La demarcació de Lleida recuperarà enguany els nivells de generació de producció que tenia abans del 2007, tot i que haurà d'esperar encara dos o tres anys per tornar a tenir els nivells d'ocupació d'abans de la crisi. Així ho ha assenyalat el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, durant la presentació a Lleida de l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2019.
L'informe posa de relleu que les comarques de Lleida van experimentar el 2018 un creixement de l'1,8% del VAB (el PIB a preus de mercat), per sota de la mitjana catalana (2,6%). Aquesta "frenada" registrada per l'economia lleidatana l'any passat és reflex dels modestos increments a la indústria i, sobretot, als serveis privats. El Solsonès (4%) i el Pla d'Urgell (3,3%) són les comarques de Lleida que més van créixer durant el 2018, i les Garrigues (0,5%) i el Segrià (1,2%), les que menys.
Al pla de Lleida la indústria va créixer un 1,9%; els serveis un 1,8%; el primari va caure un 3,2%, mentre la construcció va augmentar un 4,3%. A les comarques de muntanya, la indústria va registrar un creixement del 2,1%; un 2,3% als serveis; un 2,8% al primari, i un 1,5% a la construcció.
Amb aquests resultats del 2018, el VAB total de la demarcació de Lleida es troba ja molt a prop de superar els estralls provocats per la crisi. Després d'una davallada superior a l'11% entre el 2007-2013, la recuperació ha reduït la caiguda del període 2007-2018 a només el -1,7%, segons ha explicat Oliver.
El catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i autor de l'Anuari preveu que el VAB de la demarcació de Lleida se situarà aquest 2019 per damunt dels nivells d'abans de la crisi econòmica, tot i que el VAB mitjà de l'economia catalana ja va superar el 2017 els nivells d'abans del 2007, arrossegat pel creixement de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El Solsonès i el Pla d'Urgell, les comarques que més van creixen el 2018
Per comarques, el Solsonès (4%), el Pla d'Urgell (3,3%) i l'Alta Ribagorça (2,7%), a més de la Val d'Aran (2,7%), van ser les úniques comarques lleidatanes que es situar per damunt de la mitjana catalana en termes de Valor Afegit Brut (VAB) durant l'any passat. Per contra, les Garrigues (0,5%) i el Segrià (1,2%), van ser les que menys van créixer el 2018. L'Alt Urgell (1,5%), el Pallars Sobirà (1,8%), la Segarra (1,9%), la Cerdanya (2,2%), el Pallars Jussà (2,2%), la Noguera (2,3%) i l'Urgell (2,5%), també van registrar un VAB inferior a la mitjana del país.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
