El 2 de setembre s'anunciava
el naixement del Tsunami Democràtic (TsunamiD), un nou moviment contra la repressió que pretenia donar una resposta "desobedient i no violenta" a la sentència de l'1-O emesa pel Tribunal Suprem. Malgrat ser anònim, ràpidament va rebre el suport espontani de milers de ciutadans, així com de partits i entitats independentistes, entorn de tres conceptes: drets, llibertat i autodeterminació.
Al temps que es donava a conèixer, els seus perfils a les xarxes socials acumulaven milers de seguidors en poques hores. Hi donaven suport explícit personalitats públiques com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira o Jordi Cuixart, entre d'altres, i les rodes de premsa s'omplien de preguntes encara sense resposta. Des d'aquell dia, les incògnites han estat moltes a l'entorn del moviment, que ja ha realitzat les primeres accions reivindicatives arreu del territori. Què busca, per qui està format i quins són els seus objectius a llarg termini? Aquí algunes preguntes amb respostes.
1. Què és?
El Tsunami Democràtic és un moviment que busca instaurar un nou paradigma mobilitzador de l'independentisme davant dels esdeveniments polítics i judicials a l'entorn de l'1-O i la sentència del Tribunal Suprem. Tal com es va definir a través d'un comunicat
-també a la seva pàgina web-, promou l'acció desobedient des de la "no violència". Una de les seves premisses és superar la desunió independentista per tal que, en cap cas, la resposta a la sentència suposi una "confrontació entre catalans".
2. Qui hi ha al darrere?
Aquesta és una de les principals incògnites. Malgrat que les accions que hi ha hagut fins ara han estat realitzades per persones concretes, Tsunami Democràtic busca l'anonimat. D'aquesta manera es dificulta saber qui hi ha "a dalt" o "a sota" de l'organigrama, evitant lideratges o caps de turc.
Un dels lemes que ha difós, per exemple, va en aquest sentit. "Vosaltres sou a dalt. Nosaltres som arreu", citen alguns dels cartells que el moviment posa a disposició de la ciutadania al seu espai web. Recollint l'esperit de la votació de l'1-O -amb una àmplia xarxa ciutadana que tenia responsables a cada municipi-, Tsunami Democràtic transmet que qualsevol acció va més enllà de les persones que la protagonitzen. En aquesta línia s'articula, per altra banda, l'estratègia antirepressiva.
3. Qui hi dona suport?
El moviment va rebre, des del primer moment, el suport de polítics i entitats. Malgrat que ningú va admetre estar-hi darrere, va comptar amb l'aval de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Quim Torra, Pere Aragonès, Marta Rovira, Mireia Boya, Jordi Cuixart, Roger Torrent, Ester Capella, Lluís Llach o Elisenda Paluzie -entre d'altres-, que van manifestar el sentit positiu del naixement del moviment.
4. A quanta gent vol mobilitzar?
L'objectiu és mobilitzar com més gent millor a l'entorn del concepte democràcia i en contra de la repressió. Compta amb més de 85.000 seguidors a través de canals de missatgeria com Telegram i més de 55.000 a Twitter, una xifra que augmenta diàriament amb la proximitat de la sentència. Segons una informació de
La Vanguardia, els Mossos d'Esquadra calculen que caldrien 50.000 persones per organitzar accions que permetessin aturar la xarxa viària catalana.
5. Com fa difusió?
Totes les mesures de protecció són poques per evitar la repressió, considera el moviment del Tsunami Democràtic. Per això, els seus activistes es comuniquen a través de Protonmail, un correu electrònic xifrat i d'alta seguretat amb servidors a Suïssa -un mecanisme també usat pels CDR-, o mitjançant les comunicacions de Signal, una aplicació de missatgeria també d'alta seguretat, que permet esborrar automàticament els missatges just després de ser enviats. Públicament, la ciutadania que comparteix la filosofia del moviment fa ús dels canals públics compartits de comunicació com Telegram o WhatsApp. El boca-orella, però, segueix sent el principal canal de comunicació més efectiu.
6. Com s'articula?
El moviment es caracteritza per tenir tentacles enxarxats arreu del territori català. Sense cares visibles, atorga graus de responsabilitat a diferents persones, que desconeixen la relació entre elles i les tasques que es porten a terme. En aquest punt, es busca reproduir l'efecte urnes que es va viure durant l'1-O, en què va ser la ciutadania anònima qui, sense conèixer-se entre ella, va permetre l'aparició, la presència i, en casos, també la desaparició, de les urnes i les paperetes el dia del referèndum, esquivant de forma molt efectiva les intervencions policials als col·legis.
7. Per quin tipus de mobilització aposta?
Tsunami Democràtic ja ha fet una
crida a la "mobilització immediata" quan surti la sentència de l'1-O. Per això, tenint en compte que la resolució judicial està "a tocar" -els càlculs apunten a una comunicació de la sentència abans del 14 d'octubre-, han demanat que tothom estigui "atent" a les crides mobilitzadores.
La plataforma ha demanat a la gent que porti "provisions", i també ha encoratjat a participar a les
cinc marxes organitzades per l'ANC i Òmnium amb final a Barcelona. De moment, la plataforma ja ha reclamat que l'independentisme surti al carrer a penjar cartells -que estan disponibles a la seva pàgina web-,
i ha realitzat diverses accions amb pancartes al carrer o dins d'entitats bancàries.
Entre aquestes, el 25 de setembre alguns activistes
van ocupar una oficina de CaixaBank del carrer Torrent de l'Olla, al barri de Gràcia, per exigir a l'empresa que deixi de finançar qui "nega el diàleg". Dos dies després, van ocupar una oficina d'Iberdrola
per denunciar el finançament de la repressió. Des de TsunamiUniversitats s'ha cridat, a més, a "buidar les aules per omplir els carrers".
8. Va més enllà de la sentència?
Aquesta és una de les preguntes estrella. No se sap, encara, quin abast tindrà el moviment, més enllà de la sentència del Tribunal Suprem. Fins aquest moment, es coneix que Tsunami Democràtic vol que la mobilització sigui continuada i sostinguda en el temps.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi