Creen el «Camí de l'ossa» per donar a conèixer l'hàbitat d'aquest plantígrad

El Camí de l'ossa és una nova travessa circular, amb sortida i arribada al poble d’Isil, que pretén donar a conèixer l'hàbitat de l'os bru. A la Casa de l’Os d'Isil faciliten als visitants un plànol per fer la ruta de manera autoguiada. Durant el recorregut, de 2,5 quilòmetres i 215 metres de desnivell, els excursionistes poden jugar a localitzar petjades de l'os i altres animals que conviuen amb ell a les muntanyes del Pallars, com la guineu, el teixó, el cérvol, l'isard o el porc senglar.

També es convida els visitants a trobar arbres i arbusts que produeixen fruits amb els quals s'alimenta l'os a l'estiu i a la tardor, com el roser caní, el roure, el cirerer o l'esbarzer. Aquest itinerari és un projecte de la Fundación Oso Pardo, Naturgy i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d'Isil i Alós.

Al plànol que la Casa de l'Os facilita als visitants hi ha il·lustracions per facilitar la identificació de les petjades. Amb l'ajuda d'un regle, que inclou el mapa, la gent podrà mesurar les petjades que trobi pel camí i diferenciar-les d'algunes de molt similars. El Camí de l'ossa formarà part del projecte escolar que la Fundación Oso Pardo posarà en marxa el pròxim curs conjuntament amb la Universitat de Lleida i Depana, per als centres educatius de tot Catalunya.
 
El president de la Fundació Oso Pardo, Guillermo Palomero, ha explicat que actualment al Pallars Sobirà encara és complicat veure l’os, tot i que ha afegit que aquest és un fet que "aviat passarà". Mentrestant, s'ha creat el Camí de l'ossa per caminar pel seu hàbitat i que els visitants es puguin submergir al "país de l’os”, ha dit.

Palomero ha destacat el fet que les muntanyes del Pallars estiguin habitades per ossos és una "marca de qualitat" que ha d'ajudar al desenvolupament econòmic de la zona. El president de la Fundació Oso Pardo ha reconegut que l'os és un "inconvenient" per a la ramaderia extensiva però "no el principal” problema, i aposta per treballar en col·laboració amb els ramaders i seguir amb les polítiques de minimitzar riscos i compensacions.