MAPA: El Pallars perd 1.136 habitants en una dècada

Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre d'habitants que tenia el 2008, els que tenia el 2018 i el percentatge de variació que això suposa. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Catalunya ha guanyat 235.987 habitants la darrera dècada, arribant fins als 7,6 milions. Aquest increment, però, no ha estat gens homogeni i fins a 176 municipis han vist reduït en més d'un 10% el nombre de veïns, entre 2008 i 2018. En especial, aquest decreixement s'ha centrat en els pobles més petits, ja que els que tenien menys de 200 habitants han perdut un 4,9% de població. A mesura que el municipi és més gran, la disminució ha estat menys acusada, fins que, a partir dels 1.000 habitants, els municipis ja han passat a guanyar veïns.
 


L'increment més notable, en termes relatius, l'han fet els municipis d'entre 5.000 i 20.000 habitants, que han crescut un 5,4%, mentre que, els de més de 100.000 habitants, tan sols ho han fet un 2,7% i Barcelona quasi ha mantingut la mateixa població (+0,3%). En termes absoluts, però, han estat les ciutats de 20.000 a 100.000 habitants les que han guanyat més veïns, uns 97.969 nous, per 73.700 que han engreixat les viles de 20.000 a 100.000 habitants. En total, el còmput d'habitants dels pobles de menys de 200 veïns ha caigut en 895 persones.

On més es creix i decreix

El poble que més població ha perdut és Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà), que ha passat de 129 a 85 habitants (un 34,1% menys), seguida de La Figuera (Priorat), que ha caigut de 156 a 104 (un 33,3% menys). En canvi, la Pobla de Mafumet (Tarragonès) ha crescut un 85,7%, saltant dels 2.108 veïns a 3.893. També és notable l'increment a Renau (Tarragonès), de 94 a 154 (+62,8%), i a Talarn (Pallars Jussà), de 403 a 651 (+61,5%).

Tot i això, en termes absoluts, la ciutat que perd més població és Reus (Baix Camp), on el 2018 vivien 4.293 persones menys que el 2008, seguida de Tortosa (Baix Ebre), amb 2.224 menys, i Alcanar (Montsià), amb 1.108 menys. Per contra, les que creixen més són tres ciutats del Vallès Occidental: Sant Cugat del Vallès (+14.390), Terrassa (+12.290) i Sabadell (+7.765), seguides per l'Hospitalet de Llobregat (+7.286), Mataró (+7.208), Lleida (+6.125) i Vic (+6.076).

Només quatre municipis del Pallars creixen en població

A nivell local, les comarques pallareses han perdut 1.136 habitants des de 2008, el 5,3% de la població. On més ha disminuït el nombre d’habitants és al Pallars Jussà, amb 624 persones (-4,5%), tot i que a nivell percentual és al Pallars Sobirà on la reducció és més acusada, amb 512 persones menys (-6,9%). 

Pel que fa al terreny municipal, cal destacar que només quatre municipis pallaresos han guanyat població en el període 2008-2018. Parlem de Talarn (+61,5%), seguit a molta distància de Soriguera (+10,8%), Alins (+9,4%) i Farrera (+6,1%). A la resta, amb major o menor grau, la població decau en la última dècada. Els que més han notat aquesta davallada són els municipis de la Guingueta d’Àneu (-20,7%) i Baix Pallars (-18,9%).
  Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre d'habitants que tenia el 2008, els que tenia el 2018 i el percentatge de variació que això suposa. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

A nivell comarcal, tant l'Alta Ribagorça (-12,9%) com la Terra Alta (-10,9%) perden més d'un de cada deu habitants, mentre que les que més creixen són el Gironès (+8,9%) i el Pla de l'Estany (+8%). En termes absoluts, de nou, el rànquing varia, ja que les comarques que perden més població són el Montsià (-3.975 habitants) i el Baix Ebre (-3.436) i les que en guanyen més, el Vallès Occidental (+55.536), el Baix Llobregat (+37.419) i, en general, tota l'àrea metropolitana de Barcelona.

En global, 497 municipis catalans han guanyat població la darrera dècada, mentre que 449 n'han perdut. A nivell supralocal, 24 comarques han incrementat el nombre d'habitants i 18 l'han vist reduir-se.