L'Ecomuseu

 

Fa fred i anem a fer un got de xocolata calenta. Tornem a la Casa Gassia i ens trobem a l´Esperenceta rebent a una colla de visitants a les portes de l´Ecomuseu de les Valls d´Àneu, a Esterri. La gent riu. És un públic familiar. Paro orella. Es deia Esperança, però tal i com estan les coses de malament ara és l´Esperanceta. En mig d´un espectacle teatral anem coneixent detalls de la vida rural a l´alta muntanya de principis de segle XX que ens captiven. 

 

Quan jo estudiava antropologia a Tarragona a finals dels anys 90 ja ens havien parlat de l´experiència de l´Ecomuseu. Llavors la visita va ser obligada. Volíem conèixer una experiència pionera al territori, nascuda el 1994 amb l´objectiu de promoure el desenvolupament econòmic d´una bona colla de pobles a través de la recerca i l´activació de patrimoni de cara a atreure visitants. El que a mi em va sorprendre era que no es tractava d´un museu tancat dins de quatre parets sinó que s´escampava pel territori i oferia activitats variades que anaven més enllà de la serietat i foscor dels antics museus de poble.

 

Tots els pobles volen tenir el seu museu, un espai on guardar i exposar el patrimoni comú. Però la realitat ens fa veure les dificultats per tirar endavant propostes d´aquesta mena que, massa sovint, resten tancades la major part de l´any.

 

L´Ecomuseu supera aquests errors de l´antiga museologia. A través d´aquesta institució podem visitar l´espectacular església de Sant Joan d´Isil -a tocar del riu-, la Serradora d´Alòs, la formatgeria la Roseta de Gavàs o els búnkers de la Guingueta d´Àneu. Disposen d´una interessant botiga i d´una web que s´actualitza per a oferir noves activitats. Les activitats són vives i, a part d´exposicions, podem gaudir d´activitats infantils, congressos d´estudiosos, tallers de forja, cinema, etc.

 

L´Ecomuseu treballa en xarxa amb altres equipaments i entitats com l´Antena de l´Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, la Xarxa de Museus d´Etnologia de Catalunya, la Xarxa de Museus de l´Alt Pirineu i Aran, etc.

 

La seva proposta té el reconeixement dels veïns i també dels visitants. A més a més, ha rebut diversos premis que demostren la seva vàlua: El 2010 va rebre el Premi extraordinari de museologia de l´Associació de Museòlegs de Catalunya i el 1998 va ser nominat al Premi Museu Europeu de l´any, entre d´altres.

 

Esperem que les institucions públiques vetllin per espais com l´Ecomuseu i que l´Esperanceta torni a ser l´Esperança que tots necessitem per a caminar drets i plens de nous projectes.

 

Ens veiem el 21 de desembre a Sort, amb el llibre 'El riu de les dones', fins llavors!