| « Entrades més recents | |
| Santi Valls, votant de l'1-O a Sabadell: "Vaig passar pel costat dels Mossos i no ens van dir res". | |
| Santi Valls, votant de l'1-O a Sabadell: "Vaig sentir algun insult, però no amenaces. Volíem votar i estàvem enfadats". | |
| Santi Valls, votant de l'1-O a Sabadell: "Vaig rebre algun cop i alguna puntada per part de la policia merament provocadora". | |
| |
| Santi Valls, votant de l'1-O a Sabadell: "La policia no va poder tancar el col·legi Nostra Llar. Vam seguir votant quan van marxar". | |
| Santi Valls, votant de l'1-O a Sabadell: "En cap moment els votants van agredir la policia". | |
| Santi Valls, votant de l'1-O a Sabadell, assegura que l'actuació policial va durar uns 45 minuts. "Van arribar a la porta i la van trencar, després van sortir del col·legi amb bosses d'escombraries i van marxar". | |
| Santi Valls, votant de l'1-O a Sabadell: "Vaig veure cops, policies agafant la gent pels cabells, com les llançaven al terra... Hi havia gestos violents. No m'ho esperava". | |
| Declara Santi Valls, que va votar al col·legi Nostra Llar de Sabadell. Explica que va arribar la policia i els va separar en dos grups: "Va ser tot molt ràpid, ens van separar per la força", assegura. | |
| |
| Bon dia, reprenem el minut a minut amb tota la informació del judici de l'1-O. Avui els protagonistes seran els votants del referèndum, que testificaran al Suprem. | |
| L'exdiputat de JxSí Lluís Llach ha estat un dels testimonis més destacats de la tarda. Ha comparegut amb el llibre de Raül Romeva des de la presó, i ha explicat que el 20-S va ser davant del Departament d'Economia i va parlar en diverses ocasions amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. De fet, s'ha fet responsable que els dos dirigents independentistes pugessin damunt dels cotxes de la Guàrdia Civil per desconvocar la manifestació . | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins dilluns a les 10h. | |
| "Abans de marxar, cap a les 17h, Junqueras va fer un petit parlament cridant a la calma i la serenitat, i va concloure dient que ens acompanyaríem els uns als altres per fer triomfar la veritat, la llibertat i la democràcia", ha explicat a preguntes d'Andreu van den Eynde. Dins del Departament, Juncà ha explicat que Junqueras i Lluís Salvadó es van saludar i ha negat que hi hagués cap moment de "tensió" amb la Guàrdia Civil. "Jo era a primera fila, vaig poder enregistrar un petit vídeo del moment. Hi havia sis o set guàrdies civils i va passar amb tota tranquil·litat", ha apuntat. Van den Eynde ha sol·licitat la incorporació d'aquest vídeo a la prova. "És un fet controvertit", ha dit l'advocat. Manuel Marchena ha dit que aquest vídeo, "en principi", no és "determinant". | |
| Un dels testimonis més destacats ha estat Lluís Juncà, l'excap de l'oficina d'Oriol Junqueras el 20 de setembre. Ha explicat que va poder entrar sense problemes a la conselleria i en va marxar a les 11h per anar al Palau de la Generalitat. "A aquella hora la gent ja arribava a la Gran Via i nosaltres estàvem esperant a veure què passava", ha dit. Més tard va poder tornar al Departament acompanyant Oriol Junqueras i hi van poder entrar gràcies al passadís de l'ANC. | |
| L'exdiputada de JxSí Teresa Vallverdú ha explicat que va apropar-se fins a la porta del Department i hi havia "bastanta gent" amb una actitud "tranquil·la". "La gent estava enfadada, però l'actitud era en alguns tranquil·la i en alguns moments festiva", ha apuntat. La testimoni ha negat que hi hagués cap actitud violenta ni intents d'assalt a la conselleria. "Els agents de la Guàrdia Civil anaven vestit de manera normal, sense protecció", ha assegurat, i ha reiterat que es podia moure. | |
| Un altre senador republicà, Quim Ayats, també present el 20-S, ha anat en la mateixa línia que la resta de testimonis i ha assegurat que l'ambient a Economia era "lúdic" i tranquil. Ha ressaltat que l'acció que s'estava duent a terme era "un acte de protesta": "Mai vam pretendre obstaculitzar la tasca de la Guàrdia Civil", ha ressaltat. Ha admès, a preguntes de la Fiscalia, que va veure gent enfilada als vehicles de la Guàrdia Civil però ha ressaltat que principalment eren "fotoperiodistes". | |
