Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre d'hectàrees de superfícies de conreus agrícoles el 2018 i el 2011 i la diferència entre els dos, el principal tipus de conreu cada any, el principal conreu concret cada any, les hectàrees de secà i regadiu els dos anys, i les hectàrees de cada tipus de conreu també del 2011 i el 2018. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
L'incendi de la Ribera d'Ebre del passat estiu ha fet rebrotar l'interès social per a l'agricultura, la importància de posar en valor la feina de la pagesia per equilibrar el territori i la necessitat que el consumidor ho tingui en compte a l'hora de triar productes de proximitat en la compra quotidiana. Malgrat tot, el coneixement sobre quins són els productes més conreats al país i a les diferents zones i comarques és limitat. En aquests mapes, però, es pot consultar de manera senzilla, així com veure com ha evolucionat la superfície conreada de cada tipus, entre 2011 i 2018.
Els cereals són el tipus de conreu més comú, sobretot en algunes comarques gironines, de la Catalunya Central i de Ponent. En concret, fins a 367 municipis tenen aquesta tipologia com la més comuna en les seves plantacions i, en 275 d'aquests, el conreu preferit concret és l'ordi, seguit a certa distància pel blat -més car-, en 40 municipis, i el blat de moro, en 38. Els cereals predominen, per exemple, al Pallars Jussà.
Els farratges, al nord
En canvi, en 225 municipis sobretot del Pirineu, entre els quals la majoria dels municipis del Pallars Sobirà, els farratges són el primer cultiu, el qual ha guanyat moltes superfícies els darrers anys. En primer lloc, però, ho són les praderes polifites, prats per alimentar els ramats alguns dels quals han estat recuperats gràcies al pla de desenvolupament rural català dels darrers anys. Són la principal superfície agrícola a 132 municipis, seguit pel raigràs, el qual s'imposa a 35.
La tercera tipologia destacada a més municipis és l'olivera per a l'oli, en 112 municipis, sobretot de les Terres de l'Ebre i les Garrigues, així com alguns del Segrià, el Baix Camp i el Tarragonès. La segueix de prop la vinya, en 106 municipis, els més lligats a la viticultura, en especial al Penedès, el Priorat i l'Alt Camp, però també a l'Alt Empordà o a la frontera entre el Barcelonès i el Maresme.
Conreus fruiters i plantes ornamentals
En cinquè lloc, els conreus fruiters s'imposen en 77 municipis, sobretot a la Terra Alta, el Segrià, l'Alt Camp i el Tarragonès, però també alguns del Baix Llobregat i la Selva. Es tracta, però, sobretot de fruits secs com l'avellaner -35 municipis- o l'ametller -13-, tot i que el presseguer també és allò més conreat a nou. Les flors, especialment plantes ornamentals, són el conreu preferit a 20 municipis, majoritàriament al Maresme, però també a la Selva o al seu entorn.
A Barcelona i 14 municipis del Baix Llobregat i el Maresme prefereixen hortalisses, però sense una aposta clara, ja que la carxofa i la maduixa són la prioritat a quatre municipis cadascuna i la ceba, a dos més -entre els quals, la capital catalana-. Finalment, nou municipis del Tarragonès han optat pels garrofers, sis municipis dispersos de les comarques gironines tenen bàsicament conreus industrials -en concret, colza- i, com a casos puntuals, Alcanar conrea sobretot mandarines -un cítric- i Malgrat de Mar, patata primerenca -tubercle-.
El rànquing comarcal
A nivell de comarques, els cereals són el tipus de conreu principal a 13 d'elles, algunes de Ponent, de la Catalunya Central i de les comarques gironines, a banda del Vallès. Els farratges s'imposen en nou comarques, sobretot del Pirineu, a més d'Osona i la Selva, mentre que la vinya ho fa en cinc, al Penedès, l'Alt Camp i el Priorat. Empaten a quatre comarques l'olivera -a les Terres de l'Ebre i les Garrigues- i els fruiters -Baix Camp, Segrià, Terra Alta i Tarragonès-, mentre que les hortalisses són el tipus de conreu principal al Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre d'hectàrees de superfícies de conreus agrícoles el 2018 i el 2011 i la diferència entre els dos, el principal tipus de conreu cada any, el principal conreu concret cada any, les hectàrees de secà i regadiu els dos anys, i les hectàrees de cada tipus de conreu també del 2011 i el 2018. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
