| « Entrades més recents | |
| Espejo-Saavedra ha dit que durant les sessions del 6 i 7 de setembre hi havia molt de públic perquè "eren els dies escollits". "Crec que Cuixart i Sànchez estaven a la tribuna del Parlament", ha recordat el diputat de Ciutadans, que ha dit que aquells dies "tothom esperava a veure quan s'apretava el botó per posar-ho tot en marxa". Així han acabat les preguntes de l'advocada de l'Estat. Vox no ha volgut fer cap pregunta. | |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, Espejo-Saavedra ha explicat que la presidenta del Parlament podia triar si incloure o no una iniciativa en l'ordre del dia de la mesa i ha assegurat que es va mirar de "treure importància" a la suspensió que havia fet el TC. "El secretari general del Parlament va demanar als funcionaris que es publiqués la iniciativa de llei del referèndum", ha recordat el diputat de Ciutadans, tot i que ha admès que es acabar publicant al butlletí digital del Parlament "d'una manera que encara no he aconseguit entendre". | |
| José María Espejo-Saavedra ha explicat que hi havia la intenció d'aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat, però "hi havia molts obstacles des del punt de vista parlamentari i constitucional". Sobre el procediment de lectura única, ha recordat que "va ser impugnat al TC i suspès" i aleshores es va fer el canvi de l'ordre del dia "de manera una mica sorprenent". Pel que fa a la llei de transitorietat, Espejo-Saavedra ha dit que es va portar a la mesa de matinada: "Això ja permet veure com s'estava portant aquell ple". El diputat de Ciutadans també ha explica que es feien trobades al Parlament amb diputats estrangers. "Els organitzava Diplocat. Se'ns hi convidada però vam decidir no anar-hi perquè era blanquejar un atemptat contra la democràcia", ha afirmat. I sobre el 27-O ha recordat que va ser Roger Torrent qui va demanar que la votació fos en secret. | |
| |
| El diputat de Ciutadans i membre de la mesa José Maria Espejo-Saavedra ha assegurat que la mesa "no és un òrgan polític, sinó un òrgan governatiu". Ha explicat també que "l'ordre del dia el fixa el president del Parlament d'acord amb la junta de portaveus" i que va avisar que "hi havia resolucions que no es podien admetre perquè tots havíem estat advertits pel TC". "Els membres de la mesa que volien admetre a tramit les resolucions deien que no tenien perquè fer cas al TC, perquè implicaria convertir la mesa en un òrgan censor", ha recordat el diputat nacionalista, que ha dit també que "els serveis jurídics del Parlament no van opinar en alguns dels tràmits perquè la majoria de la mesa s'hi va oposar". | |
| A preguntes d'Andreu van den Enyde s'ha viscut un dels moments de més tensió a la sala. Manuel Marchena ha impedit que l'advocat de Junqueras i Romeva preguntés al president del Parlament sobre els fets del 20-S i el referèndum de l'1-O. "No admetrem preguntes que trenquin el principi de contradicció", ha dit Marchena, que ha explicat que el testimoni ha estat citat per unes qüestions concretes per "il·lustrar" sobre el contingut de l'activitat parlamentària. Les defenses han protestat per a aquesta decisió. Acaba així la declaració del president del Parlament, que pràcticament ha respost només a les preguntes de les acusacions. | |
| A preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, Roger Torrent ha dit que el 10 d'octubre "no es va votar cap document" sinó que es va fer "un acte fora del ple". Sobre el 27-O, ha dit que es van presentar propostes de resolució que es van votar "com passa moltes altres vegades". Pel que fa a les lleis del 6 i 7 de setembre, Torrent ha dit que "Forcadell no podia fer altra cosa que no fos admetre a tràmit les propostes dels grups parlamentaris. La mesa no pot ser mai un òrgan censor". Pel que fa a la llei de transitorietat, Torrent ha dit que "plantejava un procés de negociació i diàleg amb el govern de l'Estat, però mai va tenir efectes jurídics". | |