| El senador d'ERC Bernat Picornell, també present el 20-S a Economia, ha refermat el relat d'Orobitg i ha assegurat que la concentració era "reivindicativa però festiva". També ha explicat que Oriol Junqueras va anar al Departament amb diversos col·laboradors. "Es va dirigir a la gent a la porta i va parlar de democràcia i llibertat", ha explicat, i ha ressaltat que els agents de la Guàrdia Civil tenien una actitud de "tranquil·litat". | |
| Orobitg ha explicat que Oriol Junqueras va parlar amb la persona de màxim rang de la comitiva judicial i que a la sortida d'Economia va fer un discurs cridant a la calma. També ha relatat que Jordi Sànchez tenia la intenció de dissoldre la concentració i va preguntar a diversos diputats presents si es sumarien a donar aquest missatge a la gent. "Van pujar a l'escenari per demanar que la gent marxés", ha dit, i ha afegit: "Em penedeixo d'haver-los dit que no els havien sentit, aleshores algú els va suggerir pujar als cotxes de la Guàrdia Civil", ha afirmat. | |
| El diputat d'ERC Jordi Orobitg, que va ser present a la seu d'Economia el 20-S, ha assegurat que la concentració era "festiva" i que no va veure cap acte de violència o hostilitat, ni tampoc que la gent intentés accedir al Departament. "L'acte de més hostilitat va ser un jove llançant una ampolla de plàstic buida, i la gent li va retreure l'acció", ha dit. També ha assegurat que hi havia un passadís i que la gent podia entrar i sortir tot el dia. "Diverses persones sortien per anar a buscar menjar", ha apuntat. | |
| Pel que fa al dia del referèndum, ha dit que hi va participar des de la nit abans a l'escola La Dovella del Clot. "Entre les 10 i les 12h del matí van venir tres binomis dels Mossos, vam formar un mur humà en silenci i de manera pacífica", ha dit, i ha explicat que ell va mediar amb els Mossos i els va dir que no podrien retirar les urnes. "Era conscient que el referèndum estava prohibit i la vaig desobeir de manera conscient", ha ressaltat, i ha reblat: "Si l'autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident". | |
| L'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha comparegut aquest dijous al Tribunal Suprem per declarar com a testimoni. A preguntes de Benet Salellas, ha explicat que va ser diputat al Parlament per la CUP. L'any 2017 ha dit que ja no era al Parlament i exercia com a militant cupaire i va participar "tant com va poder" en la participació del referèndum de l'1-O. | |
| Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. | |
| A preguntes de la Fiscalia, ha explicat que hi havia tallers de formació en la resistència no violenta i pacífica. "Es van fer diversos cursos a aquells col·lectius que volien tallers de formació sobre la no-violència. No hi havia cap acord amb els CDR", ha dit. "Rebutjàvem la violència, els insults...", ha deixat clar Armadans al fiscal Jaime Moreno. | |
| Armadans ha explicat que moltes organitzacions participaven la iniciativa En peu de pau que volia reforçar la consciència pacífica de les mobilitzacions socials a Catalunya. Es va crear l'octubre de 2017. "Òmnium hi donava suport", ha explicat el testimoni a preguntes de Benet Salellas. Armadans ha dit que va participar en la campanya "Lluites compartides" d'Òmnium entre 2016 i 2017 a través de diverses conferències. | |
| Armadans ha explicat també que l'1-O va veure en diversos col·legis gent organitzada amb una actitud pacífica i de "companyerisme". "Cap dels acusats va promoure l'ús de la violència", ha assegurat. Pel que fa al 20-S, ha dit que no va veure cap actitud violenta: "L'ambient era totalment relaxat". | |
