Un ramat pasturant en un prat d'Esterri de Cardós | Arxiu
Més enllà de les primeres valoracions i anàlisis de les eleccions generals del passat diumenge, en què ERC es va tornar a imposar al Pallars sis mesos després de l’anterior cita, els comicis del passat 10 de novembre han deixat a casa nostra algunes dades interessants que no passen per alt si s’analitzen detingudament els resultats electorals.
Per un costat destaca el cas d’Esterri de Cardós, on cap de les 45 persones que van acudir a les urnes -dels 54 veïns censats- va votar la dreta unionista, és a dir, ni el PP, ni Vox, ni Ciutadans. El pallarès és un dels quatre municipis catalans on cap dels partits esmentats no ha obtingut cap suport. Els 45 vots es van repartir en 15 per Junts per Catalunya, 12 per la CUP, 10 per Esquerra, 6 pel PSC i 2 per En Comú Podem.
Malgrat pugui semblar sorprenent, no es tracta d'un fet aïllat en aquest municipi del Pallars Sobirà, ja que en les eleccions del passat 28 d’abril va passar el mateix.
Una altra de les curiositats que ens deixen les eleccions del passat 10 de novembre és que Farrera és un dels cinc municipis catalans i l’únic de la demarcació de Lleida on la CUP ha estat la força més votada, juntament amb Viladamat (Alt Empordà), la Vilella Alta (Priorat), Lluçà (Osona) i Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà). Els cupaires, amb 24 vots, s’han imposat a Farrera a ERC (15 vots) i JxCat (14), En Comú Podem (7), PSC (5), Cs (1) i Vox (1).
Per últim, cal destacar l’elevat percentatge de suport que ha obtingut la ultradreta al municipi de Talarn, on s’hi troba l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials (AGBS). A Talarn, Vox va obtenir 22 vots dels 249 comptabilitzats, fet que representa un 8,8% dels votants. Cal destacar que passa quelcom similar a San Climent Sescebes (Alt Empordà), municipi que també compta amb una base militar de l’exèrcit espanyol.
