Divendres, 22 de novembre de 2024
Entrevista

Joan Talarn: «Cal treure l'accent polític a la Diputació de Lleida»

El nou president provincial de Lleida destaca la necessitat d'acostar l'organisme als ajuntaments i fixa com a eixos de govern la lluita contra el despoblament i la millora de les infraestructures

Àlvar Llobet Lleida | 10 de febrer de 2020 a les 18:10
Joan Talarn, president de la Diputació | Àlvar Llobet
Joan Talarn i Gilabert (Bellvís, 1968) admet que no tenia ambició política. La seva inquietud cultural i la llarga trajectòria en el món de la gestió pública el va encarrilar, però, cap una carrera de polític; primer com alcalde del seu municipi, després com a diputat provincial i, finalment, com a president de la Diputació de Lleida, càrrec que va estrenar el passat mes de juliol. Filòleg de formació i militant d'ERC, el seu caràcter dialogant i planer l'allunya de l'anterior president provincial, el controvertit Joan Reñé, i li ha permès fer visible una nova etapa a l'organisme, que governa de bracet amb Junts per Catalunya.

- Vostè és president de la Diputació de Lleida des del passat mes de juliol. En què ha canviat la institució?


- En la manera de fer les coses. Tenia la intenció d’apropar la presidència i el seu entorn als treballadors de la casa i també al territori. El president sempre ha rodat, però no només ha de fer aquesta funció. Cal estar amb les persones i escoltar-les. Hem intentat implementar un nou estil que també inclou les ajudes i subvencions. Hem fet una aturada tècnica per veure com posem ordre i com ho hem de fer a partir d’ara, perquè volem que tots els membres de la corporació hi participin.

- Ha vist desordre a l’organisme?

- Un cert desordre sí. En àmbit de personal, per exemple. Hi ha 80 vacants, i això és un problema perquè es perd rapidesa en les gestions. Necessitem més personal i a partir d’ara incorporarem treballadors, però això no serà d’un dia per l’altre. D’altra banda, hi ha àrees que no funcionaven massa bé com la de noves tecnologies; és cabdal que els municipis puguin implantar l’expedient electrònic, i en aquesta línia treballem.

- La Diputació de Lleida no s’ha modernitzat?

- És una realitat. Li posaré un exemple; a la casa retirarem moltes impressores, perquè es treballa amb massa paper. La Diputació ha de fer un pas endavant en la digitalització. Per un millor funcionament i per ser model per als nostres ajuntaments. El paper no és necessari en molts casos.

- Vostè és alcalde de Bellvís. En pot fer?

- Sí. És una situació més complexa que abans, però exerceixo el meu càrrec. Cada matí obro l’ajuntament a les vuit i m’hi estic un parell d’hores o fins i tot més. Al vespre, quan arribo al poble, també m’hi dedico. Tinc la sort de comptar amb regidors que m’ajuden molt.

- Vostè té una idea tècnica de les ajudes als municipis i rebutja la discrecionalitat a l’hora de repartir subvencions. Creu que abans es pagaven favors de partit amb diners públics?

- No m’agrada parlar dels altres, i crec que no toca fer-ho malament de ningú. El nou govern de la Diputació de Lleida creu que el camí bo és el que hem començat a traçar.

- Però les seves decisions són una esmena a les praxis polítiques de l’anterior president, Joan Reñé.

- Potser sí. Des d’ERC vam criticar aquell model i apostem per repartir ajuts amb criteris tècnics i no polítics. La Diputació no ha de ser un òrgan polític. De fet, li vull treure aquest accent, i això crec que s’ha notat en els primers mesos de mandat. Estem aquí per governar.

- ERC i Junts per Catalunya governen en coalició. Com definiria l’entesa?

- La situació és tranquil·la i les qüestions es parlen. Podem tenir punts de vista diferents, però dialoguem i arribem a consensos. Tenim clar que aquí no hem de fer política perquè treballem per als ciutadans, i ells no en tenen la culpa si el seu alcalde és d’ERC o de Junts. Segurament que quan s’acostin eleccions canviaran els perfils, però l’escenari és tranquil.
 

Joan Talarn, president de la Diputació Foto: Ignasi Calvo


- El despoblament és un dels problemes que pateix la demarcació de Lleida. Com s’afronta?