| Comença la declaració de Roger Torrent, que denuncia que els líders polítics estiguin tancats a la presó i, en canvi, Vox pugui ser acusació popular. A preguntes de la ultradreta, Torrent ha deixat clar que no es poden censurar mai les propostes dels grups i que la mesa no entra a valorar el fons de les qüestions. "Jo hauria actuat exactament igual que Carme Forcadell", ha dit el president del Parlament, i ha recordat que "els informes dels lletrats no són vinculants". "La mesa és un òrgan polític que pren decisions polítiques i no entra a valorar el fons de les propostes", ha explicat. En la mateixa línia, Torrent ha dit que el conflicte entre Catalunya i Espanya només es resoldrà amb un referèndum, i ha deixat clar que "es tornarà a votar". Sobre les lleis del referèndum i de transitorietat, el dirigent d'ERC ha dit que són les que van permetre votar l'1-O i que tenien com a finalitat "que la ciutadania pogués decidir el seu futur". | |
| Canvi d'ordre en les declaracions d'aquesta tarda al judici. A partir de les 16h es tornarà a iniciar la sessió però començarà declarant Roger Torrent, president del Parlament. Després del republicà arribarà el torn d'Enric Millo, ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, seguit de Juan Antonio Puigserver, ex-secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior. | |
| |
| La declaració amnèsica de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha convertit els testimonis d'aquesta setmana al Tribunal Suprem en veus claus del judici. El primer a obrir foc ha estat, José Antonio Nieto, secretari d'estat de Seguretat amb Zoido, el càrrec polític d'Interior amb més rang que era sobre el terreny en la preparació de l'operatiu policial de l'1 d'octubre. Nieto va participar en la junta de seguretat de Barcelona i informava puntualment el ministre de l'Interior. Davant el tribunal, ha descrit la violència policial de l'1-O com la "mínima força imprescindible" per impedir la votació, i s'ha fet responsable d'ordenar el dispositiu per frenar el referèndum. "Jo vaig ordenar que es continués amb el previst", ha afegit. Ho expliquen Joan Serra i Oriol March. | |
| José Antonio Nieto acaba la seva declaració, que ha durat tot el matí. A preguntes de les defenses, ha admès que el 20-S no es van produir agressions a cap membre de la Guàrdia Civil" i que tampoc hi havia armes entre les manifestants, però ha dit que creu que sí que hi havia encaputxats. Manuel Marchena ha ordenat un recés fins a les 16h, quan hauran de declarar la resta de testimonis, amb especial rellevància d'Enric Millo, Juan Antonio Puigserver i l'exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona. | |
| José Antonio Nieto, número dos de Juan Ignacio Zoido durant els fets d'octubre, ha tingut més problemes per trampejar l'interrogatori de les defenses. L'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha aconseguit acorralar-lo i fer-lo entrar en contradicció i el representant de Romeva i Junqueras, Andreu Van den Eynde, l'ha fet titubejar sobre la violència a Catalunya. | |
| A preguntes de l'advocat Jordi Pina, José Antonio Nieto ha explicat que no li consta que s'hagi obert cap investigació sobre les armes dels vehicles policials del 20-S. Nieto ha dit que en les manifestacions independentistes hi havia gent de l'ANC i Òmnium liderant-les, però ha estat incapaç de concretar qui, quan i on. Sobre els policies ferits, Nieto ha admès que cap agent va ser hospitalitzat ni va ser atès per ambulàncies medicalitzades. A més, ha assegurat que "no està prohibit" colpejar ciutadans per damunt de la cintura i ha assegurat que no li consta que hi hagués actuacions d'aquest tipus durant l'1-O. | |
| José Antonio Nieto ha tornat a lamentar que s'està convèncer que la força exercida per la gent "està bé" i la de la policia no. "No ho puc permetre, això", ha dit a preguntes d'Andreu Van den Eynde. Així mateix, ha assegurat que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van prioritzar la convivència a l'eficàcia policial durant l'1-O, i que van actuar de manera "proporcional i adequada". Preguntat per quin delicte havien d'evitar els policies, Nieto no ha estat capaç de respondre però ha volgut deixar clar que "no van votar més de dos milions de persones". | |
