| « Entrades més recents | |
| Mariano Rajoy ha dit que la situació era tan excepcional que es va aplicar l'article 155 i es van intervenir els comptes del a Generalitat. Malgrat tot, l'expresident ha admès que no va tenir èxit a l'hora d'intentar que la Generalitat canviés d'opinió. Sobre l'1-O, Rajoy ha dit que ell no va demanar a Enric Millo que demanés disculpes pels ferits de l'1-O. "Parlava com a delegat del govern espanyol a Catalunya", ha dit. I sobre el pagament del referèndum, Rajoy no ha descartar ara que es pagués amb diners públics, però ha dit que això no és assumpte seu, sinó dels tribunals. | |
| |
 | Comentari de Ferran Casas Es fa estrany veure dos polítics, Rajoy i Homs, parlant al Suprem i no en seu parlamentària. És el que va voler el primer quan era president. L'expresident està, per ara, destinant el seu temps a defensar el 155 i la seva “proporció”. Ha deixat clar que no va acceptar la mediació d’Urkullu. No s’ha mogut ni un mil·límetre del que defensava com a president. |
| |
| A preguntes de Francesc Homs, Rajoy ha explicat que vam recórrer al Constitucional moltes qüestions relacionades amb el Govern però ha estat incapaç de recordar-les totes. L'expresident espanyol ha dit que sempre ha tingut bona predisposició al diàleg però ha admès que va posar-hi límits: "Els espanyols decideixen què és Espanya i la llei s'ha de complir", ha dit. Preguntat per si va fer alguna proposta concreta al Govern, Rajoy ha estat clar: "Vaig proposar que es deixés de vulnerar la Constitució. Això era el més important i era l'única proposta que podia fer". | |
| | Comentari de Ferran Casas Es fa estrany veure dos polítics, Rajoy i Homs, parlant al Suprem i no en seu parlamentària. És el que va voler el primer quan era president. L'expresident està, per ara, destinant el seu temps a defensar el 155 i la seva “proporció”. Ha deixat clar que no va acceptar la mediació d’Urkullu. No s’ha mogut ni un mil·límetre del que defensava com a president. |
| A preguntes de les defenses, Mariano Rajoy ha comès un error i ha admès que ha llegit als mitjans de comunicació el que ha passat durant el matí al Suprem. Els testimonis estan obligats a dir sempre la veritat i no poden comunicar-se amb la resta de testimonis. Preguntat per les seves reunions amb Urkullu, Rajoy ha dubtat i en un principi ha dit que atén "personalment" tothom i després que li resulta "molt difícil" recordar si hi va parlar personalment o via missatge. "No hi ha hagut cap mediador", ha volgut deixar clar, i ha insistit que va parlar amb molta gent i els va deixar clar que "no negociava amb la sobirania nacional". | |
| Acaben les preguntes del fiscal, que ha hagut d'estar advertit fins en quatre ocasions pel president de la sala arran del contingut de les seves preguntes. Rajoy ha recordat que "l'1-O es va complir la llei" i ha relativitzat els enfrontaments. "És normal que n'hi hagi. En alguns casos hi havia interès en què n'hi haguessin", ha assegurat. Sobre el 155, Rajoy ha reiterat que van donar l'oportunitat al Govern de rectificar amb els requeriments i ha recordat que el 155 es va aplicar amb força consens. "No va ser decisió d'una sola persona", ha recordat. | |
| Sobre el 155, Mariano Rajoy ha recordat que va enviar un requeriment a Puigdemont que no li va ser respost. "Li vaig dir que tenia tres dies per rectificar", ha explicat l'expresident espanyol, i ha dit que l'expresident català li va enviar una carta que no tenia res a veure amb el requeriment ni contestava res. "El 155 es va aplicar perquè s'havia de respectar la sobirania nacional i perquè s'havia de complir la llei", ha recalcat, i ha insistit que "dialogar amb algú que només vol fixar els termes per derogar la Constitució no és possible". | |
| |
| Mariano Rajoy, a preguntes del fiscal, ha recordat que va convidar Puigdemont a les Corts Generals perquè expliqués la seva posició. De fet, ha explicat també que va mantenir sis converses amb Artur Mas i dues més amb Puigdemont, i tots dos coneixien perfectament la seva postura respecte al referèndum. "Mai vaig admetre cap conversa sobre la sobirania nacional", ha deixat clar, i ha reiterat que "Espanya és la que vulguin els espanyols, i no una part dels espanyols". | |