- No és fàcil. És un dels eixos del nostre mandat i als pressupostos del 2020 hi ha una partida dedicada a això. No existeix la fórmula màgica, però hem de tenir clar que per lluitar contra el despoblament es necessiten bones carreteres i connexions òptimes a internet. La fibra òptica és fonamental. Aquests són dos pilars importants, però no suficients per revertir les situacions d’alguns municipis, sobretot els del Pirineu. Hem de saber trobar els valors que fermin la gent al territori. La neu i el turisme d’esquí n’és un, però hem d’anar més enllà i fer créixer models empresarials.

- Hi ha una data per la instal·lació de la fibra òptica arreu del territori lleidatà?

- El pla que compartim amb la Generalitat es fixa en l’any 2023. El Govern es compromet a instal·lar-la a totes les capitals de comarca i la Diputació l’estirarà a la resta de municipis. Això no serà fàcil, sobretot al Pirineu.

- Quina és la queixa més repetida que escolta dels alcaldes?

- La millora de les carreteres. Hi ha molts quilòmetres i el nostre pressupost és limitat. El que proposem és fer un pla zona, que és una diagnosi de la situació i repartir-nos les obres que s’han de fer amb les administracions que tenen més poder econòmic que nosaltres com són la Generalitat i l’Estat.

- Quines perspectives té per millorar el transport públic?

- Hem de tirar endavant les Rodalies de Lleida, i en els propers dies convocarem la taula de la línia Lleida-Manresa, on l’Estat fa anys que no hi inverteix. La línia de la Pobla la gestiona la Generalitat i funciona molt bé, i també hem de posar atenció a la d’Aragó i de Tarragona.

- Li preocupa que l’alta velocitat low cost no s’aturi a Lleida?

- Molt. Si no tenim eines per anar i tornar de Barcelona, la gent marxarà. És important que tingui parada a la ciutat, i ho lluitarem.

- Com?

- Primer hem de seure a parlar les institucions del territori, i després portar la reivindicació a Madrid. El debat sobre els pressupostos estatals pot ser una bona oportunitat per posar aquesta qüestió sobre la taula.

- ​Parlava d’un canvi d’estil a la presidència de la Diputació de Lleida. Hi ha recorregut per millorar en aquest aspecte?

- Sí. En la pàgina web, per exemple. Costa de trobar les coses, i hem de ser capaços de donar informació per tal que el ciutadà tingui a l’abast informacions sobre subvencions, a qui les donem, com ho fe, quan són les convocatòries... els moviments que fem com a administració han de poder ésser resseguits per la ciutadania, així com la feina que fan els diputats, què es diu als plens...

- Té la sensació que la societat no sap què es fa a la Diputació?

- És normal. És una administració de segon nivell encara que té una incidència molt important als ajuntaments.

- Li preocupa el Cas Boreas que afecta l’anterior president de la Diputació?

- Sí. Quan més aviat es tanqui, millor. La imatge que li dona a la institució no és bona.

- Ha parlat amb Joan Reñé?

- No. Ens hem saludat però no hem conversat de res.

Aquest cas judicial ha fet més fàcil l’entesa entre ERC i Junts per Catalunya?
 
- El cas va per un costat i el govern, per un altre. Nosaltres hem fet la feina que havíem de fer i hem continuat amb la comissió sobre aquesta qüestió. No ens pertoca, però, fer que la investigació avanci o no perquè això està al jutjat. Ningú no se n’alegra.

- Té la intenció d’aixecar catifes per buscar casos de corrupció a la Diputació?

- Si tenim proves ho denunciarem. És la nostra obligació. No n’hem vist cap, de moment, i tampoc podem acusar la gent només amb rumors.

- En què pot millorar Lleida en qüestions de turisme?

- Sí. Aquesta setmana m’he reunit amb els responsables del certificat Biospere que analitza l’adaptació de les institucions als objectius de desenvolupament sostenible. Ens hi hem afegit i ells fan una auditoria per indicar en què es pot millorar. Això ens donarà un segell de qualitat que també volem traslladar als operadors del territori. Hem de donar exemple. El Patronat de Turisme ha fet molt bona feina, sobretot al Pirineu. Ara ens hem de centrar en Ponent i tenim idees per vincular el turisme amb l’aigua, que és un valor que cal potenciar.

- Neu al Pirineu, aigua a la plana i cel a la Noguera alta.

- La Noguera té moltes oportunitats. Allà hi tenim la perla del Prepirineu que és el congost de Mont-rebei. En les properes setmanes signarem un conveni amb la Diputació d’Osca per treballar amb un pla d’usos perquè volem augmentar la seguretat en aquell espai.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació