| « Entrades més recents | |
| El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà reivindica l'existència de la figura de "pres polític" durant la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem. En un breu interrogatori per part de les acusacions, Manuel Marchena ha hagut de cridar l'atenció al partit d'ultradreta Vox per realitzar preguntes "opinatives". | |
| Joan Tardà adverteix que parlarà en català al Tribunal Suprem, on ha començat la seva declaració com a testimoni. No obstant això, el president de la sala, Manuel Marchena, li ha cridat l'atenció i l'ha avisat que ha de parlar en la llengua oficial establerta a la sala. Marchena també li ha cridat l'atenció sobre el fet que s'ha de sotmetre a la "raó" de la seva crida i ha de "prescindir de valoracions" sobre el judici i el tribunal. | |
| Comença la declaració com a testimoni del diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà. Ha "promès" dir la veritat, després de l'advertència d'incórrer en un delicte de fals testimoni, tal com li ha recordat Manuel Marchena. | |
| |
| Marchena recorda durant l'inici de la sessió d'aquest dijous que no existeix la figura de "testimoni opinant", sinó que el testimoni ha d'aclarir els fets. Per tant, ha recordat el president de la sala segona del Suprem, el testimoni ha d'opinar només sobre allò que ha percebut i evitar "debats". | |
| L'ex lletrat major del Parlament Antoni Bayona creu que els líders independentistes van actuar amb "inconsciència". Així ho diu en el seu llibre No tot val (Península) i explica en una entrevista a La Vanguardia. "Se'm fa difícil entendre per què van fer el que van fer", afegeix Bayona, que defensa que Catalunya no es pot adherir al dret a l'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides perquè es limita a "situacions colonials o poble oprimits". Segons Bayona, és difícil dir que no es van incomplir resolucions del Tribunal Constitucional (TC) perquè els lletrats van fer advertències "que estan acreditades". L'ex lletrat major considera que no hi ha delicte de rebel·lió i conclou que "potser el que va passar no està contemplat al codi penal". | |
| Les preguntes que haurà de respondre Rajoy. El testimoni més esperat haurà d'aclarir per què no es va declarar l'estat de setge o es va afermar una negociació amb el Govern si es temia una rebel·lió contra l'Estat, i serà requerit per les paraules de Montoro sobre l'1-O; ho analitza Joan Serra Carné des de Madrid. | |
| Alguns dels testimonis tindran tracte d'autoritat i, per tant, podran entrar per la porta principal del Tribunal Suprem. És el cas d'Artur Mas, Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido, Íñigo Urkullu i Ada Colau -els tres últims declaren dijous-. La resta, haurà d'entrar per la porta que usen advocats, premsa o públic. | |
| En el cas de Roger Torrent, que havia estat citat a declarar aquest dimecres a les 10.30, però que ja va dir que no s'hi presentaria, el tribunal que presideix Manuel Marchena preguntarà a les parts sobre si volen mantenir-lo com a testimoni. Si és així, l'ajornarà i es buscarà una nova data. La petició de compareixença de Torrent la va fer l'acusació popular de Vox en solitari i, per tant, serà la seva decisió la que pesi. | |
| |
| Els fiscals que intervindran a la sessió del Tribunal Suprem d'aquest dimecres són Fidel Cadena i Javier Zaragoza. | |
| Diputats independentistes del Parlament de Catalunya vesteixen de blanc en solidaritat amb la campanya #JoAcuso durant el ple que se celebra aquest dimecres; informa Sara González. | |
| El primer testimoni a intervenir al judici serà el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà, que està citat avui a les deu del matí. Posteriorment, estan citats l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. Durant la sessió de la tarda serà el torn de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, citat a les quatre de la tarda. Després d'ell declararan com a testimonis l'excoordinadora general del PDECat Marta Pascal, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños. | |
| Bon dia, reprenem el minut. Avui el judici de l'1-O entra ja en fase de testimonis. Per aquesta setmana, el Tribunal Suprem n'ha previst 20, tot i que un d'ells, Roger Torrent ja ha al·legat que no s'hi presentarà aquest dimecres perquè té ple. Els primers testimonis tenen un marcat perfil polític. | |