| |
| Xavier Melero acaba el seu interrogatori, que ha fet entrar en alguna contradicció José Antonio Nieto. El número 2 de Zoido ha dit que és habitual que hi hagi armes en els vehicles de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, fent referència al 20-S, i que ell no era la persona que havia de tenir aquesta informació. Sobre els fets d'Economia, ha assegurat que hi va haver violència però que no es va considerar "oportú" activar la unitat de seguretat ciutadana de la policia espanyola. | |
| L'advocat de Quim Forn, Xavier Melero, ha contraposat les afirmacions de José Antonio Nieto sobre la necessitat de precintar col·legis electorals, i Nieto ha admès aleshores que no es van precintar perquè "no constava en la interlocutòria". Sobre la violència policial, el número 2 de Zoido ha dit que "molts comandaments policials" estan patint el fet de ser investigats per l'1-O. A pregunte de les defenses, ha aprofitat per carregar contra els Mossos: "No van fer res per impedir el referèndum i van trencar el seu compromís amb el dispositiu policial de l'1-O". Així mateix, ha ressaltat que "la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van complir la seva obligació, que era complir el mandat judicial". | |
| International Trial Watch, que va seguir les sessions de la tercera setmana del judici de l'1-O amb set observadors al Suprem, adverteix que s'estan criminalitzant drets fonamentals com el de llibertat d'expressió o llibertat de reunió i manifestació. En un comunicat difós aquest dilluns, critiquen que l'interrogatori a Jordi Cuixart estigués carregat de preguntes sobre el rol de convocant del president d'Òmnium el 20-S, una manifestació en què "l'únic incident acreditat van ser danys materials en vehicles policials". | |
| Es reprèn la declaració de José Antonio Nieto, número 2 de Zoido, que insisteix que la Fiscalia va considerar "insuficient" el pla d'actuació dels Mossos per a l'1-O, i ha deixat clar que està "convençut" que el dispositiu del 21-D va ser superior al del dia del referèndum. A preguntes de l'advocat de Quim Forn, Xavier Melero, Nieto ha dit que no li consta que es fes "cap recomanació, advertiment o suggeriment tècnic" davant les suposades deficiències de l'operatiu preparat pels Mossos per a l'1-O. Així mateix, ha assegurat que "si els Mossos haguessin dit que complirien el mandat judicial, s'hagués desconvocat el referèndum". | |
| A preguntes de Vox, Nieto ha dit que si els Mossos haguessin fet la seva feina el referèndum no s'hauria celebrat. Els ultres han posat molt d'èmfasi en les "armes de guerra" que havien demanat la policia catalana, i Nieto ha admès que no era "armament habitual" per a un cos de les característiques dels Mossos. Marchena decreta 30 minuts de recés i a les 12.35 continuarà la declaració del número 2 de Zoido a preguntes de les defenses. | |
| A preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, José Antonio Nieto ha dit que la presència de Mossos l'1-O "va ser insuficient" en tots els col·legis electorals. "Es va comunicar al major Trapero que el dispositiu que havia preparat per a l'1-O era clarament insuficient i ell no hi estava d'acord", ha dit, i ha afegit que es va comprometre a revisar-lo però mai no els va arribar res. I sobre el 20-S, ha explicat que els guàrdies civils li van dir que "patien per la seva seguretat". "Els agents del 20-S veien com la gent atacava els seus vehicles". | |