| En la mateixa línia, el director de Fundipau, Jordi Armadans, també declarat com a testimoni per explicar la tasca de Romeva en favor de la pau. "Romeva sempre ha estat convençut que la violència no és un instrument acceptable i l'ha rebutjat sempre. Sempre ha dit que qualsevol conflicte s'ha de resoldre per la via del diàleg", ha afirmat. | |
| Pel que fa a la societat civil mobilitzada a què fa referència el llibre blanc, Vintró ha dit que no té res a veure amb un acte de força o coacció: "És el plantejament de la necessitat que qualsevol objectiu polític ha de tenir el màxim grau de legitimació política, però mai amb intimidació ni amb l'ús de la força", ha recalcat. A preguntes de l'advocada Olga Arderiu, el testimoni ha dit que Carme Forcadell no va tenir cap paper en l'elaboració del Llibre Blanc. Vintró ha dit que la tasca d'assessorament al Govern es va acabar l'any 2014. | |
| En el Llibre Blanc, ha dit Vintró, no hi havia cap "expressió de coacció" a l'Estat. Ha explicat que el testimoni ha dit que en aquest document es va analitzar la possibilitat de fer un referèndum en el marc constitucional, i ha apuntat que es van estudiar escenaris com el del Quebec i Escòcia. "Van ser objecte d'especial consideració", ha dit. Ha deixat clar, com el testimoni anterior, que el llibre blanc no era un full de ruta. "No era un document d'estratègia política, és un document acadèmic", ha dit. | |
| Creat el 2013, el consell assessor no va ser mai impugnat, tal com ha ressaltat el testimoni, que també ha dit que no va rebre remuneració per part de la Generalitat ni cap advertència per part de la justícia per la tasca que estava duent a terme. La mateixa idea l'ha ressaltat Joan Vintró, catedràtic i també exmembre del CATN. "Jo no vaig ser mai apercebut per part del TC", ha assegurat Vintró. | |
| Albertí ha deixat clar que el Llibre Blanc que es va elaborar no era "un full de ruta per la independència de Catalunya". "Teníem l'encàrrec d'estudiar quines podrien ser les vies per celebrar aquesta consulta i els diversos escenaris que es podien obrir a partir d'aquesta consulta, tant si es feia d'acord amb l'estat com si no", ha dit, i ha explicat que aquest consell estava format per acadèmics i sociòlegs de prestigi, però que no en formaven part les entitats de la societat civil. | |
| L'últim testimoni abans de la pausa de les 12h, aquest dijous més curta del que és habitual, ha estat el catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí, que va ser membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Albertí ha admès, a preguntes de les acusacions, que el Consell va estudiar la possibilitat d'un referèndum unilateral, si no era possible acordar una consulta amb l'Estat. | |
| Un dels testimonis del matí ha estat Fèlix Martí, exdirector del centre Unesco, amb qui va col·laborar Raül Romeva. Martí ha ressaltat el caràcter pacifista de Romeva i recorda que va treballar en projectes de desarmament i per fomentar la cultura de pau a Sarajevo. "Mai es va desviar de la seva orientació favorable a la pau", ha insistit el testimoni. | |
| L'alcaldessa ha explicat l'ideari polític de Junqueras, que defensava sempre que calia una solució pacífica per donar sortida a la reivindicació d'independència de Catalunya. "Mai he escoltat Junqueras parlar d'una altra manera per defensar la independència", ha assenyalat Aymerich, que ha dit que, per a Junqueras, l'1-O havia de ser el mandat democràtic per iniciar un diàleg. "Ell mai estaria en un projecte que contemplés la via violenta per assolir la independència", ha assegurat, afegit que ningú pensava que l'Estat respondria a l'1-O fent ús de la força. Manuel Marchena s'ha mostrat reticent a les preguntes de l'advocat de Junqueras sobre l'ideari del líder independentista. | |