| Quins són els testimonis que obriran foc demà al Suprem? El judici de l'1-O entra en una nova fase aquest dimecres: arriba el torn dels testimonis polítics. | |
| Acaba així l'interrogatori de Carme Forcadell, que ha durat quasi quatre hores. Algunes de les defenses han demanat al tribunal que comuniqui amb temps els horaris de les pròximes setmanes de judici, per poder preparar bé les defenses. Manuel Marchena s'ha compromès a fer "el possible i l'impossible" per informar adequadament les parts dels pròxims dies de judici. La sessió queda suspesa fins demà a les 10h, quan declararan els primers testimonis. | |
| Carme Forcadell ha explicat que quan es va activar el 155 es va convocar la mesa de la diputació permanent i es va informar als treballadors que s'activava l'horari que funciona entre legislatures. Ha recordat també que els dies 21 i 22 de setembre, també hi havia companys de mesa i, en aquesta línia: "No entenc perquè estic sent jutjada per aquest tribunal si he fet els mateixos tràmits parlamentaris que els meus companys de mesa. Bé, sí que ho entenc", ha dit. I sobre la violència, ha deixat clar que renunciaria a les seves conviccions "si això impliqués violència": "Mai he promogut actes de violència", ha reiterat al tribunal. | |
| Forcadell ha reiterat que en un parlament "s'ha de poder parlar de tot": "La paraula ha de ser lliure perquè això és la democràcia", ha insistit, i ha recalcat que va actuar sempre "pensant que ho feia sota la protecció de la inviolabilitat parlamentària". Sobre les resolucions que han sortit durant l'interrogatori, Forcadell ha deixat clar que ella no hi va participar i ha recordat que ni la mesa ni la presidenta del Parlament tenen iniciativa parlamentària. "La tenen els grups i el Govern", ha explicat. | |
| A preguntes de l'advocada Olga Arderiu, Carme Forcadell ha explicat que no es va dur a la pràctica el programa electoral de Junts pel Sí perquè no es van aprovar els pressupostos. Ha recordat que Puigdemont es va sotmetre aleshores a una qüestió de confiança i tot plegat va derivar en el referèndum. "La resolució que dona lloc al referèndum no va ser impugnada pel TC i és plenament constitucional", ha indicat Forcadell. I sobre el referèndum, l'expresidenta del Parlament ha insistit que l'objectiu era aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat. | |
| Acaba l'interrogatori de l'advocada de l'Estat i comença el torn de les defenses. Forcadell ha reiterat a preguntes de Rosa María Seoane que el TC "no retreu a ningú" l'acte polític del 10 d'octubre: "Es va signar una declaració però ni es va registrar. No existeix". | |
| Carme Forcadell explica a l'advocada de l'Estat com funciona la tramitació parlamentària. "En tramitació ordinària no és habitual tramitar lleis en un sol dia, però per lectura única o per la via de l'article 81.3 sí, i això és el que vam fer", ha dit. En aquest sentit, ha recordat també que durant la tramitació d'una llei es pot demanar l'opinió al Consell de Garanties Estatutàries, però ha insistit que els seus informes "no són preceptius ni vinculants". "El ple va votar prescindir d'aquest tràmit perquè no era una tramitació ordinària. Es feia del 81.3", ha dit, i ha afegit que es va complir "estrictament" el reglament del Parlament. | |
| Sobre la reunió amb Puigdemont abans de la qüestió de confiança, Forcadell ha explicat que no era habitual reunir-se amb el president del Govern. L'expresident la va cridar per explicar-li que volia convocar un referèndum i se sotmetria a una qüestió de confiança. Durant el dia 6 de setembre, ha explicat Forcadell, no va parlar "en cap moment" amb Puigdemont: "Només ens vam veure a la sessió parlamentària". En concret, sobre el referèndum, l'expresidenta del Parlament ha ressaltat que no va intervenir en l'elaboració de la pregunta. | |
| A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Rosa María Seoane, Carme Forcadell reitera que el full de ruta era "un document polític signat en vista a les eleccions per buscar punts comuns entre els partits". "Volíem que les eleccions fossin plebiscitàries", ha insistit Forcadell. "És lògic que parlés de declaració d'independència, era l'objectiu de l'ANC, però sempre de manera democràtica i pacífica", ha afirmat. Sobre les directrius del TC, l'expresidenta del Parlament ha dit que havien de valorar "béns superiors" -com "la inviolabilitat parlamentària i la llibertat d'expressió"-: "No podíem censurar el debat". | |