| Acaba l'interrogatori de la Fiscalia. Nieto assegura que no hi va haver "cap ordre política" per demanar que els agents es retiressin l'1-O a la tarda i ha afirmat que es va donar "el pitjor dels escenaris": "Els Mossos no actuaven i hi havia una resistència molt intensa", ha dit. Sobre el 3-O, Nieto ha afirmat que hi va haver "actes importants de violència" i ha posat d'exemple els talls de carretera o l'ocupació de l'estació de Sants. I ha tornat a denunciar l'actuació dels Mossos: "L'acció dels Mossos el 3-O va ser deixar que la gent dugués a terme els seus objectius. Això va provocar el col·lapse de Catalunya". Per acabar, ha deixat clar que van actuar per defensar l'ordenament constitucional i el compliment de la llei. | |
| Sobre l'1-O, José Antonio Nieto ha relativitzat la violència que es va viure i ha dit que "no hi va haver càrregues policials". Així mateix, ha volgut ressaltar que hi va haver "agressions a policies i guàrdies civils. Van rebre cops, els van caure a sobre tanques, bancs...". "Hi va haver agents amb lesions i dic amb orgull que cap d'ells va demanar la baixa", ha reivindicat. Sobre els votants ferits, Nieto ha insinuat que alguns van mentir: "Em consta que hi va haver persones lesionades l'1-O i persones que van dir que havien estat lesionades". I en aquest sentit ha dit que no van rebre cap informació detallada sobre els ferits: "Hi vam accedir quan es va aplicar el 155". | |
| José Antonio Nieto ha denunciat que els Mossos no van col·laborar durant l'1-O i ha explicat que va ser ell qui va ordenar que es posés en marxa el dispositiu de l'1-O. "Vaig avisar que es faria en solitari per la manca de col·laboració dels Mossos". "No em consta cap actuació de la Brimo l'1-O", ha afegit. I sobre l'actitud dels votants, ha dit que "volien votar" però també "tenien per objectiu impedir la tasca de la policia" i estaven "organitzats" per fer-ho. | |
| Sobre l'1-O, Nieto ha dit que no li consta que els Mossos tanquessin cap col·legi electoral ni requisessin cap tipus de material del referèndum. L'objectiu de la policia, ha dit, era "evitar la celebració del referèndum", i ha deixat clar que això no era "incompatible" amb garantir la convivència. "Vam complir amb l'objectiu i ho vam fer amb la força proporcional". "L'ús de la força va ser el mínim imprescindible", ha assegurat. | |
| Sobre el 20-S, Nieto ha assegurat que tothom va poder veure la violència. "Hi havia una realitat paral·lela que ens indicava que hi hauria incidents. Ells no ho volien veure", ha dit. El número 2 de Zoido ha acusat diverses vegades Trapero, i ha assegurat que el seu alineament amb el Govern "era total". En aquest sentit, ha dit que el major dels Mossos justificava la inacció dels Mossos el 20-S "dient que hi havia nens petits i persones grans". Sobre el diàleg, Nieto ha dit que el Govern no va obrir en cap moment cap possibilitat. "No van deixar marge a parlar", ha assegurat, i ha tornat a parlar de "realitat paral·lela" que feia pensar al Govern que "no hi hauria incidents". | |
| Sobre la reunió de la Junta de Seguretat prèvia a l'1-O, Nieto ha reconegut que trobava "surrealista" asseure's a la mateixa taula amb aquells que havien convocat el referèndum. Sobre les converses, ha explicat que des del Govern insistien que "s'havia de mantenir la convivència" i que una part de la població entenia que la llei era la que derivava del Parlament. "Era bastant absurd", ha dit el número 2 de Zoido. En aquest moment, el fiscal ha apuntat que el Govern "obeïa a una legalitat paral·lela" i Marchena li ha hagut de parar els peus. | |
| José Antonio Nieto ha acusat els Mossos de no voler col·laborar amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat per impedir el referèndum i ha assenyalat directament Josep Lluís Trapero. "Trapero tenia una actitud de poca col·laboració. No assumia que fos necessària la coordinació", ha dit a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, i ha afegit també que el major va criticar el nomenament de Diego Pérez de los Cobos. "No em consta que els Mossos volguessin coordinar-se per evitar el referèndum i complir l'ordre judicial", ha dit. Sobre reunions mantingudes amb la Generalitat, Nieto ha dit que Puigdemont els traslladava que el bé suprem a protegir era la seguretat ciutadana però que des del govern espanyol es tenia clar que "el més important era fer complir la llei". | |
