i 7 de setembre s'havia demanat la tramitació urgent de les lleis, però després es va sol·licitar una ampliació de l'ordre del dia. "Cs, PSC i PP van presentar esmenes a la llei del referèndum", ha recordat. I sobre la DUI, ha dit que només se'n va votar la part dispositiva i que un membre de la mesa va comentar que no tindria efectes jurídics. | |
| Começa la declaració de Xavier Muro, secretari general de Parlament, que ha demanat no ser enregistrat. "Vam advertir per escrit i verbalment sobre les sentències del TC", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. Tanmateix, ha admès que "en les interlocutòries no es va advertir amb precisió que la mesa no podia tramitar una resolució" i ha explicat que si la llei del referèndum estava suspesa, no es podia fer cap acte d'aplicació de la mateixa i les propostes de resolució del 27-O contradeien el TC. Ha parlat també del procediment de lectura única, i ha explicat que es preveu per tramitacions legislatives d'urgències, però ha admès que com els casos del 6 i 7 de setembre no en té precedents. Així mateix, també ha dit que no coneix precedents d'admissions a tràmit de propostes en contra de les advertències dels serveis jurídics. | |
| A preguntes de les defenses, l'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona ha recordat que els informes dels serveis jurídics no eren vinculants ni preceptius. "Quan fèiem un informe, Forcadell n'informava als diputats", ha dit. Sobre la comissió d'estudi del procés constituent, ha dit que va haver-hi un "ampli consens" dels grups parlamentaris per crear-la, i ha recordat que el 2011 va haver una proposició de llei per declarar la independència i no hi havia dictada cap mesura del TC. Sobre el 27-O, Bayona ha explicat que "es va votar només la part dispositiva". | |
| Antoni Bayona ha explicat que la presidenta de la mesa és qui decideix si se sol·licita un informe als lletrats i que els serveis jurídics van fer un informe el 6 de setembre advertint de les possibles responsabilitats penals que podien afectar als membres de la mesa. "Hi havia el deure de no admetre i creiem que s'havia d'alertar de les conseqüències de segons quines decisions", ha dit l'exlletrat major del Parlament, i ha recordat que molts grups parlamentaris sol·licitaven informes jurídics a la part final del desenvolupament del procés. | |
| Comença la declaració de l'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona que assegura que sí que es poden inadmetre a tràmit iniciatives parlamentàries per qüestions de fons, contradient així les paraules de Carme Forcadell i Roger Torrent, entre d'altres. Bayona ha dit que el cap del serveis jurídics és el secretari general, i no el lletrat major, i ha assegurat que els serveis jurídics coneixien les resolucions del TC. "Quan el TC va començar a aplicar les mesures d'execució, ja va començar a advertir els membres de la mesa que paralitzessin segons quines iniciatives", ha explicat a preguntes del fiscal. | |
| A preguntes de les defenses, David Pérez ha dit que no hi va haver cap empat durant la passada legislatura i que la presidenta tenia vot de qualitat per si n'hi hagués hagut algun. El PSC, ha dit, va estar d'acord en un primer moment en la creació de la comissió d'estudi del procés constituent, però després "va veure com anava i hi va votar en contra". Sobre les esmenes a la llei del referèndum, Pérez ha dit que es van fer esmenes parcials a la supressió de tot el text perquè no estaven permeses les esmenes a la totalitat. | |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, David Pérez ha explicat que normalment la mesa es convoca de divendres per a dimarts, tot i que a vegades es convoquen d'un dia per l'altre. Ha dit també que ell era contrari a l'admissió a tràmit de la llei del referèndum i que desconeix perquè es va habilitar la segona quinzena d'agost al Parlament. Sobre aquesta llei, ha dit que el tràmit d'esmenes es va admetre, però no esmenes a la totalitat. I pel que fa a la lectura única, Pérez ha dit que sí que es preveu, però que en el cas de les lleis del referèndum i de transitorietat era un ús "excepcional" i per això el PSC s'hi va oposar. Vox tampoc ha volgut fer cap pregunta a aquest testimoni. | |
| José Maria Espejo-Saavedra ha criticat aquest dilluns al Tribunal Suprem la "deriva independentista" del Diplocat. Ha explicat que es feien trobades al Parlament amb diputats estrangers i que Ciutadans va decidir no anar-hi perquè considerava que s'estava "blanquejant un atemptat contra la democràcia". Ara bé, les crítiques de partidisme contra l'organisme de promoció internacional de la Generalitat s'han ensorrat quan, a la part final de l'interrogatori, ha intervingut Judit Gené, advocada de Joaquim Forn. Podeu veure el vídeo del moment aquí. | |
| David Pérez ha explicat que va demanar un informe jurídic cinc cops i sempre se i va denegar. "Totes les vegades era per qüestions relacionades amb el procés", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Sobre el ple del 6 de setembre, ha explicat que es va admetre a tràmit la sindicatura electoral i que ell va advertir de "l'anomalia d'aquesta manera de procedir". També ha dit que el PSC va votar en contra de la compareixença de Carles Puigdemont perquè "estava clar" que era per explicar els resultats de l'1-O. Sobre el 27-O, Pérez ha dit que va ser Roger Torrent qui va demanar que es llegís la part dispositiva de la DUI. Després de les preguntes de la Fiscalia, Marchena ha ordenat una recés de 15 minuts abans de continuar amb les pregunte de l'advocada de l'Estat. | |
| El següent testimoni ha estat David Pérez, secretari segon de la mesa del Parlament i diputat del PSC, que ha arrencat la seva declaració recordant que la mesa "admet a tràmit tots els documents que s'ajustin al reglament del Parlament, a les qüestions formals i de fons", i ha contradit Forcadell i Torrent per afirmar que els membres de la mesa tenen l'obligació d'inadmetre a tràmit totes les propostes que contradiguin l'ordenament constitucional. Sobre els requeriments del TC, Pérez ha dit que en totes les reunions de la mesa es plantejaven i es comentaven amb la resta de mitjans. "Cada membre de la mesa feia el que bonament entenia com a correcte", ha dit. | |
| A preguntes de les defenses, Espejo-Saavedra ha dit que des que és diputat la mesa se celebra dimarts, i no ha recordat si Carme Forcadell va exercir mai el seu vot de qualitat. Sobre els informes dels lletrats, el diputat de Ciutadans ha dit que "no són vinculants ni preceptius, però sí aconsellables". També ha volgut ressaltar que les critiques al procediment de lectura única no són crítiques al procediment com a tal, sinó a l'objectiu pel qual es volia utilitzar. Pel que fa a la sindicatura electoral, Espejo-Saavedra ha dit que no recorda com es van nomenar els membres, "però segur que per una via tan irregular com les anteriors". | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
