La
Generalitat i el
Conselh Generau d'Aran han iniciat la captura d'exemplars de gall fer, una espècie amenaçada que habita en indrets freds del Pirineu. L'actuació forma part d'una prova pilot en marxa des de l'any passat, que té per objectiu millorar el coneixement de l'espècie especialment en llocs on es desenvolupen activitats turístiques i treballs forestals.
En aquest sentit, l'any passat es va començar la col·locació de dispositius de seguiment a alguns exemplars en fase de proves. En total es van capturar i marcar sis exemplars: cinc mascles i una femella. En concret, dos a la comarca del Berguedà, un a l'Alt Urgell, dos al Pallars Sobirà i un a la Val d'Aran.
Enguany, les captures d'individus ja han començat a la zona de l'Alt Urgell, i el Pallars Sobirà i aquests dies s'estan duent a terme a la Val d'Aran. L'actuació es du a terme amb el suport del Cos d'Agents Rurals i Forestal Catalana. L'actuació s'emmarca dins del projecte Interreg Poctefa, finançat amb fons europeus amb l'objectiu de protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs i de la seva biodiversitat.
La gallinàcia més gran a Catalunya
El gall fer és la gallinàcia més gran a Catalunya. Es troba amenaçada a la península Ibèrica, i, a Catalunya, la seva població es concentra sobretot al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Els mascles tenen una tonalitat fosca, amb plomes negres al cos, marrons a les ales i unes irisacions blau-verd en el coll i el pit. Fan uns 95 centímetres des del bec fins a la cua i un pes d'uns 3,5 a 4 quilos. Per contra, les femelles són de color marró amb una zona al pit d'un taronja pàl·lid. Fan uns 60-65 cm i pesen al voltant d'1,5 kg.
Dos tècnics col·locant els aparells per seguir via satèl·lit un exemplar de gall fer. Foto: Territori
Tot i la seva important mida és una espècie molt discreta que necessita de boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquil·litat. Així, viu en els boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord.
L'augment de les activitats humanes en els seus hàbitats, especialment durant els mesos d'hivern, les activitats forestals, i l'increment de poblacions de depredadors i ungulats salvatges, i els efectes derivats del canvi climàtic són els factors que actualment incideixen més en la conservació de l’espècie. Actualment, els mascles censats no arriben als 400 exemplars a Catalunya. Així, en els deu últims anys l'espècie ha patit una regressió de prop del 30% a tot el Pirineu català.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