| Una de les testimonis d'aquest dijous al matí ha estat Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i present al col·legi electoral on va votar Oriol Junqueras l'1-O. Aymerich va acompanyar Junqueras a votar. Ha dit que la presència de Mossos l'1-O va impedir que pogués accedir al centre de votació que li tocava. Es va haver de desplaçar i votar en un altre lloc, i després va tornar. L'alcaldessa ha dit que Junqueras es va dirigir als votants demanant "molta calma" i "serenitat". "Ho va dir davant de veïns i mitjans de comunicació", ha explicat, i ha especificat que quan ho va dir ja se sabia que hi havia càrregues policials en diversos punts de Catalunya. | |
| El tercer testimoni, també relacionat amb el Diplocat, ha estat Daniel Garcia, membre del secretariat nacional de la UGT, sindicat membre del consell del Diplocat. "UGT tenia interès a formar part de l'organisme per la seva vocació internacional", ha destacat i ha insistit que en la qüestió catalana "Diplocat tenia una posició neutral". "El Diplocat no era una eina d'internacionalització del procés, sinó les institucions de Catalunya", ha dit, i ha insistit que es parlava de diverses qüestions econòmiques, socials i culturals, "no només del procés". | |
| En el torn de les acusacions, el testimoni ha explicat que el patronat de la Generalitat estava participat majoritàriament per la Generalitat. Preguntat per les despeses, ha assegurat que es pagaven amb el pressupost de Diplocat, que procedia en un 90% de la Generalitat. "No hi havia partides del pressupost destinades a promocionar l'1-O", ha deixat clar a preguntes del fiscal Fidel Cadena. | |
| Millet ha negat que es parlés d'un programa acadèmic relacionat amb Helena Catt en l'última reunió del patronat de Diplocat abans de l'1-O, el novembre de l'any 2016. En aquesta reunió es va parlar dels projectes del 2017: "No vaig veure cap canvi sobre el que havia estat fent fins aleshores el Diplocat", ha especificat, i ha insistit que cada any hi havia programes de visitants internacionals a Catalunya. Preguntat per si algun dels membres del patronat s'ha donat de baixa amb la nova obertura del Diplocat, ha assegurat que tots ells han continuat. | |
| El segon testimoni del dia ha estat Antoni Millet, director de l'escola de diplomàcia de Barcelona i membre del consell del Diplocat. Ha explicat que el president de la Generalitat és qui presideix el ple del patronat del consell de diplomàcia pública de Catalunya, i que el pressupost està finançat majoritàriament per la Generalitat. "L'objectiu de Diplocat no és fer diplomàcia governamental", ha ressaltat. En relació al procés, el testimoni ha deixat clar que des del patronat s'instava a què hi hagués "pluralitat". "En les qüestions acadèmiques relacionades amb el procés, s'intentava que hi hagués professors que enfoquessin el tema des de perspectives diverses", ha apuntat. | |
| Tant bon punt ha començat la sessió d'aquest dijous, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha refermat el criteri de la sala en relació als interrogatoris de les defenses. L'advocat Jordi Pina va demanar ahir que els lletrats defensors fossin els últims en preguntar, per afavorir els acusats. Aquest matí, Marchena ha dit que el criteri seguirà sent el que s'ha seguit fins ara: primer preguntarà la part que ha citat el testimoni, després la resta de defenses, i finalment les acusacions. Les defenses han protestat per aquesta decisió. | |
| En el torn de les acusacions, Jornada ha dit que no sap qui pagava les despeses de Diplocat. "Suposo que la Generalitat", ha dit, i ha especificat que no formava part del comitè executiu i que en el ple del patronat de Diplocat no es va parlar d'observadors internacionals. "Desconec si es van abonar les despeses del grup d'Helena Catt", ha afirmat. A preguntes de l'advocacia de l'Estat, ha assegurat que no coneixia el dia a dia de l'organisme i ha dit que en els plans d'actuació que es presentaven cada any es preveien visites d'experts internacionals. | |
| Jacint Jordana, catedràtic de Ciència Política per la UPF i membre del patronat del Diplocat. Després d'explicar amb detall què és el Diplocat, Jordana ha deixat clar que no fa diplomàcia governamental, sinó diplomàcia pública. "Diplocat es dedicava la internacionalització de la realitat catalana, a l'estudi de les relacions internacionals i Europa i a donar a conèixer Catalunya i la societat catalana a la resta del món", ha dit, i ha especificat que la tasca de l'organisme no era promocionar el procés d'independència. | |
| Després de 250 testimonis citats per les acusacions, arriba el torn ara pels testimonis citats per les defenses, que ja va començar ahir amb la declaració de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé i la cap de protocol del Departament d'Economia el 20 de setembre Anna Teixidó. Per aquest dijous hi ha citats una vintena de testimonis. | |
| CRÒNICA Batlle s'alinea amb Trapero i López al Suprem. L'exdirector dels Mossos reivindica l'actuació de la policia abans de l'1-O i ressalta la figura del major: "Mai no hauria permès ingerències polítiques". Per Bernat Surroca des de Madrid. | |
| Batlle afirma que va dimitir per la «incomoditat» que sentia davant l'1-O. L'exdirector dels Mossos reivindica l'actuació de la policia i ressalta la figura de Trapero: "Mai no hauria admès ingerències polítiques en l'actuació del cos". Llegiu-ho aquí. | |
| Lloveras nega que l'AMI participés en l'organització de l'1-O: «El nostre suport era polític». L'expresidenta de l'AMI assegura que el Govern no va demanar a l'entitat que cedís espais per al referèndum. Llegiu-ho aquí. | |
| Elena nega que el Pacte Nacional pel Referèndum es financés amb «aportacions públiques». L'excoordinador de l'organisme desvincula la fi del Pacte de la "conjuntura política" i l'aposta per la unilateralitat per part de diverses entitats que en formaven part. Llegiu-ho aquí. | |
| El coordinador de Mossos per la República afirma que l'1-O va actuar «respectant la Constitució». Albert Donaire assegura que la sectorial de l'ANC dels mossos independentistes no té "cap relació" amb Jordi Sànchez. Llegiu-ho aquí. | |
| Un treballador d'Unipost admet que era «vox populi» que l'empresa enviaria material de l'1-O. Rafael Ramírez assegura que sabien "extraoficialment" que enviarien material del referèndum perquè feien tots els enviaments de la Generalitat. Llegiu-ho aquí. | |
| Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació del judici de l'1-O. Avui, el protagonista serà Albert Batlle, exdirector dels Mossos, que declararà previsiblement a les 13h. | |
| La defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva –exercida pel lletrat Andreu van den Eynde- ha remès un escrit al Tribunal Suprem on comunica que renuncia a la declaració de 19 testimonis que ja estaven citats pel tribunal. Entre ells, destaca el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, el senador d'ERC Miquel Àngel Estradé (present als registres del 20-S), el president de la Fundació Marianao, Xavier Pedrós, i fins a 16 ciutadans que van estar a diferents col·legis l'1-O i van presenciar els fets, tal com acrediten fotografies i vídeos. Entre aquests, també n'hi ha que han comparegut en d'altres procediments judicials relacionats amb els fets. El tribunal havia acceptat al lletrat la compareixença de fins a 91 testimonis i el lletrat ha decidit reduir els mitjans de prova a la vista de com avança el judici. | |
| Pere Aragonès és un dels protagonistes de la setmana. El dirigent d'ERC disposa d'una situació processal complexa. Com a membre del Govern és aforat, el jutjat 13 no l'ha processat i es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que tampoc ha obert una causa formal contra ell. El seu entorn, segons fonts consultades per Europa Press, considera que encara està "materialment investigat", de manera que podria acollir-se al seu dret de no declarar que ja van ressaltar al Suprem altres encausats pel jutjat 13 de Barcelona. Un jutjat, per cert, que fa només unes setmanes va decidir processar una trentena d'alts càrrecs per delictes que van des de la desobediència fins a la revelació de secrets. | |
| Entrades anteriors » | |
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