| Mariano Rajoy ha explicat per què no van aplicar l'estat d'excepció. "Els estats de setge afecten individualment les persones, i el 155 no. Només calia cessar el govern", ha dit. De fet, ha dit que "com a president", Rajoy estava en "les grans decisions polítiques", com ara que el 155 "s'apliqués en el màxim consens". Sobre els dispositius policials enviats a Catalunya, Rajoy ha admès que era "una situació excepcional". | |
| Mariano Rajoy ha començat la seva intervenció responent les preguntes de Vox, que li han demanat per un suposat "comitè restringit" amb la presència de PP, PSOE i dirigents catalans. Rajoy ha negat l'existència d'aquest comitè però ha recordat que "les converses entre partits són normals en política": "Sobre el referèndum, mai no hi va haver res a parlar. Eren conscients que jo no autoritzaria una votació", ha deixat clar. De fet, sobre l'1-O, ha dit que "no va ser un referèndum" i ha insistit que és "el poble espanyol" qui decideix "què és Espanya". | |
| Es reprèn la sessió al Suprem amb el testimoni de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, que començarà responent els ultres de Vox. Després serà el torn de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. | |
| Canvi d'ordre en les declaracions dels testimonis d'aquesta tarda. A les 16.00h serà el torn de Mariano Rajoy i després declararà Cristóbal Montoro. Inicialment estava previst a la inversa. | |
| Finalitza la sessió del matí al Tribunal Suprem i es reprendrà a les 16.00 hores, amb l'interrogatori com a testimoni de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. Durant la sessió de la tarda també hi ha prevista la declaració de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'excoordinadora general del PDECat Marta Pascal, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños. | |
| "Espanya és una democràcia i una democràcia consolidada", afirma l'exvicepresidenta del govern espanyol a preguntes de l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig. Segons remarca, l'estat espanyol té "tribunals democràtics" i una "policia que actua complint la llei". Poc després, però, l'exvicepresidenta del govern espanyol té problemes a l'hora de respondre les preguntes de l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, sobre si la DUI es va publicar als diaris oficials de la generalitat o de l'Estat. Després de la necessària intervenció del president de la sala, Manuel Marchena, contesta: "No ho sé". | |
| Sobre la localització de les urnes prèvia a l'1-O, Sáenz de Santamaría nega contestar, però recorda que en diferents registres es va requisar material: "Algunes actuacions van donar resultat i altres m'imagino que no, però les decisions judicials del Govern no formaven part dels operatius". En qualsevol cas, considera que les persones que van ser avisades pel Constitucional "tenien molt clar què havien de fer", i que el problema és que "no ho van fer". Per això, ha dit, ara estan asseguts al banc dels acusats. | |
| Xoc entre el president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, i l'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, durant l'interrogatori de Soraya Sánez de Santamaría com a testimoni. "L'enunciat [de la pregunta] és improcedent", li recrimina, després que Pina hagi preguntat a l'exvicepresidenta del govern espanyol si va veure alguna de les grans manifestacions prèvies al referèndum -on havien participat milers de persones- organitzades per Òmnium i l'ANC en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. | |
| | Comentari de Ferran Casas Els lletrats Van den Eynde -de Junqueras i Romeva- amb el ball de xifres dels policies ferits (hem passat de 400 ferits a 90) i Melero -de Forn- amb la coordinació policial i el paper dels Mossos deixen en evidència Sáenz de Santamaría. Ella ha intentat afermar el relat de la violència menystenint els ferits de l’1-O |
| Soraya Sáenz de Santamaría explica que, arran de l'1 d'octubre, hi va haver "dues o quatre persones" lesionades, a part dels policies, i nega conèixer la dada de 1.900 persones ferides, aportada per Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Respecte d'aquest moment del referèndum, justifica l'actuació "professional" i "proporcionada" dels agents del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil durant tota la jornada. | |
