Els
Bombers de la Generalitat han incrementat de manera significativa el nombre de rescats aquest mes d'agost. En concret, n'han fet 239 arreu de Catalunya. Els motius principals han estat, d'una banda, la major afluència de turistes durant les vacances d'estiu, i de l'altra, la mala planificació de moltes persones abans de sortir. "Ens trobem que molta gent surt a la platja i després vol fer un camí de ronda amb xancletes i acaben fent-se mal, perquè l'orografia és complicada", explica el caporal del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Pere Planagumà.
Aquest agost ha estat especialment accidentat en aquest sentit, i és, de llarg, el mes de l'any en què més gent s'ha rescatat, per davant del juliol, quan se'n van fer 168. La majoria de víctimes són turistes que no s'equipen prou bé, i que en molts casos no programen com cal les sortides. De fet, molts d'ells improvisen la ruta, una decisió arriscada que en algunes ocasions acaba amb una trucada al GRAE.
Els rescats més habituals, però, continuen sent els de muntanya. Les zones de Vielha i Queralbs (Ripollès) són les que registren més actuacions per part dels GRAE. "A la muntanya cal tenir una bona planificació, anar ben equipat, no fer la ruta sol i haver mirat bé la meteorologia", assenyala Planagumà. Des que va començar l'any a Catalunya hi ha hagut 938 rescats, més de la meitat, 536, a muntanya.
L'Alt Empordà és la comarca amb més serveis (63), seguida de prop del Baix Empordà (61) i el Ripollès amb 54 – la meitat dels quals a Queralbs -. Les altres tres comarques són la Selva amb 37, la Garrotxa amb 22 i finalment el Gironès amb 14. El Pallars Sobirà també concentra bona part dels rescats. En aquesta demarcació se n'han fet una quarantena des del gener, la majoria als termes municipals d'Espot i Alt Àneu.
Un millor ús del mòbil
Planagumà explica que dur el telèfon mòbil és "molt important si se sap fer servir". "Molts es pensen que per tenir-lo a mà ja estan salvats, i no és així". En aquest sentit, el caporal del GRAE destaca que sovint han d'explicar que els passin algunes dades per telèfon, com la localització o punts de referència, ja que amb la trucada no n'hi ha prou.
A més, Planagumà explica que hi ha moltes "zones negres" on es perd la cobertura i el que podria ser un servei més senzill s'acaba convertint en una recerca, que obliga a desplegar una quantitat important de mitjans durant hores i de diferents cossos d'emergències.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
