Jordi Riba Segalàs, veí de Tor conegut com
el Palanca, ha mort aquesta matinada. Ho ha anunciat a través de les xarxes socials el periodista i escriptor Carles Porta, autor de
Tor, tretze cases i tres morts i gran entès del conflicte de la muntanya d’aquest petit poble de la Vall Ferrera. Amb la seva mort desapareix l’últim gran protagonista del cas. L’enterrament tindrà lloc aquest dissabte a les 12h a Alins.
Porta ha dit del
Palanca que era un home "complicat i difícil però que es feia estimar". El periodista ha explicat que Riba ha mort “a casa, per malaltia” i ha afegit que "molt ben cuidat". Pablo Moreno, qui des de feia anys es feia càrrec del
Palanca i el cuidava, ha estat qui ha trucat a Carles Porta per comunicar-li que havia mort.
Tot i que des de fa dos anys
el Palanca tenia molt poca incidència a la vida de Tor, la seva mort "pot significar un pas cap a la pacificació del poble", tot i que els darrers anys ja "no hi havia la tensió que hi havia anys enrere" ha afirmat Carles Porta. Pel periodista "no hi tornarà a haver violència" a Tor donat que la gent jove que hi ha ara "tenen un esperit positiu".
El personatge del
Palanca és un dels "més increïbles que he conegut" afegeix Porta, i assegura que ha estat "odiat per bastants" i "estimat per uns quants" però que per ell era "un mite del Pirineu".
El Palanca ha mantingut durant anys nombrosos conflictes amb altres famílies de Tor pels usos de la muntanya, especialment amb Josep Montané, conegut també com a
Sansa. Jordi Riba s’havia oposat sempre a l’explotació turística del terreny, de prop de 5.000 hectàrees. Aquest conflicte ha provocat tres assassinats: els de dos treballadors del Palanca, l’any 1980, i el del propi Josep Montané, 15 anys després.
Un cas reobert
El conflicte de Tor es remunta al 1896, quan es va constituir la societat de copropietaris de la muntanya, de manera que les tretze cases del poblet es repartien la sobirania sobre les terres. Així, la gent de Tor evitava que la muntanya, molt rica en pastures i fusta, fos declarada comunal i per tant propietat de l'estat espanyol.
Una de les clàusules dels estatuts era que per a ser copropietari de la muntanya calia viure tot l'any al poble, fins i tot durant l'hivern, quan Tor queda aïllat i incomunicat per les grans nevades. Aquesta clàusula va acabar desencadenant el conflicte entre
Sansa i
Palanca, que es disputaven la propietat de la muntanya. Els tribunals van declarar
Sansa com l'amo únic de la muntanya el febrer de 1995. Cinc mesos després va ser assassinat a casa seva. Un crim que no s'ha esclarit mai.
L’històric i novelesc conflicte es va reobrir el passat mes de març quan els nebots de Riba van presentar un escrit a l’Ajuntament d’Alins en què
negaven el permís perquè el seu tiet fos enterrat al nínxol familiar.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