| Xavier Melero pregunta a Sáenz de Santamaria si l'enviament d'agents de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya prèviament a l'1-O -en total 6.000 agents- va ser per donar suport als Mossos d'Esquadra o per per substituir-los, en cas que s'hagués produït una pèrdua de confiança. Una pregunta a la qual l'exvicepresidenta del govern espanyol es nega a contestar: "Jo no vaig participar ni dissenyar el dispositiu policial, va ser en compliment de la decisió judicial, no li ho puc dir perquè no vaig formar part d'això". | |
| L'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, pregunta a l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría sobre les conseqüències de l'aplicació del 155 sobre la conselleria d'Interior. "Es va produir una major intervenció com a conseqüència d'allò que s'havia viscut en les setmanes anteriors", explica la testimoni. Arran d'això, recorda que el major Josep Lluís Trapero va ser cessat, però descarta parlar de la persona que el va substituir, Ferran López. | |
| L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría nega que hi hagués cap partida pressupostària habilitada per a tasques d'investigació sobre el procés català o el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, tal com li ha preguntat Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. En la part final de l'interrogatori d'aquest lletrat, la militant del PP s'ha refermat amb el caràcter violent dels manifestants del 20 de setembre. | |
| Sáenz de Santamaría justifica la violència ciutadana del 20-S davant la seu d'Economia pel fet d'haver impedit l'arribada dels detinguts i la sortida de la comissió judicial. A preguntes de Van den Eynde, la vicepresidenta del govern espanyol afegeix que, respecte de l'1-O, no va tenir coneixement de les ordres policials o si l'acció policial es va aturar en algun moment, i precisa que prefereix parlar d'"actuacions policials sota ordre judicial" i no de "càrregues policials". | |
| Ja en les preguntes de la defensa d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, reconeix que no es van avenir a "parlar", ni tal sols, del referèndum amb els membres de l'executiu català, ja que "cap govern pot disposar de la sobirania nacional". Per altra banda, deixa clar que l'estat espanyol "té una de les Constitucions més avançades en drets i garanties", i que per això estan dins la Unió Europea. | |
| Soraya diu que a Catalunya es va posar en "risc" l'ordre constitucional, ja que s'havia "declarat la independència", i recorda que la DUI no era "merament simbòlica", ja que per aquest motiu es va aplicar el 155. Pel que fa a la votació de l'1-O, ha recordat el caràcter violent d'alguns dels manifestants i ha justificat la tasca de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil durant la jornada del referèndum: "Si no s'hagués cridat massivament la gent com a muralles per impedir aquells que tenien un manament judicialment, algunes de les imatges no s'haurien produït". | |
| Soraya assegura que, respecte de l'1-O, van avisar el Govern "una i altra vegada" -també públicament- que "no seguissin per aquell camí", i considera que hi havia una "estratègia concertada" per "contradir la Constitució" i "trencar la convivència" a Catalunya. "Era públic i notori i ho dèiem gairebé tots els dies", rememora. Per altra banda, i a preguntes de la Fiscalia, admet que prèviament al referèndum s'havien produït diverses concentracions de naturalesa "violenta", i que molts alcaldes i regidors del PP a Catalunya també estaven patint "assetjament massiu". | |
| |
| Soraya Sáenz de Santamaría afirma que li va "preocupar" el canvi d'alguns consellers al Govern de Catalunya, especialment en l'àmbit del Departament d'Interior. A més, a preguntes de Vox, justifica l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, i el defensa per garantir la sobirania i el compliment de la llei i mantenir l'acord polític. No obstant això, justifica no haver aplicat l'article de la Constitució que proclama l'estat de setge i excepció pel fet d'actuar "sobre els responsable" i no sobre tota la ciutadania de Catalunya, ja que això "podia comportar la suspensió de drets fonamentals". La vicepresident del govern espanyol també puntualitzat que el 155 "mai s'havia aplicat abans". | |
