Els municipis de l'entorn de Mont-rebei fan una crida a limitar l'excés de visitants

Crida dels municipis de l'entorn del congost de Mont-rebei perquè l'administració limiti la navegació per l'embassament de Canelles i també l'excés de visitants, que col·lapsen els accessos d'aquest espai natural que els darrers anys s'ha fet molt popular. Des d'Àger (Noguera) i Viacamp (Ribagorça) valoren positivament el “boom" que ha viscut el congost, però remarquen que no tenen mitjans per assumir un volum de visitants que se situa al voltant dels 200.000 a l'any.

Els Consells de la Noguera i la Ribagorça han signat aquest divendres un conveni de col·laboració pel manteniment de la passarel·la que travessa el congost, que ja es va reobrir el passat cap de setmana després de la reparació, que es va allargar quatre mesos i que ha costat més de 50.000 euros. El pont penjant es va tancar al novembre per falta de seguretat.

L'alcalde d'Àger, Lluís Ardiaca, ha assegurat que el seu municipi és el que pateix "més pressió" pel fet que acullen un dels dos accessos navegables al congost. Lamenta que no hi ha pràcticament requisits per poder posar embarcacions al pantà i això fa que s'acumulin 100 caiacs a l’aigua, a més de catamarans que van amb motor. En aquest sentit, ha anunciat que la voluntat del consistori és fer un Pla director que reguli la situació i per això ja s'han posat en contacte amb el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Tot i que les aigües del pantà de Canelles depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) des d'aquesta administració s'indica que la regulació del volum d'embarcacions que hi naveguen depèn dels ajuntaments.

En la mateixa línia, l'alcalde de Viacamp, a la Ribagorça, Alfredo Pociello, ha alertat dels perills que suposa la falta de regulació, ja que ara mateix el congost de Mont-rebei sembla "la ciutat sense llei on cadascú fa el que li dona la gana". Pociello lamenta que les administracions locals tinguin dificultats per trobar un acord de regulació i per això ha instat la Generalitat de Catalunya i el govern d'Aragó a liderar aquesta situació perquè "nosaltres no tenim mitjans".

La presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, Concepció Cañadell, ha alertat que si no es regula en breu la situació del congost de Mont-rebei no es podrà preservar aquest espai natural tan valorat. Així mateix, Cañadell ha fet una crida als visitants d'aquesta zona perquè tinguin respecte per l'entorn i les instal·lacions que hi ha.

Ha posat com a exemple el fet que mentre el pont penjat ha estat tancat des del novembre per millorar la seguretat, s'han detectat persones que hi han passat igualment, tot i les indicacions de prohibit el pas. A més a més, també s'ha vist gent que es llança de dalt cap a baix d'aquest pont. Cañadell ha demanat a la gent que sigui conscient del risc que suposa tot això perquè "nosaltres no ens en podem fer càrrec".
 
La presidenta de la comarca de la Ribagorça, Lourdes Pena, també ha lamentat la falta d'acord i mitjans de les institucions locals per regular el congost i s'ha preguntat què passaria si calgués evacuar gent del Montsec en cas d'una emergència. Pena ha apostat per crear una figura tipus mancomunitat per solucionar la situació i fer que anar al Montsec no sigui com "anar a les Rambles".

Conveni entre la Noguera i la Ribagorça pel pont penjant

Cañadell i Pena han signat aquest divendres l'addenda al conveni de col·laboració entre les comarques de la Noguera i la Ribagorça per promoure el camí natural entre Montfalcó i el camí de Corçà pel congost de Mont-rebei a través de la passarel·la de vianants del congost de Siegué sobre l'embassament de Canelles.

En aquesta addenda, amb una vigència de quatre anys, s'estableixen les condicions de col·laboració entre ambdós consells en el manteniment i conservació de la passarel·la de Siegué per garantir-ne la funcionalitat i la seguretat dels vianants. 

Les obres de millora que s'han fet des del novembre han comportat la substitució de la pràctica totalitat de la infraestructura per un cost de poc més de 50.000 euros, que han estat finançats a parts iguals entre les dues comarques amb ajudes de les diputacions d'Osca i Lleida. El cost del manteniment s'estima en uns 2.000 euros anuals.