| El Tribunal Suprem protegirà la imatge de la secretària judicial del 13 que va estar a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre. Montserrat del Toro està citada dimecres a les 10h del matí com a testimoni a petició, entre d'altres, de Vox, Fiscalia, advocacia de l'Estat i la defensa de Junqueras i Romeva. Del Toro ha demanat que no es pugui veure la seva imatge i el tribunal ha accedit a la seva petició. Dins de la sala no hi haurà cap element de protecció (com un biombo, per exemple) i, per tant, el tribunal, els lletrats, els acusats i el públic podran veure la seva declaració. El Suprem, però, modificarà la senyal institucional que emet el judici en directe perquè s'escolti la seva veu però no es vegi la seva cara. Fonts del tribunal argumenten a l'ACN que, d'aquesta manera, es garanteix el principi de publicitat però es protegeix el seu dret a la imatge. A més, apunten que també han demanat aquesta mesures d'altres testimonis, entre ells alguns Mossos d'Esquadra. | |
| Nieto va participar en la Junta de Seguretat de Barcelona i informava puntualment el ministre de l'Interior. Aquest dilluns, davant el tribunal, l'exnúmero dos de Zoido ha acusat l'exconseller d'Interior Joaquim Forn de menystenir el perill d'incidents l'1 d'octubre. Nieto ha recordat que Zoido va enviar una carta el 22 de setembre a Forn per anunciar l'enviament de 6.000 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, una decisió coordinada pel mateix testimoni. L'exsecretari d'estat de Seguretat se n'ha fet responsable. Segons el seu relat, Forn va respondre la missiva el mateix dia recordant que no eren necessaris el reforç de la policia espanyola i que no compartien la interpretació legal de la decisió presa pel govern estatal. "La resposta ens va preocupar", ha afirmat Nieto a la sala. | |
| El número 2 de Juan Ignacio Zoido, José Antonio Nieto, ha explicat que va veure per televisió "com augmentava la presència de gent davant del Departament d'Economia". "Vaig veure com la situació s'agreujava davant d'Economia. Estàvem preocupats per les conseqüències del tumult, que podia afectar la Guàrdia Civil i la comitiva judicial. Patíem per la seva seguretat", ha dit. També ha assegurat que el 20-S es va demanar suport als Mossos i van rebre "respostes contradictòries". Sobre els CDR, Nieto ha afirmat que "tenien una estructura sòlida emparada en d'altres organitzacions que ja existien", fent referència principalment en l'ANC i Òmnium, i ha dit que van derivar en una "actitud violenta". | |
| José Antonio Nieto, exsecretari d'Estat de Seguretat i número 2 de Zoido, ha estat el primer en declarar com a testimoni aquest dilluns. Nieto ha explicat que va estar a Barcelona i a altres llocs de Catalunya abans i després de l'1-O i ha dit que amb els plens dels 6 i 7 de setembre "es va passar del pla teòric al pla real", pel que fa a la decisió de prendre mesures per impedir el referèndum. "Es van enviar al voltant de 6.000 efectius policials a Catalunya. Jo vaig proposar la decisió després de l'anàlisi que s'havia fet", ha dit a preguntes del fiscal, i ha deixat clar que el ministre de l'Interior, n'estava al cas. | |
| «Amb la vènia, senyoria»: què significa i d'on prové aquesta expressió? Els romans demanaven la vènia a Venus per culminar les pòcimes d'amor, tot i que en l'actualitat és una fórmula per sol·licitar l'ús de la paraula en un judici. Per Aida Morales. | |
| ENTREVISTA Benet Salellas: «Marchena ha construït un embut i cada vegada s'estreny més el marge de maniobra al judici». L'advocat i exdiputat de la CUP afirma que "la declaració de Cuixart és una fita històrica de l'independentisme" i sosté que Reguant "té dret a utilitzar la via de relació amb el tribunal amb la qual se senti més còmoda". Per Joan Serra Carné. | |