| VÍDEO El moment més impertinent de la Fiscalia: dubta si la DUI va ser «sainet, teatre o farsa». Carme Forcadell ha respost amb contundència Consuelo Madrigal: "La política és una cosa seriosa". | |
| Forcadell: «El TC volia convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor». Defensa que cap membre de la cambra catalana "volia desobeir" el Constitucional i afirma que en el debat del 6 i el 7 de setembre es van respectar "els drets de tots". Informen Joan Serra Carné i Ferran Casas des del Suprem. | |
| Carme Forcadell s'ha explicat també sobre la DUI. Ha deixat clar que la declaració d'independència era una es va situar en el preàmbul i no es va votar. En canvi, si que es van votar dues propostes de resolució, una contra el 155 i l'altre per tirar endavant un procés constituent. "La declaració d'independència era una declaració política. No una farsa ni un sainet", ha deixat clar Forcadell, que s'ha encarat amb la fiscal que aquesta ha dit que tot plegat era una farsa. "Si vostè creu que la política és una farsa, doncs sí, era una farsa", ha deixat anar l'expresidenta del Parlament. Així ha acabat l'interrogatori de la Fiscal. Marchena ha ordenat 15 minuts de recés abans de prosseguir amb les preguntes de l'Advocacia de l'Estat. | |
| Forcadell ha negat categòricament que s'imaginés que hi podria haver enfrontaments entre la ciutadania i els cossos de seguretat i també ha dit que no va fer cap crida a ocupar els col·legis. Amb tot, ha explicat que l'1-O "va ser una jornada inoblidable" i malgrat la violència policial, "la gent es va comportar pacíficament". Sobre el lema "no tenim por", entonat per Forcadell en un vídeo que ha mostrat la fiscal, l'expresidenta ha deixat clar que "en democràcia no es pot tenir por d'exercir els nostres drets". | |
 | COMENTARI DE FERRAN CASAS Segons la Fiscalia, que Forcadell demanés anar a votar (tant sí com no) l’1-O atempta contra la neutralitat i que demani llibertat companys detinguts va contra la separació de poders. Que el poder judicial demani preservar la unitat d’Espanya (que és una idea i que en teoria no és sagrada) o ho proclami la monarquia apel·lant si cal a la repressió, dins de quina categoria deu entrar? |
| La fiscal ensenya un vídeo del 21 de setembre on apareix Forcadell cridant a votar l'1-O -"voteu sí o voteu no, però voteu amb dignitat"- i exigint l'alliberament dels detinguts el 20-S per ordre del jutjat 13. Forcadell ha justificat les seves paraules dient que, com a presidenta del Parlament, demanava només el vot, tant pel sí com pel no, i ha recordat que "votar no és delicte". "Les dues úniques participacions en actes són aquesta que hem vist i una a Sabadell. El 22 vaig anar a rebre els detinguts quan van sortir", ha explicat. | |
| | COMENTARI DE FERRAN CASAS Segons la Fiscalia, que Forcadell demanés anar a votar (tant sí com no) l’1-O atempta contra la neutralitat i que demani llibertat companys detinguts va contra la separació de poders. Que el poder judicial demani preservar la unitat d’Espanya (que és una idea i que en teoria no és sagrada) o ho proclami la monarquia apel·lant si cal a la repressió, dins de quina categoria deu entrar? |
| Preguntada el 20-S, Carme Forcadell ha dit que va anar a la seu d'Economia per donar ànims a Junuqeras, però quan va arribar ell ja marxava. "El vaig saludar i no vaig parlar amb ningú més", ha explicat. I ha volgut deixar clar no hi havia ningú que dificultés l'entrada al Departament: "Jo hi vaig arribar sense problemes". Sobre concentracions davant del TSJC, la fiscal ensenya un vídeo en què apareix l'expresidenta del Parlament demanant la llibertat dels detinguts el 20-S. "Vaig dir a la gent que no caiguessin en provocacions en cap tipus de provocació i es manifestessin pacíficament", ha indicat. | |
| Sobre el referèndum, Forcadell ha explicat que no va fer cap crida a la ciutadania per votar l'1-O i ha dit també que es va reunir amb eurodiputats i diputats de diversos països. Durant l'interrogatori, la fiscal repassa algunes frases de Forcadell, alguna d'elles inexacte, i l'expresidenta aprofita per llançar-li un dard: "No sé què passa que sempre se salten paraules...". Marchena ha d'intervenir davant els somriures del públic. | |
