Les segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, que s’han realitzat aquest passat divendres i dissabte a Tremp, han donat a conèixer els treballs de recerca que s'han realitzat en aquest àmbit al Pirineu durant els darrers cinc anys. En total s’ha exposat el resultat de 27 intervencions.
Els experts han dit que és igual d'important la recerca com la seva divulgació posterior. La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, ha assenyalat que "és molt important" fer recerca per "poder-la transmetre" i ha afegit que aquest és l'objectiu de la trobada. El paleontòleg Àngel Galobat s'ha expressat en la mateixa línia i ha explicat que la majoria dels resultats obtinguts en intervencions arqueològiques els donen a conèixer en publicacions científiques i aquestes jornades ajuden a donar-los a conèixer al públic en general.
Entre les ponències s'han explicat les troballes paleontològiques a la Conca de Tremp. Una de les més recents és la publicada a la revista internacional PLOS ONE que revela la presència de molts exemplars juvenils de dinosaures hadrosaures al jaciment de Basturs Poble, a Isona i Conca Dellà, el més important d'Europa d'aquesta espècie. L'estudi és el més complet que s'ha fet fins ara a partir dels més d'un miler de fòssils recuperats al jaciment, dels quals 270 estaven preparats per la seva anàlisi.
Altres ponències relacionades amb la paleontologia que s'han divulgat han tractat sobre les noves espècies de cocodrils de finals del cretaci del sud dels Pirineus, les noves troballes de titanosaures a la Conca de Tremp o les noves espècies de dinosaures o llangardaixos i peixos de la Formació de Tremp.
Cova dels Tritons i Cova de les Llenes
La ponència de les excavacions a la Cova dels Tritons ha exposat les noves dades sobre els neandertals al Pirineu. Al seu interior
s’hi va trobar una gran quantitat de restes òssies d'animals acumulats per aquests predadors, sobretot caprins i óssos de les cavernes, que indiquen l'ús de la cavitat per part de grans carnívors durant generacions. També s'hi van trobar indicis de presència humana.
Posteriorment, a la Cova de les Llenes els arqueòlegs
van trobar indústria lítica i restes d'animals que ja van confirmar la presència humana al Pirineu, fa més de 100.000 anys. Una troballa que converteix la Cova de les Llenes en l'enclavament arqueològic amb evidències més antigues del rastre humà al Pirineu.
Abric de les Obagues de Ratera al Parc Nacional d'Aigüestortes
A les jornades també s'han donat a conèixer els resultats de la tercera campanya d'excavacions arqueològiques que es va fer l'any 2017 a l'Abric d'Obagues de Ratera, a Espot. Aquesta campanya va documentar nivells amb una antiguitat possiblement superior a l'any 4.800 abans de la nostra era. Fins ara els treballs havien permès documentar una extensa seqüència arqueològica a l'abric, amb ocupacions d'època contemporània, d'inicis de l'edat mitjana (s. VI-VII) i prehistòriques (amb diverses fases compreses entre el 530 i 2800 ANE).
Cova de l'Home Mort
Una de les 27 ponències ha donat a conèixer la
recent descoberta de les restes humanes més antigues documentades fins ara al conjunt del Pirineu català pel Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya a la Cova de l'Home Mort, a la Vall de Siarb.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