| Soraya Sáenz de Santamaria assegura, a preguntes de l'advocat de Vox, que va realitzar diverses reunions amb Oriol Junqueras, llavors vicepresident del Govern, algunes per abordar la situació econòmica "molt preocupant" de la Generalitat. En una d'aquestes, el president d'ERC va transmetre-li l'interès de fer un referèndum vinculant, pregunta a la qual ella va concretar que "mai" es podria arribar a cap acord sobre aquest plantejament. A més, afirma que "Catalunya és també espanya". | |
| Comença la declaració com a testimoni de l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, que jura dir la veritat davant del Tribunal Suprem. | |
| Finalitza la declaració d'Artur Mas com a testimoni i Marchena anuncia un recés de mitja hora. A les 12.30 es reprendrà l'interrogatori de testimonis amb l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría. | |
| El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, ha afirmat que el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem està posant en evidència la "debilitat" de la causa contra l'1-O. "L'Estat està pagant un preu molt alt" per "negar la llibertat de Catalunya", ha assegurat el diputat del PDECat aquest dimecres al Congrés dels Diputats. Campuzano ha argumentat que el conflicte entre Catalunya i l'Estat només es podrà resoldre amb "diàleg polític" i ha avisat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no hi haurà "estabilitat" a Espanya mentre no es resolgui. El diputat del PDECat ha retret Sánchez que hagi "tingut por de la dreta" i no hagi "aprofundit en el diàleg" quan n'ha tingut l'oportunitat aquesta legislatura. | |
| Mas nega rotundament que el cos policial dels Mossos d'Esquadra estiguessin controlats políticament. "En absolut", contesta a les preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, i descarta també que s'estigués traçant un "pla operatiu" per controlar infraestructures com ports o aeroports. Per altra banda, l'expresident de la Generalitat admet que mai va pensar que l'Estat seria "tan poc intel·ligent" com per actuar tal com ho va fer, "perjudicant la seva imatge a tot el món". "Vista l'experiència del 9-N, vaig pensar que la reacció del govern central mai seria la d'enviar les forces d'ordre públic per intervenir, una altra cosa és advertir", assegura. Mas també considera que l'estat espanyol tenia "altres mecanismes" per, des d'un punt de vista jurídic, "desnaturalitzar el referèndum". | |
| Artur Mas relata que l'1-O va anar a votar al col·legi Infant Jesús de Barcelona, on va veure un desplegament "enorme" de furgonetes de la Policia Nacional espanyola, així com els efectes de la violència policial. | |
| Artur Mas explica, ja a preguntes de les defenses, que va enviar un dels capítols del Llibre Blanc al llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per "identificar un àmbit legal" a través del qual complir els manaments sorgits de les eleccions al Parlament de Catalunya. L'expresident també ha volgut precisar que el Llibre Blanc havia estat elaborat com un "grup d'experts" per teoritzar i analitzar possibles escenaris, i que es va fer "sense contraprestació econòmica". | |
| Artur Mas admet que l'1-O es va "inspirar" en el model de l'any 2014, quan es va realitzar la consulta del 9-N, sobretot pel que fa a la cessió d'espais municipals per part dels ajuntaments. | |
| | Comentari de Ferran Casas Mas sobrevola el funcionament de l’estat major, presenta l’1-O com una taula de salvament de Puigdemont i admet que no tots veien clares les lleis de transitorietat. La Fiscalia vol demostrar –i és una tesi molt estesa als poders de l’Estat i la premsa de Madrid– que la CUP pilotava el procés. |
| L'expresident del Govern puntualitza que, quan va recomanar a l'executiu català no perdre "el control" del referèndum, es referia concretament al fet de mantenir la capacitat de convocar eleccions a Catalunya. A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, assegura: "La prova la té vostè meridianament explicada en com es va organitzar el 9-N i l'1-O, ja que qui finalment va retenir el pes fonamental de les consultes, va ser la gent organitzada a nivell civil, no la institució". | |
| Artur Mas recorda que el llavors president del Govern, Carles Puigdemont, sempre va optar per la via dialogada del referèndum amb el govern espanyol: "Puigdemont visitava Rajoy amb voluntat de pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors". "I quan algú ofereix pactar tot això, és que no vol fer-ho unilateralment, sinó d'acord amb l'altra part", assegura al fiscal. Pel que fa al referèndum, es va intentar que fos "vinculant a nivell jurídic", tot i que recorda que "mai es va aconseguir". | |