| En un intens interrogatori de Consuelo Madrigal, Forcadell reitera que la mesa no volia desoir el TC però que havia de defensar els drets fonamentals i la dignitat de la cambra. "El debat no pot ser objecte d'inconstitucionalitat", ha insistit l'expresidenta del Parlament. | |
| | Comentari de Ferran Casas Molt dura Madrigal, que va fer fiscal general, quan Forcadell carrega contra el TC després d’admetre que ha desobeït com els governs i la fiscalia. Forcadell defensa la separació de poders i l’autonomia del Parlament, i Madrigal que cal obeir-lo i actuar amb criteri limitador. Amb resolucions del TC avisant-la en ferm, l’expresidenta és qui ho té més difícil en la defensa |
| Sobre els plens del 6 i 7 de setembre, Forcadell ha recordat a la fiscal que ella no va aprovar cap llei. "El ple va demanar d'alterar l'ordre del dia", ha dit l'expresidenta del Parlament. I ha recordat que ple es va allargar fins a la matinada perquè els grups van presentar moltes propostes de resolució. "Es van tramitar totes, per això va durar tant el ple, per garantir els drets de tots els diputats, especialment els de l'oposició", ha explicat Forcadell. En aquest sentit, ha reiterat que ella no va participar en cap estratègia per aprovar ràpid les lleis abans que les tombés el TC i, sobre el decret de convocatòria del referèndum, ha emplaçat la fiscal a preguntar al Govern. | |
| | Comentari de Ferran Casas Molt dura Madrigal, que va fer fiscal general, quan Forcadell carrega contra el TC després d’admetre que ha desobeït com els governs i la fiscalia. Forcadell defensa la separació de poders i l’autonomia del Parlament, i Madrigal que cal obeir-lo i actuar amb criteri limitador. Amb resolucions del TC avisant-la en ferm, l’expresidenta és qui ho té més difícil en la defensa |
| Carme Forcadell, en referència a les lleis del referèndum i de transitorietat, ha admès que els lletrats van advertir els membres de la mesa però ha recordat també que aquests informes "no són vinculants". "Els lletrats es remeten a informes jurídics. Nosaltres hem de prendre decisions polítiques", ha insistit Forcadell, i ha recalcat que els vots dels parlamentaris estan protegits per la inviolabilitat parlamentària. | |
| Manuel Marchena he parar els peus a la fiscal, que ha perdut els papers en un moment durant l'interrogatori. Forcadell continua justificant les seves decisions al capdavant de la mesa. "El TC no fa cap retret a la mesa sobre la tramitació de la llei de pressupostos", recorda, i insisteix que la mesa no ha de controlar el Govern. A preguntes de la fiscal, Forcadell assenyala també que es va interposar una querella contra els membres de la mesa independentistes i no contra Joan Josep Nuet, que no ho era: "Va ser un escàndol mediàtic", diu l'expresidenta del Parlament. | |
| Carme Forcadell recorda que diverses institucions han "desoït" el TC: "A la mesa sempre hem defensat els drets fonamentals que defensa la Constitució". I és que, segons Forcadell, el TC demanava "convertir la mesa en un òrgan censor i vulnerava la separació de poders". L'expresidenta del Parlament ha reiterat que "respecta" el TC, però ha apuntat que en determinades decisions l'alt tribunal es guiava per criteris polítics. | |
| Defensa aferrissada de Forcadell de la llibertat d'expressió i els drets dels diputats. Recorda que la mesa sempre ha defensat el reglament del Parlament, la dignitat de la cambra i els drets dels parlamentaris, i denuncia una "canvi de jurisprudència" del TC: "Nosaltres sempre hem defensat els drets fonamentals, els drets dels diputats i la inviolabilitat parlamentària". "Al Parlament, tots els grups han de poder parlar de tot", ha reblat la presidenta. En un moment determinat, la fiscal ha comparat els debats que va autoritzar Forcadell al Parlament amb permetre un debat sobre "tràfic de persones": "Aquesta pregunta ja me la va fer i li responc el mateix: l'únic límit a la llibertat d'expressió és el respecte als drets humans". | |
| Carme Forcadell s'empara en el reglament del Parlament per justificar la seva actuació al capdavant de la mesa del Parlament. Insisteix que el reglament només permet entrar en el fons en el cas de les Iniciatives Legislatives Populars, i això només ha passat dues vegades a la història del Parlament. A preguntes de la fiscal, Consuelo Madrigal, l'expresidenta del Parlament ha de reiterar que no és potestat de la mesa "valorar la constitucionalitat ni el fons" dels escrits parlamentaris. | |
