Com cada tardor, ja tornem a tenir sobre la taula el debat sobre si cal pagar alguna taxa per anar a caçar bolets. És aquest un dels debats recurrents de l´any, com aquell altre que tenim a l´estiu sobre el nombre d´hores que podem prendre el sol o aquell altre de l´hivern que mantenen els partidaris del Tió i els Tres Reis (entre els que m´hi compto) contra els caragirats defensors del Pare Noel i els seus rens voladors. Bé. I com que aquest diari parla de les coses que parla la gent, i és normal que així sigui, jo també hi diré la meva: els boletaires han de pagar una taxa per recollir bolets i ara us n´explicaré el perquè.
Per començar, els bolets que neixen al bosc no són gratuïts. Els boscos catalans tenen propietaris, ja siguin persones individuals o els municipis en tant que terres comunals. En conseqüència, els boscos i tot el que hi ha dins tenen uns propietaris que se´n cuiden, i és lògic i normal que rebin alguna compensació si algú treu profit dels seus terrenys. En segon lloc, molts boletaires poc curosos causen problemes i embruten les zones on surten a buscar bolets. Deixen els cotxes a qualsevol lloc, no tanquen bé les tanques per evitar la fuga dels ramats i, encara avui, n´hi ha que llencen les seves burilles o la seva brossa on els ve de gust. I algú s´ha d´ocupar després de recollir-ho i deixar-ho tot net. En conec algun cas. Pagar una taxa pot esdevenir un factor dissuasiu perquè els boletaires menys apassionats i menys conscienciats deixin de pujar al bosc i passin a comprar els bolets al mercat. Pagaran justos per pecadors? Ho admeto.
En segon lloc, crec que s´ha de pagar per una consideració ètica i moral. Alguns diran que és una consideració ideològica. Potser sí, però ara el nom no fa la cosa. Crec que hem d´acabar amb la cultura del "gratis total" de la qual ens hem amarat i que és impròpia del caràcter català. Nosaltres, durant segles, hem construït un país i una societat sobre la base de la cultura de l´esforç i el treball. Sense Estat (o millor dit, amb un Estat que jugava en contra nostra), els catalans vam aixecar mútues de treball, cooperatives escolars, caixes d´estalvis, ateneus culturals i biblioteques populars. Tot el que tenim ho vam fer amb treball, enginy i estalvi. Durant els darrers trenta anys hem après a tenir drets, però hem oblidat que també tenim deures. Ho volem tot, però no volem donar res. L´egoisme ha progressat camuflat sota la careta d´allò social. Per això cal tornar a recuperar el valor de les coses, per menors que siguin. I una d´aquestes és anar a buscar bolets.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
