El món s'escalfa: podem evitar-ho?

Els joves lluiten per l’escenari climàtic que els deixem. I aquest divendres tornen a sortir als carrers arreu del món. Hi ha evidències més que suficients que reflecteixen el canvi climàtic. No és un mite o una conspiració dels científics: el món s’escalfa.

Els darrers quatre anys han estat els més càlids des que hi ha registre, segons dades de la Organització Meteorològica Mundial, l’any més càlid va ser el 2016, influït pel corrent El Niño, que duu aigües càlides a les costes del Pacífic sud-americà i influencia tot el planeta; es va assolir una mitjana superior en 1,2°C a l’era preindustrial (1850-1900), que es pren de base. 2015 i 2017 van superar-la en 1,1°C; i 2018, en 1°C, essent el quart any més calorós; 2019, per ara, sembla replicar l’any passat.

Tot i que la temperatura habitual pot pujar o baixar d’un any a l’altre per factors ocasionals, la tendència a llarg termini és molt més important. I es pot confirmar que els vint anys més càlids dels que se’n té registre han estat entre els darrers vint-i-dos. El que alarma és la rapidesa amb què augmenta: els fenòmens adversos relacionats amb el clima s’han triplicat des de 1980.

La distribució de l’augment de temperatures és irregular, d’una altra banda. Tot i que se n’ha detectat l’efecte en regions tropicals, en algunes zones de l’Àrtic es van superar en sis o set graus centígrads. I que la banquisa àrtica disminueixi no afecta només als pols, sinó a tot el planeta: s’estima que els oceans poden arribar a pujar fins a un metre, cosa que afectarà les zones costaneres, col·lapsant especialment les ciutats.

El que alarma és la rapidesa amb què augmenta: els fenomens adversos relacionats amb el clima s’han triplicat des de 1980

Per tant, les temperatures només són una part del problema. L’any passat, els fenomens meteorològics extrems d’efectes devastadors van perjudicar nombrosos països i milions de persones. El canvi climàtic afecta tant els ecosistemes com l’economia dels països.

La bona notícia és que podem fer alguna cosa per esmenar-ho. Això sí, sense més dilacions. La pressió per afanyar-se l’està protagonitzant Greta Thunberg, la jove sueca que a la cimera de Katowice (COP24) va criticar les minses mesures polítiques que es prenen. I que diumenge va fer un emocionant discurs d'aletra a l'ONU. Els seus arguments es basen en els informes de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic), que, especialment en el darrer de 2018, va assegurar que si pel 2030 no hem reduït gairebé a la meitat les emissions mundials de diòxid de carboni, estem abocats al col·lapse global.

La bona notícia és que podem fer alguna cosa per esmenar-ho. Això sí, sense més dilacions

Cada cop hi ha més persones conscients de la situació d’emergència en que vivim, argumenta Greta Thunberg; però les polítiques públiques no la tracten com caldria. No es prenen les mesures que podrien revertir o mitigar la situació. I, per això dedica els divendres a protegir el futur: #FridaysForFuture, iniciativa a la qual Barcelona s’hi va sumar des de divendres 22 de febrer, quan una vuitantena d’estudiants es van concentrar pel clima a la plaça de Sant Jaume.

Demana als joves que la vaga i les manifestacions d'aquest divendres omplin les places d’arreu del món, atès que seran ells qui viuran els efectes més devastadors del canvi global. Potser només són nens que fan sentir la seva protesta, com diu ella mateixa, però tan sols volen posar en evidència el que les generacions anteriors no han fet per la justícia climàtica que a la conca mediterrània serà especialment punyent. I Catalunya és un dels territoris on les emissions de carboni són més elevades de la península.

Més informació:

Un febrer càlid i polsegós (01/03/2019)
El temps de l’estiu, una mostra de la tendència climàtica (19/09/2018)
Plou més que en anys anteriors? (16/05/2018)
La contaminació: un assassí invisible (27/09/2017)
Sobre el canvi global (07/02/2017)
La Barcelona de 2050 (25/10/2050)
La foscor del glaç de Grenlàndia (12/03/2016)