| La Fiscalia ha entrat en un dels temes centrals de l'interrogatori a Carme Forcadell: la seva tasca al capdavant de la mesa del Parlament. L'expresidenta del Parlament ha recordat que la mesa està obligada a inadmetre les tramitacions parlamentàries si no són correctes en la forma o en el temps. En aquest sentit, ha insistit que no és potestat de la mesa "valorar la constitucionalitat o el fons" dels escrits parlamentaris, perquè si no estaria "limitant o controlant" el debat parlamentari. | |
| Preguntada per diverses reunions, Forcadell ha explicat que en va convocar una el 13 d'abril de 2016 per parlar dels pressupostos i que el 22 de setembre del mateix any, Puigdemont la va convocar per parlar de la qüestió de confiança. En aquella trobada, l'expresident va comunicar-los que proposaria un referèndum. Sobre el Pacte Nacional pel Referèndum, Forcadell ha recordat que estava formada per unes 4.000 entitats i estava coordinat per Joan Ignasi Elena. | |
| La CUP deixa buit el faristol del Parlament durant els 20 minuts d'intervenció que li pertoquen com a grup parlamentari, per denunciar que Carme Forcadell estigui sent jutjada per "exercir les seves funcions" com a presidenta de la cambra i "garantir el debat parlamentari". Els anticapitalistes denuncien que la presó preventiva és una "atrocitat democràtica" i asseguren que s'està produint una vulneració de drets fonamentals, entre els quals la llibertat d'expressió de Forcadell. | |
| Preguntada per JxSí i les eleccions del 27-S, Carme Forcadell ha admès que es van enfocar com a plebiscitàries i ha recordat que no va tenir "res a veure" amb el programa electoral de la coalició que lideraven Artur Mas i Raül Romeva. Sobre el resultat de les eleccions, Forcadell ha reconegut que JxSí "aspirava a tenir majoria absoluta" i no ho van aconseguir. Ha explicat també que va saber que seria presidenta del Parlament "una setmana abans del ple" que la va investir. Un cop en el càrrec, Forcadell ha deixat clar que no va "liderar cap estratègia", sinó que es va limitar a complir amb la seva feina cop a màxima autoritat de la cambra catalana. | |
| Es reprèn la sessió al Suprem amb l'interrogatori a Carme Forcadell, que respondrà les preguntes de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les defenses. Comença la seva intervenció reivindicant la llengua catalana i recordant que l'ANC diu, en els seus estatuts, que el seu objectiu és aconseguir la independència de Catalunya "de manera pacífica i democràtica". També ha explicat que va entrar en política, a la llista de JxSí, quan li ho van proposar Artur Mas i Oriol Junqueras, juntament amb Muriel Casals i Raül Romeva. | |
| | Comentari de Ferran Casas Forcadell protesta per no poder parlar en català, però diu que no té cap problema en fer-ho en castellà, “que és també la llengua de Catalunya i la de molts catalans i catalanes”. Cuixart ha dit al matí que és “mig espanyol” i Junqueras va pronunciar un “amo a Espanya”. Els líders sobiranistes combaten la imatge d’un independentisme nacionalista, excloent i essencialista que projecta l’unionisme amb l’objectiu de debilitar-lo. |
| |
| |
| | Comentari de Ferran Casas L’interrogatori de Marina Roig, advocada de Cuixart, s’ha basat en vídeos que demostren amb claredat que el president d’Òmnium va desconvocar la concentració del 20-S i va demanar a la gent que no caigués en cap actitud violenta. El tribunal haurà de decidir si els fets compten. |
| Manuel Marchena ha suspès la sessió fins a les 16h. Cuixart ha mantingut que, davant la violència policial, els missatges que enviaven eren clars: "Mans enlaire i cula terra, que ningú respongués amb violència". Abans d'acabar la sessió del matí, el president d'Òmnium ha recitat un fragment del poema No passareu, d'Apel·les Mestres. | |
| Diputats i treballadors del Parlament han homenatjat aquest matí Carme Forcadell a la cambra catalana. Han exhibit cartells i samarretes solidàries amb l'expresidenta de la institució, que declara d'aquí a unes hores al Suprem. Informa Sara González des del Parlament. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