| Per estar ben informats de la sessió d'avui, us deixem algunes informacions que us poden interessar: - Els responsables de les càrregues de l'1-O i la secretària judicial del 20-S, al Suprem. El coronel Diego Pérez de los Cobos i els caps de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya declaren dimarts; un dia abans ho faran Enric Millo, Roger Torrent i Neus Munté. Informa Oriol March. - ANÀLISI El faristol del Suprem. Com si es tractés d'un micròfon ubicat en seu parlamentària, al judici hi ha hagut marge per a l'amnèsic testimoni del govern Rajoy i també per a missatges de perfil polític, més i menys calculats, exemplificats per Colau i Reguant. Per Joan Serra Carné . - ENTREVISTA Antoni Bayona: «El 27 d'octubre no es va proclamar cap República». El jurista i exlletrat major del Parlament publica el llibre "No todo vale": assegura que una condemna europea relacionada pel judici a l'1-O seria "demolidora" per a l'Estat. Per Pep Martí. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la quarta setmana de judici. Aquests dies continuaran desfilant pel Tribunal Suprem més testimonis, especialment relacionats amb la violència policial de l'1-O. Haurem d'estar pendents d'Enric Millo, Diego Pérez de los Cobos, Juan Antonio Nieto... després que la setmana passada Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido s'espolsessin les responsabilitats de les càrregues. | |
| |
| Els tres últims testimonis, Josep Ginesta, Francesc Iglesies i Adrià Comella, no han declarat perquè estan imputat en altres jutjats. D'aquesta manera, Manuel Marchena ha suspès la sessió d'avui i ha emplaçat les parts per dilluns que ve a les 10h, quan declararan més testimonis. | |
| Comença la declaració de Xavier Domènech, que lamenta que es permeti que Vox sigui actuació popular. Sobre el 20-S, ha dit que va ser "un dia nefast" i ha reconegut que va "cridar a la mobilització". "La meva parella i el meu fill de quatre any hi eren. La manifestació no tenia cap caràcter violent i no la va convocar cap dels acusats d'aquesta sala", ha explicat. Sobre l'1-O, ha dit que va cridar a votar i ho ha qualificat de gran acte d'autoafirmació col·lectiva. | |
| VÍDEO TVE no va emetre el documental «1-O» per «no influir» en el tribunal del judici. L'administradora única de l'ens públic, Rosa María Mateo, reconeix a preguntes de Joan Tardà que "potser em vaig equivocar". | |
| Acaba la declaració del Juan Ignacio Zoido, que ha durat més de dues hores i mitja, i Marchena ordena un recés de 15 minuts abans de continuar amb el següent testimoni, que serà l'exlíder dels comuns Xavier Domènech. | |
| Juan Ignacio Zoido ha admès que no sabia què feien els operatius, però ha assegurat que "sabien què havien de fer" perquè "són professionals i estan preparats per actuar en les situacions més complicades". Sobre el criteri de les forces i cosses de seguretat per intervenir col·legis electorals, l'exministre ha admès que no sap en què es van basar. Així mateix, ha volgut reivindicar que el cens universal "va ser d'última hora" gràcies a la feina de la Guàrdia Civil, que va intervenir les pàgines web del referèndum. A preguntes d'Andreu Van den Eynde, Zoido no ha sabut posar nom i cognoms a qui va posar en marxa l'operatiu policial i, en aquest sentit, ha anat un pas més enllà: "Els mateixos que van posar en marxa l'operatiu policial de l'1-O són els que van decidir aturar-lo a la tarda". | |
| L'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido ha justificat l'ús de pilotes de goma durant la jornada del referèndum de l'1-O. Aquestes es van usar a l'Escola Ramon Llull de Barcelona i van provocar la pèrdua de la visió d'un ull a Roger Español, un ciutadà que estava exercint el seu dret a vot i que va rebre l'impacte del projectil. Actualment, el procés està sent investigat pel jutjat d'instrucció 7 de Barcelona. | |
