Dimarts, 5 de novembre de 2024
talarn music experience

Magalí Sare arriba en format duet per tancar el Talarn Music Experience de Lo Quiosc

Conversem amb la músic vallesana en motiu de la seva visita al Pallars, aquest dissabte, en el marc del Talarn Music Experience

Jordi Ubach Llorens 1 de novembre de 2019 a les 14:19
Imatge promocional de Magalí Sare i Sebastià Gris | Promocional
La vallesana Magalí Sare portarà aquest dissabte una selecció de les seves cançons en format duet, acompanyada de Sebastià Gris, a l’espai natural-musical Lo Quiosc de Talarn. L'actuació servirà per tancar la programació del Talarn Music Experience, festival que enguany ha crescut programant un total de 14 concerts de gener fins a novembre.

Magalí Sare i Sebastià Gris presenten una simbiosi de temes propis del seu primer disc Cançons d’amor i dimonis amb músiques del món a través d’una guitarra elèctrica amb bases electròniques, baix, percussió i una magnífica veu amb diferents timbres que ens farà viatjar cap a indrets inesperats.

L’aforament és limitat i el preu de l'entrada és de 10 euros (25 euros si és amb sopar). Els tiquets es poden reservar per WhatsApp al 630 957 087, per correu electrònic a talarnmusicexperience@gmail.com o presencialment a Lo Quiosc. 

Entre els noms que han passat enguany per l’establiment pallarès hi destaquen Cesk Freixas, Pavvla, Elefantes, Koers o Ju, entre d’altres artistes. Un any més, Pallars Digital és el mitjà oficial del festival.

ENTREVISTA A MAGALÍ SARE


A poc més de 24 hores per la seva actuació en territori pallarès, Pallars Digital conversa amb Magalí Sare per conèixer de primera mà què ens espera de la seva primera visita al Pallars.

Què ens portaràs dissabte a Lo Quiosc?

Vindrem amb en Sebastià Gris, amb qui he estat rodant el meu primer treball Cançons d’amor i dimonis. El proper mes de gener traurem un altre disc a duo, que es titularà A boy and a girl, així que els concerts que estem fent actualment estan a cavall entre els dos discs. A Lo Quiosc tocarem un repertori variat, divertit i emocionant.

Cançons d’amor i dimonis és la teva carta de presentació. Quina valoració en fas?

La gira s’acaba aquest mes de novembre. Ha durat un any i mig i he fet molts concerts, així que en general estic molt contenta. És una carta de presentació, com bé dius, ja que arribes i dius “hola” al món. Estic molt contenta de com ha anat tot i amb ganes de seguir i fer coses diferents. Tinc la inquietud de buscar noves sonoritats, com l’electrònica. No sé que passarà en un futur però crec que anirà encaminat per aquí.

Molta gent et coneix pel teu pas per l’Oh Happy Day de TV3, on per cert, vas guanyar la tercera edició. N’estàs satisfeta?

Sí, molt. Va ser una experiència molt intensa, amb molta feina. Les experiències televisives poden anar malament, ja que depens d’interessos mediàtics o d’entreteniment, però a nosaltres ens va anar molt bé i vam aprendre molt a nivell musical. Sóc conscient que el pas per l’Oh Happy Day m'ha suposat un trampolí a nivell individual, així que estic contenta i satisfeta.

En quin terreny et trobes més còmoda, en acústic o en format banda?

Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre. Puc sentir-me còmoda en qualsevol format, però la responsabilitat és molt diferent. Són dos tipus de rol molt diferenciats i t’hi has de saber adaptar. En un duet la responsabilitat és del 50%, hi ha moltes més subtilitats, mentre que en una banda l’energia és diferent. Tot m’agrada, la veritat, i depèn molt del moment que estiguis passant.

Havies actuat abans al Pallars? Què t’hi esperes trobar?

No, és el primer cop! Costa una mica pujar cap aquí, la veritat. Ens resulta molt més fàcil anar a Girona, per exemple. Tampoc he tocat mai a les Terres de l’Ebre. Pel que fa a Lleida, no he passat mai de la capital, així que estic molt contenta de poder actuar per primer cop al Pallars i espero que no sigui l'últim! A més, el lloc on actuarem em sembla extraordinari i preciós, així que amb moltes ganes.

És difícil actuar en territoris allunyats de la gran capital?

És curiós perquè a Barcelona no és del tot difícil actuar-hi, però el circuit és diferent. Les condicions no són tan bones com si te'n vas pels voltants, com per exemple al Montseny o al Bages... És més fàcil sortir fora, t’acullen més. Crec que a les zones menys poblades la gent es mou més, potser perquè hi ha menys llocs per actuar. Això també fa que sigui més difícil entrar en aquests circuits, però un cop hi entres ja et coneixen. Es tracta d'anar fent camí!

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació