L'equip del projecte
Piroslife ha detectat durant el 2018 un total de 40 exemplars al Pirineu de França, Aragó, Navarra i Catalunya, tres menys que al recompte inicial del 2017. D'entre la quarantena d'exemplars, n'hi ha cinc de primer any nascuts el 2018, de les femelles Nheu (tres cadells) i Chataigne (dos cadells). Són tres els ossos que han desaparegut durant el darrer any. Es tracta d'un cadell de Chataigene, l'os Gribouille (sense rastres des del 2016) i el mascle Pyros.
L'equip dona per mort aquest darrer després que no se'n tingui notícies des de l'abril del 2017, quan va ser fotografiat a l'Aran per últim cop. L'equip del Piroslife ha fet balanç coincidint amb l'inici de la sortida de la hibernació de molts dels ossos que habiten els Pirineus. Pyros ha estat el mascle dominant al Pirineu durant més de vint anys. Els seus descendents sumen 55 exemplars, dels quals 30 són fills directes. Amb 29 anys, i després de dos anys sense rastres, l'equip del Piroslife el considera mort.
Precisament, per trencar amb la dominància reproductora de Pyros i aportar variabilitat genètica a la població d'ossos del Pirineu,
el 2016 la Generalitat va alliberar Goiat, un os jove provinent d'Eslovènia, perquè els ossos balcànics, del sud d'Escandinàvia, i els del sud i sud-oest d'Europa pertanyen a una única línia genètica. De moment, Goiat, que
porta un collar GPS que permet monitoritzar els seus moviments, continua hibernant, segons informen des del projecte Piroslife.
A més de Goiat, hi ha tres mascles no emparentats amb Pyros. Es tracta de Nere (d'estirp eslovena, nadiu de l'Aran i que ha retornat del Pirineu occidental), el seu fill Canellito (de mare pirinenca, també provinent del Pirineu occidental) i Cautxú (l'únic descendent conegut del mascle Balou).
Seguiment amb rastres, mostres de pèl i imatges
El seguiment dels ossos del Pirineu és una de les accions incloses al projecte Piroslife de consolidació de la població als Pirineus centrals. En aquest sentit, hi ha un equip de vuit persones (quatre a la Val d'Aran i quatre al Pallars Sobirà), que segueixen els rastres biològics (pèls i defecacions) dels plantígrads, agafen mostres i les analitzen, per tal de valorar l'evolució de la població, amb el suport dels Agents Rurals.
També realitzen itineraris per trobar petjades i altres indicis. En aquests itineraris establerts hi ha col·locats paranys de pèls, per agafar mostres sistemàticament. Aquesta feina s'ha traduït el 2018 en 57 itineraris realitzats a França que sumen 446 quilòmetres recorreguts, que han permès trobar 1.186 indicis d'os. A Catalunya s'han recollit 446 dades d'os el 2018 (cinc a l'Alta Ribagorça, 182 al Pallars Sobirà i 259 a la Val d'Aran), així com 207 imatges.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