| A preguntes de Benet Salellas, Juan Ignacio Zoido ha dit que parla d'"ús proporcional de la força" en base a les informacions que li arribaven des del lloc dels fets. "Les imatges no són agradables però, a vegades, per restablir l'ordre constitucional, no hi ha més remei que utilitzar la força de manera racional", ha dit l'exministre. Durant les preguntes de Salellas, Manuel Marchena ha impedit que l'advocat de Cuixart mostrés un vídeo sobre la violència policial a Sant Julià de Ramis. "Quan la sala el vegi, ja valorarem. El valor provatori d'aquest vídeo és inqüestionable", ha dit el president del tribunal davant les protestes de Salellas. | |
| Juan Ignacio Zoido ha assegurat que no es pot culpar la Policia i la Guàrdia Civil, sinó els que van promoure el referèndum il·legal i ha deixat clar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat "van actuar de manera proporcional i racional, i es van veure obligats a fer un ús racional de la força per impedir un acte delictiu com el referèndum". I sobre l'A por ellos, Zoido ha dit que no aprovava aquelles expressions i que no li consta però no descarta que s'obrís algun expedient sobre aquest cas. | |
| Juan Ignacio Zoido, a preguntes d Vox, ha dit que hi havia una "planificació i estructura" sobre com es col·locava la gent l'1-O "per impedir la tasca dels cossos de seguretat". I ha afegit que el van informar que "no s'havien vist antidisturbis ni unitats especials antiavalots dels Mossos durant la jornada de l'1-O". | |
| L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha afirmat que va ser "impossible" per a la policia donar compliment a l'ordre del TSJC i aturar el referèndum. "Era impossible després del que s'havia organitzat, hi havia escuts humans que impedien que es pogués accedir a les escoles", ha manifestat Zoido a la fiscalia. A més, ha afirmat que hi havia "resistència activa, organitzada" que impedia a la policia complir l'ordre judicial. També ha assegurat que es van produir "actuacions violentes contra els policies" i que va tenir "un coneixement per referències" que en alguns casos els Mossos avisaven dels seus moviments. Ha afirmat també que no tenia accés als informes del CNI. | |
| Sobre l'actuació dels Mossos, Zoido ha dit que "tot hauria estat diferent" si haguessin fet la seva feina. I sobre el desplegament de 6.000 efectius de forces i cossos de seguretat de l'Estat, l'exministre ha assegurat que si la consulta hagués estat legal "no s'hauria fet cap desplegament": "El desplegament era per complir les ordres judicials i en auxili dels Mossos". Sobre la jornada de l'1-O, Zoido ha explicat que la decisió de deixar d'intervenir en els col·legis a la tarda va ser de l'equip de coordinació" i, respecte als Mossos, ha dit: "Crec que no van canviar ni d'actitud ni de dispositiu durant l'1-O". | |
| Juan Ignacio Zoido ha admès que a mesura que s'acostava l'1-O, hi havia dubtes sobre l'actuació dels Mossos. "A mi em traslladaven que els Mossos impedirien el referèndum, Pérez de los Cobos deia que complirien", ha dit a preguntes de la fiscal. Sobre el major Trapero, Zoido ha dit que "no era molt col·laborador" i "no li agradava estar coordinat per Pérez de los Cobos". A més, ha assegurat que en alguns col·legis electorals "hi havia resistència activa organitzada". | |
| Juan Ignacio Zoido, a preguntes de la Fiscalia, ha dit que durant el 20-S s'hauria pogut protegir la comitiva judicial "d'una altra manera, protegint millor les garanties". Ha recordat que aquell dia la Guàrdia Civil va fer molts registres "i en cap d'ells es facilitava la feina". "La situació més greu va ser al Departament d'Economia", recorda l'exministre. "La situació d'obstaculitzar qualsevol registre de la Guàrdia Civil era constant", ha afegit. | |
| Zoido justifica al Suprem la violència de l'1-O: «Va ser una actuació proporcionada». L'exministre de l'Interior defineix l'enviament de 6.000 agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil com una "missió d'auxili" als Mossos per "complir" el mandat judicial, i qüestiona el paper de la policia catalana en el referèndum. Ho expliquen Ferran Casas i Joan Serra Carné des del Suprem. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