| Artur Mas explica al fiscal Javier Zaragoza que la determinació de realitzar el referèndum "no estava al programa inicial" que s'havia portat a les eleccions, tot i que a partir del debat que es va suscitar en bona part de la societat catalana durant l'estiu del 2016, el programa va quedar "substituït" per un altre, a través d'una votació parlamentària. L'expresident, però, ha destacat que la condició de la CUP de convocar un referèndum no va ser "l'únic motiu". | |
| | Comentari de Ferran Casas Vox interroga Artur Mas per la mediació amb Rajoy i el PSOE que va fer Joan Rigol abans del procés participatiu del 9-N. Els ultres intenten demostrar que el govern del PP també va plantejar-se cedir davant els independentistes i que no va tallar d’arrel el procés. |
| Artur Mas assegura que, pel que fa a les conseqüències del referèndum de l'1-O, ell va transmetre als membres del Govern "l'experiència" que la Generalitat podia "perdre el control legal". Per això, a preguntes de Vox, ha admès que va advertir els membres de l'executiu català que, si es tirava endavant, es fes en "un marc legal que la Generalitat pogués controlar". | |
| Comença la declaració com a testimoni de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que ha promès dir la veritat davant del Tribunal Suprem, malgrat conèixer i tenir relació d'amistat amb alguns dels acusats. Mas ha recordat que ha estat condemnat per desobediència per aquest mateix tribunal, pels fets de la consulta del 9 de novembre. | |
| El Tribunal Suprem posposa la declaració del president del Parlament, Roger Torrent, com a testimoni pel proper dia 4 de març a les 11.30 hores. | |
| | Comentari de Ferran Casas Tardà presta un testimoni valuós i situa en contradicció el govern espanyol i les acusacions. Com pot ser que la violència de l’1-O sigui ara una fake new i l’endemà del referèndum el PSOE demanés compareixences per la brutalitat policial? I explica com d’habitual és els tràmits per lectura única, fins i tot de lleis molt rellevants. |
| El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà continua recordant, a preguntes de l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, els fets del 20 de setembre i assegura que "hi havia una situació de normalitat". Rememora que va estar a la vorera i a la porta de la conselleria d'Economia, i que en cap moment es va sentir "violentat". També indica que mai va notar que les persones allà concentrades estiguessin "tenses", tot i que la gent considerava que s'estava vivint una situació "anòmala" i "immerescuda". | |
| Joan Tardà assegura que "ni la unitat d'Epanya, ni la independència de Catalunya valen una mínima violència", i retreu al govern espanyol la violència policial de l'1-O. També lamenta que el dia 3 d'octubre, el rei Felip VI realitzés un discurs on "s'avalava la repressió". | |
| | Comentari de Ferran Casas Marchena intenta que Vox i les defenses es limitin a preguntar als testimonis pels fets i no per percepcions de tercers. El president del Tribunal ha donat molt poc temps als testimonis i les parts voldrien entrar al fons. L’interrogatori a Tardà (ERC) ha arrencat amb la prohibició de declarar en català com a testimoni: s’ha acabat la mà estesa que hi havia amb els acusats. |
| Joan Tardà assegura que el 20-S es va fer "a la catalana", és a dir, "cívicament i pacíficament", tot i que ha admès que "tenia por" que "hi hagués infiltrats que provoquessin violència". No obstant això, ha afirmat que "en absolut" va veure cap tipus de violència durant la mobilització davant la conselleria d'Economia. El diputat d'ERC al Congrés també ha defensat la mobilització ciutadana com una "reivindicació per fer avançar les idees socials dins d'un marc democràtic" en un "règim de llibertats". | |
| | Comentari de Ferran Casas Marchena intenta que Vox i les defenses es limitin a preguntar als testimonis pels fets i no per percepcions de tercers. El president del Tribunal ha donat molt poc temps als testimonis i les parts voldrien entrar al fons. L’interrogatori a Tardà (ERC) ha arrencat amb la prohibició de declarar en català com a testimoni: s’ha acabat la mà estesa que hi havia amb els acusats. |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
